divendres, 30 de març de 2018

D'ARTESA A XICLÀ PEL TOSSAL DEL NEGRE I LA FRONTERA DE TALES

Aprofitant el dia de festa ens acostem a Artesa per a fer una volta curta pels voltants. La idea és pujar al tossal del Negre on hem vist que s'ha obert una senda per a passar la marató de muntanya dels Refugis de Pedra.

Així eixim d'Artesa pel carrer del Calvari, seguint el SL-CV-106 que torna a Onda des d'Artesa.
Deixem el Calvari mig enrunat a la dreta, dalt del poble i passem per dalt de les últimes cases encaminant-nos cap al dipòsit d'aigua d'Onda i des d'ací seguim per dalt d'una llometa per un camí traçat sobre un antic assegador. Els camps treballats s'alternen amb els erms i amb algunes casetes de camp formant un paisatge humanitzat que serà la tònica dominant en part del recorregut.
Arribem així a un encremament on abandonem el SL que continua cap a Onda. A l'esquerra segueix el camí de Tales a Onda, per on ve el Sender Local. Nosaltres no en seguim cap dels dos i enfilem recte cap al tossal de Xiclà, però no fem més que uns pocs passos que trenquem a l'esquerra per l'antic camí de Xiclà.
El camí discorre entre el pinar i els bancals abandonats i es troba ben conservat fins que arriba a una caseta, just a la vora del vell camí i on en conte de recuperar la traça original se'n desvia pel bancal de dalt.
De l'altra banda tornem a trobar la traça antiga i, ja per dins d'un bosc més tancat, continua portant a l'esquerra el barranc de Xiclà (i la pista del Pantano).
El camí gira i enfila cap al Pantano on es va fer un abocador, ara clausurat, i abans d'arribar trenca a l'esquerra el camí vell que continua per la pista cap a Xiclà (de fet el camí que hem seguit és el vell camí que s'usava per a anar d'Artesa a Fanzara). Nosaltres seguim la senda oberta que ens porta a una pista que voreja l'abocador i, seguint-la amunt, a uns bancals d'oliveres abandonats.
Carrers d'Artesa.

Bassa d'aigua d'Onda.

Tales des del camí de Suera.

Camí del Pantano o de la font de Ramos.

Abocador (clausurat) del Pantano.

Pista vora l'abocador.
Quan mor la pista continua una senda traçada entre els vells bancals i que puja al recte al tossal Negre. Unes cordes ajuden a superar un esglaó on les penyes negres afloren a la superfície i no deixen arrelar el coscoll i el romer que ens acompanya tota la pujada. Una vegada superat este tram arribem a la part més plana (o menys costeruda) del tossal, però encara no som al cim i hem de continuar pujant el llarg llom que ens acosta al cim del tossal.
La senda serpenteja buscant el millor pas i travessa el coscollar que creix al cim, clapejat de bosquets de pins que sovintegen més a la cara nord i als llocs on hi ha més molla i menys pedra.
Senda entre parets d'antics bancals.

Pujant al recte ajudats de cordes.

El Montí i Onda des del tossal del Negre.

Caseta de pedra al tossal del Negre.

Panòramica de la Plana.

Ramaderia de bous del Pantano al davant i la serra d'Espadà de fons.

Cim del tossal del Negre.
Arribem finalment al cim del tossal des d'on hi ha molt bones vistes de la Serra d'Espadà, d'Onda i de la Plana fins a la mar. Ara toca baixar i ho fem cap a un collet que separa el tossal Negre del de Cantallops. Baixem sota el pinar que creix sobre els antics bancals, i saltant de bancal en bancal on fins i tot hi ha un lloc amb cordes per poder baixar (i pujar) més fàcilment.
Arribem a l'ample collet i pugem per l'altra banda buscant també el pujador entre bancals i, quan no hi ha, saltant al recte de bancal en bancal. Així que esta pujada i baixada acaba fent-se també prou dura. Assolim finalment el cim de Cantallops on creix un espés pinar i baixem per ell cap al pla de Xiclà enllaçant finalment amb el camí d'Artesa (i Tales) a Xiclà (i a Fanzara) per on ara passa el GR-333.
Collet entre el tossal del Negre i Cantallops.

Pujant bancals al cim de Cantallops.

Baixador entre bancals.

Xiclà als peus de la Mola de Fanzara.
A la nostra dreta queda la fita que parteix els termes de Fanzara, Onda i Tales, i per allí passa el camí de Suera a Fanzara, i també el PR-CV-161. Eixa fora una bona opció, però com vam passar per allí fa poc decidim canviar un poc i trenquem a l'esquerra per a buscar un entrador a la dreta per on fer drecera cap a la font de Xiclà.
Seguim l'entrador i l'abandonem de seguida per la dreta. Ací hi ha una senda molt xafada pels cavalls que continua cap al nord, finalment la deixem per seguir-ne una altra a l'esquerra que ens puja fins a la pista que havíem deixat abans (estalviant una bona volta). Seguim ara este camí fins que ens situem a l'horta que es rega de la font de Xiclà. Ací cal pujar ara fins a la font i ho fem evitant una caseta on hi ha una cadena i accedint per un ample caminal que entra a la bassa que recull l'aigua de la font per a regar. Ens cal però salvar un ribàs de pedra per accedir al camí vell per on passa el PR (no sense fer molts passos de més a l'equivocar-nos).
Camí de la font de Ramos o de Xiclà (GR333).

Drecera a la font de Xiclà.

Pujador entre camins.

Font de Xiclà o de Ramos.
La font de Xiclà (com es coneix a Tales, o font de Ramos com és més coneguda a Artesa i Onda) es troba a la capçalera del barranquet del mateix nom, adosada a una bassa que regula l'aigua per al reg d'un parell de grans bancals que es troben a la part de baix i que estan plantats de tarongers. A les vores del barranc a més trobem bancals de secà treballats i fins i tot alguna caseta vella però ben conservada i encara en ús. El racó sembla transportar-nos a un altre temps quan encara hi havien bancals treballats, temps que a la resta de la serra només es conserva a la memòria dels més vells doncs els bancals cada vegada sovintegen menys.
La font de Xiclà naix just a sota de la senda i vora una gran bassa de reg. Ací a més acaba el camí carreter i continua un camí de ferradura que segueix cap a la carretera de Tales, camí que també és assegador. El camí puja entre bancals abandonats i, quan apareixen els primers bancals d'oliveres i garroferes treballats és quan ja estem sota mateix de la carretera vella d'Ayódar on arribem en quatre passes.
Ací el vell camí (i nou PR) de Suera continua per la dreta, però nosaltres seguirem a l'esquerra carretera avall a buscar el corrals de la Frontera. Per sort la carretera no té massa trànsit i és agradable de xafar, sobretot per les vistes que ens deixa.
Arribem així a un collet on ens aturem. Per  l'esquerra venia l'antic camí de Tales a Fanzara que pujava per la costera de Simó. És el camí més curt però no s'ha recuperat i s'ha traçat el GR fent més volta, pot ser perquè a la part de baix el camí passa per la vora de la ramaderia de bous braus de Xiclà. Llàstima.
Continuem baixant per la carretera que fa una volta (el camí vell retallava al recte passant pels corrals) i quasi un quilòmetre més avall, quan fa una corba a l'esquerra, trobem per la dreta la traça del vell camí i assegador que ens cal seguir cap a Tales.
Camí vell de Suera a Fanzara.

Carretera vella d'Ayódar.

Pous a la Frontera.

Entrada al camí vell de Tales a Fanzara.
El camí passa per la vora d'una caseta i enfila entre parets sota el pinar fins que arriba a un encreuament. Per ací passa el camí vell de Suera a Onda, i també el GR-333 que retrobem i seguirem ara recte cap a Tales.
El camí travessa un llomet boscós abans de fer-se asfaltat i baixar a la carretera. Ací travessa la carretera i per darrere d'unes casetes aboca a la carretera vella de Tales que travessa el riu sec per un pont.
Abans del pont hi ha una senda per l'esquerra per on continuem riu avall, entre els camps de cultiu i els canyars del riu. Este camí ens porta a l'àrea recreativa de la font del Canyar on hi ha l'assut d'Onda (de Tales a Onda o l'Assut simplement). Es nota que és dia de festa perquè molta gent s'ha acostat a passar el dia en este paratge tan proper al poble.
Camí vell de Tales a Fanzara.

Encreuament amb el camí d'Onda a Suera.

Pont del riu sec a Tales.

Agafant la drecera vora riu des del pont.

Font del Canyar.

Assut d'Artesa.
Des de l'assut d'Onda agafa l'aigua la sèquia que rega l'Horta d'Artesa i duu l'aigua a la bassa de la Vila i al Molí de la Reixa. Ara només ho fa algunes vegades perquè des de la construcció del pantanet de Benitandús sovint el riu està sec i l'aigua es porta canalitzada des del pantà. Per si de cas a la vora de l'Assut hi ha uns pous d'aigua dels regants d'Onda per a casos de necessitat.
Deixem enrere l'assut i continuem pel camí vell de Tales a Onda que corre per la dreta del riu travessant les faldes del Montí on creixen les sureres fent-nos present que estem a l'ombra de la serra d'Espadà.
Camí caminant enllacem amb el SL-CV-107 que baixa del Montí per l'Alcornocar. El seguirem ara mentre s'encamina a l'Horta d'Artesa, ocupada ara en part per casetes i quadres, sobretot la que queda al sud del riu.
Baixem al riu i el travessem pujant per l'altra banda on l'horta encara conserva el seu ús tradicional, i passant pels llavadors del poble entrem a Artesa acabant una ruta curta i fàcil però que ens ha deixat un bon record.
Travessant l'Alcornocar.

L'Alcornocar que fa honor al seu nom.

Artesa.

Hortes d'Artesa a les vores del riu.

El llavador, encara en ús.

Ací està el track:



Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que complementen esta:

d'Artesa a Suera. Caminant per l'altra serra d'Espadà
Al Montí des d'Artesa
GR333: de Tales a Suera tornant per Xiclà
GR-333 Circular entre Ribesalbes i Tales per terres de Fanzara 

Més informació:
  • Ajuntament d'Onda
  • Ajuntament de Tales
  • Chiva, Ismael (2014) "Artesa - Xiclà - Font de Ramos - la Frontera - Artesa" dins el blog Camins en la natura accessible a la web 
  • Castany i Àlvaro, Joan Toponímia dels pobles valencians: Onda , ed. AVL, València, 2004 Accessible a la web.
  • Diago Manuel, V. Àlvaro i Fèlix, F El clima i la vegetació d'Onda Ed. els propis autors, Onda, 2004
  • Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
  • Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies  

dissabte, 24 de març de 2018

CIRCULAR PEL BARRANC DE LES PEDROSES I DEL LLOSAR

A la part sud del terme de Llucena que confronta amb l'Alcora es troben un conjunt de tossals on la pedra domina sobre l'arbre. Travessant-les hi ha un conjunt de barrancs que baixen formant estrets i fous plens de canteres i cingles que dibuixen un paisatge tan salvatge com atractiu. Un d'ells és el barranc de les Pedroses que encara no estava ressenyat al blog, així que hem aprofitat el dia per fer una ruta que puja per ell i baixa pel barranc del Llosar. En un principi pensàvem fer la volta més llarga acostant-nos al mas d'Alfonso però finalment no ha estat possible i queda pendent per a un altre dia.

Comencem a caminar des del collet per on passa el camí d'Araia a Llucena, sota els Cauets, on solen aparcar els escaladors que van a l'escola d'escalada d'Araia. Ací trobem un encreuament de camins: per un costat la pista que ve d'Araia, per on hem vingut, i que continua recte cap al mas de Beltran per la vora del barranc de la  mina del Furgó. A l'esquerra mou el camí de les Calçades que puja cap al mas del Llosar per la mina del mas del Llosar.
Nosaltres no seguirem cap d'eixos camins sinó que trenquem a l'esquerra per una pista que mou cap al mas de Gual. No fem molts passos per eixa pista que la deixem, baixant a l'esquerra a buscar el barranc del mas del Llosar que travessarem per la volta de les Saleres. Ací queda un rodal de pinar vell que es va escapar de l'incendi del 93 i per sota corre una senda que segueix el traçat del pas de la Ratlla de Terme. Ens trobem a la ratlla de l'Alcora però en tota la volta no eixirem del terme de Llucena. A la nostra esquerra queda el terme d'Araia, llogaret que fou dins l'antic terme de l'Alcalatén i que es va annexar a l'Alcora quan aquell va desaparéixer al segle XV.
L'assegador o pas travessa el pinar i puja cap a uns bancals treballats. La primera part que passa entre el pinar madur és bona de seguir, fins i tot anem trobant algunes fites, l'última part abans dels bancals els pinatells envaeixen el camí i el fan brut i perdedor. De tota manera és un curt tram i de seguida arribem als bancals d'ametlers que, encara que deixats perdre, no han estat envaïts pel pinar. Des d'ells mou una pista que, si fa no fa, segueix el pas i que seguim a buscar el barranc de les Pedroses.
Només ens en desviem de la pista per a buscar la font d'Uriola, que es troba al mateix barranc. No sabem ben bé si hem trobat la veritable font però en un punt donat el barranc porta aigua i, un poc més avall, hi ha una canalització que la recull per endur-se-la cap a Araia així que suposem que això deu ser la font que es troba a la ratlla entre l'Alcora i Llucena, segurament no per casualitat doncs és la font més important dels voltants.
Pàrquing de la zona d'escalada.

Barranc del Llosar.

Tram brut del pas de la Ratlla de Terme.

Bancals d'ametlers florits i abandonats.

Fita de terme entre l'Alcora i Llucena.

Barranc de les Pedroses.

Captació d'aigua a la font d'Uriola.
N'eixim del barranc i continuem per la pista que seguíem que el travessa més amunt de la font i n'ix a la pista del mas del Moro.
Seguim la pista avant que puja al mas del Moro per la Redona. Fa uns anys es va treure terra al mas d'Aguilera i es va ampliar la pista que ara es troba abandonada i fins i tot és difícil pujar per ella al mas del Moro. Nosaltres només la seguim un tros curt perquè de seguida tornem a baixar a la dreta cap al barranc de les Pedroses seguint la mateixa pista que ve des dels Cauets pel mas de Gual (una manera més ràpida d'arribar però menys interessant).
A partir d'ací el camí és fàcil: seguir el barranc. Per sort Ramiro ja el va fer fa uns anys seguint els passos de Pascual Vicent que va trobar el pas per a remuntar el barranc sense haver d'escalar.
Comencem pujant el barranc sense massa dificultat fins que passem per davant de la cova d'Aguilera. A partir d'ací el barranc comença a complicar-se un poc però mai es fa massa difícil ni tancat ... de moment.
Passem un punt on sembla que hi havia una fonteta per l'esquerra i arribem a una confluència de barrancs. Cal seguir per la dreta i ací el barranc ja s'encaixa entre la Roca Llarga, a l'esquerra, i la Roca Blanca a la dreta. Pugem un parell de salts i abans de continuar busquem la manera d'eixir del barranc per la dreta, vorejant la Roca Blanca. Ací ens cal fer algun pas d'escalada fàcil per tal d'eixir del barranc i arribar als peus de la Roca Blanca. Una vegada ací és fàcil vorejar-la per la dreta i, per un rocam pedregós continuem ascendint a dalt la lloma de la Roca.
Un rascler potent que ens obliga a mirar on posem els peus cobreix les llomes i impedeix el creixement d'altra cosa que no siguen margallons i romer, amb algun ginebre i argelaga per fer constrast.
Pista del mas del Moro.

Barranc de les Pedroses.

Cova d'Aguilera.

Tram per fora del barranc sota la cova d'Aguilera.



Eixint del barranc.
Pugem camp a través per una de les llomes que separa el barranc de les Pedroses del del Llosar fins que arribem a uns bancals abandonats. Des d'ací accedim a la pista que entrava i la seguim per buscar el camí del mas de Gual que passa per dalt la Lloma de les Pedroses. Abans d'arribar trenquem a l'esquerra per una altre entrador que puja a uns bancals i, quan acaba, continuem per una senda oberta cap a les Pedroses que traspon la Lloma i baixa a buscar el camí de Llucena que passa pel nord.
Després d'una curta baixada arribem al camí de Llucena just al collet de les Pedroses on hi ha un bassot. Per l'esquerra baixa el camí a les Pedroses i continua cap al mas del Moro, tot ell net de fa poc. Nosaltres seguim per la dreta cap al mas del Llosar vorejant el barranc del Llosar que ací és un simple barrancusset que va fent-se gran.
Seguim camí avall vorejant el barranc i quan comença a obrir-se ja tenim al davant el mas del Llosar on arribem per la font.


Rascler a les llomes de les Pedroses.

Tram no senderista del barranc.


Pas de la Lloma de les Pedroses amb la mar al fons.

Penyagolosa trau el cap darrere del mas del Tossal.

Collet de les Pedroses.

El mas del Llosar des del camí de Llucena a Argelita.
 La font del mas del Llosar és una mostra d'aprofitament integral de l'aigua doncs presenta la pica per a les persones, els bassis de pedra per als animals i després l'aigua aboca al llavador i es recull finalment en una bassa per a regar on ara hi ha alguns peixos.
L'horteta s'estén als peus del mas que queda a l'altra banda del barranc, a la solana i on ens dirigim.
Habitualment el mas està tranquil i solitari i només s'hi pot trobar un parell o tres de veïns que viuen pràcticament tot l'any. Hui però hi ha molta més animació i tot de cotxes i gent que ha vingut a vore el rally de la ceràmica que passa per ací. Nosaltres aprofitem i ens arrecerem del vent que ha bufat tot el dia al carasol dels masos per a fer un mos i esperar a vore si veiem passar els cotxes de carreres.
Font del Llosar.

Descansant al solet.

Ambient de carrera al mas de les Pedroses.
Com que encara tardaran en passar finalment fem camí per no arribar tard a casa. Travessem novament el barranc i continuem pel camí que passa per l'altra banda per dalt de les hortes.
El camí ens porta a una pista que entra cap a la Lloma de les Pedroses però no la seguim i continuem, ara sí, per dins del barranc del Llosar que en este primer tram és poc espectacular.
Conforme baixem el barranc va poc a poc engorjant-se i estretint-se fins que trobem un salt que cal evitar per l'esquerra (o baixar amb corda). A partir d'ací trobem la part més espectacular del barranc on s'encaixa entre altes parets de pedra i s'estreta sense deixar de ser més o menys obert i amb possibles alternatives.
Cal estar atents al punt on cal abandonar el barranc per l'esquerra i pujar a buscar les vies d'Escalada d'Araia (tot i què estan a Llucena). Ací trobem un parell de cordades escalant, i és que al ser d'orientació sud és un bon lloc per escalar a l'hivern arrecerats del vent del nord que no toca i sempre al sol (a l'estiu millor no vindre).
Camí del mas de Gual.

Entrant al barranc del Llosar.





Parets d'escalada al barranc del Llosar.
Ens estem una estona xerrant amb uns escaladors i continuem avall per la senda d'accés (que és un antic camí que pujava cap al mas de Gual) i baixem per ell enllaçant amb el camí de les Calçades que ens portarà de retorn al cotxe.
Només ens queda retornar a Araia on ens espera el bar per recuperar forces.
Escaladors al barranc del Llosar.

Part baixa del barranc del Llosar, coberta de pinar.

Camí de les Calçades.

Bar d'Araia a les antigues escoles.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

Des d'Araia al Cabeço Blanc pel barranc del Llosar
D'Araia al Llosar, les Pedroses i el mas del Moro
Al Salt del Cavall per la cova de l'Ocre i la lloma de les Clapisses
Del mas del Rogle al Salt del Cavall pel molí Ros i les Calçades

Més informació:
  • Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau (2008) L'Alcora. Mapa del terme municipal. Ed. Ajuntament de l'Alcora. accessible a la web <http://www.lalcora.es/files005/images/mapaanvers.pdf>
  • Muñoz Badía, Ricardo (1996) El Maestrazgo, l'Alcalatén, Ducado de Villahermosa. Ed. Antinea
  • Escrig Fortanete, Joaquin (coord.) ( 2011) La Llucena masovera