dijous, 3 de gener de 2013

AGULLA DEL SALANDÓ I AGULLES DE SANTA ÀGUEDA

Feia anys que no anava a les Agulles i en poc de temps ja he estat dos vegades i és que enganxen.  Es tracta d'un paratge únic i espectacular que cal saber apreciar.
 L'excusa per a tornar ha estat acompanyar a uns companys que no havien pujat mai, i a Miguel que tot i haver fet més de 200 puntes dels voltants tampoc les havia fetes. Així que hem aprofitat i hem tornat a l'Agulla del Salandó, on només havia estat una vegada i hem fet la tradicional travessa de les Agulles però complicant-nos un poc la vida al final.

 Hem eixit des del Pla del Salandó, i hem enfilat cap al mas del Salandó per començar a pujar a les espatles del mas. Hem fet un recte fins a un antic edifici que hi ha just a dalt on puja un camí perdut i li hem fet una ullada. Sembla un antic lloc de control militar.
Des d'ací comença la pujada de veritat enfilant-nos per les roges penyes de rodeno.
Inici de la pujada.

El primer tram ja comença ben dret però no presenta passos massa complicats fins que trobem una penya més gran que cal pujar per la vora i on Santi prefereix fer la volta i pujar al camí de la font Tallà per la senda de la Comba. Així ell i Nuño destrepen fins el mas i pugen per senda al mas de la Comba on hem de trobar-nos.
Continuació de la ruta.

Nosaltres seguim grimpant per les roques en una pujada que es complica per moments amb alguns passos que, si bé no són difícils, sí són exposats i on qualsevol caiguda pot ser fatal.
Pas amb pati.

Hi ha un punt on trobem fins i tot algun clau solt. A meitat pujada travessem una gran penya per dalt.
Passos aeris.

 És el lloc on trobem els passos més exposats i aeris que deixen pas a un tram més fàcil que dona accés al cim.
Miguel a un tram aeri.
Àlvar a la part més "fàcil".

Al cim arribem per un forat que dona pas a la penya cimera on hem de pujar per torns per a fer-nos la foto de cim.
Agulla del Salandó.

 Després de les fotos de rigor continuem la travessa baixant un poc i per un terreny que, si bé és més fàcil tècnicament presenta més dificultats per trobar el millor lloc per a passar entre les penyes i la vegetació.
Aresta de baixada.

Finalitzant la llarga aresta cimera trobem un senderol que va baixant cap a la carretera i, conforme baixem, es torna més evident transformant-se en una senda clara abans d'abocar a la carretera, just a la revolta abans del mas de la Comba. Seguim per la carretera cap al mas i ens trobem de camí amb Nuño i Santi i, tots cinc, continuem pel camí de la font Tallà per pujar a l'Agullot, la següent fita del dia. Agafem la senda que puja al cim per l'aresta, que es perd entre multitud de traces, però seguint les fites i tirant sempre amunt arribem sense cap entrebanc al tall que dona accés al cim de l'Agullot.
Pujada a l'Agullot.

 Allí mateix aprofitem per fer un mos al solet mentre disfrutem de les vistes, sempre esplèndides, de tota la Plana i la mar fins a les Columbretes.
Esmorzant dalt l'Agullot amb bota inclosa.

Continuem la ruta de la travessa de les Agulles de Santa Àgueda per la diagonal de baixada a l'ombria de l'Agullot. Santi i Nuño guaiten el pas però fan la volta per baix mentre que Àlvar, Miguel i un servidor continuem per dalt.
Diagonal d'inici de la travessa.

 Passem la llarga placa que hi ha als peus de l'Agullot i, per un tall que s'obre, baixem al coll de sota, el punt més baix de la travessa. Continuem la ruta seguint les fites i fletxes verdes que marquen el camí més fàcil.
Part més baixa de la travessa.

 Hi ha un punt on trobem una corda i fites que pugen de baix, segurament de la senda que puja des dels Covarxos. Nosaltres continuem recte però no pels cims sinó travessant just per sota a la banda de la mar. Quan ens donem conter ja ens hem passat el Trampolí i part de la part més espectacular de la travessa així que enfilem amunt per pujar al Trampolí i fer-nos la foto de rigor, sobretot Miguel que no ha estat mai.
El trampolí.

Continuem després per la cresta però, en conte de baixar a buscar el forat que dona pas a la continuació decidim pujar a la propera agulla al recte per un lloc on tant Àlvar com jo ja ho havíem pujat en alguna altra ocasió. Àlvar i Miguel pugen en lliure per una via d'escalada (pot ser III+ o IV?)protegida amb un clau i un parabolt.
Pas d'escalada.

 Jo tinc més por i espere que Àlvar munte la reunió dalt i em tire un corda per pujar la dotzena de metres de paret que ens separa del cim de l'Agulla. Una vegada a dalt i desmuntada la reunió continuem pels cims, baixant i pujant.
Baixada ajudats del pi.

Passada la darrera agulla baixem a la dreta trobant les fites que baixen cap al coll.
Senda de baixada amb fites.

Finalment arribem al coll per on passa el PR-CV- i el seguim de baixada cap als Covarxos i el Pla del Salandó.
Collet.

A l'arribar al collet dels Covarxos, abandonem el PR-CV-397 i seguim recte per pujar la Lloma de Moltó.
Dels Covarxos a la Lloma de Moltó.

La Lloma de Moltó és un ample llom calcari que domina el Pla del Salandó i des d'on hi ha una molt bona panoràmica de totes les Agulles i la travessa que acabem de fer.
Les Agulles de Santa Àgueda des de la Lloma del Moltó.

 Fem el cim de la Lloma (una altra punta per a Miguel) i baixem cap al pla buscant la vora de l'autopista. Travessem el PR just a l'altura d'un repetidor i seguim un senderol obert per les motos que voreja la tanca de l'autopista i fa drecera per a eixir al camí principal que, seguint-lo ens retorna al punt d'inici.
Travessant el Pla del Salandó.


Ací està el track:




I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:


integral de les Agulles
pla del salandó - agullot
volta a les agulles de santa agueda
cresta de les agulles més informació ací
pla del salandó - miravet - juvellús més informació ací
benicàssim - ermita santa àgueda - voramar


Més informació:

  • Sos Baynat, Vicent El valle de Miravet y les Agulles de Santa Àgueda BSCC 1959 accessible a la web.
  • Web del parc natural del Desert de les Palmes
  • desertdelespalmes
  • Terrasit

5 comentaris:

  1. Desde que publicaras el anterior track de la aguja del Salandro que tengo ganas de subirla.

    A ver si engancho a alguien y nos animamos

    Saludos!

    ResponElimina
  2. Jo et recomane que portes una cordeta per si de cas i que seguisques l'altre track, crec que en este ens vam clavar per uns passos més bonics però més difícils.

    ResponElimina
  3. Una salida "de altura". Ya te pediré consejo cuando vaya a montar algo por Les Agulles. Nos vemos pronto.
    Un saludo.
    Pablo.

    ResponElimina
  4. Enhorabona a tots, esta ruta te la seua dificultat, senderisme extrem.

    ResponElimina
  5. Tranquil que un dissabte d'estos tornarem a anar. Ens estalviarem les parts d'escalada però segur que disfrutaràs.

    ResponElimina