dissabte, 29 de febrer de 2020

DEL MANGRANAR AL TOSSAL DE L'ANDREA: UNA VOLTA PEL TERME D'ATZENETA

Fa anys que anem col·leccionant vèrtex geodèsics. Seguint els passos de Pablo que va pujar a tots els vèrtex de més de 1000 metres de la comunitat Valenciana hem anat pujant-ne de forma no sistemàtica i publicant la ruta al blog de manera que en estos moments ja hi ha penjada la ruta a 83 vèrtex de la Comunitat Velenciana (la immensa majoria a la província de Castelló) i una trentena de Terol i Conca.
Pujar a un vèrtex sempre té molts al·licients: solen tindre bones vistes dels voltants, a l'estar ben distribuïts pel territori permet conèixer nous paratges i racons i a en molts casos cal buscar una ruta original per tal d'accedir-hi.
En este cas tocava pujar al tossal de l'Andreva, en terme d'Atzeneta i dalt del mas que li dóna nom i moltes rutes passen pel mas però cap puja al tossal així que calia fer-ne una que ens permetera visitar-lo i què a més fora interessant, i al final ho ha estat.


Ens hem desplaçat al mas del Mangranar per a començar la ruta des d'allí. El mas del Mangranar fa anys es va convertir en un hotel rural i té bon accés, bones instal·lacions i un bar per al final de ruta. A més des d'ací hi ha traçades unes quantes rutes interessants. Nosaltres n'aprofitarem algunes per tal d'acostar-nos al tossal de l'Andreva on hi ha un vèrtex geodèsic.

Ben d'hora quan encara tot el món dorm comencem a caminar des del mas i ens sorprén trobar al costat de la casa un tancat on hi ha una cérvola, un atractiu més per als visitants del mas.
Seguim la ruta no oficial que des del Mangranar fa la volta a la font del Forcall i comencem a caminar pel camí del mas d'Aicart, camí per on s'ha traçat una pista que puja al mas de Timó. Caminem per dalt del barranc del Gorg i de l'altra banda, a l'ombria, hi ha un gran carrascal que es transforma en roureda prop del mas d'Aicart de baix.
El nostre camí travessa la solana on la malea alterna amb alguns rodals amb bancals d'ametlers al voltant dels antics masos, mig assolats, que s'alçaven a les faldes del tossal de Carrasco. Passem per dalt del mas de la Castanya i just per baix del mas del Surdo del que només queda alguna paret en peu.
Continuem camí baixant cap al barranc del Gorg i deixem una bifurcació a l'esquerra que baixa, tal com indiquen uns cartells, cap al mas de Julian i el corral de Senen. A partir d'ací desapareixen els bancals i travessem un matollar de romer i coscoll amb alguns ginebres i savines a les zones on aflora la roca.
Un tros més avant trobem la bifurcació, senyalitzada, que marca el desviament per un sender que puja per baix de la roca del Raudor. Eixe és el camí que hem de seguir passant sota uns cingles i pujant cap al mas de la Foia.
A la nostra esquerra portem el barranc de l'Estepar i en ell s'obri l'Ullal del Gorg que en època de pluges trau un abundant doll d'aigua. Ara però ja fa temps que no plou o neva i es troba sec. Un cartell indica la senda que hi baixa passant pel corral de Daniel al fons del barranc de l'Estepar on s'obre l'Ullal.
L'Ullal del Gorg o de Barrets és una cavitat per on sorgeix l'aigua després de fortes pluges en forma de surgència en trop plein, és a dir que només funciona quan l'aqüífer està totalment ple d'aigua i això sol succeir després d'episodis de fortes pluges o nevades intenses com les que vam tindre fa poc més d'un mes. Normalment l'Ullal només porta aigua durant una vintena de dies i com que no ha plogut des d'aleshores ens el trobem sec.
Visitat l'Ullal reprenem camí pujant altra vegada al camí principal i seguint-lo a l'esquerra, continuant cap al mas de la Foia Vidal.
Passem sota el mas de la Foia on la senda es fa pista i continuem dos-cents metres més fins a una bifurcació. Recte continua el camí marcat d'Atzeneta a Xodos que coincideix en part amb el vell camí que unia els dos pobles mentre que nosaltres girem a la dreta cap al mas de Vidal.


El mas del Mangranar.

Cérvola al costat del mas del Mangranar.

La Foia del Mangranar i la serra del Bovalar al fons.

Les ombries del barranc del Gorg estan cobertes per un carrascar espès.

Pista a les Torrecelles pel mas de Timó.

Senda sota la roca del Raudor.

Roureda al voltant del mas d'Aicart.

Camí de Xodos.

L'ullal del Gorg.

Barranc de l'Estepar.

Desviament al mas de Vidal.

Seguim la pista que puja cap a la carretera de Xodos deixant a la dreta el mas de Tàrsila. Arribem a la carretera on hi ha un mas nou però no la travessem sinó que la passem per baix seguint un curiós pas subterrani que no ens queda molt clar si es va fer per a passar persones o l'aigua.
De l'altra banda hi ha el camí que entra al mas de Vidal, a pocs metres davant nostre, i seguint-lo arribem al davant del mas. El mas de Vidal forma un pany llarg de cases encara en un estat acceptable i un poc més avall hi ha un altra casa aïllada. Seguim el camí que ens porta per davant d'eixa fins a baixar al pou d'on prenien l'aigua. Estem a la capçalera del barranc de l'Espinal on els bancals del mas formen una mitja lluna al voltant del pou. La majoria de bancals encara es troben treballats i és que ací afloren els gresos i la terra és més fresca que als voltants tal i com mostra la verdor de l'herba, el pou, i també els roures i espinals que hi ha a les zones no artigades.
Seguim el camí que baixa del mas de Vidal a la font del Forcall, segurament el tram més bonic de camí de tota la ruta. El camí travessa una preciosa roureda amb alguns exemplars notables fins que n'ix, ja prop del Forcall que dóna nom a la font. Es tracta d'un bonic exemple de roureda de roure valencià, acompanyada del seu sotabosc característic amb hedreres, orons, espinals, rosers bords, ... que n'és característic. La rourera es troba en l'ombria com sol ser habitual en les terres altes (però no massa) de l'interior on a les ombries creixen els roures i a la solana les carrasques.
A l'eixir de la rourera el camí continua un tros per l'interior del barranc però ara envoltat d'un matollar espès amb alguns rourets dispersos que apunten a l'extensió del bosc ocupant l'espai que l'home li va furtar. Seguim el barranc fins que enllaça amb el barranc de la Font del Forcall, ben a prop de la font. El nom de la font li ve per juntar-se ací dos barranquets amb el barranc principal a qui dóna nom, així un poc més avall d'on el barranc de l'Espinal engrava amb el de la Font del Forcall ho fa també per l'altra vessant el barranquet que baixa del mas de l'Andreva.


Pista a la carretera de Xodos.

Pas sota la carretera de Xodos.

Camí del mas de Vidal.

Mas d'Andreva. Al fons la serra d'Esparraguera.

Mas de Vidal des del pou.

Camí del mas de Vidal a la font del Forcall.

Roureda del barranc de l'Espinal.

Barranc de l'Espinal.

Enllaç amb el PR-CV-358.


Quan arribem al davant del barranc de la Font del Forcall trobem una bifurcació de camins. Nosaltres girem a l'esquerra seguint el PR-CV-358. A cent metres a la dreta queda la font del Forcall i per allí continua el PR cap al mas del Mangranar. A més a la mateixa font hi ha l'enforcall del camí que puja al mas de l'Andreva per on baixarem.
Ara caminem pel PR que ens porta per dins del barranc, cap amunt. El camí coincideix amb el barranc en alguns trams mentre que en d'altres passa per fora com seria el normal per evitar l'aigua en època de pluges.
El barranc s'obre pas entre el tossal del Calciner, que ens queda a l'esquerra, i el de la Caseta, a la dreta, obrint un estret pas. A l'ombria del tossal del Calciner queden grans rodals d'un carrascar que en altres temps seria més extens i espès. A la solana del tossal de la Caseta domina el matollar i, en les parts amb més roca, les savines semblen ser els únics arbres que arrelen bé.
Entre les penyes ens fugen un parell de cabres que s'amaguen al carrascar mentre nosaltres passem per l'altra banda del barranc.
Arribem a un punt on el barranc del mas de Vicent engrava amb el barranc del Regall formant el barranc de la Font del Forcall. Ací  el camí continua pujant per la vora del barranc del Regall per on baixa un escorrim d'aigua, serà per això que per la vora sovinetgen els roures barrejats amb les carrasques i, quan finalment el camí baixa a l'altura del barranc el trobem vorejat de joncs i el que semblen oms encara que és difícil de dir al trobar-se pelats i sense fulla a l'espera de la primavera.
Eixim del barranc pujant cap al mas de Giron. Es tracta d'un casalici que s'alça a la solana del barranc i que està en obres de reconstrucció. Aprofitant l'estructura del vell mas s'ha renovat la teulada i s'han obert finestres més grans mirant al sud. Per dins suposem que l'hauran renovat totalment.
El camí i el PR des d'ací pugen per davant del mas però els materials de construcció escampats ens tapen les marques i la traça del camí i continuem avant per l'entrador que dóna accés al mas en cotxe. Quan ens n'adonem de l'error trobem, sortosament, un senderol que ens permet pujar al camí correcte sense haver de tornar enrere.
A partir d'ací el camí puja cap al mas de la Torrentina remuntant una llometa molt suau. Des d'ací podem vore alguns altres masos arreglats i en ús però que queden més separats.
Passem per davant del mas de la Torrentina i arribem als Plans de la Torrentina on hi ha un important encreuament de camins i assagadors. Al camí del Buscarró que hem seguit remuntant el barranc es junta el camí del mas de Fandos i també l'assagador de l'Andreva, el del Regall i el de la Torrentina.
Ací mateix trobem un pal indicador del PR que ens informa de les diferents rutes possibles: la Font del Forcall des d'on venim, la Nevera cap on continua el PR i el mas de l'Andreva per on el PR retalla el recorregut tornant a Atzeneta. Falta afegir la continuació cap al Pou de la Riba cap on caminem uns metres per tal de vore els masos del Pou de la Riba que queden més fondos.


Barranc de la Font del Forcall.

Contrast entre l'ombria on creix el carrascar i la solana amb matollar.

Cabres a l'ombria del tossal del Calciner.

Barranc del Regall on corre l'aigua.

Mas de Giron.

Arribant als Plans de la Torrentina, encreuament de camins i assagadors.

Penyagolosa des dels Plans de la Torrentina.

Bifurcació de camins als Plans de la Torrentina.

El Pou de la Riba.


Deixant a l'esquena el Pou de la Riba reprenem la marxa pujant cap al tossal de la Caseta seguint el PR de retorn a Atzeneta.
Un carril de cotxe puja als bancals que encara es treballen a les faldes del tossal però nosaltres seguim una senda que puja al recte retallant les voltes que fa la pista. Tots dos segueixen l'assegador de l'Andreva, ací ben ample, que puja i baixa al tossal de la Caseta.
El tossal de la Caseta no és massa interessant ni des del punt de vista geomorfològic ni botànic però el coscollar i romeral que hi creix permet disfrutar d'unes extenses vistes sobre la serra de la Nevera, el Penyagolosa, la Lloma Bernat, la Serra de la Creu i la continuació pel Bovalar o la serra d'Esparraguera, ... i això que el dia no és gens clar, en un dia amb bona visibilitat les vistes han de ser excel·lents.
Dalt mateix hi ha una espècie de mirador just abans d'encetar la baixada per una pista estreta que ens portarà al mas de l'Andreva.
Durant la baixada també podem disfrutar de les vistes però els ulls se'n van irremeiablement cap a les noves construccions que han substituït l'antic mas de l'Andreva. Tot i què ja en teníem notícia sobta trobar un temple budista a les muntanyes del Maestrat, i no tan sols un temple menut sinó una construcció gran, amb porxes a les vores, i tot de templets i casetes del mateix estil escampades pels voltants.
Conforme baixem podem anar veient-los primer en una imatge de conjunt i quan ens acostem amb detall.
Passem entremig de les construccions abans d'arribar a l'ample collet que separa el tossal de l'Andreva del de la Caseta i on hi ha la construcció més important. Ací també trobem un encreuament de senders; per la dreta baixa la senda a la font del Forcall i per l'esquerra una pista per on continua el camí cap a Atzeneta.
Però nosaltres no en seguirem ni l'un ni l'altre, el nostre objectiu és pujar al vèrtex del tossal de l'Andreva i el camí més recte és al través així que ens armem de valor i comencem a pujar al recte entre el coscollar que el cobreix. Anem buscant el millor pas entre el coscoll i sembla que en sortim prou ben lliurats, almenys fins que arribem a una vintena de metres del vèrtex quan una barrera alta de coscoll ens tanca el pas. Al final aconseguim passar sense massa enganxades al cim on hi ha el vèrtex alçat sobre un piló.
Des d'ací les vistes són fins i tot millors que del tossal de la Caseta però amb la diferència que no ve de pas així que ens fem les fotos de rigor per a immortalitzar el moment abans de continuar camí.

Plans de la Torrentina.

Pujant al tossal de la Caseta.

El temple budista del mas d'Andreva.

El Pla de Meanes i la serra d'Esparreguera.

Pujant al tossal de l'Andreva.

El vèrtex entre el coscollar.

Vèrtex geodèsic del tossal de l'Andreva.

Atzeneta des del tossal de l'Andreva.


Després de la visita al vèrtex encetem la baixada i ho fem per un camí distint de la pujada. Anem buscant el millor pas que no sempre trobem, de fet el camí que hem fet de pujada semblava més fàcil, sobretot quan ens trobem envoltats d'argilagues. Per sort tirem mà de la imatge aèria i busquem els llocs on mostras pedregals i penyes per baixar sense punxades arribant finalment al collet des d'on havíem començat a pujar.
Ara ens toca baixar cap a la font del Forcall i per sort la senda és ampla i netejada recentment. cosa que s'agraeix especialment després del tram de camp a través.
La baixada és curta i ràpida i en quatre camellades arribem al barranc que travessem pujant a la font que està a l'altre costat.
A la font enllaça el PR que puja des del Mangranar (o baixa de la Torrentina).  Només cent metres ens separen del punt on hem enllaçat abans venint del mas de Vidal però ara toca anar avall, o millor dit, aigües avall perquè el camí puja per la vessant dreta del barranc per les faldes del tossal del Quincaller.
Mentre caminem tenim al davant el tossal de l'Andreva que des d'ací fa més respecte que de l'altra banda per on hem pujat on el desnivell a salvar era mínim.
Anem poc a poc guanyant altura sobre el barranc i finalment quan este apunta a llevant nosaltres girem cap a migjorn i pugem a la carretera de Xodos, que cal travessar, per a baixar per l'altra banda pel Corral Nou.
Apretem el pas perquè el final ja està prop i travessem per senda una zona on els ametlars s'alternen amb els coscollars abans d'entrar ja al Mangranar on trobem un pinar de repoblació que ens acompanyarà mentre baixem seguint una pista que davalla per la vessant dreta del barranc de l'Aigua Nova fins al mas del Mangranar.
Arribem finalment al mas, un lloc immillorable per a fer una cervesa o qualsevol altra cosa a la terrassa del davant, mirant el barranc del Gorg i disfrutant del solet quasi primaveral.
Segur que no serà l'última ruta que fem des del Mangranar.


Baixant del tossal de l'Andreva.

Pedregals que faciliten la baixada.

Camí de baixada a la font del Forcall.

Font del Forcall.



El Tossal del mas d'Andreva des del Forcall.

Pujant cap a la carretera de Xodos.

Travessant la carretera de Xodos.

Coscollar al Corral Nou.

Pista seguint el barranc de l'Aigua Nova.

Arribant al Mangranar.

Fent la cervesa al Mangranar.



Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací una altra ruta que comparteix part del traçat:

d'Atzeneta a les Torrocelles pel Castell tornant pel Mangranar

Més informació:
  • Bernat Agut, Jesús (1994) Toponímia dels pobles valencians. Atzeneta del Maestrat. Ed. Generalitat Valenciana
  • Bernat Agut, Jesús (2010) "De colls i collets. Algunes observacions" dins Societat onomàstica. Butlletí interior n 117-118  De noms i de llocs. Miscel.lània d'homenatge a Albert Manent i Segimon Ed. Soceitat d'onomàstica
  • Rutes a peu d'Atzeneta del Maestrat
  • Soler, Jose Luis (2015) Atzeneta del Maestrat. Un poble per viure. Ed. Diputació de Castelló. Accessible a la xarxa.
  • Serrador Almudéver, José Pascual (2007) descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. Avantpress
  • Serrador Almudéver, José Pascual  blog descubriendo Penyagolosa


diumenge, 23 de febrer de 2020

DEL MAS NOU A LA CREU DEL GELAT PEL BARRANC DE LA BARCELLA I LA COSTA DELS CAVALLS

Seguint en la crònica del cap de setmana al Mas Nou, si ahir vam fer una volteta pels voltants del mas per obrir boca hui és el dia fort. Com la gent s'ha alçat més tard hem aprofitat mentre dormien per anar a fer una ruta més llarga i interessant, pujant al vèrtex de la Creu del Gelat que no queda massa lluny i era un dels que ens faltava a la col·lecció de vèrtex geodèsics.



La ruta l'hem començada des de la mateixa porta del mas on s'encreuen el SL-CV-35 i el SL-CV-36. Si ahir vam començar caminant pel SL-35 hui ho fem pel 36 que baixa seguint el camí del Mas Nou al mas d'en Costa pels Terrers del Mas Nou que s'estenen del mas avall.
Travessem en diagonal els terrers, ocupats antigament pels bancals i que ara resten erms, aprofitats només per a pastures. Passem una portera i seguim el camí que baixa recte cap al mas d'en Costa. Es nota que s'ha netejat de fa ben poc i a la vora del camí encara hi ha les branques tallades esperant que algú les agafe per a llenya.
El camí baixa entre els vells bancals fins que per baix dels Terrers i en el mateix Solà del Mas Nou apareix el carrascar. Si entre els antics bancals s'hi troba alguna carrasca ací entrem dins d'un carrascar espès encara que prou jove, sense grans exemplars. El camí de ferradura deixa pas ací a un carril de cotxe que permet accedir al carrascar. Continuem per ell avall passant per uns antics bancals que s'han replantat de carrasques, en este cas truferes. Arribats a este punt abandonem el vell camí que baixava recte a la rambla Sellumbres, ara perdut, i continuem pel carril que planejant ressegueix les corbes de nivell cap a ponent buscant el camí del mas d'en Costa
Quan el carril que seguim creua el barranc dels Collados trobem una bifurcació de senders. Pel barranc baixa el camí del mas d'en Costa per on el SL-CV-36 torna a Cinctorres pels Collados i per on ve també el PR-CV-308 que uneix Cinctorres i Castellfort.
En este punt abandonem el sender local i seguim el PR avall pel mateix barranc dels Collados.
Tot i què el dia no és gens fred, tenint en conter que encara estem al febrer, al fons del barranc no pega el sol i conserva la rosada de la nit així que apretem el pas per tal d'entrar en calor o no gelar-nos tant.
El camí i el barranc van de la mà, baixant entre parets de pedra que delimiten els bancals de les vores. Abandonats els primers i treballats els més propers al mas d'en Costa.
Quan ens acostem al mas el camí se'n separa del barranc però no passem pel mas que queda a la dreta, vora la carretera de Castellfort, envoltat per grans bancals en esta zona més planera.
Nosaltres deixem enrere el mas i baixem cap a la rambla Sellumbres que corre, ampla i pedregosa, de ponent a llevant. La travessem al mateix punt on el barranc dels Collados engrava amb la rambla. De l'altra banda continua el PR cap a Castellfort però nosaltres l'abandonem i seguirem rambla amunt a buscar la Roca Roja i la Roca Parda.


Encreuament de Senders a la porta del Mas Nou.


SL-CV-36 pel camí del Mas Nou al Mas d'en Costa


El sender s'ha netejat de fa molt poc.


Carril per a traure llenya amb el Bovalar al fons.


Barranc dels Collados.


Al fons del barranc es conserva la rosada de la nit.


Mas d'en Costa.


Arribant a la rambla de Sellumbres.
Al planificar la ruta portàvem idea de remuntar la rambla fins al barranc de la Barcella, però ara sobre el terreny veiem que hi ha un carril que passa per l'altra part i el seguim doncs sempre és més còmode xafar terra que la grava i llosmos de la rambla. Però el carril no ens dura molt i quan travessa la rambla per a pujar a la carretera ja no ens queda altra que caminar pel caixer de la rambla, arramblit de cudols i llosmos que no sempre fan còmode el caminar. Per sort trobem una bona extensió de grava planera i prou dura com per a caminar de pressa i sense perdre patada.
De tota manera el paisatge que ens envolta bé mereix el sacrifici. Caminem entre pinars que des d'on estem semblen infinits. Un poc més avant veiem l'única construcció humana, el pont de la Roca Parda per on travessa la carretera de Castellfort, però a estes hores del matí cap cotxe passa.
Passem per baix del pont i continuem avant. Just ací la rambla fa una revolta on xoca contra un banc d'estrats més durs que queden al descobert veient-se clarament la direcció del plegament. La resta queda cobert pel pinar. Davant nostre ja veiem el barranc de la Barcella per on hem de pujar però just ací a la nostra esquerra hi ha un senderol netejat de fa poc amb una fita. Pensàvem continuar per dins la rambla però la temptació de descobrir on va la senda ens pot i enfilem amunt sota els pins que poc després deixen pas a les carrasques.
Seguim així la senda que remunta una dura costa entre pins i carrasques abans d'arribar a dalt de tot on ens espera el Planàs que fa honor al seu nom. Davant nostre queda un pinar de pi negre madur que creix al pla que ens separa de la Roca Parda. Un ample caminal travessa el pinar i ens porta per mig del pinar a enllaçar amb la pista de la Roca Parda que entra des de la carretera de Castellfort pel mas de Clara.
A la pista trobem les senyals de l'accés a la Via Ferrata de la rambla Sellumbres que es troba un poc més avant seguint el nostre camí. Ací passa també el PR-CV-423 que seguim de baixada a la rambla. Conforme baixem es veu sota el pinar treballs de repoblació forestal que s'han dut a terme dins del projecte "renaix el bosc" per tal de diversificar la flora i conservar els boscos de til·lers i grèvols en la partida de Sellumbres, que li dóna nom a la rambla. Estem doncs en un paratge no sols singular sinó també protegit per l'alt valor ecològic que presenta. No debades forma part del Paratge Natural Municipal de la rambla Sellumbres.
Si ecològicament és interessant paisatgísticament no ho és menys. Conforme caminem pel pinar entre els pins veiem com de l'altra banda de la rambla queda la Roca Roja, imponent cingle que acompanya a la Roca Parda, davant nostre i d'esta part de la rambla que passa entre les dos.
Arribem a un punt on trobem un pal de senyals tombat. Estem a l'encreuament entre el PR-CV-423 i el PR-CV-408 que recorre la rambla de Sellumbres des del Portell i que ara haurem de seguir per a remuntar el barranc de la Barcella.



Rambla de Sellumbres.


Carril vora la rambla de Sellumbres.


Caminant pel llit de la rambla.


El pont de la Roca Parda.


Banc d'estrats calcaris a la vora de la rambla.


El barranc de la Barcella.


Corriol net i enfitat a la vora de la rambla.


Corriol pujant pel carrascar cap al Planàs.


El Planàs.


La Roca Parda des del Planàs.


Repoblació de grèvols i til·lers sota el pinar.


El barranc de la Barcella.

Seguint el  PR-CV-408 cap al barranc de la Barcella baixem entre el pinar a buscar la rambla. Ens sorprèn l'olor del boix que creix sota el pinar i què juntament amb les formacions calcàries dels Castellets que tenim davant ens transporten al Port i la Tinença. El paisatge que trobem ací és molt semblant tant per vegetació com per la geologia i igual d'espectacular.
El camí ens baixa a la rambla i corre per la vora fins que la travessa. Davant nostre hi ha la roca de Sellumbres que dóna nom a la partida i la rambla i on hi ha traçades dos ferrates. Al travessar la rambla una senyal marca el punt on se'n desvia l'accés a les ferrates del camí de la Barcella que remunta el barranc del mateix nom.
El camí puja deixant cingles i penyes a dreta i esquerra, fent revoltes per superar la forta pendent, sempre sota l'ombra de les carrasques que deixen pas als pins conforme pugem. Travessem pedregals que baixen dels cingles i trams on fa voltes per evitar grans penyes caigudes fa temps abans que la pendent comence a amollar. Quan ja estem prou amunt el camí coincideix amb el barranc que ací ha perdut ja molta de la pendent fins que arriba a un punt on el vell camí de ferradura deixa pas a una pista que baixa des dels Plans que queden dalt de la Roca Roja.
Ara toca seguir la pista però no molta estona. Quan la pista ix del barranc trobem unes fites que marquen l'inici d'un sender. Abandonem doncs la pista i el PR-CV-408 que continua cap al Portell i seguim la senda que enfila cap a Cinctorres pujant cap al Pla Servera.
La senda és poc més que un camí enfitat sota el bosc. Tampoc cal més doncs travessem un bosc net o quasi de sotabosc. Només en algun tram es nota que s'ha netejat i adequat per fer més clar el camí. Seguint-la pugem al Pla Servera que fa honor al seu nom i on el bosc més espès deixa pas a un paisatge més obert, on les carrasques i alguns pins s'escampen pel pla deixant importants pastures entremig.
Travessem el pla seguint les fites que marquen el camí, l'única traça que indica la direcció, fins que arribem a una pista del Pla Servera que corre transversalment. El camí enfitat travessa la pista i continua recte cap al Bovalar. Noslatres seguim la pista que entra al Refugi de la Roca Roja però en direcció contrària, esquerra i amunt cap al Molló Blanc que corona el tossal de la Creu del Gelat, situat dalt del coll on hi ha la creu.
Seguim la pista però quan fa la volta per llevant per a accedir per darrere al Molló continuem recte camp a través fins al cim sense més dificultat travessant el carrascal molt esclarissat.
Al cim del Molló Blanc hi ha el vèrtex geodèsic de la Creu del Gelat, tot pintat de blanc, just davant de la caseta de vigilància forestal des d'on la vigilant guaita els voltants per controlar els focs. Una antena completa les construccions.
Des de dalt del tossal hi ha unes vistes magnífiques sobre la comarca dels Ports: es veu Morella, lluny però perfectament; l'ermita de Sant Cristòfol de Saranyana, la Mola d'Ares, el Muixacre, el Turmell, la Nevera de Catí i també les veïnes moles del Maestrazgo i Cantavieja dalt d'un canto.


Els Castellets.


La roca de Sellumbres on hi ha la via ferrata.


Camí de la Barcella.


Remuntant la costera entre pedregals i cingles.


Cingles vora el barranc de la Barcella.


Camí i barranc de la Barcella.


Pista de la Barcella.


Senda cap al Pla Servera.


El sender enfitat i


El Pla Servera.


Arribant a la pista del Pla Servera.


El Molló Blanc des del Pla Servera.


Pujada camp a través al Molló Blanc.


El Molló Blanc al cim de la Creu del Gelat.


Morella des del Molló Blanc.


Ermita de Sant Cristòfol de Saranyana.


La vall que travessa la rambla Sellumbres amb la serra del Muixacre al fons.



Després de disfrutar de les vistes i fer un mos i un glop comencem a baixar de retorn cap al Mas Nou.
Continuem per la pista d'accés al Molló Blanc fins a un encreuament. La pista puja per l'esquerra des del coll de la Creu del Gelat i continua per la dreta cap al Pla Servera. Nosaltres seguim a la dreta com si anarem al Pla Servera però pocs metres després la deixem a la dreta seguint recte per la pista de les Rotes, menys xafada. Trobem algunes marques de GR i és que per ací passa el GR-331 o camí de Conquesta que fa la volta a la comarca dels Ports en la seua etapa del Portell a Cinctorres.
Estem travessant el Bovalar, antigament muntanya comunal on antigament portaven a pasturar els bous i animals de llaurança els veïns del poble. Ara encara continua sent del comú del poble i encara s'usa per a pastura encara que no hi haja matxos ni bous per a portar a pasturar.
Dins el Bovalar està declarada microrreserva de flora i això denota que encara conserva moltes parts amb una vegetació ben conservada amb espècies autòctones i rares que han desaparegut en altres llocs.
La pista travessa una part de la lloma seguint l'assagador de la Costa dels Cavalls i deixa a l'esquerra el GR-331 que baixa pel barranc del povet. Quan la pista acaba retrobem la senda que havíem deixat al Pla Servera i que enllaça amb l'assegador que continua avall cap als Collados per la Costa dels Cavalls que li dóna nom. Nosaltres seguim assagador avall per un senderol que serpenteja seguint l'antic pas ramader.
A meitat baixada de la Costa ens sorprèn un pi gros que queda a la vora. Al tronc i a una certa altura hi ha excavada una "capella" què és com s'anomenava el forat fet en pins madurs per a extraure'n la tea. El forat no ha matat el pi tot i què ha de ser vell perquè la tea fa anys que no s'usa habitualment, abans s'usava per a encendre el foc i fa més de cent anys era la il·luminació més habitual en els masos del Maestrat i els Ports.
Continuem avall per la pedregosa baixada fins que arribem a un barrancusset que davalla cap als Collados i seguint-lo la senda es fa més clara. Arribem a uns bancals on s'han plantat carrasques truferes i a partir d'ací la senda es fa ampla per a passar un tractor i ix directament als Collados per on passa la carretera de Cinctorres a Castellfort i també el SL-CV-36.
Baixem al coll i travessem la carretera per a pujar per l'altra banda seguint la pista del Mas Nou tal i com indica una senyal.
La pista puja un poc i continua planera fent la volta al tossal de Montargull però veiem que també hi ha un pujador entre bancals i el seguim amunt pensant que enllaçarà amb l'assagador del Mas Nou. I dit i fet, encara que el caminalet va fent-se més estret conforme pugem entre els antics bancals finalment arribem a l'assagador sense massa problemes.
Per l'assagador vam passar ahir venint des de l'ermita de Sant Marc, i ara també el seguirem. Per ell passa el SL-CV-35 que fa la volta des del poble al Mas Nou.
Quan arribem encara hi ha la pista que segueix l'assagador però passades dos barraques de pedra es torna un estret senderol que salva una portera per un curiós pas canadenc per a bicis.
Passem per la vora del tossal de Montargull i des d'ací podem vore quasi tota la ruta de hui: la baixada al mas d'en Costa, la rambla Sellumbres, els pinars del Planàs, la Roca Parda i la Roca Roja, el tall del barranc de la Barcella, el Molló Blanc, la Costa dels Cavalls, ... i caminant un poc més de seguida veiem el teulat del mas Nou.
Abans però trobem una creu al mig de l'assagador recordant que ací va morir fa més de cent anys un xic d'un llamp. Un poc després trobem el camí del mas Nou i un encreuament de senders locals. Ja quasi hem acabat la ruta, només ens queda baixar al Mas Nou que es troba a poc més de cent metres i finalitzar una magnífica i variada ruta per un dels racons més bonics dels Ports.



Pista del Pla Servera.


Pista de les Rotes.


El Bovalar.




Capella per a traure tea.


Costa dels Cavalls.


Carrasques truferes.


Arribant als Collados.


Els Collados.


Pista del Mas Nou.


Pujador entre bancals.


SL-CV-35 ...



... i assagador del Mas Nou.


Cinctorres des de l'assagador del Mas Nou.


Arribant al Mas Nou. Al fons es veu la Roca Parda.



Ací està el track:


 

Powered by Wikiloc

I ací una altra ruta que també ix del Mas Nou:


Volta des del Mas Nou a Sant Pere i Sant Marc
 
Més informació: