dimecres, 28 de febrer de 2018

GR333: CIRCULAR ENTRE RIBESALBES I TALES PER TERRES DE FANZARA

Aprofitem la vesprada d'un dia plujós i fred per acostar-nos al terme de Fanzara i completar un tram més del GR333 amb una ruta circular. En esta ocasió no passarem per cap poble sinó que farem un tros de l'etapa més llarga del GR, la que uneix Ribesalbes amb Tales.

Per a fer-ho ens acostem al Chirlán des d'Onda, seguint el camí de . Deixem el cotxe a l'abandonada finca de tarongers del Chirlán, ja dins del terme de Fanzara però al costat del d'Onda i comencem a caminar pel camí de Sala a Xiclà, que passa per la vora del barranc de Beniparrell però per dins del terme d'Onda. Per ací passa el PR-CV-161 o sender de les Moles que fa una llarga circular al voltant d'Onda. Comencem caminant per les faldes de Cantallops. Anem amb el barranc a la vora voltats d'un espés pinar que ha crescut als antics bancals. La humitat és present en l'ambient, este matí ha plogut i els núvols encara s'agarren a la Mola i al Montí.
Caminem pel vell camí, ara pista, fins que travessa el barranc. Només passar-lo se'ns uneix per la dreta el camí de Tales a Fanzara per on ve el GR-333. Ara tocaria girar a la dreta per continuar el GR camí de Ribesalbes però continuem uns metres més fins a Xiclà, ampla clotada que s'obre entre tossals. Ací es parteixen els camins de Fanzara a Suera i a Tales, l'un continua recte seguint el Tales, Fanzara i Onda en una gran fita d'obra que s'alça prop del camí.
Finca de Chirlan.

Camí de la font de Xiclà o font de Ramos com es coneix a Onda.

Encreuament de camins (i partició de termes) a Xiclà/Chirlán.
Retornem sobre els nostres passos i a l'arribar al barranc n'eixim per l'esquerra seguint el GR que passa pel costat del mas del Pi abans d'entrar a la finca de tarongers del Chirlán. Ací el camí passava recte pel mig però al transformar la terra per a plantar els tarongers el van desviar i ens toca fer una volta per la part alta de l'abandonada finca on els pins van ocupant el lloc dels tarongers deixats ermar.
Arribats a l'extrem nord de la finca retrobem el vell camí que s'endinsa al pinar que ens acompanyarà un bell tros de camí.
Entre el pinar hi ha diverses sendes que mouen a dreta i esquerra però el GR segueix el traçat del camí vell, sempre buscant el millor pas entre els tossalets de las Losas i la Loma los Cuernos.
Després de deixar a l'esquerra un ametlar arribem al corral del Baladrar on guarden ovelles.
Mas del Pi.

Travessem la finca de Xiclà que ha fet desaparèixer el vell camí.

Camí vell de Tales i Suera a Fanzara.

Corral del Baladrar.
Deixem el corral on només hi ha el gos cuidant-lo, tan acostumat a vore gent que ni ens lladra, i trobem un colladet on hi ha un encreuament de camins. Per la dreta continua el GR que ix a la carretera de Montanejos i la segueix uns metres a la dreta per seguir pel vell camí de Fanzara que enfila a la carretera just on passa el pont del barranquet del Baladrar.
Passem per sota la carretera i continuem per l'altre costat per la vora del barranc seguint el traçat d'una línia elèctrica. Arribem així a la fonteta del Baladrar, amb una bassa que recull l'aigua que rega un trosset d'horta. Per una banda queda la carretera i per l'altra una pista que segueix el traçat de l'Assegador Real d'Aragó que puja des d'Onda a Penyagolosa. Seguim la pista per on han passat les ovelles del corral del Baladrar fins que trobem a l'esquerra una fita que marca el lloc on cal baixar per la vora d'uns bancals d'oliveres a buscar el barranc.
Al mateix llit del barranc hi ha un abeurador que s'omple de l'aigua que baixa pel barranc. Un poc més avant es junta el barranc del Baladrar amb el de la Lleuja, que travessem abans de pujar a una pista poc transitada que ve de la carretera. La seguim a la dreta cap al riu fins que acaba a un hort de tarongers abandonats. Tot i què la pista el travessa pel mig nosaltres fem la volta per dalt evitant entrar així a la finca particular, abans de continuar per l'altra banda. A la nostra dreta queda el barranco de la Lleuja i al fons les muntanyes del Salvador cobertes d'un espès pinar. Per allí passarem d'ací a poc.
Camí de Fanzara (abandonant el GR).

Pont sota la carretera.

Antic assegador.

Fonteta al Baladrar.
El caminal ens porta al camino de la Lleuja, ample i asfaltat, que des de la Cueva Santa enllaça amb el riu. El seguim avall cap al riu mentre travessa olivars, ametlars i garroferals.
Abans d'arribar al riu deixem a l'esquerra la senda de l'Escaleta, que mou pel mig d'un olivar. Uns metres més avall arribem al riu i trobem les marques del GR333 que travessa per ací el riu venint de Ribesalbes. Nosaltres no travessem el riu sinó que el seguim per la vora, riu avall, cap a los Casales.
El GR continua per dins del riu (tot i què hi ha una pista paral·lela per la banda de dalt) durant més d'un quilòmetre fins que n'ix. Enllaça ací amb el vell camí de los Casales que travessa el barranco de la Lleuja i puja fent unes llaçades als corrals de los Casales, on antigamet estava el poble morisc de la Lleuja, abandonat arran de l'expulsió dels moriscos. Com tants altres pobles es van reaprofitar els casalicis per a corrals i això ha fet que encara se'n conserven les restes.
Drecera entre tarongers abandonats.

Camí de la Lleuja.

Riu de Millars on reprenem la traça del GR.

Bancals d'oliveres a la Lleuxa.

Los Casales, lloc on es trobava l'antic poble de la Lleuxa.
Des d'ací continuem pista amunt entre bancals treballats que conforme pugem deixen pas al pinar.
Quan ja estem ben amunt deixem la pista trencant a l'esquerra per senda cap al mas de los Canónigos.
A la vora del camí hi ha una profunda i llarga rasa que es correspon a un antic terrer de caolí. No és l'únic que trobarem per ací, tots menuts doncs els grans terrers de caolí es troben al Chalabasar, ja tocant Ribesalbes.
La senda passa per la fuente de los Canónigos, totalment seca, i ens puja al vell mas, ja sense sostre, que en la seua època deguere ser gran i important.
Fins ací arriba un antic camí de carro que ve de la carretera, segurament per a endur-se el caolí, i per ell continua el GR travessant el pinar que envolta les faldes del Salvador.
El camí passa pel costat de l'assolat corral de Solisa i per dalt d'un mas més modern, ja proper a la carretera, voltat d'un tancat on hi ha ovelles i un bou. Poc després arribem a la carretera de Montanejos. Ací el GR trenca a la dreta unes desenes de metres per a desviar-se'n cap al corral del Baladrar (per on hem passat abans). Per no repetir recorregut nosaltres anem a l'esquerra unes passes i girem a la dreta per un vell camí que ara més bé sembla una senda que travessa cap a la balsa de las Losas.
Camí de los Canónigos.

Mas de los Canónigos.

Carretera d'Onda.

Senda a la bassa del Llosar.
Planegem un poc i eixim a una pista pedregosa i mig desfeta per l'aigua que puja a l'esquerra cap a la bassa de regulació del canal de la cota 220. Apretem el pas perquè la vesprada va deixant pas a la nit i els núvols que estaven dalt les muntanyes han anat baixant de manera que ja estem dins la boira i la llum del dia s'esvaeix.
A la bassa trobem les senyals del PR-CV- 361 que des d'Onda s'acosta al Salvador. Nosaltres el seguim cap a Onda, més o menys seguint les traces de l'antic camí d'Onda a Fanzara.
El camí és ample i planer i podem avançar més ràpidament. A l'arribar a la ratlla del terme d'Onda mou per la dreta un sender que seguim. El sender continua uns metres cap al sud i gira cap a llevant, però nosaltres continuem la direcció que portàvem per dalt d'un morret pedregós on no hi creix massa la malea de manera que evitant coscolls i romers anem baixant a buscar la gran finca de tarongers de Chirlán que es troba just sota nostre.
Baixem fàcilment, la part més difícil de la ruta és justament el salvar el desmonte de la finca on ens toca buscar el punt més baix per poder arribar als camps de tarongers abandonats.
Camí vell d'Onda a Fanzara.

Baixant al recte per la ratlla d'Onda i Fanzara.

Finca del Chirlán.
Ja només ens queda travessar la gran finca, sempre per la vora del barranc de Beniparrell per a tancar el cercle finalitzant així una nova etapa del GR-333.



Ací està el track:


Powered by Wikiloc



I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

Del Baladrar a la Muela
De Ribesalbes a Fanzara
Del Salvador d'Onda a la Lleuja i Ribesalbes
de Fanzara al Salvador per la cova de la Mola i tornant per l'Escaleta

Més informació:
  • Guarque Porcar, José Mª (2013) La piedra seca en Fanzara
  • Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el valle del Mijares. Ed. Cajar rural San José Almazora (el fragment de ribesalbes es pot trobar ací)





dissabte, 24 de febrer de 2018

GR 333: DE VALLAT A ARGELITA I TOGA, TORNANT PEL PLANO I LA RISCLA DE LAS CAMPANAS

Un dissabte més aprofitem per fer una circular prenent com a base el recentment traçat GR-333 que uneix els pobles de la Mancomunitat Espadà-Millars.
Hui toca recórrer el tros que va de Vallat a Toga passant per Argelita; retornant pel riu Millars. La part aventurera de la ruta (que mai ha de faltar) la trobarem al final a l'haver de travessar el riu un parell de vegades. Però anem a poc a poc i no avancem esdeveniments.

El dia s'ha alçat assolellat però més ventòs del que esperàvem i cal abrigar-se bé perquè l'airet talla. Amb el fred del matí eixim del desert poble de Vallat per la part alta, passant per les eres de dalt del poble cap a los Planos.
Anem seguint el camino de Argelita però de seguida trobem un encreuament de camins. Tal com informa un cartell de fusta per l'esquerra continua el camino de Argelita que fa la volta a la gran finca de tarongers de los Planos; per la dreta baixa un camí formigonat a la fuente de la Salud i recte continua el GR pel camino de Aragón (o de Llucena on també podem arribar si no tenim tantes ganes de caminar) que puja cap a la Leguna on enllaça amb l'Assegador Real d'Aragó que va d'Onda a Penyagolosa per Fanzara. Un poc a la dreta puja encara un altre camí, el de las Quemadas, que porta al Corral Blanco i que aprofita el GR per anar a Fanzara (però eixint des de la fuente de la Salud).
El camí coincideix ací amb una moderna pista que ha aprofitat el vell traçat, per tant no tenim més remei que caminar per l'ampla pista que travessa el pinar.Anem pujant i apretem el pas per a entrar en calor però no hi ha manera.
Després de mig quilòmetre pràcticament recte abandonem la pista per a seguir el vell camí que continua per l'esquerra, net i ample i perfectament empedrat com correspon a un camí important i transitat.
El camí va fent voltes per a suavitzar la pendent que es manté sempre constant i de seguida guanyem altura. Finalment tornem a eixir a la pista però prou més amunt i des d'ella ja tenim unes bones vistes de la vall del Millars i també del Villahermosa que corre als nostres peus però prou més avall.
Ens queda ara una altra llarga tirada de pista, sense massa desnivell i que ens permet disfrutar de les vistes abans de tornar-nos-en a desviar pel vell camí que corre ací paral·lel a la pista per l'esquerra abans de separar-se'n definitivament quan enfila cap al collet que queda als peus del Mas Blanco i per on passa la carretera d'Argelita a Llucena.
Carrers solitaris de Vallat.

Encreuament los Planos. Recte continua el GR i per l'esquerra el camí vell d'Argelita, ara tot ell pista.

Camino de Aragón.

Tram del vell camí de ferradura.

Tram de pista cap al "camino real de Aragón a Onda".

Arribant al punt més alt de la ruta.
Arribats ací enllacem amb el vell camí de Ribesalbes a Argelita que pujava per las Huerticas. Nosaltres el seguirem cap a Argelita i ho farem per la carretera que coincideix amb el vell camí durant més d'un quilòmetre. Per sort la carretera no està molt transitada, només passen tres cotxes amb remolcs de cavalls que segurament també van a fer ruta per estes serres.
Abadonem la carretera per la dreta i als pocs metres arribem al punt on es desvia el camino de la Laguna o de Llucena a Argelita. Este camí es va recuperar fa poc per a la carrera de muntanya d'Argelita. Just a les penyes de dalt guaiten unes cabres que viuen per ací i ens miren curiosament.
Nosaltres deixem el camí a la dreta i coronem un collet. A uns metres a l'esquerra es troba la Cruceta, creu de fusta situada en un morret des d'on hi ha una magnífica vista d'Argelita i tota la part baixa de la vall del riu Villahermosa (i també de la del Millars). Nosaltres no ens acostem hui i continuem baixant cap a Argelita, travessant la carretera i seguint el magnífic camí empedrat que ens baixa per la Crebà i la Rocha a la Huerta del Otro Lado.
Des d'ací tenim la millor foto d'Argelita amb les dos torres, quadrada i redona, guardant el poble (l'únic que en resta de l'antic palau de Çeit Abu Çeit derruït el 1941).
Arribats a l'horta retrobem el camino de Vallat a Argelita (ara tot pista), més curt i que ve per la Señora. Nosaltres el deixem a l'esquerra i entrem al poble travessant el riu.
Encreuament de camins prop del mas Blanco.

Carretera de Llucena.

Espadilla als peus de Penya Saganta.

Encreuament amb el camí de Llucena.

La Cruceta.

Argelita.

Riu Villahermosa ací anomenat riu d'Argelita.
Travessem Argelita on hi ha un poc més de moviment que a Vallat, i eixim cap a la Huerta a buscar el camino de Toga per on continua el GR.
L'horta d'Argelita que es rega de la sèquia està dividida en trossos que prenen el nom del dia de la setmana que els toca l'aigua, així quan eixim del poble a l'esquerra ens queda el Viernes que ens acompanyarà fins al barranco de los Conchones on deixa pas al Jueves i Miercoles.
Però nosaltres no anirem tan lluny. Passem el barranc pel pontet del camí vell, per on també va la sèquia (el pont nou és a la vora però ens fa il·lusió seguir els passos dels antics). Només passar-lo trobem les senyals del GR que enfila amunt pel camino de Toga.
El camí puja entre pins i, això pot ser perillós en un dia més calorós, entre caixes d'abelles. Supose que quan vinga la calor ja no estaran però la veritat és que estan molt properes al traçat del GR i es fa difícil fugir d'elles.
Passem de pressa però sense fer soroll per no molestar les abelles i de seguida arribem a la carretera que travessem per a buscar el vell camí que continua pel costat del barranco de Cervera.
El primer tram planeja per la vora del barranquet i finalment se'n separa pujant recte cap al collet que queda ben prop. La pujada és curta però a pits i ens obliga a esforçar-nos encara que per poc tros. De seguida acaba i continua la senda en una travessa horitzontal que ens porta a assolir el collet que queda entre la Cava i el Cerro per on traspon el camí entrant ja al terme de Toga.
El camí enfila des d'ací recte cap a Toga buscant el riu però abans cal travessar la carretera. Passada esta continua baixant amb menys pendent i es desvia per a buscar la fuente Caliente situada quasi a l'altura del riu.
De la fuente Caliente no brolla aigua. Està desviada al poble així que si volem tastar les aigües minero-medicinals (guanyadora de dos medalles el 1906 i 1909) haurem d'anar al poble. Ací però podrem seure als banquets de pedra a fer un mos i un glop, i a falta d'aigua traiem la mistela.
Després d'un breu descans i d'un mosset encetem la segona part del recorregut que ens durà a tornar a Vallat seguint sempre el riu de Millars que tenim al davant.
Baixem de la font per un magnífic camí empedrat que acaba en un pontet d'obra que salva el canal que duia aigua a l'antiga fàbrica de llum de la Carmelitana. Un poc més avant un parell de vigues de ferro han substituït l'antic pontet que salvava el riu de Millars i per l'altra banda seguim un tros riu amunt entre els canyars fins que ens desviem per a entrar a Toga pels llavadors, i al seu costat trobem la nova fuente Caliente, just sota l'antic palau-castell de Toga, o més bé els seus fonaments que és tot el que en resta.
Capelleta i pont sobre el barranco de los Conchones.

Caixes d'abelles vora el camí.

Carretera de Vallat.

Camí vell de Toga.

Toga des de la baixada del Cerro.

Fuente Caliente, no brolla l'aigua perquè està desviada al poble.

Fent un mos a Fuente Caliente.

Camí empedrat baixant al riu.

Passera de ferro per travessar el riu de Millars, ací un simple rierol.

Fuente Caliente nova, l'aigua està desviada des de l'antiga.
Des d'ací pugem a la plaça de l'església i travessem el poble buscant el camino de San Juan per on eixim riu avall cap a Espadilla. Arribem a l'ermita de San Juan i ens desvíem del camí per a vore de més prop les ruïnes de l'antiga ermita on encara queda una part de la teulada en peu però que no durarà massa.
Reprenem el camí i passem per la depuradora de Toga que sembla nova sense estrenar, i continuem pel camí asfaltat que ressegueix la vora del riu fins que trobem una passera formigonada que passa a l'altra banda.
Travessem el riu i continuem per l'altra banda, per un camí de terra que continua per vora riu fins que s'acaba. Ací travessem una sèquia i pugem per entre dos finques. Ací trobem un home i preguntant-li per anar fins a Vallat ens diu d'on s'agafa el camí que hi havia abans encara que no sap si es podrà passar el riu perquè la passera se la va endur una riuada.
Eixim a la part alta per on passa la pista del Plano que travessa la partida homònima d'Espadilla, tota ella plantada de tarongers. Arribats a l'altra punta i seguint les indicacions que ens han donat trenquem a l'esquerra (a la dreta ix a la carretera d'Argelita a Vallat) passant per la vora de l'assolat molino de la Carmelitana.
Església de Toga.

Ermita de San Juan.

Camino de los Planos.

Seguint per vora riu.

Molino de la Carmelitana.
Deixem enrere el vell molí i un poc més avant trobem el camí que travessa el riu cap a la Huerta Baja però per a travessar-lo ens hem de descalçar per passar el riu a gual. Manolo decideix no fer-ho i se'n torna enrere i continua per la carretera fins a Vallat. Nosaltres ens fem l'ànim i passem per l'aigua que no està precisament calenta. Per sort només són uns metres però suficients per a fer-nos present que encara estem a l'hivern.
De l'altra banda continua el camí que passa per baix de la Huerta Baja, entre els canyars del riu, fins que arribem a la pista que baixa des de la Lometa. A partir d'ací el camí està net i formigonat i el continuem fins que trobem un pi que marca el punt on ens hem de desviar seguint el que en algun moment va ser pista i ara no és més que un braç del riu per on corre l'aigua quan hi ha crescudes. Arribem així al braç principal del riu i com no porta molta aigua mirem de travessar-lo a gual sobre unes pedres sense banyar-nos massa els peus (gran idea el gore-tex), continuant per l'altra banda.
El que deguere ser la pista ara només és un escampall de pedres entre els canyars i el seguim però arribem a un punt on a l'esquerra trobem un senderol molt marcat i decidim seguir-lo. La senda ens puja per fora del riu i es va perdent així que provem de tornar al riu però no és fàcil.
Travessant el riu a gual.

Camí per baix de la Huerta Baja.

Vell camí per dins del riu.
Finalment decidim que, ja que hem arribat ací, farem la crestera que separa el riu Villahermosa del Millars, estreta i estètica i que estem segurs de poder passar, més que res perquè ja ho va fer una vegada Pascual Vicent (i ho va penjar al facebook), així que enfilem amunt entre el pinar fins que assolim la divisòria. Per ací corre un senderol més o menys marcat però transitable que ens acosta a la part aèria i estreta. Un pas d'escalada ens separa de la continuació però és evitable per l'esquerra (pujant). A partir d'ací no hi ha cap punt difícil i anem buscant la part dreta per mirar de baixar a la carretera que queda just a sota nostre i, sorprenentment trobem una traça clara d'un vell sender que ens baixa prou bé llevat de l'últim tros que toca baixar al recte per un corriol d'animals ample i net però molt costerut i amb pedruscall solt.
Riscla de las Campanas que separa els rius de Millars i de Villahermosa.

Tram aeri de la Riscla.

Baixant al recte a la carretera.

Riu de Villahermosa (o d'Argelita) als peus de la Riscla de las Campanas.
Arribem a la carretera i només ens queda continuar per ella fins a Vallat, però per la part de dalt de la carretera queda la sèquia que porta l'aigua al poble i per la vora hi ha pas de regador així que decidisc seguir-lo. La sèquia va sempre per dalt de la carretera i és fàcil de seguir fins que arriba a uns bancals mig treballats prop del poble. Només queden 100 metres però el traçat ací es troba totalment emboscat així que toca baixar per la carretera i acabar de fer els darrers metres per ella abans d'arribar al poble i tancar el cercle d'una ruta que ens ha eixit més aventurera que no pensàvem. Segurament a l'estiu i seguint per dins del riu seria molt més fàcil.
Sèquia de Vallat.





Ací està el track:



Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

De Vallat al Pozo Vidal i tornada pel riu Villahermosa
De Toga a Argelita entre el Mijares i el Villahermosa
D'Argelita a la Canaleta per la Laguna tornant per las Puertas

Més informació: