dissabte, 26 de setembre de 2020

CIRCULAR DEL CASTILLO A CEDRAMAN PER PORTAPAUS I EL MAS QUEMAO

Des de fa quasi vint anys comencem la temporada senderista fent una ruta per Villamalur amb esmorzar inclòs, coincidint amb les festes del poble. L’any passat vam canviar la tradició doncs va eixir un dia plujós que no convidava a caminar i al final en conter de a Villamalur vam fer cap al Castillo esmorzant i, com va parar de ploure, fent una curta volta pels voltants.

Enguany tampoc comencem la temporada a Villamalur entre altres coses perquè ens informen que el bar està tancat així que tornem a triar el Castillo per a l’esmorzar que en este cas serà més bé dinar.

Per a fer gana de dinar farem una ruta que teníem en ment de fa temps: aprofitant la neteja de sendes que es va fer amb el Pamer del Castillo abans de l’estiu seguirem el vell camí del mas de Ramos, enllaçant amb el camí de Cedramán. Després des de Cedramán remuntarem el barranco de la Juaneta fins al coll de Portapaus per retornar al Castillo pel mas Quemao. És una ruta llarga però tota per sendes netes o pistes de manera que esperem completar-la en poc temps.

Comencem a caminar des d’una punta del poble, just dalt del bar del Castillo i el primer que hem de fer és entrar fins a la plaça. Just al costat de l’església un arc dóna pas a l’antic camí de ferradura de Llucena. Només travessar-lo ja estem a la culata de les cases i fora del poble. En este punt hi ha un cartell dels «camins de Penyagolosa» doncs per ací pujava la rogativa del Castillo a Sant Joan que es juntava amb la de Ludiente al mas Quemao. Per ací passa també la Gegant de Pedra, però nosaltres no seguirem ara ni l’una ni l’altra. Pel darrere del cartell mou el camí del mas de Ramos, netejat abans de l’estiu però que costa de vore doncs la humitat del lloc fa que els esbarzers tornen a créixer amb força i, si no és passa, tornarà a tapar-se. I és que ja ens ho va dir un veí fa un temps quan ens va assenyalar el camí que si no el repassen cada any es perd.

De moment el camí està bé per a passar i baixa en diagonal a buscar el barranco del Colladico que corre per baix del poble. Baixem per l’ombria i el camí millora en quan deixem enrere el poble (i els esbarzers). Arribem al fons del barranc on hi ha una antiga font ben treballada que, segurament, abastien d’aigua al poble juntament amb la fuente de los Olmos que es troba al migdia. La font es troba uns metres per dalt del barranco del Colladico i quasi al mateix barranc hi ha un pou de pedra seca amb una reixa per evitar que caiga alguna persona o animal. La vegetació reflexa la humitat del lloc amb orons, xops, espinals, rosers, ... i esbarzers.

Travessem el barranc pujant per la banda de la solana i la vegetació canvia completament i els pins i carrasques acompanyats d’argilaga i romer serien la vegetació potencial de la qual només en queden traces després d’haver-se abancalat la vessant per a sembrar. Ara, abandonat el cultiu, colonitzen el lloc que els fou arrabassat.

Pugem una costereta i després de passar per un pouet sense aigua, encastat dins de la paret de pedra del ribàs que aguanta el bancal arribem a una pista que entre des del Colladico als bancals d’ametlers que encara es treballen ací dalt. Mirant darrere veiem la cara nord del Castillo quasi a la nostra altura i mirant a ponent queda la vall del riu Villahermosa amb el Chorrador del Villar de l’altra banda.

No fem ni cent metres per la pista que el camí continua recte desviant-se’n de la pista per la vora d’un ametlar amb molt bones vistes sobre la vall del riu. Davant nostre també trau el cap Penyagolosa, sempre present en estes terres que estan a la seua falda. Deixem enrere els camps treballats i continuem pel vell camí del mas de Ramos que travessa unes pedrisses on el pinar no creix, només les savines s’agafen bé entre el rocam. Al fons de la vall queda el Estrecho de la Jara i darrere seu Cedramán, cap a on ens dirigim.

La senda travessa unes pedreres on creixen els cirerers de pastor i entra al pinar que ens acompanya mentre baixem fent revoltes al mas de Ramos. El camí de ferradura baixa a travessar el barranco del Masacho que engrava al riu a l’horta a qui dóna nom i puja per l’altra banda fins al mas de Ramos de Arriba. Pel mas passa una pista que baixa des de la carretera de Villahermosa i continua pel mas de Ramos de Abajo fins a la de Cedramán.

Des d’ací nosaltres buscant la continuació del camí vell vam seguir fins al mas de Ramos de Abajo entrant per una senda fins a la font del mas on vam perdre el camí i va tocar o bé pujar camp a través o tornar enrere fins a este punt, per tant evitarem este quilòmetre de mal peany per a descriure la continuació correcta de la ruta què és més que evident.

El Castillo.

Inici de la ruta just per sota del cartell.

Camino del mas de Ramos.

Antiga font del poble, ara seca.


Pujant per l'Albareda amb el poble al fons.

Pista que entra des del Colladico.

Penyagolosa trau el cap davant nostre.

Cedramán, el Estrecho de la Jara i Penyagolosa.

Pedreres a l'ombria de la Balseta.

El mas de Ramos de Arriba.

Senda del mas de Ramos al camino de Cedramán.

Per davant les cases assolades del mas puja el vell camí que segueix el Paso del mas de Ramos i que també s’ha netejat i cal seguir amunt fins a les cases més altes del mas, cent metres per dalt del principal. Ací passa novament la pista però no cal seguir-la, un pujador net i recte (i molt costerut) puja retallant la pista cap a la carretera, però no cal arribar-hi perquè un tros abans queda a l’esquerra el camí obert per a passar la Gegant de Pedra per on continuarem la ruta cap a Cedramán.

Seguim per una pista traçada per baix de la carretera. L’antic camí coincidia amb la carretera de Villahermosa però al fer-la nova es va fer la pista per a accedir als bancals. Travessem el barranco del Chorrillo i continuem un poc amunt acostant-nos a la carretera fins que enllacem amb el traçat de l’antic camí, però només un tros. Nosaltres seguirem per la vora de la carretera seguint una pista oberta per a fer passar una conducció d’aigua. El vell camí se’n desviava baixant ja cap a Cedramán però la carrera ciclista l’han portada per la vora de la carretera i no pel vell camí, pot ser per ser més fàcil de netejar o més ciclable. Des d’ací tenim unes boniques vistes de l'Estrecho per on passa el riu Villahermosa aigües avall de Cedramán i la vall per on corre el riu passat l'estret.

Després de travessar el barranco de la Losa eixim a la carretera i hem de continuar cent metres per ella, o millor pel senderol obert a la vora per al pas de les bicis, fins que ens tornem a desviar per una senda que baixa entre el pinar i ve a enllaçar amb l’antic camí que havíem deixat abans. Travessem ara el Bujar que fent honor al topònim presenta un pinar amb un sotabosc de boix, tan escàs per les nostres terres. El camí baixa buscant el riu Villahermosa que corre a la nostra esquerra. Entre els pins ja es veu Cedramán davant nostre, amb la Huerta als seus peus.

Seguint el camí deixem a l’esquerra el molino Guillén del qual només queden dretes les parets mentre que la resta ha estat engolit per l’exhuberant vegetació que creix gràcies a la humitat del riu. Camí avant arribem al punt on travessa el riu per un vell pont de formigó. Fa anys vam fer una ruta baixant la Cuesta de la Cadena fins ací i quan vam tirar a passar el pont ens va ser impossible per la quantitat d’esbarzers que hi havia de l’altra banda, ara l’esbarzerar no és menor però s’ha obert un sender entremig per poder passar-hi. De tota manera caldrà repassar-lo si es vol mantindre obert perquè la humitat del terreny fa que els esbarzers cresquen a ulls vista.

Travessats els esbarzers eixim a la Huerta, antigament regada per la séquia que ve del Nacimiento de la Cimorreta però ara pràcticament tota abandonada llevat d’alguns bancalets propers als poble. Per sort encara pasturen un grapat de rucs i cavalls que mantenen a ratlla els esbarzers.

Pugem travessant la Huerta sense camí clar, només les traces que deixen els animals, fins que retrobem el vell camí per la punta de dalt, ja prop de les cases de Cedramán on, quan arribem a la primera casa, hem de passar la portera que evita que els animals se’n fugen.


Cases de dalt del mas de Ramos de Arriba.

Paso del mas de Ramos.

El Estrecho de la Jara.

Pista per on va la Gegant de Pedra.

Tram vora la carretera de Villahermosa.

Camí vell de Cedramán.

El Bujar fent honor al seu nom.

Pont sobre el riu Villahermosa.

El río Villahermosa.

Tram obert amb dificultat entre els esbarzers.

Eixint de las Huertas per accedir a Cedramán.

Travessem Cedramán de ponent a llevant, passant pel barri principal i eixint pel barrio de los Corrales on agafem el vell camí que baixa cap al riu i ens porta a enllaçar amb la carretera davant del molino de Morte. Des d’ací hem de seguir la carretera fins que travessa el riu just on hi ha l’àrea recreativa del poble. Ara només hi ha un parell de tauletes mal cuidades, segurament pel trist record que se’n té ja que ací un foc un dia de ponent a la Pasqua del 1994 va provocar un gran incendi que va devastar bona part de la vall del Villahermosa pujant fins al Tis i amenaçant Penyagolosa. El foc va saltar pel coll de Portapaus al barranc del Gorgàs i va cremar part del riu Llucena fins arribar a Figueroles. En tota la zona que travessarem ara tot i haver passat quasi trenta anys es veuen clarament els efectes del foc que ha fet que els grans pinars que tot ho cobrien ara siguen uns pinars joves, amb una densitat de pins massa alta que dificulta la seua evolució en un pinar adult. Caldrien unes tasques d’eliminació de biomassa forestal extensives per tal d’ajudar a l’evolució a un pinar adult, mai fetes per la falta de diners destinats a la gestió dels boscos que, a més, són en la seua immensa majoria propietat privada.

Travessem el riu i pugem carretera amunt fins que ens desviem a la dreta per un entrador que ens porta a una caseta, des d’ací pugem un parell de bancals per a accedir al Paso Real de la Cadena per on fem cap a la carretera de Villahermosa, just davant de la pista que hem d’agafar per a remuntar el barranco de la Juaneta.

Travessem la carretera i enfilem ara la llarga pista que ens portarà al coll de Portapaus. Comencem a caminar Anem seguint el camino de la Tosca que ens portarà a dalt de la font del mateix nom. Ací hi ha un bon rodal de pinar que es va salvar del foc i mostra com haurien de ser els boscos que envolten el barranco de la Juaneta. Arribem així a la Tosca on a la nostra esquerra queden els bancals d’horta que es regaven de la font, ara pràcticament tots perduts. Dalt del camí trobem un tram de tosca on, quan plou molt, regalima l’aigua des de dalt formant la pedra tosca, producte de l’acumulació de calç.

Eixint del barrio de los Corrales de Cedramán.

El Bancal Royo en primer terme i el Tis al fons.

Baixnt al riu pel camí vell.

El Molino Morte.

Retallant pel Paso Real de la Cadena.

Travessant la carretera de Villahermosa.

La Cambreta.

Paratge de la Tosca.

Deixem la font enrere i continuem amunt per la partida de la Monastra. De l’altra banda del barranc hi ha el mas de la Cambreta, ja en terme de Villahermosa, on encara hi ha algunes cases arreglades. Ramiro ens conta quan ell era jove i anava a quedar-se allí a casa dels seus tios i baixaven amb el matxo a les festes de Cedramán. Ara ja no cal el matxo perquè una pista hi arriba des de la carretera.

La pista que seguim es intransitable per als cotxes a partir de la fuente la Tosca. Es va fer per tal de portar una conducció d’aigua des de la part alta del barranco de Juaneta i en la part baixa s’ha hagut d’excavar per a accedir a la conducció i no s’ha tornat a tapar el forat de manera que queda la pista tallada. Pugem per la pista sempre entre el pinar fins que arribem a un punt on mou una senda per la dreta. Eixa senda puja al mas del Campo estalviant la volta que fa la pista i fins fa pocs anys es podia passar però tal i com la veiem no ens fem l’ànim de xafar-la (sobretot anant amb pantaló curt) de manera que entre les punxades i fer una hora més de camí preferim la segona opció.

Un tros més avant la pista acaba i cal seguir la senda que la continua. Ací travessa el Paso de la Loma Lengua que des del riu on hi ha l’Azud de la Cambreta puja a la Loma Lengua, dalt del Campo. Pot ser camp a través es puga passar encara però tampoc ens fem avant i continuem per la senda que planeja pels peus de la Loma Lengua. Al girar la lloma davant nostre queda la part alta del barranco de Juaneta que baixa directament des de Penyagolosa que ens mostra la seua cara més salvatge. De l’altra banda del barranc queden unes penyes que dominen la Cambreta i per dalt hi ha la Serretilla, tot això ja dins del terme de Villahermosa doncs el barranc de Juaneta parteix termes entre el Castillo i Villahermosa. De fet ací el terme del Castillo s’estira fins als peus de Penyagolosa separant els termes de Llucena i Villahermosa de manera que el punt més alt del terme és el tossal de Fraga que amb els seus 1500 metres d’altura és un dels germans menuts del Gegant de Pedra. Segurament esta partició respon al fet de poder tindre accés a les pastures situades als peus de Penyagolosa per tal de poder portar allí a l’estiu les raberes del poble, almenys en l’edat mitjana què és quan es va fer la partició.

Després del curt tram de senda (no més de 500 metres) retrobem la pista que hem de continuar remuntant el barranco de Juaneta que cada vegada queda més avall. Dalt nostre queda la partida del Planico Bota encara que molt plana no sembla que siga. De tota manera la pista continua planejant entre el pinar fins que passem per la vora de les runes d’un antic corral. Ací deixem la pista que continua baixant cap al barranc i girem a la dreta per la pista que ens portarà al coll de Portapaus. Comencem una llarga però no massa costeruda pujada fent un parell de revoltes per a salvar la pendent abans d’enllaçar amb la pista de l’Algezar que baixava a una antiga mina d’algeps. La pista està traçada, si fa no fa, seguint l’antic camí de Villahermosa a Llucena que hem de seguir ara pujant cap a Portapaus.

Pujant per la pista de la Tosca.

Tram on la pista es converteix en senda.

Penyes de la Cambreta.

Penyagolosa des de la caiguda de la Loma Lengua.


Pista del Algezar.

El barranco de la Juaneta des de Portapaus amb el Tis al fons.

Coll de Portapaus.

El coll de Portapaus separa la Loma Lengua de la Lloma Fría, totes dos calcàries. Ací apareix l’algeps donant peu a un paisatge molt erosionat. Es tracta d’una intrusió d’algeps que ha aprofitat la gran falla que corre des de Figueroles a Villahermosa i que aprofiten al seu curs el riu Villahermosa i el de Llucena (ací el seu afluent el barranc del Gorgàs). Esta falla és la que tanca pel sud el massís de Penyagolosa, per tant en travessar al nord del coll queda Penyagolosa, almenys geològicament parlant.

Per ací passa també el Pas Real d’Aragó que al mateix coll s’encreua amb el camí real de Villahermosa a Llucena. El Pas Real d'Aragó és des de fa segles la principal via de comunicació que travessa estes muntanyes des de la Plana fins a les terres altes de Penyagolosa. Ara ja no hi passen les raberes amunt i avall buscant les herbes verdes però la pista traçada seguint la major part del seu itinerari continua sent un lloc molt transitat per ciclistes i, no tant, caminants. A més el pas real allà per on passa separa termes, comarques i fins i tot marca la frontera lingüística entre el valencià i el castellà.

Des del coll de Portapaus enfilem el Pas Real d’Aragó cap al sud i ens toca pujar la Loma Lengua. La primera part de la pujada la plataforma del vell camí ha desaparegut. El primer tossalet que pugem és bàsicament d’algeps i l’erosió ha convertit el pas en un simple sender fins que arribem a un collet que separa l’algeps i la calcària, a partir d’ací retrobem la plataforma del camí real, ample i ben traçat, que busca el millor pas per a salvar els cingles que tanquen la Loma.

Passada la Costera del Campo el camí ens trau directament a l’era del mas que queda a la vora. Les cases del mas del Campo, com la majoria del terme del Castillo, estan més assolades que menys però fins fa poc encara s’han usat per a guardar ovelles encara que sembla que ara tampoc tenen ja eixa funció. Davant del mas hi ha la foia del Campo on hi ha els bancals treballats del mas.

Baixem a la foia on enllacem amb la pista que hem deixat enrere al coll de Portapaus i que puja pel pinar del Corrillo fent una gran volta. Seguirem ara la pista traçada sobre el Pas Real passant per la vora del bassot del Campo, d’aigua naixenta que no se seca mai. Passat el bassot trobem el pas puja cap al pla de les Besses però nosaltres no el seguirem (tot i ser el camí més curt per anar al mas Quemao) sinó que ens desviem a la dreta per un carril obert seguint el camino del Espigolar. El camí ens porta per un pinar adevesat, amb exemplars grans que van escapar del foc i més avant per un matollar clapejat de pins que ens acompanyarà fins a la font.

La fuente del Espigolar és una de les poques fonts de la contornada i la més propera al mas Quemao. És una font de pouet que aboca les aigües en una pica de pedra per a beure els animals, seguida d’una bassa que fa de llavador i també de bassa de reg. Esta és la distribució tradicional en les fonts per tal d’aprofitar totalment l’aigua que raja. Per la font passa un dels antics camins que unien Villahermosa amb Llucena encara que ara es troba totalment perdut.

Deixem enrere la font i el camí s’estreta i passa a ser un camí de ferradura que baixa a buscar el barranquet que baixa del Mas Quemao al de la Losa per on passa una pista traçada sobre el Paso de la Cadena. Ací enllaça amb el pas i cal seguir per ell cap al Mas Quemao. Per l’altra banda puja per la Umbría un pas que porta directe a la Lobera però no tenim massa ganes d’aventura a estes altures de la ruta així que seguim la pista fins que arriba al Mas Quemao on retrobem el Pas Real d’Aragó.


El barranc del Gorgàs des de Portapaus.

Cingles de la Loma Lengua.

La Costera del Campo.

Mas del Campo.

Penyagolosa des del Bassot del Campo.

Camí de la fuente del Espigolar.

Fuente del Espigolar.

Camino i paso del Espigolar.

Carrascar a la Loma del Mas Quemao.

Mas Quemao.

El mas Quemao (mas Cremat l’anomenen a Llucena) fou el mas més gran de tota la contornada i era una de les grans masades del Castillo juntament amb Roque Chiva, el Royo o la Loma. En ell hi havia tenda i taverna per als masos del voltant i també per als pastors i traginers que pujaven pel pas reial cap a Aragó o cap a la Plana. Era també punt d'aturada per als pastors transhumants a la pujada i baixada cap als extrems que, quan feien nit, repartien les ovelles entre les cases del poble. D’una trentena de cases que va arribar a haver no n’hi ha cap d’habitada i només una conserva la teulada. S’ha fet però una casa nova però ja dins del terme de Llucena.

Entre les cases del mas que formen un carrer passa el camino del Castillo que hem de seguir ara. Era el camí que feien els veïns del Castillo per pujar a Sant Joan i que hem vist a l’eixida del poble. Ací al mas Quemao s’afegien als veïns de Ludiente que pujaven pel camí de la Granella i tots junts continuaven cap a Sant Joan. Xafem doncs ara un dels «camins de Penyagolosa» encara que a este li falta una bona repassada.

El camí baixa entre parets que separen les «Serraes» on creixen les carrasques i roures, carrasques a la solana i carrasques i roures a l’ombria. Anem seguint la capçalera del barranco del Chorrillo que baixa fins al riu Villahermosa encara que ací és un barranquet sense massa pretensions. El camí no és difícil de seguir però tampoc està massa clar perquè no passa quasi ningú per ell fins que ens aboca a una pista que travessa el barranc. La pista també ve del mas Quemao però fent volta per la Loma del Mas Quemao i per ella passa la Gegant de Pedra camí de Llucena. La seguirem cap al mas de la Lobera que és la nostra direcció i a l’entrada del mas la ruta del Gegant de Pedra gira a la dreta per a baixar cap a la carretera de Villahermosa passant per la fuente de la Ribera. Nosaltres seguim travessant el mas, ben arreglat i que no s’ha abandonat mai. Totes les vegades que hem passat no hem vist ningú, només els gats i gossos del mas, però hui veiem una parella de veïns i aprofitem per a preguntar pel nom del mas doncs en alguns mapes apareix com el «mas del Negre» i ens confirmen que el nom és «la Lobera» (el Negre està més enllà). Els preguntem també pel camí més curt per anar a peu fins al poble i ens confirmen també què és el que seguim i que «en media horica» se va. La veritat és que ha de ser a bon pas perquè hi ha quasi tres quilòmetres fins al poble encara que el camí és bo.

Deixem enrere el mas i travessem la foia de la Lobera plena de camps treballats. Seguim el camí formigonat que entra al mas fins que trobem la continuació del vell camí de ferradura que, entre parets, enfila recte cap al poble baixant entre bancals abandonats a la carretera de Villahermosa.

La carretera ha substituït el vell camí de ferradura que enllaçava el Castillo amb Llucena, almenys en tota la pujada al Revolcador. Ara la seguirem avall tot i què es pot estalviar el curt tram d’asfalt anant per dins del barranco del Colladico que corre a la vora. El camí més curt per arribar al poble és seguir la carretera vella fins al Colladico i el camí vell des d’ací però com ja el coneixem d’altres vegades (l’última de fa només un parell de mesos) decidim fer una variant diferent aprofitant per a xafar una de les sendes recuperades fa poc per les brigades de neteja. Així que quan arribem al Paso del Plano Royo que ve per l’esquerra baixant des del Plano Royo (com no) girem a l’esquerra per un entrador que porta a uns bancals. No el seguirem fins al final sinó que el deixem enllaçant amb el camí que, fent voltes, puja per la vora del Paso del Plano Royo cap al mas del Royo.

Després d’un curt tram de pujada amb voltes ben traçades entre carrasquissos arribem al punt on s’encreua amb el camino de Roque Chiva. Travessem el camí i continuem pujant fins que assolim la part alta de la lloma on hi ha el mas de Royo.


Camino del Mas Quemao (o de Penyagolosa).

Mas de la Lobera.

Camino de la Lobera.

Carretera de LLucena.

El Colladico.

Paso del Plano Royo.

Pujant al mas de Royo. A baix queda el Colladico.

Mas de Royo.

El mas de Royo és una altra d'eixes grans masades que anem trobant a les parts altes del Castillo. En este cas les cases estan totes prou ben conservades però no n'hi ha cap habitada. Travessem el mas i abandonem el Paso del Plano Royo continuant per la pista que puja al mas des del poble fins que trobem a l’esquerra el vell camí que baixa cap al barranco del Collado. Baixem per ell i enllacem amb el camino del mas del Pozo, també netejat d’enguany. Només ens quedes uns metres per a arribar al poble i ho fem seguint un altre dels vells camins que n’eixien, en este cas el camino del mas del Pozo que coincideix amb el camí que anava a Ribesalbes i, seguint-lo, arribem al Castillo pel frontó tancant així el cercle.

Ja hem completat la ruta però per a completar la jornada ens queda un bon esmorzar-dinar de carn torrada donant per inaugurada una temporada senderista que, esperem, siga millor que l’anterior.

El Castillo des del Mas de Royo.

Desviament al camino del mas del Pozo.

Camino del mas del Pozo o de Ribesalbes.

Arribant al Castillo.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

De Cedramán al Chorrador del Villar

 Estrecho de Cedraman

Del Castillo a Zucaina pel mas de Aguilar i tornant per Cedramán

Del Castillo a la Hoya Nao seguint les brigades de neteja

 Volta pels masos del Castillo: mas del Pozo, la Granella, mas del Barranco i Roque Chiva.

 Del Castillo a Ludiente per camins oblidats i masos assolats

 Circular al Castillo passant pel Remolcaor, el Mas Quemao, Cedraman i el Chorrador

 Circular al Castillo pel Mas Quemao la Granella i el molino Bajo

De la Venta Marieta al mas Cremat per la Mançanera i tornant pel roure de la Corralissa 

De Fanzara a Penyagolosa 

XVII pujada de Fanzara a Penyagolosa

Més informació:

  • Cedraman
  • Roncero, Enric (1998) Penyagolosa Ed. Alpina
  • Muñoz Badia, Ricardo (1996) El Maestrazgo, l'Alcalatén, Ducado de Villahermosa Ed. Antinea
  • Sancho Comins, José (1990) Itinerarios por el valle del Mijares Ed. Caixar rural Almassora 
  •  Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antinea
  • Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1989) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Castillo de Villamalefa  Generalitat Valenciana
  • (1909) Minuta del término municipal de Castillo de Villamalefa Ed. IGN