diumenge, 13 de setembre de 2020

VILLAHERMOSA: HOZ DEL CARBO I BARRANCO MAGRO

 

Ens acostem a Villahermosa per tal de conèixer dos de les tres rutes que ofereix l’ajuntament: la del barranco de la Hoz i la del barranco Magro. Queda pendent per a una altra ocasió la de la cascada de la Tosca.

Hui però no és una excursió més, sinó la primera que fem tota la família inclosa la gosseta de tres mesos que ens acompanya. Així que hui serà el seu debut en la muntanya i què millor que fer-ho amb una ruta curta i amb un final refrescant.

 

Comencem la ruta des de l’àrea recreativa de Villahermosa situada a la confluència del río Carbo amb el río Mayor què és com s’anomena al riu de Villahermosa al poble. Ací mateix hi ha una àrea de jocs, taules i banquets i una bassa amb cignes.

Des d’ací només hem de buscar el río Carbo i començar a remuntar-lo pel caminal que passa per la vora passant per sota del nou viaducte de la carretera. Un poc més avant hi ha el pont vell de la carretera vella però no el passem per baixa sinó que ens desviem per una pista que puja en diagonal a la carretera vella per on continuem fins al pont.

D’una banda del pont hi ha un cartell que informa de la Via Ferrata «la Muela» de Villahermosa que puja des de la Hoz a la Muela on era l’antic castell i poble de Villahermosa que ara s’ha convertit en un nou barri amb modernes construccions. De l’altra banda hi ha el cartell que explica la ruta del barranco de la Hoz, que continua remuntant el río Carbo per la vora.

Seguim el sender de la Hoz del Carbo que passa entre la Muela el Plano de Santa Bárbara sota les altes parets que queden a banda i banda. El sender primer passa per una banda del riu i més tard passa a l’altra. Hui no ens cal banyar-nos els peus per a fer-ho perquè pel riu no corre ni gota d’aigua.

Després d’un curt tram de poc més de mig quilòmetre arribem al pont per on el camí vell de Llucena salva el río Carbo. Ací la ruta del barranco de la Hoz gira a l’esquerra pujant al poble per a baixar novament al riu però nosaltres l’abandonem i travessant el pont pugem per l’altra banda seguint l’ample camí fins que trobem una pista formigonada que puja al Plano.

El vell camí continua recte i és més curt, però com està poc transitat fem cas de les indicacions i seguim la pista que enllaça més avant amb ell, més avorrida i sempre asfaltada. La pista ens puja fent una diagonal fins al Plano on s’ha fet un polígon industrial on hi ha una fàbrica de pellets i una fàbrica de cosmètics naturals que juntament amb les granges de la Cañada són les principals indústries del poble. Passem per davant de les fàbriques i continuem avant pel Plano deixant enrere el polígon industrial i travessant les terres de cultiu, majoritàriament olivar, fins que enllacem amb el camino de Peñagolosa que puja des de la carretera asfaltat.




Vidaducte del río Carbo.

Comencem a caminar seguint el río Carbo.

Inici de la ruta de la Hoz del Carbo.

Ferrata de la Muela.


"Puente romano" medieval.

La Hoz del Carbo des del pont vell.

La Muela de Villahermosa i el Tis.

Villahermosa des del Plano de Santa Bárbara.

Polígono industrial del Plano.

Hem de seguir a l’esquerra pujant lleugerament fins a la vora del pla. Ací enllaça el vell camí de la Serretilla que hem deixat enrere al pujar del pont. L’asfalt gira per ell cap al sud deixant a la dreta els bancals d’olivar del Plano de Santa Bárbara. No fem però massa tros per l’asfalt perquè de seguida arribem a un coll davant de l’ermita de Santa Bárbara. L’ermita queda a la nostra dreta, assolada. Davant mou una pista de terra que fa la volta al tossal on s’alça l’ermita. A l’esquerra continua l’ampla pista de terra cap al mas de Borràs i Bibioj i entre les dos un parell d’entradors. El de baix, que no té cadena, és l’antic camí de Santa Bárbara a Bibioj per on vam passar fa un parell de setmanes. Ara però no en seguirem cap d’elles. Al mateix coll hi ha un cartell que ens informa de la ruta del barranco Magro i per la vora s’ha recuperat el vell camino de la Serretilla que baixa cap a la casa del Cura, a la vora del barranco Magro.

Seguim doncs el vell camí que també era el camí més curt per anar a Llucena baixant per la vessant del tossal on hi ha Santa Bárbara que li dóna nom a tota la partida i també al barranc que portem a l’esquerra. Baixant veiem a la nostra esquerra, entre els pins, com trau el cap Penyagolosa que ens mostra la seua cara més salvatge amb els cingles i canals. Als seus peus hi ha la Golosilla que des d’ací fa honor al nom sent la germana menuda de Penyagolosa.

No baixem massa tros pel camí que de seguida trobem a la nostra dreta les parets del barranco Magro. Un balcó natural ens permet admirar l’engorjat barranc abans d’arribar a la Casa del Cura que es troba un poc més avant i dalt dels cingles que li fan de mirador sobre el barranc.

La casa del Cura ja no té sostre però els fonaments de pedra aguanten bé i les parets encara estan dretes així com els arcs que separen la casa dels corrals. Després de fer una ullada a les restes continuem avant i pocs metres més avall arribem al llit del barranc per on el camí travessa pujant per l’altra banda cap al Plano del Villar.



Inici de la ruta del barranco Magro.

Camino de la Serretilla.

Penyagolosa i la Golosilla.

El Montudillo i la Meja.

Hoz del barranco Magro des de dalt.

Casa del Cura.

Nosaltres però no seguim recte sinó que a partir d’ací ens desviem per a fer el descens del barranc, descens fàcil i sense complicacions on només cal anar en conte per a no ficar el peu dins de l’aigua que corre pel fons.

Al barranc la vegetació canvia i s’enriqueix. Al pinar de pi blanc amb romer i ginebre (i alguna savina) que hem anat travessant s’afegeixen ara les espècies pròpies de la vora dels rius: roldor (o raudor), juncs i un poc més avall el boix.

El descens del barranc no té cap complicació tècnica però tampoc és un passeig amb algun pas on s’ha ficat algun cable per no esvarar i algun graó artificial per ajudar a passar millor. L’aigua que corre tampoc presenta cap problema doncs només és un fil d’aigua que baixa llevat d’un clot on s’entolla un poc més i permet, si no nadar, si una remullada i en este lloc trobem a un grup de gent prenent el bany.

Deixem enrere el tollet i continuem avall entre les parets del barranc que no deixen entrar el sol. Entre això i l’aigua la temperatura dins del barranc és sensiblement menor que a dalt de manera que disfrutem si cap més encara del curt però bonic tram engorjat del barranc que acaba just abans del pont de la carretera vella. Ací hi ha l’únic toll gran i dalt d’ell una marmita de gegant penjada. La gent però no baixa a prendre el bany perquè és prou difícil el tornar a pujar. Pel pilar del pont es veuen antigues preses d’escalada ficades per a ajudar-se a pujar però que no es veuen en ús.

Unes escales d’obra ens permeten eixir del barranc i pujar a la carretera on hi ha un altre cartell informatiu de la ruta.


Inici de la Hoz del barranco Magro.


L'únic toll on banyar-se.



Final de la Hoz del barranco Magro.

Toll sota el pont de la carretera vella.

Fins ací hem fet quasi 5 quilòmetres que a bon pas es poden fer en una hora però com que ens ho hem agafat amb molta calma i aturant-nos sovint n’hem passat quasi dos. Des d’ací encara queda quasi un quilòmetre i mig fins a l’àrea recreativa de Villahermosa des d’on hem eixit i es pot fer per carretera. Com que ja apreta la calor els xiquets no volen caminar més així que toca fer-ho sol però en conte de seguir la carretera just davant d’on la carretera vella aboca a la nova mou un entrador que baixa a uns bancals d’oliveres i cal seguir-lo.

Per la part de baix dels bancals hi ha un assegador que passa entre el riu i la carretera i que es pot seguir cap al poble. Travessant els bancals s’arriba a ell i només cal seguir-lo però no el podrem seguir massa perquè quan arriba a l’altura dels antics bancals d’horta, totalment perduts, es troba totalment tapat. Ací però hi ha un sender obert per les ovelles que travessa un braç del riu i enllaça amb una pista que corre sota la xopera que ocupa part de l’ample caixer del riu.

Des d’ací només cal seguir l’ample caminal que per la vora del riu en poc menys d’un quilòmetre ens retornarà al punt d’inici.



Enllaç a la carretera.

Tram d'assegador per la vora del riu.

Pista seguint el río Villahermosa.


Ermita de San Antonio des del riu.


Ací està el track:

Powered by Wikiloc


I ací unes altres rutes que comparteixen part del traçat:

de Villahermosa al Montudillo tornant per Bibioj a l'ombra de la Golosilla

Villahermosa - el Tis - la Cimorra

 

Més informació:

  • Ayuntamiento de Villahermosa del Río
  • Monferrer Catalán, Luis (2010) Villahermosa. Una mirada al fin de una época. Ed. Ayuntamiento de Villahermosa
  • Muñoz Badia, Ricardo (1996) El Maestrazgo, L'Alcalatén, Ducado de Villahermosa. Ed. Atinea
  • Roncero i Ventura, Enric (1999) Penyagolosa. Mapa y guía excursionista. Ed. Alpina
  • Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada