dimecres, 6 de desembre de 2017

ELS CAMINS OBLIDATS DE LA SERRA DEL BOI

Com cada any celebrem el dia de Sant Nicolau eixint a la muntanya. Enguany voliem pujar un vèrtex i de la llarga llista de pendents hem decidit esborrar el tossal d'Esclaramunda de la serra del Boi. Per a això ens hem acostat a Vistabella, exactament al Collado del Boi, des d'on hem començat a caminar.
La ruta de hui discorre per terres del Boi. El Boi era un antic poble que formava part del castell de Culla, poble bastit a l'ombra del castell del Boi i amb personalitat jurídica pròpia fins que es va despoblar a causa de la pesta negra allà cap al segle XIV, afegint-se finalment el seu terme al de Vistabella. L'antic terme del Boi es correspondria si fa no fa amb l'actual partida del Boi. També el tossal d'Escalamunda té la seua història, en origen foren terres de n'Esclaramunda i el nom com se'l coneix actualment no és més que un derivat del nom original, corromput pel pas dels segles.
Però anem a poc a poc i comencem a caminar.

Des del collado del Boi, per on passa el camí de Culla comencem a caminar pel camí del mas del Xurro que puja cap al tossal d'Esclaramunda seguint els tossals. Després d'un primer tram més pla de seguida el camí "s'enrocha" per a pujar al Rotxero. Deixem enrere el camp obert del collado i entrem a un bosc de carrasques i roures que ens acompanya per la falda del Rotxero.
Finalment arribem al fil de la serreta que s'allarga des de la punta del Rotxero al tossal d'Escalamunda. Per la nostra esquerra queda el rebollar i carrascar de la Torre Martines mentre que a la dreta queda la clotada del mas de Baix.

Afegeix la llegenda

Camí del Rotxero.

El Pla d'amunt de Vistabella.

El rebollar de la Torre Martinex i el Pla d'avall.

El mas de Baix.
Davant nostre hi ha el mas de la Xurra i allí a quan ens acostem un grup de cabres se n'aparta. Ens quedem mirant i a l'era del mas veiem un espectacle digne d'un documental de natura: un parell de mascles estan vinga la tossalà l'un contra l'altre, tan ocupats que no se n'adonen de la nostra presència i ens permeten acostar-nos, encara que no el suficient per fer una foto en condicions (llàstima d'una càmera més bona).
Cabres tossant al mas del Xurro.
Finalment l'un dels mascles aconsegueix fer caure baix de l'era l'altre i acaba la baralla i l'espectacle així que continuem la ruta que passa per la vora del mas. Ací els ginebres i savines clapegen la lloma que s'estén cap al tossal.
Un poc més avant del mas de la Xurra deixem a dreta i esquerra dos senders que volten planejant el tossal d'Escalamunda, l'un per ponent i l'altre per llevant, fins a les Selletes. Nosaltres seguim recte pel pas per tal de coronar el tossal i el vèrtex que s'hi alça.
Salvem un cinglet i arribem al cim on hi ha el vèrtex, l'excusa per a l'excursió de hui. Així que encara no portem ni una hora i ja hem acomplert l'objectiu principal de la ruta, però encara donarà molt més de sí la jornada.
El tossal d'Esclaramunda des del mas de la Xurra.

Tram final de pujada al tossal. Des d'ací es veu el Pla i la cara nord de Penyagolosa.

Tossal d'Esclaramunda.

El mas de la Serra des del tossal.
Contiuem baixant del tossal cap a les Selletes per l'assegador on creixen les savines.
Per les Selletes passa la pista del mas de la Serra i la seguim a la dreta mentre travessa un espès pinar de pi negre que corona la serra del Boi.
Arribem així al mas de la Serra que es troba en un planell enmig de la serra i des d'ací seguim una pista poc xafada que baixa cap al barranc de l'Aigua. El paisatge continua sent el mateix; un espès pinar clapejat en alguns llocs de ginebres i carrasques.
Pista del mas de la Serra entre pinars de pi negre.

Mas de la Serra.
Arribem al barranc i el seguim per dins un tros fins que ens desviem per seguir el vell camí que unia el mas de la Serra amb el mas de la Serra de baix, situat a la capçalera del barranc de la Pinella.
Tot i què poc xafat el camí és evident si hom sap on mirar. Seguint-lo pugem a un llomet per on corre una pista i baixem per l'altra banda. Ací ens tornen a eixir cabres que fugen com ànima en pena costera avall.
La baixada és un poc més complicada de seguir que la pujada però finalment aconseguim no perdre el camí i eixir-ne a una pista sota el mas de la Serra de Baix. A partir d'ací la direcció a seguir és clara: barranc avall. Seguim per la pista i, quan travessa el barranc, recte per dins. Al principi no es veu traces de camí però ben pronte trobem el que fou un camí de ferradura que passa per la vora del barranc resseguint-lo mentre baixa serra avall.
Camí (poc evident) al mas de la Serra de baix.

Baixant cap al mas de la Serra de baix. Este tram cal anar atents perquè el camí es fa molt perdedor.

Camí barranc de la Pinella avall. Costa un poc de trobar però està clar i fàcil de seguir.
Aprofitem una raconada del barranc on pega el sol i no fa aire per dinar al cara-sol d'unes penyes. Quan continuem el camí arribem a un punt on el barranc s'afona ràpidament mentre que el vell camí que seguíem continua planer. El mapa que seguim (d'el Tossal) indica que cal seguir el barranc, però tafaners com som decidim continuar pel vell camí que va voltant baixant progressivament, sempre per dalt del barranc.
Quan ens separem del barranc el camí s'embosca i es fa més difícil de seguir, però la traça és evident. Arribem a un punt on els romers i les carrasques dificulten el pas i maleïm la idea que hem tingut doncs la pista del Boi i l'ermita de Sant Bartomeu paren encara lluny. Per sort unes desenes de metres més avant arribem a una senda acabada de netejar que no apareix als mapes i, seguint-la per la dreta, ens porta directes a l'ermita de Sant Bartomeu passant per un preciós carrascar.
Camí per fora del barranc. Uns centenars de metres més avant s'embosca i no està net però és un tram curt.

El mas de Capote, el més gran dels masos del Boi.

Senda neta cap a Sant Bertomeu del Boi.
L'ermita de Sant Bartomeu és una bonica església de reconquesta, recentment restaurada. No ha tingut la mateixa sort (encara?) la gran hospederia i casa de l'ermita que s'alça a la vora. Açò és tot el que en resta de l'antic poble del Boi que es va despoblar arran de la pesta negra al segle XIV i va acabar unint-se a Vistabella conformant una de les partides del terme.
A l'ermita enllacem amb el GR-7 que ací segueix el traçat del camí vell de Culla a Vistabella. Nosaltres el seguirem cap a Vistabella i al passar un collet trobem el vell peiró que marca la proximitat d'un santuari.
Ermita i hospederia de Sant Bertomeu del Boi.

Peiró de Sant Bartomeu.
A partir d'ací el vell camí se'n separa de la moderna pista encara que van en la mateixa direcció. El camí baixa a buscar el mas Nou, que com tots els que porten eixe nom ho fou quan es va fer (en concret este al segle XVII). El mas encara conserva prou bé el casalici i bona part de la pallissa i estable tot i què ja ha caigut una part de la teulada.
Deixem enrere el mas i hem de fer una volta per salvar el barranc de l'Aigua que ací s'enfonsa ràpidament buscant la vall d'Usera. El camí fa volta tot seguint les corbes de nivell evitant baixar a travessar el barranc. Així girem cap al nord i davant (i dalt) nostre queda la Serra del Boi, per on hem passat fa unes hores. Travessem el barranc i per l'altra banda passem per dalt de la Roca del Ferrer mentre pugem al collet que separa el Castellet del mas de la Coixa on hi ha les restes d'un poblat ibèric.
Trasponem el collet i baixem cap al mas de la Coixa entre carrasques que s'arrapen als cingles i contrasten amb els pins que creixen al capoll de la serra i també als barrancs que baixen cap a la Vallússera.
El vell Mas Nou.

La vall d'Usera amb la lloma de Benafigos al fons.

La Roca del Ferrer en primer lloc i el castell del Boi al fons.

El Castellet. Al seu cim hi va haver un poble a l'època ibèrica.

Cabres lluitant als bancals del mas de la Coixa.
Baixant cap al mas ens trobem un parell de mascles de cabra tossant-se als bancals dels voltants del mas. Ens aturem a pocs metres d'ells que, tan afusats com estan, ni se n'adonen que estem. Malauradament la gossa els lladra i al prendre consciència de la nostra presència se'n van uns bancals més amunt a continuar la lluita i per més que provem ja no els podem vore tot i què continuem sentint les tossalades que es peguen.
Arribem al mas de la Coixa flanquejat per dos grans roures, un ja mort, i passem per darrere del mas enfilant el camí empedrat que mou per l'era. Després d'una curta pujada el camí ens porta a la pista del Boi, que en este tram coincideix amb el vell camí i per ella continuem cap a la coma on hi ha el mas de Baix.
Deixem el mas a la dreta, sobre uns bancals treballats, i quan arribem a la font del mas el camí se'n torna a separar de la pista pujant recte amunt entre bancals mentre que la pista fa una volta.
Roures monumentals al mas de la Coixa.

Enllaç amb la pista el Boi. Al fons el castell del Boi.

Font del mas de Baix.
Al capdamunt retrobem la pista i continuem per ella cap al mas del Collado. Des d'ací tenim una bona perspectiva de la serra del Boi i de tota la volta que hem fet. Unes cabres ens tornen a eixir al davant mentre completem els pocs metres que ens queden per arribar al collado del Boi on acabem de tancar el cercle.
Tram final formigonat de la pista del Boi, ja prop del mas del Collao.

El mas del Collado.

El Collao del Boi.
El balanç final de la ruta ha estat millor que no pensàvem, tan per la varietat de paisatges, la solitud i, sobretot, per la quantitat de cabres i pel fet de trobar-nos escenes pròpies dels documentals de natura i tan difícils de vore en directe. Caldrà tornar.



Ací està el track:


Powered by Wikiloc


I ací una altra ruta que es pot combinar amb esta:

de Culla a Vistabella pel GR-7

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada