La Mancomunitat Espadà - Millars ha traçat fa ben poc un nou sender, el sender de gran recorregut GR-333 que al llarg de cent-cinquanta quilòmetres enllaça els 15 pobles de la mancomunitat.
Com som de naturals curiosos volem recòrrer-lo, i ho fem plantejant rutes circulars al seu voltant. Vam començar fent la ruta entre Alcúdia i el colladico Royo, arribant a Villamalur. La setmana passada vam enllaçar els pobles de Vallat, Argelita i Toga. Dimecres passat li va tocar el torn a un llarg tram que hi ha entre Xiclà i el riu de Millars que forma part de l'etapa entre Ribesalbes i Tales i hui ens acostem a Villamalur per fer el tram fins Torralba.
El plantejament de la ruta és molt senzill: anar pel GR-333 i tornar pel GR-36.
Comencem a caminar des de la Era del Concejo. Podríem haver-nos estalviat el quilòmetre llarg que hi ha fins al Prao i començar allí on es junten (o separen) els senders, però hem preferit fer el recorregut complet des del poble, així que comencem caminant per la pista asfaltada que ha substituït el camí vell que unia els dos pobles.
Eixim de Villamalur i seguim les indicacions a Torralba i Pavías, baixant per la bonica ombria on hi ha el cementeri del poble. Des de la primavera a la tardor el verd dels arbres adorna la raconada per on baixem, però ara la primavera encara no s'ha fet notar i els xops, cirerers vers i bord, i demés caducifolis encara estan sense fulla i la terra sembla dormir.
Anem baixant i després de travessar el barranco de los Viñales i passar un desmonte enfilem la part final de la baixada al Prao.
 |
| Camino de Torralba (i Matet i Pavías). |
 |
| El Prao baix i el Pinar dalt. |
 |
| Bifurcació de senders al Prao. |
Al Prao hi ha una font, una bassa d'incendis, taules i jocs infantils i fins i tot un refugi obert per arrecerar-se en cas de mal temps. Ací, ara com abans, també hi ha una bifurcació de camins. Ací parteixen dos camins asfaltats; per l'esquerra el de Pavías i per la dreta el de Torralba. Ací també parteixen els dos GRs, seguint l'asfalt cap a Torralba el GR-36 mentre que recte, remuntant el barranco Berniches el GR-333. Ací també partien abans els camins de Torralba i Pavías (i Matet), el primer seguia el traçat del GR-36 encara que el primer tram no el feia per la pista sinó pel camí vell que encara es conserva per darrere de la fuente del Prao, encara que la falta d'ús ha fet que s'embosque totalment i es fa difícil passar-hi. L'altre continuava per on ho fa el GR-333 barranc amunt, encara que més amunt se'n separeven els camins i el de Matet travessava el barranc per a buscar el Collao, mentre que el de Pavías feia la volta per la capçalera per a baixar pel barranco Perrudo i pujar per la fuente la Artea.
Nosaltres seguim este camí mentre anem passant per la vora del barranco Berniches. Quan acaba el camí de cotxe continua el vell camí de ferradura que remunta per la part de la solana. Per dins del barranc continua també una senda que puja per la vora de la sèquia que regava les hortetes del barranc.
Passem per dalt de vells bancals i deixem al barranc les runes del que fou el molino Berniches. Entrem després al pinar que creix a la solana del Pinar que s'allarga per dalt nostre i on pujarem més endavant.
El camí és ample i conten al poble que per ací pujaven camions a la guerra per a portar munició fins al Collao. Ara no ho podrien fer perquè les solsides han malmés la plataforma del camí en alguns llocs.
Poc després de passar el punt on se'n desviava el camí de Matet (directe al collao) les traces del vell camí desapareixen i continuem per una pista oberta al seu damunt que les ha esborrat. Seguim la pista que poc a poc es fa transitable però amb forta pendent fins que, seguint el camí de Pavías, gira a l'esquerra. Nosaltres ací seguim recte per a senda de la Rocha que puja recte amunt fins que arriba a la pista asfaltada de Pavías.
 |
| Camino de Matet (i Pavías) pel barranco Berniches. |
 |
| Camino per dalt del Molino Berniches. |
 |
| Senda de la Rocha. |
Arribem a l'asfalt però no el xafem, per la dreta continua la senda que s'enfila al Pinar i ho fa amb una forta pendent, sobretot el primer tram que coincideix amb un vell tallafocs i puja quasi al recte. Més avant suavitza la pujada però continua pujant per la cara de migdia, que no fa honor al nom doncs està coberta de carrasques i no de pins. Travessem els carrasquissos, espessos però baixets, rebrotissos de després de l'incendi del 94 als quals els caldria una bona aclarida per deixar tan sols un braç per soca.
Assolim la carena al Pocico de Villamalur, la part més baixa (que no arriba a coll). Per ací passa una pista i cal seguir-la a l'esquerra, però nosaltres no ens estem de desviar-nos a la dreta per pujar a l'Alto del Pinar on hi ha una caseta de vigilància forestal (amb una cotxera coberta, molt convenient en cas de mal oratge).
Refem els nostres passos i continuem pista recte cap al Tajar.
 |
| Senda al Pinar per la Rocha. |
 |
| Pocico de Villamalur. |
 |
| Alto del Pinar. |
 |
| Caseta forestal al cim del Pinar. |
Quan acaba la pista cal seguir per la senda que davalla al collao la Rocha que separa la Santa del Tajar, totes dos a l'alineació muntanyosa que tan a Villamalur i Torralba es coneix com el Pinar.
La baixada travessa una tartera on creixen els orons. Una baixada curta perquè de seguida arribem al coll. Recte continua la senda que puja a la Santa, abalisada de blanc i verd, i per la dreta continua una altra senda (també del mateix itinerari) que baixa a Torralba per la fuente de las Montalbanas.
 |
| Collao la Rocha i la Santa al fons. |
 |
| Encreuament de senders al collao la Rocha. |
Seguim doncs GR i el
SL-CV-103 que coincideixen fins a Torralba en forta baixada fins que travessem la pista asfaltada de Torralba i continuem avall. Un tram més avall hi ha la fuente de las Montalbanas, a uns metres a l'esquera del camí. Paga la pena de desviar-se'n tot i què en estos moments no té aigua.
Reprenem el camí i continua en un flanqueig penjat als peus de les Peñas del Grau, abans d'enllaçar amb el GR-36. A partir d'ací ens queda un curt tram de pujada fins a la pista de Torralba, que seguim uns metres i abandonem per l'esquerra per a baixar a Torralba per la Fuencerezo, que pren l'aigua d'una llarga galeria que n'entra a la muntanya abans. De la font no n'ix aigua ja que es troba canalitzada cap al poble.
La senda que baixa és el vell camí de Villamalur a Torralba que ací coincideix amb el GR-36, el GR-333 i el SL-CV-103. Un únic camí i tres itineraris diferents.
Finalment entrem a Torralba per les eres i ens acostem a la plaça del poble però no ens entretenim perquè encara ens queda la llarga tornada.
 |
| Pista asfaltada de Torralba. |
 |
| Fuente de las Montalbanas. |
 |
| Passant sota las Peñas del Grau. |
 |
| Camí vell de Villamalur a Torralba i punt de pas del GR-36. |
 |
| Baixant a Fuencerezo. |
 |
| Arribant a Torralba pel camino de Villamalur. |
 |
| Panell informatiu a l'entrada del poble. |
Retornem seguint el camí que havíem fet per arribar a Torralba pel GR-36 que seguirem fins al Prau, i farem tot el camí seguint el camí vell de Torralba a Villamalur.
Pugem per Fuencerezo a la pista de Torralba (ací de Villamalur, clar) i baixem per l'altra banda. Deixem a la dreta el camí que puja per las Montalbanas al collao la Rocha, per on hem vingut, i continuem recte a buscar el barranco de las Montalbanas que més endavant pren el nom de la Fuente Ramón.
El camí puja lleugerament passant per un collet que uneix (o separa) el Tajar del tossalet on s'alça l'antic castell de
Villaleba.
Passat el castell el camí baixa i puja lleugerament mentre ressegueix les faldes del Pinar. Després de passar el Alto de la Fuente Ramón baixem a buscar el reguer que hi baixa i als seus voltants es troba la vegetació més interessant de tot el tram amb grans roures i sureres que van escapar de l'incendi. A l'estiu les falagueres fan acte de presència però hui les trobem seques pel fred de l'hivern i la llarga sequera que patim.
Finalment una llarga diagonal pel pinar ens porta al collado de la Sierpe on conflueixen la pista i la senda. El nom li ve d'una alineació de pedres que semblava una serp, malauradament perduda al fer les pistes.
 |
| Pista de Torralba. Al fons hi ha el Tajar i als peus el collado la Rocha. |
 |
| Castillo de Villaleba. |
 |
| Camí faldejant la cara nord del Pinar. |
 |
| Pujant al collado de la Sierpe. |
Ací trobem una nova conjunció de camins, per l'esquerra ens puja el
PR-CV-276 que ve de Ayódar per la fuente la Peña i que ens acompanyarà
fins a Villamalur. I seguint les marques del PR i el GR reprenem el camí
que baixa recte mentre que la nova pista fa voltes i voltes.
No
serà fins molt més avall, al Mesillo, quan el camí i la pista se
retroben i continuen plegats cap al Prao, només desviant-se'n el camí
per retallar una volta quan passem pel corral del Mesillo (o les restes
del que fou).
 |
| Encreuament de senders al collao de la Sierpe. |
 |
| Baixant de la Sierpe a Villamalur. |
 |
| Villamalur des del Mesillo. |
 |
| Fuente el Prao. |
Només ens queda continuar pel camí asfaltat i pujar al poble per la pista de Torralba per acabar la llarga circular entre Villamalur i Torralba pels gr's.
 |
| Entrant al poble per la pista de Torralba. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:
Circular als pinars de Villamalur: del Cantal al Perrudo pel Bobanar i el barranco Berniches
Pujada al Pinar (la Santa) des de Villamalur
Torralba al Pinar
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada