dissabte, 8 de març del 2014

FONT DE SANT JOSEP A PIPA PEL GARRUT

Hui hem tornat a la Vall i hem fet com qualsevol vallero que se precie: pujar al Pipa. I no ens hem calfat massa el cap doncs ho hem fet seguint el PR-CV-241 que des fa la volta a la part més meridional del terme abans de pujar al Pipa.
Eixim des del pàrquing de la font de Sant Josep on ens espera Vicent Solo d'Artana, que també s'ha afegit a la ruta i ho fem seguint les marques del PR que segueix la senda del Quistel, que recorre la vora esquerra del barranc de Sant Josep passant per la bassa de Quistel.
Senda del Cristel.
El camí acaba a una zona de nova urbanització que s'estén entre la Colonia de Sant Antoni i la Vorellada del Quistel i que, com tantes altres, no té encara ni una casa construïda, només carrers i faroles.
Per la part alta mou la senda de la Balona que puja per una llarga lloma que davalla des del Pipa. Només comencem a pujar trobem un cartell que informa d'un itinerari per a conèixer les trinxeres de la línia XYZ que es troben en esta part del terme.
Senda de la Balona que es veu al fons.
 De l'altra banda del barranc queda l'ermita de Sant Antoni i deixem un senderol que hi va, i és que tots els voltants estan plens de sendes, sendetes i senderols que s'encreuen i van en totes direccions. Es nota que la Vall és un poble gran i també que hi ha molta afició a la muntanya, tant per a còrrer com per a caminar.
El camí que seguim finalment aboca a la pista que puja des de la font de Sant Josep, passant per davant de l'ermita de Sant Antoni, i ací el rodeno aflora a la superfície tot i què la vegetació no l'acompanya i és que tota la banda que mira a la mar està totalment deforestada.
Camí de la Balona.
Continuem per la pista disfrutant de boniques vistes sobre la Plana i la mar fins que la deixem a l'esquerra per seguir per una senda que retalla la pista pel Racó de Montesinos. Per la dreta continua una senda que puja a Pipa per la Balona.
Aljub al Racó de Montesinos.
Passem per dalt d'un aljub arreglat. L'única vegada que vaig passar per ací, l'agost del 2003, estaven arreglant este i altres aljubs que es troben al llarg del PR. La veritat és que no tinc un gran record d'eixe dia i pot ser per això no havia tornat per ací, i no va ser pel recorregut sinó per la calor ja que vam estar a punt de la deshidratació i això que ens van donar aigua en diferents punts del recorregut.
Per sort hui és diferent i que fa calor per al temps encara es pot anar amb mànega llarga.
Reparació de l'aljub l'estiu del 2003.
Retrobem la pista un poc més avant i la seguim fins que acaba i des d'ací comencem la baixada cap als corrals i font del Garrut. A la nostra dreta deixem una altra senda que també acaba dalt de Pipa.
Senda al Garrut pel Racó de Paulo.
Baixem per una senda que va fent revoltes a buscar els corrals, deixant a la dreta les raconades que queden als replecs de Pipa i, abans d'arribar deixem una nova senda que puja a Pipa pel Palmeralet, i és que tots els camins van a Pipa i ens permet acurtar o allargar tant com vulguem la ruta. A més com que en tots els encreuaments trobem pals amb les indicacions d'on va cada senda és molt fàcil de fer-nos la ruta  a la carta.
Camí empedrat des dels Corrals del Garrut.
Seguim baixant i passem per la vora dels vells corrals del Garrut, i un poc més avant arribem a la fresca raconada on es troba la font del Garrut. Fa anys quan vaig passar per ací es trobava quasi perduda i no era massa aconsellable beure, ara s'ha recuperat l'entorn i també la font i fins i tot hi ha un tros de coco a manera de got per a beure, rememorant els vells trossos de suro que hi havia a les fonts d'Espadà.
Tastant l'aigua de la font del Garrut.
Des de la font baixem a buscar el barranc, i ens costa un poc perquè hi ha unes quantes sendes que es creuen i no tenim massa clar quina és la correcta. Al remat no ens costa massa de trobar i arribem al camí del Garrut que remunta el barranc del mateix nom cap al coll del Garrut.
Camí del Garrut.
El camí del Garrut és el camí més ben empedrat, i també el més ben conservat de tot el terme de la Vall i, possiblement el millor conservat de tota la serra d'Espadà. Nomér per fer este tros de camí paga la pena tota l'excursió.
Fa anys quan vam passar ens el vam perdre perquè ens vam equivocar de l'altra banda i vam arribar a la font pel camí de les Solanes. Ara però el fem sencer tot i què el PR no ho fa.
Quan arribem a la senda de la Cagarrita abandonem el PR, que continua per ella passant pel coll del Carrascalet per baixar al camí de les Solanes. Nosaltres acurtem la ruta per tal de fer sencer el camí del Garrut que puja fent llaçades cap al coll.
Camí del Garrut sota el Carrascalet.
El camí continua fins que arriba a uns bancals treballats que assenyalen la proximitat del coll. Ací s'ha traçat una moderna pista per damunt del vell camí acabant així l'encant que ens ha acompanyat des de la font.
El camí del Garrut fet pista.
La pista transpon el coll i baixa cap a l'Alfondeguilla, pero nosaltres quan arribem al coll trenquem a la dreta reprenent el PR seguint, finalment, cap a Pipa.
El coll del Garrut separa Pipa del Rodeno, que queda a la nostre esquerra, i ens el deixem per a una altra vegada tot i què el Rodeno és una muntanya molt més atractiva que Pipa i hi contrasta vivament pel color; el blanc de Pipa amb el roig del Rodeno; i la vegetació: els pins vers i sureres del Rodeno amb els pins borts del Pipa.
Senda del Palmeralet.
Pugem pel Palmeralet deixant el Rodeno al fons. Per ací puja també la Volta al Terme de Fondeguilla i és esta la darrera costera que fa abans de la llarga baixada de Pipa.
Mentre pugem enllacen per la nostra dreta el parell de sendes que hem deixat camí de Pipa abans del Garrut, i ja prop del cim per l'esquerra, la senda que puja des de Fondeguilla.
A dalt del Pipa també trobem trinxeres i, com no, gent, doncs és segurament la muntanya més popular de tota la serra i estrany és el dia que puges i no trobes ningú.
Com no, ens fem la foto de rigor al vèrtex.
Cim de Pipa.
Seiem mentre observem el paisatge, difuminat per les boirines. Encara que Fondeguilla i la Vall es veuen perfectament als nostres peus, i fins i tot podríem traçar un plànol urbà dels seus carrers d'ací on estem. Però cal baixar que hui no toca fer la volta llarga i ho fem seguim el PR, passant pels cingles de Pipa, que envolten el cim i que cal baixar amb precaució.
Un poc més endavant deixem la Balona a la nostra dreta i girem a l'esquerra per la llarga baixada que ens portarà per l'ombria de Pipa, sempre prop de la ratlla de Fondeguilla, fins al Racó del Batle.
Senda de l'ombria de Pipa.
La baixada és fàcil fins que trobem un desviament a l'esquerra que enllaça amb la senda de Pipa que puja des de Fondeguilla. Ací seguint avall hi ha un tram que cal desgrimpar però està perfectament senyalitzat i condicionat amb cordes que tot i no fer falta ajuden a baixar.
Tram amb cordes.
Ja només ens queda encarar el llarg descens, de quasi 400 metres de desnivell, que ens portarà al Racó del Batle.
Mentre baixem trobem unes famílies amb els fills, alguns molt menuts, que pugen cap al Pipa. Ja tenen valor els xiquets doncs esta no és la pujada més fàcil ni còmoda, i quan arriben dalt s'hauran guanyat el cim de sobres.
La Vall i les Coves de Sant Josep des de la senda de l'ombria.
Nosaltres ho tenim més fàcil i continuem baixant, ara per dins del bosc que s'arrapa a les faldes de la muntanya volent colonitzar-la i ocupar el lloc que li pertany, fins que arribem al Racó del Batle on, en una revolta del riu, baixem al seu llit i el travessem per seguir una conducció d'aigua formigonada que és més bon peany que els cudols del barranc.
Senda vora el barranc de Sant Josep.
Ja només ens queda seguir este passeig, al menys ho sembla pel trànsit que té, per arribar a les Coves de Sant Josep. Abans però passarem sota unes sureres, les úniques que hem trobat en tot el camí i que ens recorden que, encara que no ho semble, estem en Espadà.
Rehidratant a les coves de Sant Josep.

Ací està el track:



I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

alfondeguilla - pipa - penya migdia
la vall - pipa - fondeguilla - la vall
la vall - fondeguilla
la vall - pipa -rodeno - aiguamolls - garrut
marianet - fondeguilla per la vtf

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada