dissabte, 9 de febrer de 2019

DEL SERRAT A L'ESTANYÓ REMUNTANT LA VALL DE SORTENY

Aprofitant un cap de setmana familiar d'esquí a Andorra els qui no esquíem decidim anar a fer una volta amb raquetes seguint alguna de les ruta proposada per "turisme d'Andorra".
Per començar amb alguna cosa fàcil aprofitem un parell de rutes per Sorteny, la primera el camí ral del Serrat a Sorteny, curta i fàcil, i la segona la volta pel planell de Sorteny, però com que es queden un poc curtes afegim la pujada a l'Estanyó on, segons les previsions, el risc d'allaus és mínim.


Eixim des de la part alta del poble del Serrat. A les cases més altes, vora la carretera, deixem el cotxe i seguim carretera amunt cap a Arcalís. No caminarem molt perquè als pocs metres només passar una revolta de la carretera per la dreta mou el camí ral de Sorteny o camí del Puntal. Es tracta d'un camí ample clar i fàcil de seguir on a més trobarem les marques del GRP d'Andorra (groc i roig) que fa la volta a les valls d'Andorra. També és punt de pas de l'HRP en travessar els Pirineus d'Andorra.
Un panell a l'inici ens informa de la ruta a seguir fins a Sorteny i també trobem tota una sèrie de pals indicadors a Sorteny, l'Estanyó, la Rabassa, ... Esta serà la tònica predominant en el recorregut, tot ell prou clar i ben senyalitzat (almenys fins al refugi de Sorteny).
Comencem a caminar amb les raquetes als peus pujant pel camí fins a les bordes de les Sobiranes, arreglades, que queden a banda i banda del camí. Travessem per davant les bordes i entrem al bosc. La primera part travessem un bosc predominantment de bedolls sense fulla que poc a poc es van alternant amb els pins negres (pinus uncinata) que ens acompanyaran en bona part de la pujada fins que arribem als prats d'alta muntanya.
El camí discorre paral·lel al riu de Sorteny que baixa alegrement entre la neu que en cobreix alguns trams.
Travessem el riu pel pont del Puntal, deixant a l'altra banda els prats del Puntal i per dalt d'ells la carretera de Sorteny, asfaltada i oberta fins al pàrquing de la Canya de la Rabassa. Nosaltres seguim per la banda est del riu pujant per la seua vora fins que arribem a un encreuament ben senyalat dins del bosc. Recte continua el camí de la Rabassa que puja a la Canya de la Rabassa i segueix fins al refugi de Rialb i el port de Siguer. Nosaltres seguirem a la dreta cap a Sorteny.
Conforme pugem podem vore als arbres una sèrie de números que es corresponen a un itinerari didàctic a realitzar sense neu.
Després de pujar una forta costera on el camí fa voltes (i no sempre les trobem) arribem a la carretera de Sorteny, tallada per a cotxes a partir de la Canya de la Rabassa. Fins ací no havíem trobat ningú pel camí, a partir d'ací anirem trobant molta gent que va fent raquetes, esquí o simplement caminant per la neu dura que cobreix la carretera.
Seguim carretera amunt però en una revolta continuem recte seguint les traces dels esquiadors per tal de retallar les marrades de Sorteny, marrades o voltes que fa la carretera per tal de superar el Grau de la Llosa.
Una vegada novament a la carretera ja només l'hem de seguir, planera, fins que entrem a la vall de Sorteny pròpiament dita on s'obre un planell entre les muntanyes a la vora del qual s'alça el refugi de Sorteny.
Camí ral de Sorteny.

Bordes de les Sobiranes.


Riu de Sorteny.

Encreuament de camins. Dreta de Sorteny i esquerra de la Rabassa.

Pujant pel bosc

Arribant a la carretera de Sorteny.

Carretera de Sorteny.

Drecera a les marrades de Sorteny.

Travessant el bedollar.

Final de la carretera de Sorteny a l'inici de la Vall de Sorteny.

La vall de Sorteny.
Travessem una portera oberta i entrem a la vall de Sorteny on el fons està cobert de prats, verds a l'estiu i ben blancs ara a l'hivern.
Des d'ací hauríem de trobar el sender que baixa a travessar el riu i puja per l'altra banda a buscar l'Estanyó. Un pal indicador ens marca el punt on s'agafa però després no en trobem més i anem seguint les traces obertes a la neu que no segueixen el camí d'estiu. És el que té l'estar tot cobert de neu que es perden les referències dels camins, però també fa més fàcil passar-hi per llocs on sense ella seria més dificultós.
Així comencem a travessar el Planell dels Beços deixant el refugi de Sorteny de l'altra banda del riu. Seguint les traces no arribem a la senda que puja cap a l'Estanyó sinó que molt antes comencem a pujar al recte costera amunt pel mig del bosc. A banda i banda tenim un bosc de pi negre i bedolls que creix a l'ombria en tota la costera que ens portarà fins a la Pleta del Llomar. Ací el bosc deixa pas als prats i la costera se suavitza. Tan l'una cosa com l'altra ens permet disfrutar d'unes magnífiques vistes sobre la vall de Sorteny amb el Pic de Font Blanca al fons.
Continuem pujant ara ja amb la Serra de l'Estanyó al davant fins que ens trobem amb un nou ressalt. El camí ací gira a l'esquerra i entra a l'Estret de l'Estanyó que dóna accés a la part alta on s'hi troba l'estany. El camí passa als peus del Roc del Rellotge on hi ha una tanca i una portera per delimitar les pastures d'estiu.
Planell i refugi de Sorteny.

Pujada cap a l'Estanyó per dins del pinar.

Pic de Font Blanca des de la Pleta del Llomar.

La Pleta del Llomar.

Serra de l'Estanyó des de la Pleta del Llomar.


Estret de l'Estanyó.
Deixem enrere l'Estret de l'Estanyó i ja ens trobem davant de la pujada final cap a l'Estanyó. Anem buscant la (sembla) millar traça i avancem fent una llarga diagonal guanyant altura. La neu està més bona que en la pujada, menys gelada i més pols, i les vistes són immillorables. El dia ha eixit molt bo però comença a ser tard i tothom que anem trobant ja baixa així que ens trobem sols a l'arribar a l'Estanyó. Fem la foto de rigor i ens aturem a un recer per menjar alguna cosa abans d'emprendre al baixada.
La baixada no la fem exàctament pel mateix camí de pujada sinó que enfilem recte cap als Clots de l'Estanyó i per allí mateix a buscar novament la traça de pujada que passa per l'Estret de l'Estanyó.
Sabent el camí avancem més de pressa, bé, també ajuda el que anem de baixada i així en poc temps arribem a la Pleta de Llomar i enfilem la forta costera pel bosc.
Baixem pel bosc mirant de seguir sempre la traça més xafada que, sembla que sí, és el camí correcte per a baixar a la Pleta de Duedra, llarga extensió de prats a la vora del riu de Sorteny, encara que ara el verd de l'herba l'ha substituït el blanc de la neu.
Només ens queda travessar el riu de Sorteny per un pontet i pujar al refugi de Sorteny que tenim al davant.


Part final de la Pujada a l'Estanyó.


Planell de les Saleres.

L'Estanyó.


Baixant cap als Clots de l'Estanyó.
Refugi de Sorteny.


Pleta de Duedra.
Ens estem una estona descansant al refugi, obert, i mirant uns esquiadors francesos que s'han preparat una pista per a fer salts en un bancal davant del refugi. S'està bé al sol però cal continuar la marxa sinó volem que se'ns faça de nit pel camí així que fem el cor fort i continuem per la carretera de Sorteny, enllaçant uns centenars de metres més avant amb el camí que portàvem a l'anada.
A la carretera ens traiem les raquetes, la neu està gelada i s'hi camina bé i com és planera no hi ha perill de relliscar al gel, això sí no retallem les Marrades tal i com hem fet a la pujada.
Seguint la carretera arribem finalment a l'aparcament de la Canya de la Rabassa on hi ha una caseta d'informació, ara tancada, però que ens ve d'allò més bé per estar-nos una estona asseguts al sol ponent.
Abans que el sol davalle per darrere les muntanyes continuem avall pel camí de la Rabassa costera avall entre bedolls i pins i que ens portarà al camí ral de Sorteny, per on hem pujat cap a Sorteny unes hores abans.
Només ens queda continuar baixant sempre per la vora del riu de Sorteny fins arribar a la carretera d'Arcalís on hem començat la ruta i ho fem a temps perquè el sol ja s'amaga i la temperatura comença a baixar. Ara ens toca una bona dutxa calenta i un bon sopar per recuperar forces de cara a demà.


Descansant al refugi de Sorteny.

Refugi de Sorteny.



Carretera de Sorteny.



Casa de la Canya de la Rabassa.

Camí de la Rabassa.

Pont del Puntal.


Bordes de les Sobiranes.


Final del camí de la Rabassa.


Ací està el track:



Powered by Wikiloc

I ací una altra ruta que comparteix part del recorregut:

GRP de Juberri a Arinsal

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada