Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escalada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escalada. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de desembre del 2013

ALPINISME PER A XIQUETS A LA MADALENA

Com que estem de vacances escolars toca fer alguna cosa per a distraure els xiquets, així que hem anat a la Madalena de Castelló per a fer la cresta de les Serretes.
La idea inicial era fer la cresta de les Serretes i la de la Roca de la Seda, una ruta no molt llarga i distreta, però com sovint passa amb els menuts una cosa és el que volem i una altra el que acabem fent.

Així que hem aparcat dalt la Madalena, just a una zona de tauletes i sota un parc infantil, que de seguida han vist ells, i és que els xicotets tenen una vista molt fina per vore el que els interessa.
Només eixir hem aprofitat per fer un geocache dels molts que hi ha pels voltants i ens hem posat a la faena.
Pujada a la cresta.
El primer tram fins a la cresta han anat els xiquets davant, obrint camí per on els ha vingut bé i sense encordar.
És un tram no massa difícil i sobretot gens exposat, on una caiguda com a molt suposa un arrap o un bony.
Passos "complicats" per als menuts.
Així hem arribat a la part més alta i aèria de la cresta i l'hem passada defugint els llocs exposats, que en són ben pocs.
Enllaç amb l'aresta principal.

Per ací dalt corre una senda que puja des de la carretera i l'hem aprofitada en algun tros per avançar camí.
Senda de les Serretes.
Però els xiquets volien més així que ens hem encordat a sota d'un ressalt de 4 o 5 metres, poc difícil (pot ser un IIIº), i hem fet un poc d'escalada.
Escalada fugint de la senda.
Hi ha un passet vertical amb bones preses (per a un major) però per als xiquets es fa més complicat i cal ajudar-los des de dalt amb la corda.
Ressalt de II+/IIIº.
Després de l'escalada ens trobem a la senda que munta fent la volta a la penya que hem pujat. Amb bones vistes de la Plana ens aturem a esmorzar, que ja és hora.
Vistes de la Plana.
Continuem per la cresta evitant la senda. La cresta és ampla i no presenta cap dificultat fins que toca baixar-la on millor encordar els xiquets.
Tram "aeri".
Després fem la volta per la senda per baixar a un collet i enfilem un nou tram d'escalada (també evitable), més curt i amb més bones preses que l'anterior (pot ser un II).
Nou passet d'escalada.
I un tros més amunt deixem la senda a l'esquerra i pugem per l'última "paret" del dia. Un curt tram de 5 o 6 metres que ens puja a una penya allargada i aèria que de seguida baixa per juntar-se amb la senda.
El tram més complicat de pujar (per als xiquets).
Ací cal també encordar-se i buscar un poc més les preses doncs és més vertical (pot ser un III/III+).
Aeri i exposat.
La idea inicial era fer la ruta molt més llarga però entre unes coses i altres ja estem quasi dos hores per a fer este xicotet tram i els xiquets comencen a estar cansats, així que continuem per senda visitant un geocache que està just a la vora.
Geocache.
Un poc més amunt arribem a un encreuament de senders i trenquem a l'esquerra baixant de retorna a la Madalena. Just davant nostre s'alça el tossal de Ribalta que té una cara sud molt interessant amb cingles que conviden a l'escalada, tot i què jo només li conec una via.
El Tossal de Ribalta.
Baixem per la senda que passa sota un pinaret que creix a l'ombria de les Serretes camí del mas de Boira.
Els problemes que no hem tingut a la pujada els tenim a la baixada amb la pedra solta i les branques, però res que no es cure amb alcohol i betadine.
Senda al mas de Boira.
Arribem al mas i seguim una senda que va paral·lela a la carretera però per dalt, per dins del pinar de manera que el passeig és més agradable.
Senda vora la carretera.
Quan arribem a la senda de les Serretes (que hem passat abans a la cresta) ens toca eixir a la carretera i seguint-la arribem a la Madalena, però no sense abans vore una pedrera on hi ha un parell de xapes per a assegurar i que sembla ideal per a practicar amb els xiquets, caldrà tornar.
Finalment arribem al punt d'inici i el cansament dels xiquets desapareix només vore els tobogans, així que encara queda una estona abans de tornar cap a casa.
El més entretingut del dia.



Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

la madalena - cresta les serretes - tossal ribalta - la mirona
la madalena - cresta les serretes - cormo les creuetes més informació ací

Més informació:



diumenge, 10 de febrer del 2013

ESCALADA I BARRANC A LA ROCA ENSANOU

Hui hem anat a escalar amb els xiquets. La idea era fer una volta curta per Benlloch aprofitant la florida dels ametlers i després allargar-nos a escalar a la Vilanova, però els ametlers estan encara començant a florir així que ho hem deixat per a més avant i ens n'hem anat directes a l'escola d'escalada del Cingle de la Roca Ensanou a la Vilanova.
Esta és una escola menuda, amagada i tranquila (una vegada ja vam estar però sense escalar), oberta per un membre del Trepa veí del poble aprofitant el millor lloc del terme per escalar. La roca no és massa fiable en molts llocs però les vies són fàcils, o això és el que diuen les ressenyes que hem trobat.
L'accés no és massa fàcil, però una vegada el coneixes no té cap complicació. Només cal seguir el camí de la Roca. Es tracta d'una pista primer encimentada, després amb grava i que al final està més trencada encara que no té més dificultat que l'anar a poc a poc.
Ací teniu l'aproximació:


Powered by Wikiloc
Quan ens anem acostant no ens sorprèn trobar alguns caçadors per la zona, el tord tira molt, però quan ja estem a la vista de la roca veiem gent als seus peus, i molta i és que el Club de Muntanya de la Vilanova ha fet una excursió a la Roca Ensanou i ací que ens els trobem.
Com a complement els joves del poble estan fent una exhibició d'escalada així que no escalarem sols, la qual cosa sempre s'agraeix.
Cingle de la Roca Ensanou des del bancal on acaba el camí.

Aparquem al bancal de baix del cingle, on els pins estan reemplaçant poc a poc a les garroferes. Encara que el pàrquing millor està un poc abans d'arribar a mà esquerra.
Des del bancal pugem per un senderol que mou a la dreta i, sempre seguint el més xafat, arribem a la base del cingle.
Ens fiquem a la part on són les vies més fàcils, entre Segundo Plato i Se me amontona la faena, vies que estan escalant els joves vilanovins. De fet, es tracta d'una demostració d'escalada així que han muntat dos vies no massa difícils i tot el qui vol va provant d'escalar.
Nosaltres muntem la reunió en la segon xapa de La Chumbera, suficientment fàcil per a pujar sense assegurar i per a què proven els xiquets.
El xiquet prova de primer i es nota que té més edat i ja ho ha fet altres vegades.
Escalant la primera part de La Chumbera.

La xiqueta, com no, també vol provar i puja molt bé, però a l'hora de baixar pren por (això de deixar-se caure sempre costa) així que toca pujar a per ella.
Aprenent d'escaladora.

Per sort un dels escaladors vilanovins agafa la corda (amb 15 kg no cal ni assegurar) mentre puge a per ella.
Un company seu que puja per la via de la vora ens desmunta la reunió i passem a muntar una via més llarga perquè el xiquet vol pujar fins a dalt (la xiqueta ja en té prou).
Així que fem El balcón baby III+, la via més fàcil de tot el cingle.
La roca no sempre és de bona qualitat i hi ha algunes preses soltes, fins i tot de grans, per tan és molt recomanable l'ús de casc i no posar-se sota el cingle.
Pujant El balcón baby. III+

Gràcies a un altre escalador que m'assegura ho munte fins a dalt per llevar algunes cintes i que no molesten al menut, que puja fins arribar quasi a la reunió. Una panxa xicoteta per a nosaltres però quasi insalvable per a ell el fa desistir però a 15 metres de terra.
Arribant quasi a la reunió.

Només queda desmuntar la reunió i les cintes, gràcies a l'assegurament dels col·legues de la Vilanova i a dinar que ja és hora.
Desmuntem tots i baixem al bancal de sota, però quan hem arribat ens han dit els senderistes del Club de Muntanya que havien fet ruta pel barranc del Bujorro, i hem decidit fer la baixada que no sembla molt llarga.
Preguntem i ens expliquen què ens trobarem i quan hem d'eixir i sembla fàcil i entretingut així que allí anem.
Seguim el barranc avall des del mateix bancal d'on hem pujat a les vies i, encara que un poc brut d'argelaga i esbarzer, es passa bé sense punxar-se.
Escomençament de la baixada.

Al cap de poc el barranc s'obre i es més net de vegetació. De tant en tant ens trobem algunes roques que cal baixar i que van formant xicotets esglaons però sense cap dificultat.
Tram més obert.

Després d'una revolta i quan sembla que el barranc es fa monòton de sobte trobem unes grades naturals per on deu ser un espectacle vore baixar l'aigua.
Grades de baixada.

L'altura no és molt gran i els xiquets ho baixen bé botant o tirant-se amb el cul a terra com si fos un tobogan.
Continuació del barranc.
Un curt tram de descans deixa pas a un altre salt que baixa amb graons.
Un altre salt.

I encara un poc més avant en trobem alguns altres més menuts fins que finalment un darrer tram més encaixonat dona pas a una rambleta més oberta.
Final del tram encaixonat.

Ací hem d'estar atents, segons ens han dit, per trobar la senda que puja per la dreta. Per sort l'han netejada recentment, supose que per a la marxa feta hui, i tot i que de vegades puja de manera molt costeruda és fàcil de seguir i han tallat totes les argelagues i coscolls que dificulten el pas.
Senda de pujada.

Després d'una curta i dura pujada final arribem a una pista, just on hi ha un lloc per aparcar els cotxes i on hi ha un parell de cotxes d'uns caçadors que estan caçant al tord.
Tords en deuen haver molts perquè per dins el barranc n'hem trobat uns quants morts de no fa massa i que encara no se'ls han menjat els animals.
Ara només ens queda continuar pel camí de la Roca passant per dalt del barranc que s'encaixona als nostres peus.
No arriba al quilòmetre el que ens queda per tornar al punt d'inici (de fet per començar la ruta del barranc este és el millor lloc per aparcar).
Molt abans ja veiem davant nostre el cingle de la Roca Ensanou, i un poc més avant entrem al pinar que s'estén per les vessants del barranc als seus peus.
Camí de la Roca amb el Cingle de la Roca Ensanou al fons.

No fem molt de tros sota els pins que ja som al punt d'eixida completant així una jornada aventurera per als menuts (i majors) amb unes vies d'escalada fàcils per a tothom i un barranc entretingut i divertit i sense cap perill. De segur que tornarem.

Ací està el track del barranc:


Powered by Wikiloc

Més informació:

dijous, 3 de gener del 2013

AGULLA DEL SALANDÓ I AGULLES DE SANTA ÀGUEDA

Feia anys que no anava a les Agulles i en poc de temps ja he estat dos vegades i és que enganxen.  Es tracta d'un paratge únic i espectacular que cal saber apreciar.
 L'excusa per a tornar ha estat acompanyar a uns companys que no havien pujat mai, i a Miguel que tot i haver fet més de 200 puntes dels voltants tampoc les havia fetes. Així que hem aprofitat i hem tornat a l'Agulla del Salandó, on només havia estat una vegada i hem fet la tradicional travessa de les Agulles però complicant-nos un poc la vida al final.

 Hem eixit des del Pla del Salandó, i hem enfilat cap al mas del Salandó per començar a pujar a les espatles del mas. Hem fet un recte fins a un antic edifici que hi ha just a dalt on puja un camí perdut i li hem fet una ullada. Sembla un antic lloc de control militar.
Des d'ací comença la pujada de veritat enfilant-nos per les roges penyes de rodeno.
Inici de la pujada.

El primer tram ja comença ben dret però no presenta passos massa complicats fins que trobem una penya més gran que cal pujar per la vora i on Santi prefereix fer la volta i pujar al camí de la font Tallà per la senda de la Comba. Així ell i Nuño destrepen fins el mas i pugen per senda al mas de la Comba on hem de trobar-nos.
Continuació de la ruta.

Nosaltres seguim grimpant per les roques en una pujada que es complica per moments amb alguns passos que, si bé no són difícils, sí són exposats i on qualsevol caiguda pot ser fatal.
Pas amb pati.

Hi ha un punt on trobem fins i tot algun clau solt. A meitat pujada travessem una gran penya per dalt.
Passos aeris.

 És el lloc on trobem els passos més exposats i aeris que deixen pas a un tram més fàcil que dona accés al cim.
Miguel a un tram aeri.
Àlvar a la part més "fàcil".

Al cim arribem per un forat que dona pas a la penya cimera on hem de pujar per torns per a fer-nos la foto de cim.
Agulla del Salandó.

 Després de les fotos de rigor continuem la travessa baixant un poc i per un terreny que, si bé és més fàcil tècnicament presenta més dificultats per trobar el millor lloc per a passar entre les penyes i la vegetació.
Aresta de baixada.

Finalitzant la llarga aresta cimera trobem un senderol que va baixant cap a la carretera i, conforme baixem, es torna més evident transformant-se en una senda clara abans d'abocar a la carretera, just a la revolta abans del mas de la Comba. Seguim per la carretera cap al mas i ens trobem de camí amb Nuño i Santi i, tots cinc, continuem pel camí de la font Tallà per pujar a l'Agullot, la següent fita del dia. Agafem la senda que puja al cim per l'aresta, que es perd entre multitud de traces, però seguint les fites i tirant sempre amunt arribem sense cap entrebanc al tall que dona accés al cim de l'Agullot.
Pujada a l'Agullot.

 Allí mateix aprofitem per fer un mos al solet mentre disfrutem de les vistes, sempre esplèndides, de tota la Plana i la mar fins a les Columbretes.
Esmorzant dalt l'Agullot amb bota inclosa.

Continuem la ruta de la travessa de les Agulles de Santa Àgueda per la diagonal de baixada a l'ombria de l'Agullot. Santi i Nuño guaiten el pas però fan la volta per baix mentre que Àlvar, Miguel i un servidor continuem per dalt.
Diagonal d'inici de la travessa.

 Passem la llarga placa que hi ha als peus de l'Agullot i, per un tall que s'obre, baixem al coll de sota, el punt més baix de la travessa. Continuem la ruta seguint les fites i fletxes verdes que marquen el camí més fàcil.
Part més baixa de la travessa.

 Hi ha un punt on trobem una corda i fites que pugen de baix, segurament de la senda que puja des dels Covarxos. Nosaltres continuem recte però no pels cims sinó travessant just per sota a la banda de la mar. Quan ens donem conter ja ens hem passat el Trampolí i part de la part més espectacular de la travessa així que enfilem amunt per pujar al Trampolí i fer-nos la foto de rigor, sobretot Miguel que no ha estat mai.
El trampolí.

Continuem després per la cresta però, en conte de baixar a buscar el forat que dona pas a la continuació decidim pujar a la propera agulla al recte per un lloc on tant Àlvar com jo ja ho havíem pujat en alguna altra ocasió. Àlvar i Miguel pugen en lliure per una via d'escalada (pot ser III+ o IV?)protegida amb un clau i un parabolt.
Pas d'escalada.

 Jo tinc més por i espere que Àlvar munte la reunió dalt i em tire un corda per pujar la dotzena de metres de paret que ens separa del cim de l'Agulla. Una vegada a dalt i desmuntada la reunió continuem pels cims, baixant i pujant.
Baixada ajudats del pi.

Passada la darrera agulla baixem a la dreta trobant les fites que baixen cap al coll.
Senda de baixada amb fites.

Finalment arribem al coll per on passa el PR-CV- i el seguim de baixada cap als Covarxos i el Pla del Salandó.
Collet.

A l'arribar al collet dels Covarxos, abandonem el PR-CV-397 i seguim recte per pujar la Lloma de Moltó.
Dels Covarxos a la Lloma de Moltó.

La Lloma de Moltó és un ample llom calcari que domina el Pla del Salandó i des d'on hi ha una molt bona panoràmica de totes les Agulles i la travessa que acabem de fer.
Les Agulles de Santa Àgueda des de la Lloma del Moltó.

 Fem el cim de la Lloma (una altra punta per a Miguel) i baixem cap al pla buscant la vora de l'autopista. Travessem el PR just a l'altura d'un repetidor i seguim un senderol obert per les motos que voreja la tanca de l'autopista i fa drecera per a eixir al camí principal que, seguint-lo ens retorna al punt d'inici.
Travessant el Pla del Salandó.


Ací està el track:




I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:


integral de les Agulles
pla del salandó - agullot
volta a les agulles de santa agueda
cresta de les agulles més informació ací
pla del salandó - miravet - juvellús més informació ací
benicàssim - ermita santa àgueda - voramar


Més informació:

  • Sos Baynat, Vicent El valle de Miravet y les Agulles de Santa Àgueda BSCC 1959 accessible a la web.
  • Web del parc natural del Desert de les Palmes
  • desertdelespalmes
  • Terrasit