DE FANZARA AL SALVADOR PER LA COVA DE LA MOLA I L'ESCALETA

Hui estem en quadro, només en som tres i ens acostem a Fanzara per a fer una volta senzilla pujant a la Cova de la Mola però que acabarem allargant fins al Salvador improvisant sobre la marxa.

Eixim de Fanzara travessant el pont i ens desviem per seguir el canal de la cota 220 però només ho farem uns metres. De seguida trenquem a la dreta per a seguir el vell camí d'Onda que puja cap a la Venta. En este punt coincideix també amb el camí d'Ayódar que haurem de seguir fins a la Muela.
El camí travessa bancals treballats i alguns d'erms. Arribat a un punt el camí ample de cotxe es converteix en un camí de ferradura que corona un tossalet abans de baixar a l'encreuament de camins on era la Venta.
De la venta no en queda ni rastre, deguere passar a millor vida amb la construcció de la carretera i abandonar-se el vell camí que pujava des d'Onda per tot el riu de Millars cap a l'Aragó.
Cal continuar recte a buscar la carretera, travessar-la i enfilar amunt la costera de la mola.

Pont del riu de Millars.

Camino de Ayódar.

El camino de la Muela (o de Ayódar que també va) es va recuperar fa uns anys gràcies als veïns de Fanzara que el van desbrossar. Sortosament molts trams conservaven encara la l'empedrat original i la traça no s'havia perdut ni fet malbé ... fins ara. Ens trobem conforme pugem que alguns "amants" de les bicis de muntanya que només deuen pensar en ells mateixos i en res més han desfet part del camí per facilitar-ne la baixada. Com si només fora un camí per a ells i per a baixar. Han provocat danys irreparables a la traça del camí impedint el pas a senderistes i cavallistes.
Als "amants" del descens en btt (que sovint usen bicicletes elèctriques per estalviar l'esforç de pujada, quan no pugen en cotxe) caldria que tingueren més respecte per la natura, per la cultura tradicional i les seues construccions i, també, per la resta de persones que desenvolupen la seua afició en la muntanya sense molestar ningú.
No és este el primer cas (estaria bé que fora l'últim) de camí malmés o alterat per a descens de btt. En alguns casos les alteracions han estat instal·lar palets per a fer salts o peraltar les revoltes, fins ara no havíem trobat un cas tan manifest d'atemptat contra el patrimoni rural immaterial que conformen els camins tradicionals.
No som els únics indignats amb la desfeta, més amunt trobem un parell de cavallistes que també se'n queixen d'haver-los desfet el camí i (pot ser) impedir-los el pas definitivament. Ens conten que se'n queixaran a l'alcalde de Fanzara, i fan bé.

Camí desfet per culpa dels ciclistes.

Cavallistes en ruta.

Nosaltres amb un regust amarg a la boca continuem camí fins que arribem a dalt de la Mola on hi ha un encreuament de camins marcat amb una paleta. Per la dreta continua el camino de Ayódar, travessant la Muela. Nosaltres seguim a l'esquerra per acostar-nos a la cova de la Mola que queda ja molt a prop.
La cova de la Mola està situada al fons d'una foieta (o dolina). Es tracta d'una gran cavitat quasi plana i que s'ha habilitat per a poder fer vida, suposem que durant l'última ocupació quan va passar el front de la guerra civil.
Un camí de cavalleria baixa a la cova i a dins hi ha un dipòsit d'aigua que recull els escorrims del sostre i permet fer un glop.

Encreuament de camins a la Muela. Per l'esquerra continuarem a la cova de la Mola mentre que per la dreta segueix el camí d'Ayódar i el del mas dels Frares.

Boca de la cova de la Mola.

Cova de la Mola.

Una vegada visitada la cova reprenem el camí per una senda enfitada i no molt clara que baixa cap a los Ojales situats al barranc de los Gamellones.
Cal seguir les fites que ens duran a buscar la cresta on aflora un rascler de llibre. Per damunt d'ell baixem cap al barranc pràcticament al recte. Hi havia una antiga senda que apareix ací i allà però qui l'ha enfitada (i netejada també) ho ha fet recte evitant així haver de netejar massa tram. A més al traçar-la per la roca evita que la vegetació la torne a tancar.
L'última part de la baixada coincideix amb una línia elèctrica, encara que no anem directament per sota. Finalment eixim a una pista a la vora d'un cobert usat per a les abelles d'un colmenar proper.

El Sitjar i el Desert des de la Mola.

Rascler a la cresta que baixa a los Ojales.

Línia de la llum que hem de seguir per la vora de la paret que delimita un antic camí.

Continuem per la pista que ix a la carretera d'Onda però no hi arribem. Quan estem a l'altura la línia de la llum trenquem a la dreta pujant pel tallafocs obert per la companyia elèctrica a sota. La pujada és forta i dura i de seguida guanyem altura pujant la llarga loma de los Cuernos que baixa des de los Collados.
Salvem la lloma i comencem una baixada quasi tan costeruda com la pujada. En un tram hi ha una corda que ajuda (si ens fiem d'ella) en la baixada.
Este tram de senda s'ha obert arran de la realització de la marató de muntanya "refugis de pedra" d'Onda, d'esta manera s'evita haver de xafar (o creuar) la carretera i afegeix un plus de duresa a la cursa.
La senda ens baixa al Baladrar, que queda davant i davall nostre, enllaçant prop de la carretera amb l'antic camí de Fanzara a Onda, a Tales i a Suera que es divideixen ací.

Tallafocs de pujada.

Pujant a la loma de los Cuernos.

El Baladrar des de los Gamellones.

Camí vell d'Onda (i de Suera).

All corral del Baladrar trobem les marques del nou GR-333 que ací passa seguint el camí de Tales cap a eixe poble i el seguim només uns metres doncs nosaltres ens en desviem per a seguir el camí vell d'Onda ... o el camí que més s'aproxima a l'antic traçat. Seguint una vella i pedregosa pista pugem a la bassa del Baladrar, que recull aigües per a regar a Beniparrell. Ens trobem ja quasi a la ratlla del terme d'Onda  i per ací passa el PR-CV-361 que uneix Onda amb el Salvador en una interessant ruta circular. Nosaltres ara no el seguim sinó que pugem directes al Llosar per una senda tan clara com costeruda.
Als nostres peus queda el barranco de las Losas, el Baladrar i, un poc més lluny, Chirlán (com li diuen els de Fanzara) o Xiclà (com li diuen a Tales o Onda), una gran clotada als peus de la Mola i tancada pel Llosar, Cantallops i el Tossal.

Corral del Baladrar.

Bassa del Baladrar.

Xiclà o Chirlán.

Quan acaba la costera el camí continua per dalt del Llosar, pràcticament pla, per un paratge on la ma de l'home es troba a tot arreu en forma de parets, bancals, casetes, pujadors, marges ... tots de pedra en sec i molt ben conservats malgrat que el pinar ha crescut al lloc on abans hi havia oliveres i garroferes.
Camí caminant arribem a un encreuament de camins. Continuant recte pels cims travessem tots els tossals baixant a la carretera d'Onda entre Beniparrell i el Salvador passant per una construcció que algú ha volgut batejar com "el ojo de Dios" i que són les restes del que va voler ser una creu monumental projectada durant la postguerra i que mai es va arribar a fer. Per la dreta baixa el PR-CV-361 cap a Onda per Beniparrell. Nosaltres no en seguirem ni l'un ni l'altre i trencarem a l'esquerra per a baixar al Salvador pel Racó de Lleó.
Baixem per la raconada que queda en un plec de la serreta i arribem als camps de tarongers que voregen el barranc del Salvador. Seguim uns metres el barranc i el travessem per pujar a l'ermitori del Santíssim Salvador passant pels paelleros que hi ha a sota i on acudeixen els veïns d'Onda a primers d'agost en romeria i els de Fanzara a primers d'abril quan, per un dia, l'ermita pertany a Fanzara.

Parets de pedra secà al Llosar.

Onda des del Llosar.

Caseta de pedra seca tan ben conservada com obrada.

Àrea recreativa del Salvador.

Ermita del Salvador.

No entrem a l'ermita del Salvador (almenys hui) on a més d'ermita i hospederia hi ha un bar restaurant molt bo, i seguim un camí que mou del davant i passa per dalt de l'ermita. El camí, primer ample per a cotxes, es converteix en senda i enfila amunt cap a la Solsida. Esta senda, oberta i netejada pels veïns d'Onda, és tan còmoda com bella anant sempre sota el pinar fins que corona i comença a baixar cap a la part alta de l'antic terrer del Baladrar, ara abandonat i on s'escampen els pinatells jòvens.
Passem per dalt del terrer descartant el camí que baixa a la carretera (així com hem descartat dos camins més que baixen cap a la Pica) i pugem per a coronar el Puntal més alt de la Solsida abans de baixar des de l'Alto al mas de los Canónigos.
La senda baixa quasi al recte entre el pinar. Sort que la fem de baixada perquè la pujada deu ser dura. La vegetació que ens acompanya es va fent més fresca i tancada conforme baixem de manera que els esbarzers i l'arítjol que s'enfilen pels pins conformen una espècie de selva mediterrània.

El Salvador des del Baladrar.

Baixant del Alto.

Arribem finalment a un camí de carro i a la vora trobem uns antics forats i és que tota esta zona està plena de sots i rases per a extraure'n caolí per a les olleries d'Onda i Ribesalbes. A la vora tenim una de les poques mines veritables amb una curta galeria. Un poc més avant arribem al mas de los Canónigos on enllacem novament amb el GR-333.
El mas de los Canónigos ara es troba assolat però deguere ser un mas gran i ric però poc queda d'ell llevat de les parets i finstres que miren al buit de l'interior.
Per davant del mas mou un antic camí empedrat que ens baixa a la font del mas, tan enrunada i buida com el mas. És el que els passa a la majoria de fonts que si no es cuiden, s'escuren i es netegen deixen de traure aigua.
Seguim senda avall i de seguida eixim a un camí més ample, el camino de los Casales des d'on ja veiem Fanzara però encara lluny.
Estem a la partida de la Lleuxa (o Lleuja), antic poblet morisc de Fanzara, deshabitat arran de l'expulsió dels moriscos i del qual només resten els Casales que ara li donen nom. Es tracta d'un conjunt de corrals, algun en peu i d'altres assolats situats a un morret que domina el Millars allà on acaba el camí.

Antigues mines de caolí.

Mas de los Canónigos.

Fuente de los Canónigos.

Corrals a los Casales.

Deixem a la dreta l'únic corral amb sostre que queda a los Casales i continuem pel vell camí de ferradura que baixa al barranc de la Lleuxa per on sempre corre un filet d'aigua. Cal travessar el barranc, cosa prou fàcil, i continuar per l'altra banda per on va el vell camí que, quan se'n separa del barranc es converteix en una pista. La pista corre per la vora dels bancals mentre que per baix, vora els canyars del riu, continua un ample caminal que és per on s'ha marcat el GR. Un camí menys planer i més exposat a les riuades.
Continuant per ací arribem al camino de la Lleuja que ve des de la Frontera de Playa i travessa el riu a gual per passar a la Lleuja. Per ell continua el GR travessant el riu a gual conforme ho feia el vell camí, però ja d'antic es va habilitar un altre pas per evitar haver de banyar-se els peus o directament poder passar quan el riu venia crescut (segurament després de fer el pont de la carretera a primers de segle XX). Este camí conegut com a l'Escaleta aprofita el traçat d'una antiga sèquia que regava les hortes de la Lleuja però que fa temps que no s'usa. Cal pujar per l'asfalt del camino de la Lleuja uns metres i passar per la vora d'un bancal d'oliveres per enllaçar amb el camí. Els primers metres passen per un tros cremat fa uns anys, per sort només és un rodal menut però just en una de les zones més boniques.
El camí continua penjat mentre travessa el Congost, topònim significatiu i que també mostra la barreja de llengües que es produeix a Fanzara amb un castellà ple de valencianismes.

Barranco de la Lleuja.

Inici senda de l'Escaleta.

La Escaleta.

El Congost.

El camí de l'Escaleta acaba a uns bancals de tarongers abans de baixar al llit del riu per on continua un tros. Cal continuar per dins fins que a l'esquerra n'ix el camí que ens porta altra vegada al canal de la Cota 220 i, seguint-lo, a tancar la volta retornant a Fanzara després d'una volta molt més llarga del que havíem pensat en un principi.

Riu de Millars.

Canal de la Cota 220.

Fanzara des del canal.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Circular a la cova de la Mola
del Baladrar a la Mola
de Fanzara a la Mola per la fuente del Turio
Volta al Salvador d'Onda
del Salvador d'Onda a la Lleuja i Ribesalbes

Més informació:

• Guarque Porcar, José Mª (2013) La piedra seca en Fanzara 
• Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el valle del Mijares. Ed. Cajar rural San José Almazora
• Cartoweb
•  Web de turisme de l'Ajuntament d'Onda
• Web de l'ajuntament de Fanzara
• Castany i Àlvaro, Joan Toponímia dels pobles valencians: Onda , ed. AVL, València, 2004 Accessible a la web.
• Diago Manuel, V. Àlvaro i Fèlix, F El clima i la vegetació d'Onda Ed. els propis autors, Onda, 2004
• Blog de loscaminosdebilbo
• I també al facebook de Pascual
• Llop Goterris, Xavier (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà <http://www.slideshare.net/xgoterris/30-rutes-a-peu-per-la-serra-despad>
• Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies