diumenge, 10 de febrer de 2019

CIRCULAR AL COLL DE LES NERES DES DE LA CARRETERA DEL COLL D'ORDINO

Aprofitant el cap de setmana de neu a Andorra, si dissabte vam anar a l'Estanyó diumenge tocava fer una ruta més curta i propera per tal de tornar pronte a casa així que ens vam decantar per pujar al Bony de les Neres des del camí d'Ordino, combinant dos propostes d'excursions de raquetes a Andorra.


Per començar la ruta cal pujar al coll d'Ordino per la banda d'Ordino. La carretera està tallada a l'hivern i en eixe mateix punt on una barrera barra el pas cal deixar el cotxe i calçar-se les raquetes per començar la ruta.
Ens trobem al Planell de la Creueta i cal seguir una pista que mou des d'ací mateix travessant bosc de les Ribes on alternen els bedolls, pins i avets. La pista planeja pel bosc passant per dalt de les bordes de Redort, que queden al fons. Quan portem poc més de mig quilòmetre trobem un pal que marca el punt on enllacem amb el vell camí del coll d'Ordino. Ací també trobem el GR11 que puja per ell des del poble d'Ordino i que seguirem sense deixar-lo fins al coll.
En principi no caldrien raquetes per pujar pel camí perquè la neu està tan dura que es pot caminar sense problemes, però el pas constant d'esquiadors ha aixafat la neu convertint-la en gel i això sumat a la costera fa que ens toque anar molt en conte per no anar esvarant de manera que a falta de grampons ens calcem les raquetes que ja els duen incorporats.
La pujada és constant, sempre pel bosc, seguint un camí que va penjat per la costera guanyant altura sense contemplacions. De tant en tant ens hem d'apartar del camí per deixar pas als esquiadors que pugen més ràpid que nosaltres, o que ja baixen molt més de pressa que nosaltres també.
Arribem finalment a una revolta de la carretera. Ací queda la font de la Navina, colgada per la neu, i per dalt d'ella continua el camí cap al coll d'Ordino.
Pugem una forta costera i deixem a la dreta un camí que s'adreça cap a la font del Mallol. Des d'ací només queda un curt tram fins al coll però que se'ns fa llarg abans d'arribar finalment al coll d'Ordino.
Barrera de la carretera del coll d'Ordino.

Pista que mou del planell de la Creueta.

Camí del coll d'Ordino. GR-11.

Avetosa a l'obaga del Redort.

Font de la Navina.



Coll d'Ordino.
La carretera de la vessant sud del coll, que puja des de Canillo resta oberta tot l'any i ací dalt hi ha el lloc on deixen els cotxes els qui, des d'ací, s'acosten al Cassamanya o al Bony de les Neres. Ací mateix hi ha el Planell de les Basses, llarg planell a dalt del coll on hi ha també situada una taula d'orientació que ens informa de tots els pics que es veuen des d'ací dalt ... i en són uns quants doncs el coll està situat quasi al bell mig de les valls d'Andorra.
Les millors vistes sobre tota Andorra s'aprecien des del pic de Cassamanya però com no tenim temps per pujar-hi nosaltres ens decantem per pujar cap al Bony de les Neres, més baixet però també interessant i molt més fàcil. El camí és ben fàcil de seguir, una pista ens portarà al punt més alt on hi ha un seguit d'antenes.
Anem seguint la pista que puja sense massa pendent travessant un bosc de pins negres. Avall han quedat els avets que aguanten la neu i el fred però no tant com el pi negre (pinus uncinata) capaç d'enfilar-se fins als 2500 metres d'altura. Ací no pujarem tan alt i el pinar ho cobreix tot.
El camí de pujada és ben agradable i fàcil i per això anem trobant una gran quantitat de gent que hi puja esquiant, amb raquetes o simplement caminant.
Després de descartar un parell de senders que baixen cap a Encamp ens desviem finalment per assolir el cim del Bony de les Neres coronat per una caseta de pedra a la vora de les antenes de comunicacions. La vista no és massa bona doncs està voltat de pinar però tot i així cal fer-se la foto de rigor.
Planell de les Basses.


Pista al Bony de les Neres.


Pic de Cassamanya.


Desviament al Bony de les Neres o la font del Mallol.

Cim del Bony de les Neres.
Baixem del Bony i trenquem a l'esquerra cap a la font del Mallol seguint la senda que hi baixa i fa la volta per les faldes del Bony cap a la font.
Comencem a baixar seguint les traces de raquetes a la neu que segueixen per un rellomet més pelat des d'on es domina l'enforcall de valls on hi ha la Massana: a l'esquerra queda la vall d'Ordino i recte la vall d'Arinsal. Nosaltres seguim recte pel llomet seguint traces de raquetes i descartant una altra traça que baixa a l'esquerra en direcció sud. Quan ens donem conter que la traça que seguim no és la bona ja no ens veiem en cor de tornar enrere i decidim baixar recte pel bosc de les Neres a buscar la font del Mallol pel mig del pinar.
La neu és pols i facilita la baixada on només hem d'anar buscant el millor pas entre els pins i mirant de buscar llocs sense massa pendent, encara que en més d'un moment ens penedim de no haver tirat enrere per a seguir el camí fressat.
Baixant baixant arribem finalment al camí que s'acosta a la font del Mallol on es veuen clarament les traces de les raquetes. El camí planeja per la falda de la muntanya fins que arribem a la font del Mallol d'on ix un doll d'aigua fresca on ens aturem a fer un bon glop d'aigua.

Continuació de la ruta cap a la font del Mallol.


Costa de les Neres.


Baixant camp a través.

Bosc de la font del Mallol.

Camí de la font del Mallol.

Font del Mallol.
Deixant enrere la font el camí continua un curt tros i arriba a la Collada de l'Estall on arriba una pista que puja des d'Anyós i per on han passat motos de neu. Nosaltres no seguirem la pista que acaba un poc més avant sinó el camí del Planell de l'Estall, camí estret que travessa el bosc baixant a poc a poc cap al camí del Coll d'Ordino.
El camí ens porta a la font de les Taules i continua per dalt d'ella travessant a buscar el camí vell del coll d'Ordino per on puja el GR-11. Arribem al GR però no hi baixem per ell sinó que seguim el camí vell, enclotat entre el bosc, per on baixen també els esquiadors i que ens portarà a la carretera del coll uns metres per dalt de la font de la Navina que es troba a una revolta de la mateixa, just per on passa el Gr i per on havíem passat a la pujada. 
La Massana des de la Collada de l'Estall.

Planell de l'Estall.

Camí del Planell de l'Estall.


Travessant la carretera del coll d'Ordino.

Pic de Cassamanya.

Bosc de l'Avetar.

Camí vell del coll d'Ordino.

Font de la Navina.
Després de recuperar forces a la font continuem la marxa de baixada, i per allargar un poc més la ruta i també per a fer-la diferent decidim baixar per la carretera. Ací ja no calen les raquetes doncs la neu no està tan gelada com al vell camí i com que hi ha menys pendent no hi ha perill de relliscades.
Travessem novament el bosc de l'Avetar en una altura inferior i quan arribem a una revolta tancada a la dreta ens trobem un magnífic mirador sobre la vall d'Ordino a la vora del bosc de la Gonarda. Des d'ací es pot admirar el poble d'Ordino i bona part de la vall que munta des d'allí. Una taula explica el què es veu però està tan coberta de neu que no podem reconèixer gran cosa.
No és però l'únic mirador doncs quan seguim baixant la carretera ens depara també magnífiques vistes sobre tota la vall que ens acompanyaran fins que arribem finalment al Planell de la Creueta on havíem començat la ruta tan sols fa unes hores.
Baixant per la carretera del coll d'Ordino.

Vistes des del mirador de la Gonarda.

Ordino des del Mirador de la Gonarda.

Arribant al Planell de la Creueta.





Ací està el track:



Powered by Wikiloc

Més informació:




dissabte, 9 de febrer de 2019

DEL SERRAT A L'ESTANYÓ REMUNTANT LA VALL DE SORTENY

Aprofitant un cap de setmana familiar d'esquí a Andorra els qui no esquíem decidim anar a fer una volta amb raquetes seguint alguna de les ruta proposada per "turisme d'Andorra".
Per començar amb alguna cosa fàcil aprofitem un parell de rutes per Sorteny, la primera el camí ral del Serrat a Sorteny, curta i fàcil, i la segona la volta pel planell de Sorteny, però com que es queden un poc curtes afegim la pujada a l'Estanyó on, segons les previsions, el risc d'allaus és mínim.


Eixim des de la part alta del poble del Serrat. A les cases més altes, vora la carretera, deixem el cotxe i seguim carretera amunt cap a Arcalís. No caminarem molt perquè als pocs metres només passar una revolta de la carretera per la dreta mou el camí ral de Sorteny o camí del Puntal. Es tracta d'un camí ample clar i fàcil de seguir on a més trobarem les marques del GRP d'Andorra (groc i roig) que fa la volta a les valls d'Andorra. També és punt de pas de l'HRP en travessar els Pirineus d'Andorra.
Un panell a l'inici ens informa de la ruta a seguir fins a Sorteny i també trobem tota una sèrie de pals indicadors a Sorteny, l'Estanyó, la Rabassa, ... Esta serà la tònica predominant en el recorregut, tot ell prou clar i ben senyalitzat (almenys fins al refugi de Sorteny).
Comencem a caminar amb les raquetes als peus pujant pel camí fins a les bordes de les Sobiranes, arreglades, que queden a banda i banda del camí. Travessem per davant les bordes i entrem al bosc. La primera part travessem un bosc predominantment de bedolls sense fulla que poc a poc es van alternant amb els pins negres (pinus uncinata) que ens acompanyaran en bona part de la pujada fins que arribem als prats d'alta muntanya.
El camí discorre paral·lel al riu de Sorteny que baixa alegrement entre la neu que en cobreix alguns trams.
Travessem el riu pel pont del Puntal, deixant a l'altra banda els prats del Puntal i per dalt d'ells la carretera de Sorteny, asfaltada i oberta fins al pàrquing de la Canya de la Rabassa. Nosaltres seguim per la banda est del riu pujant per la seua vora fins que arribem a un encreuament ben senyalat dins del bosc. Recte continua el camí de la Rabassa que puja a la Canya de la Rabassa i segueix fins al refugi de Rialb i el port de Siguer. Nosaltres seguirem a la dreta cap a Sorteny.
Conforme pugem podem vore als arbres una sèrie de números que es corresponen a un itinerari didàctic a realitzar sense neu.
Després de pujar una forta costera on el camí fa voltes (i no sempre les trobem) arribem a la carretera de Sorteny, tallada per a cotxes a partir de la Canya de la Rabassa. Fins ací no havíem trobat ningú pel camí, a partir d'ací anirem trobant molta gent que va fent raquetes, esquí o simplement caminant per la neu dura que cobreix la carretera.
Seguim carretera amunt però en una revolta continuem recte seguint les traces dels esquiadors per tal de retallar les marrades de Sorteny, marrades o voltes que fa la carretera per tal de superar el Grau de la Llosa.
Una vegada novament a la carretera ja només l'hem de seguir, planera, fins que entrem a la vall de Sorteny pròpiament dita on s'obre un planell entre les muntanyes a la vora del qual s'alça el refugi de Sorteny.
Camí ral de Sorteny.

Bordes de les Sobiranes.


Riu de Sorteny.

Encreuament de camins. Dreta de Sorteny i esquerra de la Rabassa.

Pujant pel bosc

Arribant a la carretera de Sorteny.

Carretera de Sorteny.

Drecera a les marrades de Sorteny.

Travessant el bedollar.

Final de la carretera de Sorteny a l'inici de la Vall de Sorteny.

La vall de Sorteny.
Travessem una portera oberta i entrem a la vall de Sorteny on el fons està cobert de prats, verds a l'estiu i ben blancs ara a l'hivern.
Des d'ací hauríem de trobar el sender que baixa a travessar el riu i puja per l'altra banda a buscar l'Estanyó. Un pal indicador ens marca el punt on s'agafa però després no en trobem més i anem seguint les traces obertes a la neu que no segueixen el camí d'estiu. És el que té l'estar tot cobert de neu que es perden les referències dels camins, però també fa més fàcil passar-hi per llocs on sense ella seria més dificultós.
Així comencem a travessar el Planell dels Beços deixant el refugi de Sorteny de l'altra banda del riu. Seguint les traces no arribem a la senda que puja cap a l'Estanyó sinó que molt antes comencem a pujar al recte costera amunt pel mig del bosc. A banda i banda tenim un bosc de pi negre i bedolls que creix a l'ombria en tota la costera que ens portarà fins a la Pleta del Llomar. Ací el bosc deixa pas als prats i la costera se suavitza. Tan l'una cosa com l'altra ens permet disfrutar d'unes magnífiques vistes sobre la vall de Sorteny amb el Pic de Font Blanca al fons.
Continuem pujant ara ja amb la Serra de l'Estanyó al davant fins que ens trobem amb un nou ressalt. El camí ací gira a l'esquerra i entra a l'Estret de l'Estanyó que dóna accés a la part alta on s'hi troba l'estany. El camí passa als peus del Roc del Rellotge on hi ha una tanca i una portera per delimitar les pastures d'estiu.
Planell i refugi de Sorteny.

Pujada cap a l'Estanyó per dins del pinar.

Pic de Font Blanca des de la Pleta del Llomar.

La Pleta del Llomar.

Serra de l'Estanyó des de la Pleta del Llomar.


Estret de l'Estanyó.
Deixem enrere l'Estret de l'Estanyó i ja ens trobem davant de la pujada final cap a l'Estanyó. Anem buscant la (sembla) millar traça i avancem fent una llarga diagonal guanyant altura. La neu està més bona que en la pujada, menys gelada i més pols, i les vistes són immillorables. El dia ha eixit molt bo però comença a ser tard i tothom que anem trobant ja baixa així que ens trobem sols a l'arribar a l'Estanyó. Fem la foto de rigor i ens aturem a un recer per menjar alguna cosa abans d'emprendre al baixada.
La baixada no la fem exàctament pel mateix camí de pujada sinó que enfilem recte cap als Clots de l'Estanyó i per allí mateix a buscar novament la traça de pujada que passa per l'Estret de l'Estanyó.
Sabent el camí avancem més de pressa, bé, també ajuda el que anem de baixada i així en poc temps arribem a la Pleta de Llomar i enfilem la forta costera pel bosc.
Baixem pel bosc mirant de seguir sempre la traça més xafada que, sembla que sí, és el camí correcte per a baixar a la Pleta de Duedra, llarga extensió de prats a la vora del riu de Sorteny, encara que ara el verd de l'herba l'ha substituït el blanc de la neu.
Només ens queda travessar el riu de Sorteny per un pontet i pujar al refugi de Sorteny que tenim al davant.


Part final de la Pujada a l'Estanyó.


Planell de les Saleres.

L'Estanyó.


Baixant cap als Clots de l'Estanyó.
Refugi de Sorteny.


Pleta de Duedra.
Ens estem una estona descansant al refugi, obert, i mirant uns esquiadors francesos que s'han preparat una pista per a fer salts en un bancal davant del refugi. S'està bé al sol però cal continuar la marxa sinó volem que se'ns faça de nit pel camí així que fem el cor fort i continuem per la carretera de Sorteny, enllaçant uns centenars de metres més avant amb el camí que portàvem a l'anada.
A la carretera ens traiem les raquetes, la neu està gelada i s'hi camina bé i com és planera no hi ha perill de relliscar al gel, això sí no retallem les Marrades tal i com hem fet a la pujada.
Seguint la carretera arribem finalment a l'aparcament de la Canya de la Rabassa on hi ha una caseta d'informació, ara tancada, però que ens ve d'allò més bé per estar-nos una estona asseguts al sol ponent.
Abans que el sol davalle per darrere les muntanyes continuem avall pel camí de la Rabassa costera avall entre bedolls i pins i que ens portarà al camí ral de Sorteny, per on hem pujat cap a Sorteny unes hores abans.
Només ens queda continuar baixant sempre per la vora del riu de Sorteny fins arribar a la carretera d'Arcalís on hem començat la ruta i ho fem a temps perquè el sol ja s'amaga i la temperatura comença a baixar. Ara ens toca una bona dutxa calenta i un bon sopar per recuperar forces de cara a demà.


Descansant al refugi de Sorteny.

Refugi de Sorteny.



Carretera de Sorteny.



Casa de la Canya de la Rabassa.

Camí de la Rabassa.

Pont del Puntal.


Bordes de les Sobiranes.


Final del camí de la Rabassa.


Ací està el track:



Powered by Wikiloc

I ací una altra ruta que comparteix part del recorregut:

GRP de Juberri a Arinsal

Més informació: