ESTRECHO DE CEDRAMAN

Una vegada més tornem a Cedraman i una vegada més ho fem seguint els passos de Pascual que té la bona costum d'ensenyar-nos al facebook raconades i paratges sempre interessants, i la mala costum de no dur un GPS per penjar el track per a poder arribar a ells fàcilment. Però esta vegada va fer ruta amb Jesús que sí duia el GPS i no només va penjar el track sinó que va fer una crònica magnífica, com sempre.

Així que aprofitant el dia de Sant Roc ens acostem a Cedraman per a fer la ruta del Estrecho a la que Ramiro li tenia ganes de fa molt de temps, quan va provar de fer-la però el riu duia tanta aigua que van haver de deixar-ho correr.
Esta vegada el riu no duu tanta aigua però també l'aigua ens ha impedit fer una ruta com cal. Caldrà tornar per completar-la.

Quan eixim del poble el dia està núvol i cauen algunes gotes. Mala senyal. Però conforme pugem cap a Llucena pareix que vol escampar. De tota manera quan arribem a Cedraman el cel està tapat i fa frescor, no és el millor dia per a ficar-se dins d'un riu.

Cedraman sota los Morrones.

Aparquem on podem perquè hui el poble està ple de cotxes. Són festes i sembla que ha tornat tot el món a la casa del poble. Sembla perquè de cotxes en veiem molts però de gent cap. Només un parell de dones i un home que passegen per la carretera.
Comencem a caminar també per la carretera baixant al riu cap al Molino i quan estem ja quasi al riu es posa a ploure. Ens arrecerem sota uns pins com han fet les dones que anaven passejant davant nostre i ens expliquen que el poble està ple de gent però encara estan dormint, alguns acaben d'anar-se'n al llit. També ens diuen que després de la riuada del novembre es pot baixar bé fins a l'estret i que el riu no porta massa aigua.

El Molino.

Quan sembla que para un poc de ploure continuem avall i al travessar el riu la carretera ens fiquem dins del riu i continuem riu avall.

Passera de la carretera.

A partir d'ací el camí és molt clar, només cal seguir el riu i prou. Però els germans Juan no ho veuen prou clar i decideixen tornar així que quedem en ells (si no plou) al pont de la carretera del Castillo on pensem arribar en un parell d'hores (que al final serà una).

Tornant enrere.

I mano mano comencem a baixar pel riu, primer per la dreta per una sendeta que baixa deixant a la dreta el Bancal Royo on hi ha la piscina del poble, camps esportius, ... tot dins d'una tanca.
Arribem seguint la senda a un parell de tolls on és difícil passar sense banyar-se els peus, i com tard o d'hora ens haurem de ficar a l'aigua millor d'hora i els travessem a gual.
Passem sota un morronet i de seguida ens trobem amb el pontet del camí vell del Castillo. El poble està a cinc minuts d'ací però el camí es troba totalment tapat d'esbarzers com vam tindre ocasió de comprovar fa un parell d'anys.

Primer morronet.

Passem sota el pont i continuem avall, eixint del riu per la dreta. Ací estan las Huertas, i llevat les més properes al poble la resta estan abandonades i aprofitades per a pasturar cavalls i burros que baixen a beure al riu i han fet un caminet per la vora.

Pont del camino del Castillo.

De l'altra banda hi ha les restes d'un antic molí i un poc més avall trobem el casalici enrunat de la primera fàbrica de llum que va portar l'electricitat a Cedraman, el Castillo i Zucaina als anys 20. Ara només hi ha les restes menjades per la vegetació i les riuades.

La Fábrica de llum.

Ací comença la primera part del Estrecho. El riu s'engorja entre el Bujar i la fuente Blanca.
La riuada del novembre ha canviat el curs i ha excavat antics dipòsits de tova, de manera que ara podem triar entre anar sempre per dins del riu o eixir-ne i retallar algun tram on les roques són prou grosses i fan de mal peany.

Entrant al Estrecho.

Després d'un primer tram arribem a un segon on les parets s'estreten més i es fan més altes. Estem davant de l'Estrecho pròpiament dit i ací ens toca anar per dins del riu i banyar-nos.

La part més estreta.

Per sort com el riu no porta molta aigua només ens aplega a mitja cama i passem prou bé sense haver de nadar.

Eixint del Estrecho.

De l'altra banda hi ha una espècie de ferrata que puja i també una cova on hi ha un parell de cordes d'una escola d'escalada. Suposem que la ferrata és per a accedir a les reunions de dalt però igual és per a poder baixar fins al riu perquè en altre cas cal baixar o pujar pel riu i toca banyar-se.

Zona d'escalada.

I a nosaltres també ens toca banyar-nos. Comença a ploure amb ganes i ens retirem sota la cova, però com no para ens fem l'ànim i seguim riu avall i, ara si, banyant-nos per culpa de la pluja que cau amb ganes el que no ens hem banyat pel riu. I cal dir que l'aigua del riu està més calenta que la pluja.

Riu avall.

Anem baixant per dins del riu quan comencem a vore la carretera a la nostra dreta.

Sota i sobre l'aigua.

El pont ja no deu d'estar molt lluny i així passat un gran bloc caigut veiem ja el pont davant nostre.

Continuem cap al pont però no cal passar per baix. Abans hi ha una senda a l'esquerra que n'ix del riu i seguint-la pugem a la carretera on trobem uns ciclistes que s'aturen ara que ha parat de ploure.

Pont de la carretera.

Preguntem pels nostres companys i els de davant no els han vist, però els qui s'han amagat de l'aigua a les cases de Cedraman ens diuen que venen cap ací, i així dalt del pont mateix els trobem.

El riu des del pont.

La idea original era baixar pel riu fins al molino Palanques, però vist l'oratge decidim tornar per la carretera cap al poble.

La ruta des de dalt.

Passem ara l'Estrecho per dalt i des de la carretera aprofitem per a vore el tram que hem fet per dins fins que passat l'estret ens separem del riu.

Travessem un bosquet de pins barrejats amb roures que ens acompanya de camí a Cedraman. Però abans d'entrar al poble passem sota la fuente Roya i entrem al poble pel Barrio Bruno.

Los Morrones.

Cedraman.

Travessem el poble, ple de cotxes però amb la gent encara dormint, i seguim per la Plaza fins a los Corrales que és on hem aparcat.

El Estrecho des de Cedraman.

I per no desaprofitar el dia ens acostem en cotxe al bar del Castillo on esmorzem com cal mirant com plou.



Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Cedraman al mas de Montón per los Morrones tornant pel barranco de la Cimorreta
Circular al Castillo passant pel Revolcador, el mas Quemao, Cedraman i el Chorrador

Més informació:

• Cedraman
• Roncero, Enric (1998) Penyagolosa Ed. Alpina
• Muñoz Badia, Ricardo (1996) El Maestrazgo, l'Alcalatén, Ducado de Villahermosa Ed. Antinea
• Sancho Comins, José (1990) Itinerarios por el valle del Mijares Ed. Caixar rural Almassora 
• Rodrigo Alfonso, Carles (2012) Cedraman dins Alter21, accessible a la web.