DE L'ALCORA A SANT GILS PER ARAIA

Ens ha eixit un dia ventós i és que les previsions que ens posaven en alerta taronja per vent no han fallat i ja de bon matí el vent bufa ben fort. Pot ser no és el millor dia per a eixir a la muntanya però al final tot depèn de triar l’itinerari adequat. Per fugir del vent i, sobretot, evitar que ens caiga cap pi o branca al cap, hem decidit fer una volta per l’Alcora. La primera opció que teníem era fer una volta per Araia i Torremundo però al final l’hem canviat tornant per Santgils, buscant els fondals i estalviant-nos el fort vent que bufa a les parts altes.

Per sort encara que bufa l’aire no és massa gelat. Tot i això ens cal tapar-nos bé ja de bon matí mentre comencem a caminar des del cementeri de l’Alcora.
Eixim de l’Alcora pel camí dels Prats que passa entre dos fàbriques de taulells. No és estrany trobar-se fàbriques de taulells a l’Alcora doncs estem a la cuna de la ceràmica de les comarques de Castelló. Però en dissabte de matí no hi ha massa moviment i de seguida deixem enrere les fàbriques quan ens en separem del camí dels Prats i seguim el camí del mas de Marco que baixa cap al barranc de l’Aixart. El camí continua per dins del barranc encara que nosaltres l’abandonem per un altre que puja per l’esquerra cap a la Lloma. Tant este com l’anterior es troben vorejats de faroles i condicionats per a passejar.

Seguim amunt i quan coronem la Lloma trenquem a la dreta per un camí que la recorre pel llom.

Després de deixar enrere una gran quadra de cavalls abandonem el camí asfaltat que puja pel capoll de la Lloma i seguim un altre camí de terra que fa la volta per la vessant sud, primer entre bancals de secà i més tard pel pinar que creix en els bancals abandonats. Anem seguint el traçat btt de la ruta Roda-soques de l'Alcora i no l'abandonarem fins que estiguem prop ja d'Araia.
El camí que seguíem puja a enllaçar amb el camí principal i continua per ell a l'esquerra baixant a la foia Lamí que separa la Lloma del tossalet de Roda-soques (que li dóna nom a la ruta). Ací el camí gira a la dreta però nosaltres hem de continuar recte per una senda que mou entre bancals però que de seguida n'entra a un pinar jove i espès que hem de travessar mentre fem la volta al tossalet de Roda-soques fins que n'eixim del pinar quan ja s'acaba el tossal per a arribar a un ample collet que separa el tossalet de Roda-soques del tossal del mas de Marco dalt de la Miloqueta.
Eixim a un ample camí entre parets que delimiten les finques i enllacem amb el camí del mas de Marco (que havíem deixat al barranc de l'Aixart) on trobem les marques del PR-CV-120 o ruta de les Ermites de l'Alcora. A partir d'ací també cal seguir les marques del PR que ens portarà cap a Araia.

Camí dels Prats entre fàbriques.

Barranc d'Aixart.

Camí de la Lloma.

Pujant a la Foia Lamí.

Senda de Roda-soques.

La serra d'Espadà des del tossalet de Roda-soques.

Collet de la Miloqueta.

Anem seguint el camí del mas de Marco, camí de carro, que va resseguint les faldes del tossal del mas de Marco que destaca no per la frondositat de la vegetació (cobert de coscollar) sinó per les bandes de conglomerats que el conformen que li donen un aspecte diferent i en certa manera únic.
El camí passa per dalt del Racó de Bufa deixant al fons el barranc del Salt (del Cavall) i baixa a buscar la Cova de l'Àngel, situada en una balma excavada en el conglomerat. A sota de la balma hi ha la font de l'Àngel, que recull l'aigua que s'escola per la paret en una basseta per a beure els animals.
El camí va resseguint les bandes de conglomerat faldejant el tossal, sempre sense grans desnivells com correspon a un vell camí de carro i ens permet disfrutar de bones vistes del Cabeço Blanc, el Salt del Cavall, Torremundo, ... i com no de totes les terres que delimiten estos tossals i que formen part de les grans partides d'Araia i Santgils.
Tant Araia com Santgils eren antigues alqueries que formaven part del terme del castell de l'Alcalatén i que es van incorporar a l'Alcora quan el poble d'Alcalatén va desaparéixer (a causa dels deutes) al segle XIV. Algunes de les alqueries de l'Alcalatén com Costur o Figueroles s'han convertit en pobles, altres en simples llogarets com la Foia però tant Santgils com Araia mai han passat de ser masos més o menys grans.
Quan deixem enrere els conglomerats ens trobem amb un enforcall de camins. Per l'esquerra baixa el què hem de seguir mentre que recte continua el camí del mas de Lúgio que abans seguia cap al Salt.
Nosaltres baixarem seguint les marques cap al mas de Marco, passant pel lloc on devia estar la font del mas abans d'arribar al mas pròpiament dit.

Camí del mas de Marco.

El Racó de Bufa.

La Cova de l'Àngel.

El Salt del Cavall des del camí del mas de Marco.

El mas de Marco des de dalt.

El mas de Lugio amb Torremundo al fons i el Salt del Cavall a l'esquerra.

El mas de Marco.

El mas de Marco és un gran casalici que encara es manté en peu malgrat l'abandó de dècades. Al voltant s'estenien els bancals de secà, i dalt del mas es trobava la font que permetia regar uns quants bancalets d'horta. Ara el pinar els colonitza i, si els incendis ho permeten, el bosc tornarà a ocupar l'espai que li va ser arrabassat.
Després de fer un glop a l'ombra dels pins que voregen el mas continuem  seguint la vella pista (intransitable per a cotxes) que fa grans revoltes per a baixar al barranc del Salt del Cavall (també hi ha una drecera que baixa recte) per on corre un fil d'aigua.
Arribem al barranc del Salt del Cavall i per l'altra banda continua la pista, ara sí apta per a vehicles. No la seguim molt de tros perquè a la primera revolta que fa cal seguir recte les marques del PR que ens porten camí d'Araia.
El camí puja una costera que ens porta a la llometa que ens separa d'Araia. Ací s'han fet graons amb fustes per tal de facilitar la pujada en un tram argilós molt erosionat per l'aigua. Finalment arribem a l'ample llomet per on corre una pista sobre l'antic assegador de la Palmosa que baixa des dels Cauets a Santgils i què seguirem cap al sud abandonant així la Roda-soques que continua per la dreta cap al mas del Roglet i el PR que continua recte cap a Araia.

Tolls d'aigua al barranc del Salt.

Camí del mas de Marco a Araia.

Pista i assegador de la Palmosa.

Seguim la pista (i assegador) per dins del pinar però de seguida els deixem trencant a l'esquerra per un entrador, però només uns metres. A la dreta trobarem una senda que seguirem novament cap al sud. Així evitem la monotonia de la pista i fem el mateix tram però per senda.
Passem pel capoll de la llometa i baixem enllaçant amb l'assegador per on passa un caminal més ample i, seguint-lo, arribem a la carretera d'Araia. Ens cal seguir la carretera uns metres per a desviar-nos a la dreta pel camí de la Palmosa que corre per damunt l'assegador que també travessa l'extensa partida de la Palmosa.
El paisatge ací està dominat pels camps treballats, majoritàriament de garroferes i ametlers però també trobem grans finques de tarongers.
Trobem una primera bifurcació de camins i seguim per la dreta, passant per davant del mas del Salsero que presenta unes curioses cantoneres fortificades. Passat el mas ens entrem al pinar que ens acompanyarà fins al corral de Cubles, que queda separat del nostre camí i voltat de camps treballats. Ací cal seguir a l'esquerra quan se'n fan dos camins.
Un poc més avant trobem un parany totalment arreglat. Continuant avall el camí baixa a buscar el barranc d'Araia i puja cap a Santgils. Nosaltres decidim seguir un senderol que passa per la part baixa del parany i travessa un barrancusset per a pujar a un altre llomet on trobem un nou camí. Encara que volíem anar fins a Santgils se'ns fa tard i cal trobar la manera de travessar cap a Ancorna per tal de tornar a l'Alcora.
El nou camí que seguim el seguirem ara avall fins que acaba. Segons el mapa de l'Alcora del Tossal continua una pista que travessa però només trobem un sender mig esborrat que ens baixa al barranc del Salt del Cavall. Ací corre un fil d'aigua que fa que la vegetació cresca i siga difícil de passar però quan ho aconseguim per l'altra banda trobem les restes d'un vell camí que, seguint-lo, ens puja cap al mas d'Ancorna.

Senda que evita la pista.

Travessant la carretera d'Araia.

Camí de la Palmosa.

Parany arreglat a la Palmosa.

Entrador entre el pinar per travessar cap a Ancorna.

Camp a través per la Palmosa.

Baixant al barranc del Salt del Cavall.

Eixim a una nova pista que seguim a l'esquerra fins que arribem a un enforcall de camins. Ací trobem un senderol que fa drecera cap a la corralissa d'Ancorna i el seguim eixint al camí de la Corralissa d'Ancorna, ara asfaltat, i que ens porta a la Corralissa.
La corralissa d'Ancorna és un gran corral que s'alça dalt del mas d'Ancorna i a la vora de la carretera de Ribesalbes. A partir d'ací el camí ja el coneixem perquè vam passar una altra vegada. Travessem la carretera i per l'altra banda hi ha el camí d'Ancorna. Nosaltres no el seguim sinó que movem a l'esquerra per un entrador que de seguida es fa senda cap al tossal de les Foies. Seguim el traçat de l'assegador de les Foies que munta per dalt dels tossals.
El camí va prenent altura cap al cim del tossal de les Foies, fàcil de distingir per les antenes. Però quan ja estem a meitat pujada abandonem el camí i assegador que segueixen recte i trenquem a la dreta per un camí que ens baixarà cap a la Mussolera. L'altra opció és fer tota la travessa del tossal de les Foies de sud a nord seguint l'assegador però nosaltres hui preferim evitar els cims on sempre bufa més el vent.

Retallant camí a Ancorna.

Corralissa d'Ancorna.

Carretera de Ribesalbes.

Assagador de les Foies amb Araia al fons.

Pujant al tossal de les Foies.

Les Pedrisses i la Plana des del tossal de les Foies.

La senda que seguim, la més marcada sobre tot pel pas de motos, baixa cap a la Mussolera, ampla clotada que queda als peus del tossal de les Foies. Seguint-la arribem a una pista que continuem cap a l'esquerra. Un poc més avant trobem una bifurcació on també hem de seguir a l'esquerra, però molt poc tros perquè de seguida trobem una senda a l'esquerra que puja per la falda del tossal.
La senda travessa el jove pinar que creix arreu, jove perquè tota esta part del terme de l'Alcora es va cremar fa uns vint-i-cinc anys i només es van salvar alguns rodals del pinar que colonitzava els antics bancals abandonats als anys 50 i 60 del segle XX.

La senda ens puja novament cap al tossal de les Foies però passant per l'extrem sud. Anem a buscar un collet que separa el tossal pròpiament dit d'un llomet que queda a la falda. Només passar deixem a la dreta una altra senda que baixa a la Mussolera (totes enllacen a l'antic camí d'Onda o de la Mussolera). Nosaltres continuem recte fent la volta per les faldes del tossal de les Foies.
Avant avant arribem al punt on la senda gira cap a la vessant nord del tossal. Ací una fita marca el punt on baixa l’assegador de les Foies per on hi ha un senderol enfitat que baixa des del cim. Per la dreta continua una senda que baixa al camí d’Onda. Nosaltres continuem recte baixant per la cara nord.
La senda acaba a un ample camí que puja a unes cases. Continuem avall i arribem a un encreuament. Per l'esquerra continua un camí cap a la carretera de Ribesalbes, eixe és el camí correcte. Nosaltre provem d'anar recte seguint el vell camí i acabem a unes fàbriques per on no podem passar i ens toca tornar enrere. Al tornar i a la vora d'una caseta preguntem a un home i ens explica com passar per la part de dalt de la seua finca eixint finalment a la carretera de l'Alcora.
Ja només ens queda seguir per la carretera poc més de mig quilòmetre fins que completem la ruta arribant al punt d'eixida.

Senda de la Mussolera a les Foies.

L'Alcora des de les Foies.

Carretera de Ribesalbes.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

Tossals de l'Alcora: Ancorna i les Foies
sant pasqual - llucena - sant joan

Més informació:

• Ajuntament de l'Alcora
• Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau L'Alcora. Mapa del terme municipal. Ed. Ajuntament de l'Alcora, 2008.  Es pot descarregar el mapa ací.
• Projecte i plànol de classificació de les vies pecuàries de l'Alcora
• Escorihuela Casademont, Xavier (1992) "Toponíma de l'Alora: les partides." Societat d'onomàstica butlletí interior nº 48 accessible a la web.
• Turisme de l'Alcora
• Museu de la Ceràmica de l'Alcora