CIRCULAR PEL BARRANC DE LES PEDROSES I DEL LLOSAR

A la part sud del terme de Llucena que confronta amb l'Alcora es troben un conjunt de tossals on la pedra domina sobre l'arbre. Travessant-les hi ha un conjunt de barrancs que baixen formant estrets i fous plens de canteres i cingles que dibuixen un paisatge tan salvatge com atractiu. Un d'ells és el barranc de les Pedroses que encara no estava ressenyat al blog, així que hem aprofitat el dia per fer una ruta que puja per ell i baixa pel barranc del Llosar. En un principi pensàvem fer la volta més llarga acostant-nos al mas d'Alfonso però finalment no ha estat possible i queda pendent per a un altre dia.

Comencem a caminar des del collet per on passa el camí d'Araia a Llucena, sota els Cauets, on solen aparcar els escaladors que van a l'escola d'escalada d'Araia. Ací trobem un encreuament de camins: per un costat la pista que ve d'Araia, per on hem vingut, i que continua recte cap al mas de Beltran per la vora del barranc de la  mina del Furgó. A l'esquerra mou el camí de les Calçades que puja cap al mas del Llosar per la mina del mas del Llosar.
Nosaltres no seguirem cap d'eixos camins sinó que trenquem a l'esquerra per una pista que mou cap al mas de Gual. No fem molts passos per eixa pista que la deixem, baixant a l'esquerra a buscar el barranc del mas del Llosar que travessarem per la volta de les Saleres. Ací queda un rodal de pinar vell que es va escapar de l'incendi del 93 i per sota corre una senda que segueix el traçat del pas de la Ratlla de Terme. Ens trobem a la ratlla de l'Alcora però en tota la volta no eixirem del terme de Llucena. A la nostra esquerra queda el terme d'Araia, llogaret que fou dins l'antic terme de l'Alcalatén i que es va annexar a l'Alcora quan aquell va desaparéixer al segle XV.
L'assegador o pas travessa el pinar i puja cap a uns bancals treballats. La primera part que passa entre el pinar madur és bona de seguir, fins i tot anem trobant algunes fites, l'última part abans dels bancals els pinatells envaeixen el camí i el fan brut i perdedor. De tota manera és un curt tram i de seguida arribem als bancals d'ametlers que, encara que deixats perdre, no han estat envaïts pel pinar. Des d'ells mou una pista que, si fa no fa, segueix el pas i que seguim a buscar el barranc de les Pedroses.
Només ens en desviem de la pista per a buscar la font d'Uriola, que es troba al mateix barranc. No sabem ben bé si hem trobat la veritable font però en un punt donat el barranc porta aigua i, un poc més avall, hi ha una canalització que la recull per endur-se-la cap a Araia així que suposem que això deu ser la font que es troba a la ratlla entre l'Alcora i Llucena, segurament no per casualitat doncs és la font més important dels voltants.

Pàrquing de la zona d'escalada.

Barranc del Llosar.

Tram brut del pas de la Ratlla de Terme.

Bancals d'ametlers florits i abandonats.

Fita de terme entre l'Alcora i Llucena.

Barranc de les Pedroses.

Captació d'aigua a la font d'Uriola.

N'eixim del barranc i continuem per la pista que seguíem que el travessa més amunt de la font i n'ix a la pista del mas del Moro.
Seguim la pista avant que puja al mas del Moro per la Redona. Fa uns anys es va treure terra al mas d'Aguilera i es va ampliar la pista que ara es troba abandonada i fins i tot és difícil pujar per ella al mas del Moro. Nosaltres només la seguim un tros curt perquè de seguida tornem a baixar a la dreta cap al barranc de les Pedroses seguint la mateixa pista que ve des dels Cauets pel mas de Gual (una manera més ràpida d'arribar però menys interessant).
A partir d'ací el camí és fàcil: seguir el barranc. Per sort Ramiro ja el va fer fa uns anys seguint els passos de Pascual Vicent que va trobar el pas per a remuntar el barranc sense haver d'escalar.
Comencem pujant el barranc sense massa dificultat fins que passem per davant de la cova d'Aguilera. A partir d'ací el barranc comença a complicar-se un poc però mai es fa massa difícil ni tancat ... de moment.
Passem un punt on sembla que hi havia una fonteta per l'esquerra i arribem a una confluència de barrancs. Cal seguir per la dreta i ací el barranc ja s'encaixa entre la Roca Llarga, a l'esquerra, i la Roca Blanca a la dreta. Pugem un parell de salts i abans de continuar busquem la manera d'eixir del barranc per la dreta, vorejant la Roca Blanca. Ací ens cal fer algun pas d'escalada fàcil per tal d'eixir del barranc i arribar als peus de la Roca Blanca. Una vegada ací és fàcil vorejar-la per la dreta i, per un rocam pedregós continuem ascendint a dalt la lloma de la Roca.
Un rascler potent que ens obliga a mirar on posem els peus cobreix les llomes i impedeix el creixement d'altra cosa que no siguen margallons i romer, amb algun ginebre i argelaga per fer constrast.

Pista del mas del Moro.

Barranc de les Pedroses.

Cova d'Aguilera.

Tram per fora del barranc sota la cova d'Aguilera.

Eixint del barranc.

Pugem camp a través per una de les llomes que separa el barranc de les Pedroses del del Llosar fins que arribem a uns bancals abandonats. Des d'ací accedim a la pista que entrava i la seguim per buscar el camí del mas de Gual que passa per dalt la Lloma de les Pedroses. Abans d'arribar trenquem a l'esquerra per una altre entrador que puja a uns bancals i, quan acaba, continuem per una senda oberta cap a les Pedroses que traspon la Lloma i baixa a buscar el camí de Llucena que passa pel nord.
Després d'una curta baixada arribem al camí de Llucena just al collet de les Pedroses on hi ha un bassot. Per l'esquerra baixa el camí a les Pedroses i continua cap al mas del Moro, tot ell net de fa poc. Nosaltres seguim per la dreta cap al mas del Llosar vorejant el barranc del Llosar que ací és un simple barrancusset que va fent-se gran.
Seguim camí avall vorejant el barranc i quan comença a obrir-se ja tenim al davant el mas del Llosar on arribem per la font.

Rascler a les llomes de les Pedroses.

Tram no senderista del barranc.

Pas de la Lloma de les Pedroses amb la mar al fons.

Penyagolosa trau el cap darrere del mas del Tossal.

Collet de les Pedroses.

El mas del Llosar des del camí de Llucena a Argelita.

 La font del mas del Llosar és una mostra d'aprofitament integral de l'aigua doncs presenta la pica per a les persones, els bassis de pedra per als animals i després l'aigua aboca al llavador i es recull finalment en una bassa per a regar on ara hi ha alguns peixos.

L'horteta s'estén als peus del mas que queda a l'altra banda del barranc, a la solana i on ens dirigim.
Habitualment el mas està tranquil i solitari i només s'hi pot trobar un parell o tres de veïns que viuen pràcticament tot l'any. Hui però hi ha molta més animació i tot de cotxes i gent que ha vingut a vore el rally de la ceràmica que passa per ací. Nosaltres aprofitem i ens arrecerem del vent que ha bufat tot el dia al carasol dels masos per a fer un mos i esperar a vore si veiem passar els cotxes de carreres.

Font del Llosar.

Descansant al solet.

Ambient de carrera al mas de les Pedroses.

Com que encara tardaran en passar finalment fem camí per no arribar tard a casa. Travessem novament el barranc i continuem pel camí que passa per l'altra banda per dalt de les hortes.
El camí ens porta a una pista que entra cap a la Lloma de les Pedroses però no la seguim i continuem, ara sí, per dins del barranc del Llosar que en este primer tram és poc espectacular.
Conforme baixem el barranc va poc a poc engorjant-se i estretint-se fins que trobem un salt que cal evitar per l'esquerra (o baixar amb corda). A partir d'ací trobem la part més espectacular del barranc on s'encaixa entre altes parets de pedra i s'estreta sense deixar de ser més o menys obert i amb possibles alternatives.
Cal estar atents al punt on cal abandonar el barranc per l'esquerra i pujar a buscar les vies d'Escalada d'Araia (tot i què estan a Llucena). Ací trobem un parell de cordades escalant, i és que al ser d'orientació sud és un bon lloc per escalar a l'hivern arrecerats del vent del nord que no toca i sempre al sol (a l'estiu millor no vindre).

Camí del mas de Gual.

Entrant al barranc del Llosar.

Parets d'escalada al barranc del Llosar.

Ens estem una estona xerrant amb uns escaladors i continuem avall per la senda d'accés (que és un antic camí que pujava cap al mas de Gual) i baixem per ell enllaçant amb el camí de les Calçades que ens portarà de retorn al cotxe.
Només ens queda retornar a Araia on ens espera el bar per recuperar forces.

Escaladors al barranc del Llosar.

Part baixa del barranc del Llosar, coberta de pinar.

Camí de les Calçades.

Bar d'Araia a les antigues escoles.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

Des d'Araia al Cabeço Blanc pel barranc del Llosar
D'Araia al Llosar, les Pedroses i el mas del Moro
Al Salt del Cavall per la cova de l'Ocre i la lloma de les Clapisses
Del mas del Rogle al Salt del Cavall pel molí Ros i les Calçades

Més informació:

• Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau (2008) L'Alcora. Mapa del terme municipal. Ed. Ajuntament de l'Alcora. accessible a la web <http://www.lalcora.es/files005/images/mapaanvers.pdf>
• Muñoz Badía, Ricardo (1996) El Maestrazgo, l'Alcalatén, Ducado de Villahermosa. Ed. Antinea
• Escrig Fortanete, Joaquin (coord.) ( 2011) La Llucena masovera