dissabte, 5 d’abril de 2014

TOSSALS DE L'ALCORA: ANCORNA I LES FOIES

Una setmana més tornem a fer ruta per l'Alcalatén, i és que darrerament sembla que hi estem abonats. Hui però fem una ruta diferent pujant al tossal de les Foies i al Tossal d'Ancorna, i és que ja fa anys que tenia ganes de pujar, sobretot al primer on no tornava des del gran incendi del 93.
Encara que a primera vista pot semblar que la part  del terme d'Alcora que mira cap a Onda no té massa interés quan hom s'acosta les coses canvien i troba un paisatge certament humanitzat però menys del que podria esperar-se: algunes grans finques de tarongers, alguns bancals d'oliveres, i molt de pinar i matollar que s'estenen cap al pantà del Sitjar. Només els terrers del Mas Vell i del Mas Nou, ja prop de l'embassament, desllavassen el paisatge.

Comencem al camí de les Forques, just a l'encreuament amb el camí vell d'Onda (des de l'Alcora). Ací a sota també es va explotar l'argila per a la producció ceràmica i hi ha uns vells terrers abandonats que tallen l'aqüífer i, com en d'altres llocs, han donat lloc a un estany artificial que li confereix un toc de bellesa al paisatge.

Bassot als antics terrers.
Nosaltres comencem seguint el vell  assegador de les Forques per on passa també la Roda Soques, un itinerari per a bicicleta de muntanya netejat i senyalitzat pel MTB l'Alcalatén.
Passem per la vora d'una caseta i deixem a la dreta el vell camí que baixa recte per la vora del bassot mentre que la nova senda fa una agradable volta pel mig dels pinars fins a trobar el camí al punt on travessa el barranc de les Foies, vorejat d'alts xops.
Itinerari de btt pel pinar.
Passat el barranc ens endinsem a l'espès pinar que cobreix les faldes de la Selleta deixant a l'esquerra l'assegador de les Forques que va cap al Pla del Reguer..
Per les faldes de la Selleta.
Seguim l'itinerari de les bicicletes sota el pinar on, a més, hi ha muntat un circuit per a les bicis amb salts i corbes peraltades. Nosaltres però seguim recte pujant poc a poc fins que arribem a un collet entre la Selleta i la Pedrera del Xufero. Ací enllacem amb un camí que baixa al Pla del Reguer per on continua el traçat del Roda Soques.
Collet entre la Selleta i la Pedrera del Xufero.
Des d'ací tenim l'opció de seguir el vell camí empedrat que baixa fent revoltes i trencar a la dreta per pujar cap a la pedrera. Nosaltres però decidim anar pel camí curt, seguint un entrador que ens deixa als peus de la pedrera, just sota uns pedregals de pedres sobreres per on pugem fins a dalt, on es traia la pedra. És este l'únic tram complicat tècnicament de tot el recorregut, i fàcilment evitable baixant uns metres tal i com es veu clarament des del coll.
Pujant a la Pedrera.
Travessem la pedrera i baixem per l'altra vessant, per un senderol poc clar però sense massa complicació.
Pedrera del Xufero.
Arribem així al camí d'Onda, ara pista, just a un collet on hi ha un corral. Ací trobem uns ciclistes que es preparen per a fer la baixada que nosaltres hem fet pujant. Ens saluden i ens reconeixen, i és que no pots anar molt lluny per la muntanya sense trobar gent coneguda. Com canvien els temps, i per a bé, doncs fa no tants anys era difícil trobar algú caminant o en bicicleta.
Els deixem acabant de posar-se les proteccions i continuem recte travessant la Musolera cap al tossal de les Foies que tenim davant. També podríem seguir pel camí que ens duria al Mas Vell, però sempre és més interessant anar per senda.
Baixant a buscar el camí d'Onda.
Pugem un llomet rocós i des d'allí alcen el vol un grapat d'aus de presa, massa grans per a voltors i massa xicotet per a corbs. Per desgràcia no ens deixen fotografiar-les massa bé i ens quedem amb les ganes de saber què era.
Continuem avant com si ens dirigirem al tossal però de seguida trobem una senda que passa per les faldes i la seguim a l'esquerra, i és que esta part de l'Alcora està plena de sendes que pugen, baixen i s'encreuen.
Seguim per senda, ara baixant, per la Musolera, partida que s'estén entre el tossal de les Foies, la Pedrera del Xufero i el barranc del Mas Vell.
Sendes per la Musolera. Al fons la serra d'Espadà.
La senda acaba en una pista que seguim uns metres a la dreta per dalt d'un bancal sembrat de blat per a les perdius, i de seguida trenquem a l'esquerra per un caminal on hi ha una menjadora per a les perdius i una bevedora per a la caça menor.
El camí deixa pas a un tram de senda que enllaça amb una altra pista per on baixem al camí d'Onda, que havíem travessat abans. Arribem just al lloc on hi ha una subestació del gasoducte que ve paral·lel al camí d'Onda fins ací.
Saludem a un treballador que està fent reparacions i continuem pel camí de la vora del gasoducte a buscar el Mas Vell.
Estació de control del gasoducte.
Ací retrobem la ruta mtb de l'Alcalatén que havíem deixat a la Pedrera i que puja des del Carrascal.
El camí fa una forta baixada i pujada per a travessar el barranc del Mas Vell. Uns ciclistes ens passen però quasi baixem a la vegada doncs a la precaució que cal prendre a la baixada es suma la forta i esvarosa pujada per l'altra banda.
Travessant el barranc del Mas Vell.
Després de pujar arribem al camí d'Ancorna, asfaltat, i que seguim a la dreta. . Seguim uns metres per l'asfalt i de seguida trenquem a l'esquerra per un camí de terra que travessa una gran finca de tarongers que s'estén als peus del tossal d'Ancorna.
Tossal d'Ancorna.
Deixem el camí i seguim per la vora de la finca, vorejant-la, per tal de buscar el llom del tossal i pujar al cim.
Tot i què no hi ha senda clara la poca molla del terreny i el pas dels caçadors fa que anem trobant senderols entre els coscolls i el romer i pugem fins al cim sense massa complicacions.
Pujant al tossal d'Ancorna. Al fons la serra de Borriol.
Des del cim hi ha unes magnífiques vistes sobre la Plana, la Serra d'Espadà, la serra de Borriol i també sobre part de la vall del Millars i ens estem una bona estona admirant-les, però el temps passa i hem de baixar.
Cim del tossal d'Ancorna.
Comencem la baixada per la cara de ponent, buscant l'ample coll per on passa el camí d'Ancorna i des d'on baixa el barranc del Mas Vell. Anem seguint, si fa no fa, l'assegador d'Ancorna traçat per damunt del llom.
Ací de senda tampoc n'hi ha, però anem trobant pas seguint els senderols que fan els caçadors per a pujar.
Baixant del tossal per l'assegador d'Ancorna.
Arribem així fins a una pista que entra a uns bancals treballats i seguint-la arribem a l'ampla collada que separa el barranc del Mas Vell del d'Ancorna. Ací retrobem el camí d'Ancorna, asfaltat, que puja vorejant el barranc del Mas Vell. Nosaltres el seguim recte, en una lleugera pujada que deixa enrere els olivars del coll i s'endinsa en el pinar.
Camí d'Ancorna.
No fem massa tros que arribem a la carretera de Ribesalbes a l'Alcora, just a l'altra banda està el corral d'Ancorna. Nosaltres però no travessem la carretera sinó que busquem des d'ací una senda que puja recte al tossal de les Foies, sempre pel llom, seguint l'assegador de les Foies.
Pujada al tossal de les Foies.
Passem per l'ombria en forta pujada entre pinar de repoblació fins que arribem a la divisòria on la costera es suavitza.
Ací hi ha trams on els pins desapareixen i ens deixen vore el paisatge que tenim a banda i banda: a la nostra esquerra veiem el Salt del Cavall, la Lloma de les Clapisses, i Torremundo; per la dreta la Plana; davant nostre les serres de les Santes i de Borriol, i també les muntanyes de Costur i les Useres; i darrere nostre el tossal d'Ancorna i, al fons, el Turio, Penya Saganta, i la Serra d'Espadà.
El Salt del Cavall des del tossal de les Foies.
Deixem a la dreta la senda més xafada, que baixa a la Mussolera per on hem passat abans, i seguim recte seguint unes fites que ens porten al punt més alt de la muntanya on hi ha el vèrtex geodèsic.
Vèrtex geodèsic del tossal de les Foies.
El vèrtex s'alça damunt d'un poblat ibèric construït al cim del tossal i del qual encara en podem vore les restes en forma de base d'una torre, sobre la qual s'alça el vèrtex. No hi ha però més informació sobre el jaciment perquè mai s'han fet excavacions sistemàtiques però seria semblant al proper de Montmirà (al tossalet del Castell) o al del Racó dels Estrets on, també hi ha un vèrtex geodèsic.
I és que els assentaments de l'època ibèrica tendeixen a encastellar-se en punts elevats que permeten controlar visualment tot el territori que els envolta i per això molts d'ells coincideixen amb vèrtex geodèsics o posteriors castells com és el cas del castell vell de Castelló, el de Nules, o el tossal del Solaig, entre d'altres.
Restes d'una torre ibèrica al cim del tossal.
Després de la foto al cim continuem fins a les antenes que hi ha un poc més avant i fins on puja un camí asfaltat. Anem per la vora d'un xicotet cingle que mira cap a la mar i per dalt de la Mussolera que queda als nostres peus.
Foto de grup als cingles del tossal.
Passem per la vora de les antenes i seguim un tram de camí asfaltat, però quan este gira per a baixar cap a les Foies seguim recte per una senda no massa clara però marcada amb fites que baixa per la banda contrària de la muntanya.
La senda va buscant sempre la carena però fent algunes voltes per buscar el lloc més net de vegetació per a passar fins que inicia una forta davallada fins arribar amb un encreuament.
Baixada del tossal.
Arribem així a una senda més clara que puja des de la Mussolera per la dreta i se'n va cap a Mascarós per l'esquerra. Nosaltres seguim recte, ja ben prop del poble que veiem quasi a tocar nostre.
Retornant al punt d'inici amb l'Alcora al davant.
Continuem per la senda que aboca al vell camí d'Onda, prop de la bassa per on hem començat la ruta. Des d'ací seguim per l'esquerra travessant el barranc de les Forques entre els antics terrers, ara aprofitats en part com a circuit de cross, i encarem una darrera pujada per pista que ens porta al punt on hem començat la caminada.

Ací està el track:


I ací un altre track que comparteix part del traçat:

sant pasqual - llucena - sant joan

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada