LA CUEVA CERDAÑA

La Cueva Cerdaña és possiblement (amb permís de la de les Maravelles) la més famosa de Castelló; descontant per suposat la cova de Sant Josep i la Cova Santa que juguen en una altra lliga.
Ja Cavanilles quan va passejar les nostres terres va entrar a la Cueva Cerdaña, i el mateix va fer Shartou Carreres. Però no són estos els visitants més il·lustres sinó tot un premi Nobel com Santiago Ramón y Cajal que va estar allà a finals del segle XIX.
Molts són els que han estat i tots han parlat bé, però jo no havia estat mai i per una raó o una altra mai venia bé anar-hi. Així que quan em van proposar fer una excursió a la cova des de Pina per a visitar-la en família (en el sentit més estricte de la paraula) no m'ho vaig pensar. Calia mirar una ruta curta perquè venien xiquets molt menuts, i circular. Pot ser la ruta no ens ha eixit tan curta (per als més menuts) i tampoc hem pogut fer-la circular però ha valgut la pena i és més interessant del que jo m'imaginava.

Així que hem començat a caminar passats los Corrales de la Cerdaña i abans d'arribar al Pozo de la Cerdaña. Però anem a pams.
Per arribar ací el camí és fàcil (quan el saps). Cal seguir des de Pina la carretera al Ragudo (o Herragudo que és el nom correcte) i desviar-se als pocs metres per un ample camí a l'esquerra que per la vora de l'ermita de la Virgen de Gracia puja cap al parc eòlic que s'alça dalt de la Sierra Espina. A l'arribar als corrales de la Cerdaña una paleta ens indica cap on queda la cova, i quan marca una pista més estreta que baixa aparquem i comencem a caminar.

Corrals a l'inici de la ruta.

La pista baixa cap al Pozo de la Cerdaña que està a la banda de baix d'uns bancals plantats de Carrasques.  Els molins de vent queden dalt les llomes que és on bufa l'aire i ací no en bufa tant.

Rucs al Pozo de la Cerdaña.

Quan arribem uns ases venen corrents cap a nosaltres. Es tracta de tres rucs jòvens que estan solts pasturant per les vores del pou. Als abandonats bancals de baix hi ha dos someres no més grans però sí més majors que pasturen nugats amb una corda.
Els rucs fan les delícies dels menuts que s'acosten a ells per a fer-se fotos i acariciar-los, sempre amb les degudes precaucions doncs són animals espantadissos i poden fer mal sense voler.

Inici de la senda.

Després de l'aturada imprescindible continuem ruta per la senda que mou des del Pozo Cerdaña i que recorre l'Umbría del Pozo fent la volta a l'Alto Torres que queda dalt nostre coronat per un parell d'aerogeneradors.
A l'ombria encara queden alguns pins que van sobreviure al foc que va arrasar estes muntanyes fa vint anys, i també alguna savina i ginebre que creix en estes vessants fredes i ventoses. L'argelaga no pot creixer amb tant de fred i la trobem als carasols i llocs més arrecerats.

El Pozo de la Cerdaña des de la senda.

La senda va resseguint les corbes de nivell sense pujar ni baixar massa, i fent la volta a l'Alto Torres, i passa sota la Peña Roya i las Càrcamas, lloc quebrat on sovintegen els avencs. De fet la senda passa per la vora d'un xicotet avenc que no presenta cap perill.

Las Cárcamas.

Passat este punt la vegetació canvia i els pocs pins que hi ha desapareixen i comencem a trobar romer i argelaga, i és que hem deixat enrere l'ombria i entrem a la solana. Per sort deixem enrere també el vent gelat del nord que ens ha gelat l'esquena durant el curt passeig.
Des d'ací ja veiem on queda la cova, sota uns cingles que voregen la capçalera del barranco del Chorrillo (que separa el Alto Torres del Cerro de la Cerdaña). Bé, la veritat és que no veiem la cova però sí un grup gran que puja des del mas de Noguera a la part de fora que ens indiquen on és.

Arribant a la cova.

Només ens en separen tres-cents metres i de seguida arribem a la boca de la cova. Ací no bufa el vent i pega el sol de manera que quasi fa calor.
Des de la boca de la cova hi ha unes magnífiques vistes cap a l'est, cap a on es veu quasi tota la vall de Sogorb fins a la mar. És per això que durant la guerra civil fou usada com un punt d'observació.

Voltants de la Cueva Cerdaña.

La Cueva Cerdaña  ha estat també habitatge humà des de la prehistòria gràcies a la seua disposició. La cova presenta dos boques, una inferior que és l'entrada a peu, i una superior separada uns metres, que permet l'entrada de llum i d'aire, de manera que a la part superior de la cova s'està a recer del fred i l'aigua i a la vegada es té llum facilitant així l'ocupació humana que arriba fins a l'època ibèrica quan fou usada com a santuari.
Hi ha una llegenda que relaciona el seu nom amb l'illa de Cerdenya però que no deixa de ser una bonica llegenda com moltes que envolten a les coves, llocs de per si misteriosos.

Interior de la cova.

La part superior de la cova és de fàcil accés i sense perill per als més menuts, i és on ens quedem. Per a baixar a la part inferior ja cal material específic.

Camí de tornada.

Després de visitar la cova retornem pel mateix camí que se'ns fa més curt perquè tenim ganes de tornar, i perquè el vent fred ens porta també arabogues que comencen a caure i fins i tot fan mal a la cara. Els més menuts pateixen un poc però aguanten bé la tornada fins als cotxes.

Vegetació caducifòlia a l'ombria.

Per a recuperar les forces res millor que un bon arròs dins de casa veien el fred i les arabogues caure per la finestra.


Ací està el track:

Més informació:

• Pina de Montalgrao
• Mas de Noguera
• Post sobre la Cueva Cerdaña en rutasmontan