D'ARTESA A XICLÀ PEL TOSSAL NEGRE I LA FRONTERA DE TALES

Aprofitant el dia de festa ens acostem a Artesa per a fer una volta curta pels voltants. La idea és pujar al tossal del Negre on hem vist que s'ha obert una senda per a passar la marató de muntanya dels Refugis de Pedra.

Així eixim d'Artesa pel carrer del Calvari, seguint el SL-CV-106 que torna a Onda des d'Artesa.
Deixem el Calvari mig enrunat a la dreta, dalt del poble i passem per dalt de les últimes cases encaminant-nos cap al dipòsit d'aigua d'Onda i des d'ací seguim per dalt d'una llometa per un camí traçat sobre un antic assegador. Els camps treballats s'alternen amb els erms i amb algunes casetes de camp formant un paisatge humanitzat que serà la tònica dominant en part del recorregut.
Arribem així a un encremament on abandonem el SL que continua cap a Onda. A l'esquerra segueix el camí de Tales a Onda, per on ve el Sender Local. Nosaltres no en seguim cap dels dos i enfilem recte cap a la Serreta, però no fem més que uns pocs passos que trenquem a l'esquerra per l'antic camí de Xiclà.
El camí discorre entre el pinar i els bancals abandonats i es troba ben conservat fins que arriba a una caseta, just a la vora del vell camí i on en conte de recuperar la traça original se'n desvia pel bancal de dalt.
De l'altra banda tornem a trobar la traça antiga i, ja per dins d'un bosc més tancat, continua portant a l'esquerra el barranc de Xiclà (i la pista del Pantano).
El camí gira i enfila cap al Pantano on es va fer un abocador, ara clausurat, i abans d'arribar trenca a l'esquerra el camí vell que continua per la pista cap a Xiclà (de fet el camí que hem seguit és el vell camí que s'usava per a anar d'Artesa a Fanzara). Nosaltres seguim la senda oberta que ens porta a una pista que voreja l'abocador i, seguint-la amunt, a uns bancals d'oliveres abandonats.

Carrers d'Artesa.

Bassa d'aigua d'Onda.

Tales des del camí de Suera.

Camí del Pantano o de la font de Ramos.

Abocador (clausurat) del Pantano.

Pista vora l'abocador.

 

Quan mor la pista continua una senda traçada entre els vells bancals i que puja al recte al tossal Negre. Unes cordes ajuden a superar un esglaó on les penyes negres afloren a la superfície i no deixen arrelar el coscoll i el romer que ens acompanya tota la pujada. Una vegada superat este tram arribem a la part més plana (o menys costeruda) del tossal, però encara no som al cim i hem de continuar pujant el llarg llom que ens acosta a les Penyes Negres que estan a la part més alta del tossal.
La senda serpenteja buscant el millor pas i travessa el coscollar que creix al cim, clapejat de bosquets de pins que sovintegen més a la cara nord i als llocs on hi ha més molla i menys pedra.

Senda entre parets d'antics bancals.

Pujant al recte ajudats de cordes.

El Montí i Onda des del tossal  Negre.

Caseta de pedra al tossal  Negre.

Panòramica de la Plana.

Ramaderia de bous del Pantano al davant i la serra d'Espadà de fons.

Les Penyes Negres.

Arribem finalment al cim del tossal des d'on hi ha molt bones vistes de la Serra d'Espadà, d'Onda i de la Plana fins a la mar. Ara toca baixar i ho fem cap a un collet que separa el tossal Negre del de Cantallops. Baixem sota el pinar que creix sobre els antics bancals, i saltant de bancal en bancal on fins i tot hi ha un lloc amb cordes per poder baixar (i pujar) més fàcilment.
Arribem a l'ample collet i pugem per l'altra banda buscant també el pujador entre bancals i, quan no hi ha, saltant al recte de bancal en bancal. Així que esta pujada i baixada acaba fent-se també prou dura. Assolim finalment la part alta de Cantallops on creix un espés pinar i baixem per ell cap al pla de Xiclà enllaçant finalment amb el camí d'Artesa (i Tales) a Xiclà (i a Fanzara) per on ara passa el GR-333.

Collet entre el tossal del Negre i Cantallops.

Pujant bancals a dalt de Cantallops.

Baixador entre bancals.

Xiclà als peus de la Mola de Fanzara.

 

A la nostra dreta queda la fita que parteix els termes de Fanzara, Onda i Tales, i per allí passa el camí de Suera a Fanzara, i també el PR-CV-161. Eixa fora una bona opció, però com vam passar per allí fa poc decidim canviar un poc i trenquem a l'esquerra per a buscar un entrador a la dreta per on fer drecera cap a la font de Xiclà.
Seguim l'entrador i l'abandonem de seguida per la dreta. Ací hi ha una senda molt xafada pels cavalls que continua cap al nord, finalment la deixem per seguir-ne una altra a l'esquerra que ens puja fins a la pista que havíem deixat abans (estalviant una bona volta). Seguim ara este camí fins que ens situem a l'horta que es rega de la font de Xiclà. Ací cal pujar ara fins a la font i ho fem evitant una caseta on hi ha una cadena i accedint per un ample caminal que entra a la bassa que recull l'aigua de la font per a regar. Ens cal però salvar un ribàs de pedra per accedir al camí vell per on passa el PR (no sense fer molts passos de més a l'equivocar-nos).

Camí de la font de Ramos o de Xiclà (GR333).

Drecera a la font de Xiclà.

Pujador entre camins.

Font de Xiclà o de Ramos.

 

La font de Xiclà (com es coneix a Tales, o font de Ramos com és més coneguda a Artesa i Onda) es troba a la capçalera del barranquet del mateix nom, adosada a una bassa que regula l'aigua per al reg d'un parell de grans bancals que es troben a la part de baix i que estan plantats de tarongers. A les vores del barranc a més trobem bancals de secà treballats i fins i tot alguna caseta vella però ben conservada i encara en ús. El racó sembla transportar-nos a un altre temps quan encara hi havien bancals treballats, temps que a la resta de la serra només es conserva a la memòria dels més vells doncs els bancals cada vegada sovintegen menys.
La font de Xiclà naix just a sota de la senda i vora una gran bassa de reg. Ací a més acaba el camí carreter i continua un camí de ferradura que segueix cap a la carretera de Tales, camí que també és assegador. El camí puja entre bancals abandonats i, quan apareixen els primers bancals d'oliveres i garroferes treballats és quan ja estem sota mateix de la carretera vella d'Ayódar on arribem en quatre passes.
Ací el vell camí (i nou PR) de Suera continua per la dreta, però nosaltres seguirem a l'esquerra carretera avall a buscar el corrals de la Frontera. Per sort la carretera no té massa trànsit i és agradable de xafar, sobretot per les vistes que ens deixa.
Arribem així a un collet on ens aturem. Per  l'esquerra venia l'antic camí de Tales a Fanzara que pujava per la costera de Simó. És el camí més curt però no s'ha recuperat i s'ha traçat el GR fent més volta, pot ser perquè a la part de baix el camí passa per la vora de la ramaderia de bous braus de Xiclà. Llàstima.
Continuem baixant per la carretera que fa una volta (el camí vell retallava al recte passant pels corrals) i quasi un quilòmetre més avall, quan fa una corba a l'esquerra, trobem per la dreta la traça del vell camí i assegador que ens cal seguir cap a Tales.

Camí vell de Suera a Fanzara.

Carretera vella d'Ayódar.

Pous a la Frontera.

Entrada al camí vell de Tales a Fanzara.

 

El camí passa per la vora d'una caseta i enfila entre parets sota el pinar fins que arriba a un encreuament. Per ací passa el camí vell de Suera a Onda, i també el GR-333 que retrobem i seguirem ara recte cap a Tales.
El camí travessa un llomet boscós abans de fer-se asfaltat i baixar a la carretera. Ací travessa la carretera i per darrere d'unes casetes aboca a la carretera vella de Tales que travessa el riu sec per un pont.
Abans del pont hi ha una senda per l'esquerra per on continuem riu avall, entre els camps de cultiu i els canyars del riu. Este camí ens porta a l'àrea recreativa de la font del Canyar on hi ha l'assut d'Onda (de Tales a Onda o l'Assut simplement). Es nota que és dia de festa perquè molta gent s'ha acostat a passar el dia en este paratge tan proper al poble.

Camí vell de Tales a Fanzara.

Encreuament amb el camí d'Onda a Suera.

Pont del riu sec a Tales.

Agafant la drecera vora riu des del pont.

Font del Canyar.

Assut d'Artesa.

 

Des de l'assut d'Onda agafa l'aigua la sèquia que rega l'Horta d'Artesa i duu l'aigua a la bassa de la Vila i al Molí de la Reixa. Ara només ho fa algunes vegades perquè des de la construcció del pantanet de Benitandús sovint el riu està sec i l'aigua es porta canalitzada des del pantà. Per si de cas a la vora de l'Assut hi ha uns pous d'aigua dels regants d'Onda per a casos de necessitat.
Deixem enrere l'assut i continuem pel camí vell de Tales a Onda que corre per la dreta del riu travessant les faldes del Montí on creixen les sureres fent-nos present que estem a l'ombra de la serra d'Espadà.
Camí caminant enllacem amb el SL-CV-107 que baixa del Montí per l'Alcornocar. El seguirem ara mentre s'encamina a l'Horta d'Artesa, ocupada ara en part per casetes i quadres, sobretot la que queda al sud del riu.
Baixem al riu i el travessem pujant per l'altra banda on l'horta encara conserva el seu ús tradicional, i passant pels llavadors del poble entrem a Artesa acabant una ruta curta i fàcil però que ens ha deixat un bon record.

Travessant l'Alcornocar.

L'Alcornocar que fa honor al seu nom.

Artesa.

Hortes d'Artesa a les vores del riu.

El llavador, encara en ús.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que complementen esta:

d'Artesa a Suera. Caminant per l'altra serra d'Espadà
Al Montí des d'Artesa
GR333: de Tales a Suera tornant per Xiclà
GR-333 Circular entre Ribesalbes i Tales per terres de Fanzara 

Més informació:

• Ajuntament d'Onda
• Ajuntament de Tales
• Chiva, Ismael (2014) "Artesa - Xiclà - Font de Ramos - la Frontera - Artesa" dins el blog Camins en la natura accessible a la web 
• Castany i Àlvaro, Joan Toponímia dels pobles valencians: Onda , ed. AVL, València, 2004 Accessible a la web.
• Diago Manuel, V. Àlvaro i Fèlix, F El clima i la vegetació d'Onda Ed. els propis autors, Onda, 2004
• Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
• Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies