divendres, 5 de febrer del 2021

SENDERS DE TALES: RUTA ENTRE RIUS

Com que ara ens han vedat eixir en cap de setmana del terme municipal i ens passem els dissabtes pegant voltes per la Plana cal aprofitar un divendres d’acabar prompte de treballar per tal d’eixir a la muntanya, i per a fer-ho cal buscar un lloc propet i una ruta curta.

Fa poc els companys jubilats del «Sacaleches» hem van comentar que s’havia obert una nova senda a Tales pel costat del riu, així que ja està l’objectiu fixat i només cal acostar-se a Tales per a caminar.

 


La ruta comença a Tales però no la començarem al poble sinó que continuarem per la carretera un poc més i, passat el poble, seguirem per la carretera de Suera on vorem de seguida un ramal de la carretera antiga habilitat com a aparcament. Davant mateix hi ha un cartell explicatiu de la ruta.

Des d’ací començarem a caminar passant pel «campament», lloc on, segons conta la tradició, hi va haver el campament de l’exèrcit carlista mentre assetjaven Onda durant la primera guerra carlista. És en este context que es va perdre el castell de Tales que queda dalt d’una penya i dominant el punt on conflueixen el riu de Veo i el riu de Suera o Sonella que baixa de Suera. L’horta s’estén pel Clot, al voltant d’un penyal aprofitant un meandre abandonat que forma una gran clotada.

Comencem a caminar seguint les marques del GR333 que puja pel camí d’Entre-rius, que dóna accés a la partida d’Entre-rius que, com bé mostra el seu nom, es troba entre els dos rius. Sovint també s’anomena al camí de les Àguiles què és la partida situada més amunt, ja en terme de Suera.

El camí d’Entre-rius o de les Àguiles comença passant sota la cova del Campament on hi ha una xicoteta escola d'escalada. Conforme pugem si ens fixem bé podem trobar entre els bancals restes de rajoles de les construccions d'un antic campament de l'OJE. A la part alta encara queda un edifici reaprofitat com a caseta de camp, i és que a l'època franquista ací es feien campaments de l'Organización Juvenil Española (de la Falange), i segurament d'ací el nom de la cova i del paratge més que de l’antic campament carlista.

El camí continua per la partida d'Entre-rius, que queda entre el riu de Veo i el de Suera, i la deixem enrere seguint la senda que munta sota el pinar que ocupa els antics bancals. El camí s'ha netejat i és bo de seguir, bé, el primer tram no és tan bo perquè és el més costerut però passada la primera pujada suavitza la pendent i costa menys caminar.

Inici de la ruta a la carretera de Suera.

Zona d'escalada de la cova del Campament.

Construccions de l'antic campament de l'OJE.

Marques del GR-333 i de la ruta Entre-rius de Tales.

Caseta de pedra seca vora el camí.

Arribem així a un primer cim on hi ha un bell mirador sobre la vall del riu de Veo i els Òrguens de Benitandús. Cal seguir un poc més avant per a trobar a la dreta el desviament a Suera per on baixa el GR-333. Nosaltres però seguirem recte i uns metres més avant mou una senda a l’esquerra que hem de seguir. Recte continua la senda de les Àguiles que puja al cim de les Àguiles i continua al collet de Mano (per on passa el camí de Suera a Benitandús, també GR-333). Abans però hi ha un desviament a la dreta cap a Suera pel pou de les Àguiles.


Mirador prop de les Àguiles.

Els Òrguens de Benitandús mirant cap a ponent ...

... i el Montí a llevant.

Detall del riu de Veo i el Racó de Sant Francesc.

Desviament pel camí que baixa de les Àguiles.

Pals indicant el sender.

El mirador de les Àguiles des de la senda de baixada.

Començarem ara una llarga baixada fins al riu de Veo seguint, més o menys, per la ratlla de Benitandús. La senda baixa cap a la carretera però abans d’arribar a l’esquerra veiem el nou tram netejat per a evitar haver de xafar la carretera. El camí està net i ben enfitat i travessa els antics bancals, ara ocupats totalment pel pinar, aprofitant els entradors i pujadors i baixadors dels bancals. Ací podem admirar el magnífic treball de pedra seca que es va fer al traure totes estes finques a finals del segle XIX i principis del XX, bàsicament per a plantar garroferes. Podem vore casetes de pedra adossades a les parets dels bancals, pujadors entre bancals, trams de camí totalment fets de pedra seca ... i és que alguna cosa calia fer amb la pedra que s’hi anava traent


Desviament per la senda recentment oberta.

Tram de camí vell d'entrada als bancals.

Menjador per a la cacera arribant a la pista.

Pista de la Cos.

El camí ens porta a la pista del Cos, que des de la carretera entra a la partida del mateix nom. Cal seguir-la a l’esquerra passant per dalt de l’Assut de Tales. La seguirem quasi mig quilòmetre i, ja cap al final, a l’esquerra ens queda un forn morú construït dins d’un bancal, aprofitant el desnivell, i molt ben conservat. A la vora hi ha la caseta on es quedaven els terrissers a vigilar la cocció. Falta l’era on es triturava l’argila i on es pastava i deixaven a secar les peces abans de coure-les però segurament aprofitaven els bancals dels voltants. Un cartell explica tot el procés.


Canal del pantà de Benitandús.

Forn morú vora la pista.

Deixem enrere el forn i continuem uns metres més per la pista fins que a la dreta se’n desvia la ruta per una senda que baixa a buscar la séquia que pren l’aigua des de l’Assut de Tales per l’esquerra (també n’hi ha una altra que condueix l’aigua per la dreta). La seguim per la vora fins a l’Assut on passarem a l’altra banda del riu on hi ha l’àrea recreativa de la font de l’Assut amb unes tauletes sota els xops.

Deixem enrere l’Assut i eixim al camí de Benarrai, formigonat, i que entra fins al Racó de Sant Francesc, curiosa raconada on un capellà de Tales va bastir una capella imitant a la Porciúncula d’Asís i va crear una comunitat de seguidors de Sant Francesc.


Séquia que pren l'aigua de l'Assut de Tales.

Inscripció indicant on era antigament l'Assut.

L'Assut de Tales.

Àrea recreativa de la font de l'Assut.

El Racó de Sant Francesc.

Deixem enrere el retir espiritual i continuem pel camí passant per dalt de l’horta de Benarrai amb el canal del pantà de Benitandús a la dreta. Quan el camí aboca a la carretera trenquem a l’esquerra per un camí que baixa a la font de la Perera, situada vora riu.

Arribats a la font, que es troba dins d’una caseta d’obra, el camí travessa el riu i dóna accés a les hortes del Cos però la ruta continua per la dreta del riu sense travessar-lo. Ací s’ha netejat un pas per la vora del canyar del riu, als peus dels bancals. Cal passar amb cura per no caure entre les canyes tallades i és molt possible que, si no es passa molt, molt de pressa es torne a tancar el pas pel creixement tan ràpid de les canyes. Passat el tram del canyar el camí continua per la vora del riu i és fàcil de seguir i molt més agradable. Seguint per ell deixem un baixador per la dreta i un camí que per l’esquerra travessa el riu i puja cap al camí d’Entre-rius. Un poc més avant passem sota el molí Poret, del qual només queden les parets i la bassa. Prenia l’aigua de la séquia que mou des de la font de l’Assut i que, des d’ací, baixa a regar l’horta del Clot.

 

Camí de Benarrai amb el canal del pantà per la vora.

Els Òrguens de Benitandús des de Benarrai.

Font de la Perera.

Camí entre el canyar i els bancals.

Sender vora riu.

Molí Poret.


Bassa de reg dalt del Clot. Tales al fons.

Riu de Veo al Campament.

Retornant al punt d'inici.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

GR-333: de Tales a Suera tornant per Xiclà

De Tales a Suera per la penya de Marco i les Àguiles

Antics camins de Tales


Més informació: