dissabte, 29 de març de 2014

ENTRE RIBESALBES I ARAIA AL VOLTANT DEL CAMÍ REAL D'ARAGÓ

Un dissabte més la previsió dona aigua però no cau ni per a banyar els camins. De tota manera hem anat a Ribesalbes on, segons AEMET, menys havia de ploure i no ha caigut ni una gota.
Hem anat a fer una ruta que fa temps que tenia pensada per a un dia així doncs es pot fer amb més senda, com hem fet, o quasi tota per pista en cas que estiga plovent.

Hem eixit des de Ribesalbes per la part de dalt del poble buscant el vell camí d'Argelita que passa sota l'Olleria i la font dels Tres Xorros .


Carrers de Ribesalbes.
Al poc d'eixir del poble trobem un pal senyalitzador nou que ens indica el camí a seguir, remuntant el barranc de la Quinaleta. Fa uns anys quan vam passar per ací no hi havia cap indicació i s'agraeix tot i què a banda dels pals en encreuaments no hi ha cap altra senyal en tot el recorregut.
Barranc de la Quinaleta.
Deixem ací la pista que puja a la font on també hi ha unes taules a l'ombra per fer un mos i comencem a remuntar el barranc per la nostra esquerra (dreta orogràfica) travessant un pinaret jove.
Totes les terres i serres que xafem van ser assolades pel foc del gran incendi que al setembre del 1993 va arrasar les muntanyes entres Argelita, Llucena, Ribesalbes i l'Alcora. Amb els anys la vegetació s'ha recuperat i quasi podem trobar la mateixa que hi havia abans de l'incendi.
Camí d'Argelita.
Seguim pel vell camí d'Argelita, net i recuperat, i també prou xafat que ens aboca a una pista. Per l'altra banda del barranc passa un altre camí que remunta el barranc de Baita, que es separa del de la Quinaleta i que baixa des de la Serra per la font de Baita.
La pista que seguim fa la volta al barranc i se'n va cap a Baita però el vell camí mou a l'esquerra a buscar la Galarsa, ja en terme de Fanzara.
Últim tros de costera.
Si girem la vista enrere es veu el barranc que hem pujat i, al fons, la Plana emboirada. Davant però tenim un coll per on travessa el camí d'Argelita la Serra.
Arribem al coll i la senda més neta mou a l'esquerra, seguint l'assegador real d'Aragó que puja des de Fanzara per los Pinos Veros i continua per dalt la Serra cap a la Balsa. Si el seguim arribem a la pista que puja des de Ribesalbes a la Serra.
Collet a los Blancos.
Trasponem el collet i busquem les traces del vell camí que continua per l'altra vessant baixant per los Blancos al barranco de la Balsa. El camí travessa uns pinarets de repoblació i en un moment donat perdem les traces del camí vell que s'ha engolit la malea. Per sort l'amic Pascual de Ribesalbes va netejar per a passar per ací la marxa senderista de Ribesalbes de l'any passat.
Baixant per los Blancos.
Seguint el sender netejat anem fent un poc de volta i no sempre pel camí original, molt més tapat i perdut, però finalment arribem al barranc que travessem pujant per l'altra banda i eixint a uns bancals sembrats per a la cacera.
Bancals treballats.
Pugem entre els bancals i eixim a la pista de la Balsa, que puja des de Fanzara per l'Olivaret fins a la Balsa on enllaça amb el camí real d'Aragó. Este és el camí que segueix cada any la marxa de Fanzara a Penyagolosa. L'any passat vaig passar per ací però com era de nit la veritat és que no recordava res del lloc per on vam anar.
Ací abandonem el camí d'Argelita que continua per la Bailesa, i seguim cap al nord pel camí d'Aragó.
Pista de la Balsa.
Totes les vessants de les muntanyes que s'estenen pels nostres voltants estan cobertes per un espès i jove pinar. Pot ser dins d'uns anys un veritable bosc madur cobrirà bona part d'estes terres i farà que siga un goig caminar per elles.
La pista puja fent unes quantes llaçades (que no feia el camí vell) i passem pel corral del Camino, o el que en resta d'ell: només unes parets d'obra bona com a mostra que deguere ser un corral important.
Un poc més amunt trobem el tallafocs obert sota una línia d'alta tensió que talla les muntanyes al recte, deixant una franja groga enmig del verd.
L'aprofitem per a retallar camí mirant de trobar una senda que marca al mapa d'El Tossal del terme de l'Alcora i el Terrasit.
Tallafocs.
Baixem doncs, travessant els vells bancals que es van apoderar de les muntanyes al segle XIX i primeries del XX, ara abandonats i on el bosc torna a recuperar el lloc que fa dos-cents anys els hòmens li van arrabassar.
Baixant al barranco de la Balsa.
Al fons del barranc aprofitem per buscar la senda que, segons la cartografia que portem, hauria de remuntar el barranco de la Balsa fins a la capçalera, però només en podem intuir el principi doncs es troba molt tapada i gens usada, així que continuem pel tallafocs però ara recte amunt.
Pujant a la Serra.
El tallafocs ens puja a dalt de la Serra per on passa l'assegador de la Serra, o assegador real d'Aragó doncs és este el principal que puja des de la Plana a l'Aragó per Penyagolosa.
Per ací una pista que puja des de Ribesalbes es superposa a d'ell i ens facilita la marxa.
Com és habitual a partir d'ací i fins quasi Penyagolosa l'assegador marca la ratlla dels termes per on passa; en este cas a l'esquerra deixem el terme de Fanzara i a la dreta el de Ribesalbes.
Fita de terme a la Serra, vora l'assegador real d'Aragó.
Després de passar pel corral de la Serra i prop del límit entre els termes de Fanzara, Ribesalbes i l'Alcora (el d'Onda es queda ben prop d'ací però no hi arriba) arribem a un xicotet collet on hi ha un encreuament de camins. Els camins que es troben són poc importants però els assegadors que aprofiten ho són prou més. Així ací deixem l'assegador real d'Aragó i en seguim un altre, també important, que baixa per la ratlla de Ribesalbes i l'Alcora passant per dalt el que a Ribesalbes anomenen el Pany de la Serra i a l'Alcora la Serreta: un llarg tossal que apunta cap a Araia.
La Serreta està coberta per un pinar madur, que es va escapar de l'incendi, i per on fa goig caminar. La pista de seguida desapareix i deixa pas a una còmoda senda sota els pins que planeja per dalt.
Senda a la Serreta.
Comencem a baixar primer poc a poc i més tard més ràpidament i entre els pins podem distingir els masos d'Araia on  vam estar fa poc.
Araia des de la Serreta.
La senda acaba en un collet per on passa un ample camí. A l'esquerra continua cap a Araia però nosaltres seguim a la dreta cap a Sant Gils, passant pel costat d'una gran finca de tarongers que destaca entre els camps abandonats on creix el pinar.
Baixant a Santgils.
Arribem així a una ampla pista per on passa l'itinerari btt de l'Alcora. Nosaltres la seguim a la dreta cap al mas de Sant Gils, en direcció contrària a l'itinerari proposat que continua a l'esquerra cap a Araia.
Arribem així als masos de Sant Gils. Tan sols un corral resta amb sostre, la resta manté parets dretes però teulades i trespols afonats. Llàstima perquè fou una gran masada.
Prop d'ací estan les mines d'esquistos de Sant Gils, una de les poques explotacions d'este tipus que hi ha a la província de Castelló. L'altra es troba a Ribesalbes, al costat del poble.
Mas de Sant Gils.
Al mas de Sant Gils enllacem amb el camí vell de Ribesalbes a l'Alcora, que ja no deixarem fins al primer poble.
A partir d'ací tot és camí ample, primer de terra i més tard asfaltat, que planeja entre camps de secà, malees i alguns camps de taronger molts d'ells deixats ermar.
Camí de Sant Gils.
I seguint este camí, passada ja la ratlla d'Onda on s'acaba la terra i comença l'asfalt ens trobem a Pascual que aprofita el matí núvol i amenaçant pluja (tot i què com sol ser habitual no cau ni una gota) per anar a l'hort. Una agradable trobada i ens estem una estona comentant-li la ruta que hem fet i què ell coneix millor que ningú.
El Campillo.
Arribem un poc més avant al Campillo. Una zona plana i un poc enclotada totalment ocupada pels tarongers. El Campillo és terme d'Onda però els propietaris són de Ribesalbes ja que al fer el pantà del Sitjar i expropiar-los la major part de les hortes es va crear una nova horta a major cota (però plana) en este terreny  des d'on arriba l'aigua bombejant-la fins a unes basses que hi ha a la banda de dalt, per la vora de les quals passem abans de baixar cap a Ribesalbes.
Ermita del Calvari.
Arribem finalment al poble per la part de dalt i baixem pel Calvari i fem les creus de baixada al poble on entrem després de passar el barranc Martí.

Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part de la ruta:
ribesalbes  - la serra més informació ací
XVII fanzara - penyagolosa més informació ací

Més informació:
  • Ajuntament de Ribesalbes
  • Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau L'Alcora. Mapa del terme municipal. Ed. Ajuntament de l'Alcora, 2008.  Es pot descarregar el mapa ací.
  • Guarque Porcar, José Mª (2013) La piedra seca en Fanzara
  • Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el valle del Mijares. Ed. Cajar rural San José Almazora (el fragment de ribesalbes es pot trobar ací)
  • Cartoweb
  • I també al facebook de Pascual

2 comentaris:

  1. ¡Hola Xavier! Bonica ruta pels camins de l'Alcalaten. Alguns trams els coneix de fer la marxa senderista de Ribesalbes. Veritablement té indrets molt interessants que són agradables de recòrrer. Pel que veig, el temps vos va respectar.
    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Solem deixar les rutes per Ribesalbes per a dies d'aigua, és el que té ser un dels racons on menys plou, que sovint t'escapes de l'aigua tot i que estiga plovent per altres llocs.

    ResponElimina