diumenge, 19 de novembre de 2017

DE ARROYOFRÍO A VALDECUENCA PER LA SIERRA DEL JABALÓN I JABALOYAS

Després de fer nit a Moscardón i gaudir (i fartar) d'un copiós i abundant esmorzar, ens desplacem fins a Arroyofrío per a començar la ruta de hui que ens portarà per Jabaloyas a Valdecuenca.
Comencem la ruta, com no, estirant. Esta vegada a una era als afores del poble. Si haguera passat algun cotxe per la carretera de ben segur que s'estranyaria de vore una colla de gent tan gran fent exercicis matiners en un lloc apartat. Però com no passa cap cotxe ningú se n'adona.
Després del ritual dels estiraments travessem el poble per a començar la ruta. Al poble ningú s'estranya de vore gent caminant a estes hores del matí perquè tampoc hi ha ningú. Travessem doncs un poble fantasma però no abandonat perquè les cases estan ben arreglades i cuidades.

Eixim per la part alta del poble per un ample caminal que travessa els bancals treballats de la sobalba de la Cruz de Làzaro, que s'alça dalt nostre i on hem de pujar. Ben pronte deixem enrere els bancals treballats i enfilem per un senderol que travessa bancals erms on creixen les argelagues. El vell camí enfila recte cap al puntal de Bernardo que s'alça a un extrem del llarg tossalàs que s'alça darrere del poble. Nosaltres per no fer tanta volta quan trobem un corriol que gira el seguim fent una llarga ziga-zaga per a enfilar directe cap a la Cruz de Lázaro. El corriol que seguim, molt poc transitat, s'embardissa quan s'acosta al cingle que voreja el tossal i ens impedeix pujar al recte.
Eixint d'Arroyofrío.

Pujada a la Cruz de Lázaro.
Finalment seguint el senderol arribem a un punt on un ample grau salva el cingle i assolim el planer cim del Puntal de Lázaro i, buscant un poc, arribem a la Cruz.
La Cruz de Lázaro s'alça a un canto que mira cap a ponent, dominant no sols Arroyofrío sinó bona part de la zona sudoccidental de la Sierra de Albarracín. Vora la creu hi ha un cartell i un seguit de fotos en homenatge als qui van haver de defendre esta posició durant la guerra civil. De fet a partir d'ara les trinxeres, pous de tiradors i demés posicions de guerra es fan visibles pels cims tot i haver passat quasi 80 anys del final de la guerra.
Pilar commemoratiu a la Cruz de Lázaro.
Foto de grup a la Cruz de Lázaro.
Després d'estar-nos una bona estona a dalt continuem la marxa seguint un carril que entra a la Cruz i enllaça amb un altre que fa la volta al Puntal. Travessem un espés pinar de pi roig que ens acompanya mentre ens acostem a la Hoya del Tejo.
Ací deixem el carril i continuem al recte entre els prats que alternen amb espessoralls de pins que poc a poc van despareixent i ens trobem davant les llomes herboses que s'allarguen fins al Navazo. Ací no ens cal seguir cap camí, només travessar els prats ressecs pel fred i la poca pluja d'una tardor calorosa i seca.
Arribem a un punt on hem de baixar a travessar el barranco de Santanares, ací tan sols un suau tàlveg, per a pujar al puntal del Navazo que tenim just davant. Com que hi ha gent que no vol pujar van directament a les runes del Corral de la Peñuela que queda davant i per on hem de passar de tornada del Navazo.
Hoya del Tejo.


Camp a través al Navazo.
Fem drecera de pujada al Navazo i arribem finalment al cim també envoltat de línies de trinxera i coronat per un vèrtex geodèsic.
El Navazo.
El Navazo és el cim més alt de la sierra de Jabalón, la més meridional d'Albarracín i que s'alça dominant les terres dels voltants. Gràcies a açò les vistes des del cim són espectaculars dominant bona part de la comarca i també comarques veïnes. Des d'ací veiem Peña Blanca, Sierra Alta, San Ginés, Carbonera, la Peña la Cruz, ... entre altres cims que hem pujat estos anys enrere; però també Javalambre que destaca cap a llevant.
Ens estem molta estona fent-nos fotos perquè el lloc bé ho mereix abans de continuar camí cap al corral de la Peñuela on ens espera la resta del grup. Des d'ací continuem la ruta  cap al collado de la Cruz, sempre pels pelats cims que ens permeten disfrutar de magnífiques vistes.
Vèrtex geodèsic.

Un altre vèrtex per a la col·lecció.
Des del collado de la Cruz hi ha una pista que fa la volta pel nord a la Moratilla fins al collado del Santo. Però nosaltres no la segui sinó que pugem al recte cap a la Moratilla buscant una antiga senda que només trobem al baixar, quan s'ha convertit en pista. Seguim per tant finalment la pista que passa per baix del corral de la Cueva que ocupa una llarga balma a la solana, just abans d'arribar al collado del Santo, on hi ha un altre corral, este encara en ús. I és que tota la part nord de la sierra del Jabalón és una zona de pastures i, per tant, plena de corrals que encara estan en ús a l'estiu quan les ovelles que baixen a extremar a terres més càlides pugen per a aprofitar les pastures d'estiu. Normalment les raberes s'estan a les terres altes de la Santa Creu fins a Tots Sants, quan comencen el camí de baixada, més o menys llag segons si el destí és "el Reino" o Andalusia.
Baixant al collado de la Cruz.
Paisatge abancalat a l'ombria de la sierra de Jabalón.
Collado de la Cruz.
Arribats al nou coll tenim davant nostre el cerro Jabalón, que si bé no és el més alt si és el més destacat i qui li dóna nom a la serra. A dalt s'alça l'ermita a San Cristóbal.  En principi la idea era pujar-hi, però com anem curts de temps decidim fer dos grups, el més nombrós baixa direcament pel vell camí a Jabaloyas mentre que un grup més menut (i més ràpid) aprofiten per a pujar a fer cim, alcançant la resta al poble.
El camí de baixada travessa vells bancals convertits en zones de pastura, llevat de la part més baixa del poble on encara es treballen. Anem trobant diverses fonts allà on l'aigua recollida a l'altiplà calcari aflora a l'entrar en contacte amb les arenes i argiles.
Jabaloyas.
Arribem a Jabaloyas per la fuente de la Canal, per on també arriba la pista que ve des del Cañigral. Aprofitem per fer un bon glop a la font i travessem el poble fins a la curiosa església, envoltada d'un mur baix que fa de xicoteta muralla. Des d'ací passem per davant de la Fuente i eixim del poble per unes pallisses que voregen el camino de Novella.
Jabaloyas.
Església de Jabaloyas.
Avancem pel vell camí de ferradura que travessa els bancals treballats del pla que envolta Jabaloyas pel nord. Darrere del poble queda el monte Jabalón.
Quan s'acaba el pla els camps treballats també ho fan i deixen pas a un savinar que s'escampa pels bancals erms.
Quan acaba el pla i comença la baixada cap a la rambla del Horcajo (o de Romediano) les savines es barregen amb el pinar que, al fons, acaba sent dominant sobretot a l'ombria. En la baixada anem trobant grans exemplars de pi negre que s'han deixat com a testimoni a les tales per a repoblar el pinar.
Després d'una curta baixada per un sender pedregós arribem al llit de la rambla i busquem una raconada per a dinar al solet.
Camino de Romediano.

Baixant a la rambla del Horcajo o de Romediano.
 Després de dinar i recuperar forces cal continuar la ruta, i la ruta a partir d'ací continua rambla avall. Per la vora de la rambla passa una pista i per ella anem per caminar més fàcil i ràpid. Travessem pinars de pi negre i quan la pista aboca a la carretera de Valdecuenca deixem la pista i enfilem rambla avall passant la carretera per sota del pont que salva la rambla.
Pista vora la rambla de Romediano.

De l'altra banda del pont el paisatge canvia ràpidament. El fons de la rambla està entapissat del fullam sec dels xops que la voregen. Costa avançar perquè l'ampla i pedregosa rambla s'ha convertit en un barranc estret que s'obre pas amb dificultat entre la vegetació que es fa més espessa.
Salvant la carretera pel pont.

Barranco de Romediano.
Per la vora esquerra queden uns bancals treballats i a ells eixim per avançar més fàcilment fins que trobem un gran salt. Es tracta de l'assut que pren l'aigua per al molino de Romediano, on anaven a moldre els veïns de Valdecuenca i Jabaloyas (de fet només hi ha un altre molí en cada un d'estos pobles.
El molí s'alça al punt on el barranc s'encaixa i forma un salt natural, aprofitat per l'home per a crear un assut de pedres ben treballades que desvia l'aigua fins al cup. Del molí només en queden les parets.
Després de salvar el desnivell de l'assut continuem pel barranc en un tram bellíssim on les savines centenàries alternen amb altres, més joves, però que competeixen en altura amb els pins.
Molino de Romediano.

Un de tants exemplars de savines centenària.
En alguns trams del barranc l'aigua (en anys normals) deu de ser habitual. Enguany però la seca fa que no ens acompanye més que en les formes que ha anat esculpint en forma de toves i concrecions calcàries.
Seguim el barranc, ara per dins, ara per la vora on a vegades sembla que hi ha les traces d'un vell senderol mig esborrat fins que finalment enllacem amb la rambla de Valdecuenca. Per ací passa el PR-TE-5 que ve també de Jabaloyas i que seguirem a l'esquerra cap a Valdecuenca.
Remuntem ara la rambla per dins fins que arribem a un enforcall. Ací abans el PR enfilava recte per la lloma de las Majadillas, seguint les traces de l'antic camí de Jabaloyas a Valdecuenca. Nosaltres seguirem pel barranco Melero que s'obre a la dreta. Ací arribava una ruta circular des de Valdecuenca seguint el barranco Melero i la Loma de las Majadillas abalisada per la Comunidad de Albarracín però que ara es troba sense manteniment.
Savinar de las Majadillas.
Barranco Melero.
Continuant per dins del barranc el savinar, monoespecífic fins ara, arriba un punt on comença a alternar amb roures que encara tenen algunes fulles que es resisteixen a caure. Tota la solana del Rebollar fa honor al seu nom i apareix clapejada de roures joves que alternen amb les savines. Al fons del barranc són els orons qui ho fa, malauradament enguany també sense fulla però no pel fred sinó per la falta d'aigua que ha fet que caiga abans.
Seguint per dins del barranc finalment arribem al punt on un ample caminal n'ix per l'esquerra entre grans savines i puja cap a la fuente Vieja, voltada de parideres i corrals.
Abeuradors per la fuente Vieja.

Entrant a Valdecuenca.
Des d'ací només uns pocs metres ens separen del poble on ens espera l'autobús, però abans, seguint el ritual acostumat, ens toca fer estiraments dirigits per Ceci que, com no podia ser d'altra manera són diferents dels que hem fet estos dos dies, per a que no ens avorrim (o no els aprenguem).



Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

circular albarracin gr-10 gr10.1
collado Tabernillas - Jabaloyas - Valdecuenca
Valdecuenca - el Regajo - Barranco Melero


Més informació:
  • De Jaime Lorén, Ch. i Pérez Grijalbo, R. (2006) Guía de la naturaleza de la sierra de Albarracín Ed.PRAMES
  • VV.AA. (2003) GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. PRAMES
  •  VV.AA. GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. Prames,1996
  • Centro de Estudios de la Comunidad de Albarracín
  • Peña Monné, L. et al. Paisajes naturales de la província de Teruel Ed. Instituto de Estudios Turolenses, 2000
  • De Jaime Lorén, Ch. Paisaje protegido de los pinares del rodeno y Sierra de Albarracín Ed. Prames, 1996
  • VV.AA. Sierra de Albarracín col. "Red natural de Aragón" Ed. Prames i Gobierno de Aragón, 2007
  • Senderos de Aragón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada