dissabte, 22 de febrer de 2020

VOLTA DES DEL MAS NOU A SANT PERE I SANT MARC

Enguany com quasi cada any toca trobada familiar de la família Goterris, i ja en van sis sexennis. Cada any toca triar un mas per tal de passar un cap de setmana de convivència i celebració. Durant els darrers vint-i-quatre anys hem anat rodant per diversos pobles del Maestrat, sobretot, i hem repetit més d'una vegada perquè allotjament per a una una trentena de persones, entre menuts i majors, no es troba fàcilment.
Així ens hem allotjat a Benassal a l'escola de les Llometes o al mas de la Pinella, a Albocàsser tant al mas de la Sémola com al d'en Camanyes, a la Serratella al mas de Selma, a Catí al mas de  Segarra, i també a Vallibona, Sant Mateu, Pina o Vistabella. Enguany toca tornar al Mas Nou de Cinctorres on ja vam estar fa quinze anys. I aprofitant l'estada toca fer també alguna ruta pels voltants, més que res per a baixar el menjar.

Així a primera hora del matí, quan encara la majoria de la gent està dormint, aprofitem per eixir a fer una volta no molt llarga pels voltants del Mas Nou i ho fem seguint els senders locals promoguts per l'ajuntament de Cinctorres.
A la mateixa porta del mas hi ha un encreuament de senders. Per ací passen el SL-CV-35 i el SL-CV-36 que es separen just davant del mas. Nosaltres seguirem el SL-CV-35 cap al mas del Collet mentre que el SL-36 baixa a buscar la rambla de Sellumbres. El SL continua per un vell sender que travessa els antics bancals a cota, sempre per dalt i paral·lel a la pista del mas del Collet i que ens porta a un encreuament de camins on un pal indicador ens marca una variant de retorn a Cinctorres per l'ermita de Sant Pere que retalla la ruta. Nosaltres seguirem recte pel vell camí que continua seguint la cota entre els bancals on pasturen les vaques. Tant al solà del mas Nou igual com al solà del mas de Collet trobem tota una sèrie d'antics bancals que baixen per la vessant, ara totalment abandonats i coberts d'una herba curta que serveix de pastura a les vaques. Només en els ribassos entre bancals apareixen les carrasques, més abundants en la part més baixa i pràcticament absents a les parts més altes. Este paisatge desarbrat que no convida al passeig en juliol s'agraeix al febrer doncs ens permet de disfrutar del sol i fer fugir el fred de la nit, encara que tenim un temps massa calorós i més propi de Pasqua que de Carnestoltes.
No veiem el mas de Collet fins que pràcticament estem al damunt i baixem recte per un llomet a la part de dalt del mas per on passa la pista. Al voltant del mas ens trobem un grapat de vaques pasturant que fugen davant nostre. Ací el camí és un poc dubtós perquè a l'arreglar la pista s'han esborrat algunes marques però cal fer la volta per la pista fins a la part de baix del mas on passem una portera i trenquem ma l'esquerra avall passant per un bassot a buscar l'antic camí de Cinctorres a Castellfort que trobem un centenar de metres més avall.
El sender marcat trenca a l'esquerra seguint el vell camí que unia els pobles de Cinctorres i Castellfort. Actualment hi ha el PR-CV-308 que enllaça els dos pobles pel mas d'en Costa, un camí només un poc més llarg.
A la costera que s'estén des del camí fins a la rambla Sellumbres hi ha el bosc del Mas de Collet format per carrasques bàsicament encara que també podem trobar algun pi o algun roure. De tota manera el camí només el passa de gaidó i de seguida continuem per antics bancals erms que ara s'aprofiten per a pastura. En este cas els del mas de Sorribes que tenim al davant i que encara manté les parets en bon estat tot i què el trespol ja fa aigües per tots els costats.
Passem pel costat del mas i continuem per un camí que ens porta per davant la font Servera d'on ix prou aigua. Es nota encara la gran nevada de fa un mes que ha deixat els aqüífers ben carregats.
Passem ara per la partida de les Ombries de Sant Pere, on fent honor al seu nom trobem trams rosats allà on no ha pegat encara el sol. El camí ací és ample i corre entre parets de pedra seca que en delimiten el què és camí i el què són bancals. A les vores dels bancals trobem alguns ametlers florits que posen un toc de color rosat a la verdor grisenca dels bancals.
A la nostra dreta corre, ben avall, la rambla Sellumbres i de l'altra banda i al fons es veu clarament la silueta del castell de Morella amb la ciutat emmurallada als seus peus. Un poc més prop hi ha la Mola Garumba i si estem atents podrem vore també el Forcall als seus peus. Les vistes són més àmplies que no sembla doncs les muntanyes properes són més baixes que el lloc on estem.
Seguint camí avant baixem fins el Povet de Sant Pere, situat just baix de l'ermita, i pugem a l'ermita i mas de Sant Pere on trobem l'encreuament del SL-35 amb el SL-36.


El Mas Nou.


Panell indicador a l'encreuament de senders.


La rambla Sellumbres al fons de tot.


Vell camí del Mas Nou al de Collet.


La Roca Roja i la Roca Parda.


Mas de Collet.


Vaques al mas de Collet.


Enllaç amb el camí de Castellfort.


Camí vell de Castellfort.


Baix Camí i la rambla de Sellumbres al fons.


Camí de Castellfort i Baix Camí.


La rambla de Sellumbres i la Mola Garumba al fons.


Mas de Sorribes.


Font Servera.


Ombries de Sant Pere amb gel fent honor al nom.


Morella des de les Ombries de Sant Pere.


Arribant a l'ermita de Sant Pere.


Mur de pedra a rastell per deixar passar millor l'aigua.


L'ermita de Sant Pere és una construcció senzilla de principis del segle XVII, d'una sola nau. Per fora no presenta cap decoració més enllà d'una portalada amb arc de mig punt i una espadanya amb una campaneta. No sol obrir llevat del dia de la romeria, abans el 29 d'abril i ara el segon diumenge de maig.
Sorprén trobar a la vora una sèrie de figures cruciformes que tradicionalment es coneixen com "les senyoretes de Federo" i que la tradició atribueix a un tal Federo, personatge peculiar que va viure a la segona meitat del segle XIX pertanyent a una família benestant de Pina i què es dedicava la meitat de l'any a l'ofici de pastor i l'altra a rodar de poble en poble i de festa en festa, marcant amb els símbols cruciformes els llocs per on passava.
A la vora de l'ermita està el mas de Sant Pere i entre les cases del mas encara hi ha les restes de la Torre d'en Navalles, una de les torres medievals que li van donar nom al poble. Només en resta la part inferior del que sembla una torre redona.
A l'ermita trobem un encreuament del Sl-35 i el Sl-36. El primer ve des del Mas Nou i retorna a Cinctorres pel camí de Sant Pere, el mateix que fan els veïns en romeria per vindre a l'ermita. El segon, què és per on hem vingut, també continua cap a Cinctorres però fent més volta i passant pel mas de Gassulla. Nosaltres no seguirem cap dels dos. Comencem caminant cap al Mas Nou per l'assagador del Mas Nou però no fem ni 50 metres que trenquem a la dreta per l'assagador de Sant Marc a Sant Pere que uneix les dos ermites.
L'assagador està net de fa poc i és ample i de bon peany. Comença passant entre bancals ametlers que alternen amb d'altres bancals abandonats. Esta serà la tònica dominant de tot el trajecte.
Podem admirar el treball de la pedra seca que es troba a les parets que delimiten l'assagador, als ribassos dels bancals, en les casetes de pedra que hi ha en alguns bancals així com també en els trams de camí empedrat que trobarem. Si ens hi fixem més podrem vore també desaigües, canaletes de desguàs, i tot un conjunt de formes constructives en pedra seca que és una de les senyes d'identitat dels Ports i del Maestrat.
Veiem més lluny Cinctorres que destaca allargassat amb l'església dominant-ho tot. De més prop el paisatge d'un verd grisós es veu adornat pel rosa de la flor dels ametlers que han florit abans d'hora en esta primavera adelantada.
Travessem el barranc dels Tossals i l'assagador puja lleugerament fins que enllaça amb el camí de Sant Marc per on hi ha traçada una pista i per on passa el SL-35 que ara seguirem sense deixar-lo fins al Mas Nou.
Poc després d'enllaçar amb el SL-35 arribema l'ermita de Sant Marc, més antiga que l'anterior, del segle XVI però encara de tradició gòtica, on els cinctorrans van de romeria el darrer diumenge d'abril. Al davant hi ha una font i de l'altra banda s'ha instal·lat un mirador d'aus per a poder seure i observar les aus que van a beure a la font.
Nosaltres no tenim temps per a fer-ho i continuem camí pista avant seguint el SL que segueix ara l'assagador del Mas Nou per on continua la pista. Descartem una pista a la dreta que baixa als Collados i continuem per l'assagador que ens porta entre bancals d'ametlers que es van fent més escassos o més abandonats conforme pugem cap al tossal de Montargull, punt culminant de la ruta.
La pista traçada seguint l'assagador es va difuminant fins que finalment s'acaba i deixa pas a un estret sender que corre entre les parets que delimiten els 20 metres d'amplària del pas ramader. Seguint-les arribem a la part més alta de la ruta, el tossal de Montargull i des d'allí podem disfrutar d'unes magnífiques vistes cap a l'oest, sud i est. Als peus veiem la rambla Sellumbres i de l'altra banda i més lluny Castellfort. Més prop ens queden la Roca Roja i la Roca Parda i per dalt d'elles el Molló Blanc dalt la Creu del Gelat. Al fons queden les muntanyes d'Aragó.
Trobem una portera que delimita les pastures del Mas Nou i la passem per un curiós pas canadenc per a bicicletes, i és que per ací hi ha marcades una sèrie de rutes del centre btt dels Ports.
Coronem el punt més alt de la ruta deixant el cim del tossal de Montargull a pocs metres a l'esquerra i comencem a baixar cap al Mas Nou. L'assagador ací és recte i clar i ens portarà a enllaçar amb el camí que des de l'ermita de Sant Pere va al Mas Nou. Abans però trobem una creu al mig de l'assagador recordant que ací va morir fa més de cent anys un xic d'un llamp.
Uns metres més avant tornem a passar un pas canandenc eixint del tancat de pastures a l'encreuament amb el camí del Mas Nou que seguirem a la dreta. Este és l'únic tros del camí que es troba un poc brut, la resta estan netejats de fa poc, però això no dificulta el pas, simplement és el contrast entre els camins nets i ben arreglats que hem passat amb este curt tram que falta per netejar.
No fem quasi tros que ja veiem el Mas Nou al davant tancant així el cercle i completant una ruta curta, senzilla i bonica pels seus voltants.
Ara toca esmorzar i després tornar a fer part de la ruta amb els menuts de la família visitant les ermites de Sant Marc i Sant Pere però sense allargar-nos al mas de Collet.



"Senyoretes de Federo" a l'ermita de Sant Pere.


Ermita de Sant Pere.


Assagador de Sant Pere a Sant Marc.


Cinctorres.


Desguàs d'aigua de pedra seca.


Els ametlers posen un toc de color a la ruta.


Ermita de Sant Marc.


Assagador del Mas Nou.


Barraques de pedra al tossal de Montargull.


La Creu del Gelat des del tossal de Montargull.


Pas canadenc per a bicicletes.


Assagador baixant del tossal de Montargull.


La Creu del Mas Nou.



Arribant al Mas Nou.





Ací està el track:



Powered by Wikiloc

Més informació:


  • Ajuntament de Cinctorres
  •  Fuster Puig, P. (2009) Els Ports I. Mapa i guia excursionista. Ed. el Tossal cartografies
  • Membrado Ferreres, J. i Puig Ortí, A. (2005) Guía de senderos homologados de els Ports - Maestrat Ed. Portmader
  • Muñoz Badía, R. (1989) Ports de Morella y Benifassar Ed. Antinea
  • Guardiola i Noguera, F. (2005) Toponímia dels pobles valencians. Cinctorres. Ed. AVL accessible a la web.
  • Turisme els Ports





Cap comentari:

Publica un comentari