CASTELL DE L'ALCALATÉN I MONTMIRÀ

Ja feia dies que no eixiem a passejar amb els xiquets així que ja tocava. Aprofitant el solet i el bon dia hem anat a fer una volteta pujant a l'ermita del Salvador de l'Alcora, al castell i rodant per Montmirà per tornar.
Després hem anat a dinar a l'ermita de Sant Vicent i a jugar (els xiquets) al parc que hi ha.

Hem eixit des de sota l'ermita, just a la vora de la carretera de Llucena (hi ha un cartell que marca l'accés a l'ermita).

Camí dels Bandejats.

Des d'ací hem seguit el camí dels Bandejats que puja cap a un collet per on passa el camí del Salvador, que serà el que seguirem per a pujar a l'ermita i castell, i per on passa el PR-CV-120. Entre un parell de cases de camp mou el camí que de seguida s'endinsa en un matollar amb pins que ens acompanyarà bona part de la ruta.
La senda, ampla i clara, fa un parell de revoltes i enfila recte per la vora d'uns postes de la llum cap a l'ermita i castell que ja tenim al davant.

Camí del Salvador.

Arribem a l'ermita de Sant Salvador just on mor la pista que puja des d'on hem deixat el cotxe. Si vullguerem recurtar l'excursió només hauriem de seguir-la de baixada, però com que encara no hem caminat ni dos quilòmetres hem d'allargar-la un poc més.
Aprofitem els porxes de l'ermita per fer un mos i disfrutar de les vistes de la Plana i la mar mentre els xiquets juguen, i continuem per a pujar al Castell d'Alcalatén.

L'Alcora des del Salvador.

El castell és a tocar de l'ermita però cal "escalar-lo" per arribar a dalt. Només resten dos torres i un pany de murades però encara destaca dalt del tossalet dominant els voltants.

Escalant el castell.

Després de pujar cal baixar i continuar pel PR que puja pel tossal de Montmirà. La pujada és còmoda però constant i anem aturant-nos de tant en tant per a què els xiquets descansen. De tota manera les vistes sobre la Plana, la mar i la Serra d'Espadà fan agradables les aturades. A més estem a la banda de migdia i el sol calfa i l'aire no corre així que sembla que ja ha arribat la primavera amb el romer, l'argelaga i la peturrera en flor.

Pujada amb vistes a la Plana.

Arribem al final quasi a l'altura del Montmirà i passem a l'ombria on hi ha un rodal de carrasques que va escapar a la necessitat de llenya de les fàbriques de ceràmica que van deforestar les muntanyes de l'Alcora en temps passats.
Les carrasques duren poc i la major part de l'ombria està coberta per un pinar de creixement més ràpid que, poc a poc, està reforestant el terme.

Baixant per l'ombria.

La senda deixa pas a una pista poc xafada que baixa cap a la Creu dels Pelegrins (de l'Alcora) situada en un collet on hi ha un encreuament de camins.

Creu dels pelegrins de l'Alcora.

Ací hem d'agafar el PR-CV-120 que baixa de retorn on tenim el cotxe. Hi ha una altra senda que baixa per l'altra banda del barranc de Montmirà passant per la mina de Cabres i també fa cap, però és més llarga.
La senda de baixada passa per tota l'ombria, coberta de pinar excepte els darrers trams quan s'obri la vista sobre la part baixa del barranc de Montmirà i el tossalet del Castell (on hi ha un antic poblat ibèric).

Senda de baixada.

Arribem finalment a la pista que puja al castell i ermita i la seguim avall. Ja estem molt aprop del cotxe.

Pista del castell.

Només ens resta fer uns quants metres per la pista per tancar el cercle i acabar la ruta.
Tot seguit, i com que ja és hora de dinar ens acostem a l'ermitori de Sant Vicent on hi ha una gran àrea recreativa, molt ben condicionada i amb jocs per a xiquets on dinar, jugar i passar la vesprada.

Ermita de Sant Vicent.

Mapa de la ruta:

Ací està el track:



I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

alcora - mas de flors més informació ací
la foia - castell d'alcalatén

Més informació:

• Ajuntament de l'Alcora
• Sánchez Jiménez, M. (cood) Castillos,  Torres y Fortalezas de la Comunidad Valenciana. Ed. Prensa Valenciana, Valencia, 1995
• Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau L'Alcora. Mapa del terme municipal. Ed. Ajuntament de l'Alcora, 2008.  Es pot descarregar el mapa ací.