dissabte, 30 de juny del 2018

DE VALLAT A ARGELITA PELS RIUS VILLAHERMOSA I MILLARS

Quan arriba l'estiu i apreta la calor toca buscar rutes amb aigua, i la de hui és una d'elles encara que com hem eixit de bon matí amb la frescor al remat només ens hem banyat al final.
Així ens hem acostat a Vallat i més concretament al Pozo de la Roca del Molino per a començar la ruta. Ho fem ací per a acabar amb un bany a un dels tolls més bonics del riu de Millars.

Comencem caminant pel camino del Molino que ens puja al poble passant per la Huerta Nueva. Pujant travessem el gran canal que portava aigua a la fàbrica de llum, en funcionament fins als anys 50, que hi havia davant d'on ara es troba la depuradora.
Arribem a la carretera i la travessem entrant al poble que es troba quasi desert a estes hores del matí. Travessem el poble de baix a dalt i eixim per la Santa Cruz, situada a la part alta del poble just abans de les eres. Continuem camí que coincideix amb el GR-333 fins a un encreuament. A la nostra esquerra queda el Plano on ara hi ha plantada una gran finca de tarongers. Recte continua el camino de Aragón però nosaltres seguim a l'esquerra pel camino de Argelita que ací és una pista formigonada que voreja el Plano per dalt.
Quan deixem enrere els tarongers trasponem un collet quasi inapreciable entrant a la Clotada. A estes hores del matí el sol encara no ha traspost per dalt els tossals i a l'ombra es camina fresc i bé així que avancem ràpidament portant sempre el riu Villahermosa (que ací anomenen d'Argelita) a l'esquerra fins que arribem a la Señora. Dalt del camí hi ha un corral de bous on ara no hi ha animals. Més amunt es troba la casa de la Señora, mig enrunada. Sota el camí hi ha la huerta de la Señora regada per l'aigua que raja de la fuente de la Señora, canalitzada a una bassa vora camí.
Pozo del Molino.

Travessant Vallat de baix a dalt.

Penya Saganta des de los Planos.

Camino de Argelita.

Huerta de la Señora.
Passada l'horta la pista es bifurca, per l'esquerra baixa al Pozo Vidal i continua cap a la fuente de Santa Cruz (i Argelita) pel riu. Nosaltres seguim recte pel camí vell convertit ací en una pista de terra que puja a traspondre un collet entre los Picayos (a la dreta) i las Horcas (a l'esquerra) per a baixar a Argelita passant per dalt de les hortes que s'estenen a banda i banda del riu Villahermosa. D'esta banda del riu deixem la Huertica i la Huerta del Otro Lado que de l'altra hi ha la Huerta dividida en parts que porten el nom del dia de la setmana que se rega: el Lunes, el Martes, ...
Collet a la ratlla de termes.

Argelita envoltada d'hortes.

Torres de l'antic palau d'Abu Çeit.

Passem pel pilón de la Dolorosa i arribem així als peus de la Rocha per on baixa el camino de Lucena per on entra també el GR-333 que haviem deixat al Plano. Trenquem a l'esquerra passant el riu per una passera formigonada que dóna pas als llavadors i el frontón de baix del poble.
Travessem Argelita i busquem el camino de Toga per on ix també el GR però de seguida el deixem seguint recte pel camino de la Huerta que travessa la Huerta buscant el riu. Travessada esta arribem al riu. De l'altra banda hi ha la Huertica.
Continuem riu avall i les hortes queden enrere mentre el riu s'obre pas entre les muntanyes cobertes de pinar. Uns centenars de metres més avall apareix la fuente de Santa Cruz on han ficat unes tauletes i d'on cau un rajolinet d'aigua. Una passera de formigó permet travessar el riu i continuar riu avall cap a las Peñas Negras que tenim davant. A meitat de les penyes hi ha un molló de terme que marca el límit entre Argelita i Toga.
Seguim camí avall entre els canyars que creixen a les vores del riu fins que tornem a travessar-lo. Ací hi ha una vella passera amb grans pedres que les riuades no s'han pogut endur, i just a l'altra banda hi ha l'antic tunel que desviava l'aigua del riu Villahermosa a l'antiga central elèctrica d'Espadilla realitzant un trasvassament d'aigua entre rius. Ara només en resta l'entrada del tunel.
Camino de la Huerta.

Seguint per vora riu.

Fuente de Santa Cruz.

Fita de terme dalt de las Peñas Negras.

Travessant el riu Villahermosa (o Argelita).

Entrada al tunel de l'antiga fàbrica de llum d'Espadilla.
Continuem per la pista i esta ix del riu. Per l'esquerra continua un ramal riu avall cap al Pozo Vidal, però nosaltres n'eixim per la dreta remuntant una costera que ens porta a una gran finca de tarongers. Ací trobem una nova bifurcació de camins; per l'esquerra continua el camí que pel Pozo Vidal puja a la Señora (que havíem deixat abans). Nosaltres seguim per la dreta fent la volta als tarongers per a eixir a la carretera d'Argelita als peus del Castillet.
Seguim ara la carretera a l'esquerra i, mentre podem, aprofitem per anar per dins la finca evitant el trànsit rodat. Finalment n'eixim quan arribem al collet que separa el Castillet del Cerro. Des d'ací hi ha un bon mirador sobre el riu de Millars que queda al sud, i sobre el Plano d'Espadilla, Espadilla i Peña Saganta. Ací els dos rius corren a pocs metres l'un de l'altre i això ho van aprofitar per a fer el túnel que desviava l'aigua del Villahermosa a la central d'Espadilla, ja al Millars. Sota nostre podem vore l'eixida del túnel, més tapada que l'entrada.
Uns metres més avant arriba la pista que puja del Plano d'Espadilla. Al mateix punt un tallafocs puja amunt i nosaltres el seguirem per a recorrer la Riscla de las Campanas que separa els rius de Millars i Villahermosa abans que es junten definitivament.
Tarongers entre el Castillet i el Cerro (al davant).

Los Planos i Espadilla al peu de Penya Saganta.

Restes de l'antiga fàbrica de llum d'Espadilla.

Carretera d'Argelita.

Pujant cap a la Riscla de las Campanas.
La primera part de la Riscla és fàcil; ampla i neta per passar per ací el tallafocs fet seguint els fils de la llum. Quan el tallafocs gira avall cal seguir recte buscant el millor pas (sempre millor a la dreta) on trobarem senderols oberts pels animals de dos i quatre potes que passen per ací.
Poc a poc la cresta s'estreta i es fa més espectacular amb caigudes a banda i banda. Ací els rius corren als nostres peus i només uns metres de roca els separen.
Salvem per la dreta un pas més difícil (l'únic) i quan retornem a la cresta poc a poc es torna a fer ampla i fàcil. A partir d'ací trenquem a la dreta per buscar el pas que ens portarà al riu de Millars i a buscar el traçat d'una antiga pista desfeta per les riuades però què és l'únic camí possible entre els canyars que envolten els rius.
Inici de la Riscla, encara ampla.


A la dreta el riu de Millars i a l'esquerra el Villahermosa.

Pont de la carretera d'Argelita i assut.

Tram més estret.


La Riscla de las Campanas.
Arribem finalment al riu i trobem el traçat de l'antiga pista. Veníem amb idea que ens tocaria banyar-nos els peus però ara no porta aigua. Quan vam estar al febrer passat vam desistir de seguir-la perquè estava inundada.
Seguim ara entre els canyars que de vegades formen com una gran cúpula de vegetació fins que finalment arribem al riu Villahermosa que salvem aprofitant les pedres i la poca aigua que porta.
Per l'altra banda els canyars van sent més escassos quan ens acostem a la carretera de Vallat on trobem una pista. Per la pista es pot pujar a la carretera però deicidim seguir-la a la dreta fent la volta per baix a la Huerta Nueva i acostant-nos al riu de Millars i, uns metres després d'arribar al riu, apareix la Roca del Molino des d'on havíem començat a caminar.
Antiga pista vora el riu de Millars.

Travessant el Villahermosa.

Noguera que en conte de nous fa paelles i paellons.

Caminant per la vora del riu de Millars.

El Pozo del Molino.
No hem patit massa calor i pot ser per això l'aigua del riu ens sembla massa fresca, i després d'eixir definitivament la calor queda enrere.



Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

De Vallat al Pozo Vidal i tornada pel riu Villahermosa
D'Argelita a la Canaleta per la Laguna tornant per las Puertas
De Toga a Argelita, entre el Mijares i el Villahermosa 
GR 333: de Vallat a Argelita i Toga tornant per la Riscla de las Campanas

Més informació:

dissabte, 16 de juny del 2018

DE CABANES AL TOSSAL DE SUBARRA

Ja fa temps que Ramiro volia pujar al tossal de Subarra i hui, per fi, ha estat el dia en què hem fet el cim.
El tossal de Subarra és una muntanyola discreta en altura però que domina totes les terres dels voltants i, quan fa bo, disposa d'unes molt bones vistes, per eixa raó es va bastir una caseta de vigilància forestal al cim. A més és un vèrtex geodèsic de tercer ordre. El tossal s'alça dins l'allargat terme de Benlloc i a la vora (i dominant) l'aeroport de la Vilanova.
Al tossal s'hi pot pujar des de l'aeroport (la ruta més curta), des de la Vilanova  però fent la volta a l'aeroport, des de Benlloc i també des de Cabanes. Nosaltres hem triat esta darrera opció per considerar-la més entretinguda i interessant, així que ben enjorn per aprofitar la frescor del matí ens hem plantat a Cabanes i hem començat a caminar.

Travessem el poble de baix a dalt passant per davant l'ajuntament i l'església i eixim del poble pel cementeri. Per davant ens queda una bona tirada de quilòmetres travessant un paisatge dominat pel matollar on les ombres són entre escasses i inexistents. Per sort el dia s'ha alçat amb núvols baixos que ens tapen el sol i ajuden a caminar sense massa calor.
Seguim el camí de la Talaia, ample i prou planer i els camins planers i amples seran la tònica principal del dia encara que hem procurat xafar la mínima pista possible i les màximes sendes.
Cabanes.

Eixint pel cementeri de Cabanes.

Carrerassa de la Bassa Blanca.

Recte al Tossal de Subarra
El camí que seguim està traçat sobre la carrerassa de la Bassa Blanca, i cap a ella enfilem seguint l'antic camí ramader. De seguida deixem enrere els bancals treballats i comencem a travessar els matollars de coscoll, romer i argelaga que s'estenen per les llomes que ens separen de Subarra. La monotonia del camí i del paisatge la trenquen uns masets situats en una clotada a l'esquerra del camí al Pou de la Ferrera. A la dreta queda el Clauet, un tossalet que destaca. Ací abandonem la pista i continuem per un sender que s'ha netejat recentment i que segueix el traçat de la carrerassa.
Baixem lleugerament a buscar el barranc de Saura, ací un fondal cobert de terra roja amb alguns bancals que s'obren entre el coscollar omnipresent. Per la dreta arriba un caminal que ve de la carretera de la Ribera. Travessem el barranc i comencem a pujar cap a la Bassa Blanca que queda dalt nostre. La carrerassa pujava al recte però nosaltres fem una volta per suavitzar la pujada, no molt dura. A l'esquerra deixem el sender que enfila altra vegada cap al barranc i Pou de Saura, per ací es pot recurtar (i molt) la ruta però així ens desviaríem de l'objectiu del dia.
Baixant al barranc de Saura.

Terra roja al fondal del barranc.

Passem sota la Bassa Blanca i arribem al camí del mas d'en Queixa a l'altura del corral de Turlo. Seguirem ara el camí del mas d'en Queixa però de seguida el deixem per trencar a l'esquerra pel camí que va al pou de n'Oliver. Passem per la vora de la Pedra de les Lletres (que no trobem) i un poc més amunt deixem el camí que trenca a l'esquerra cap al mas del Roig de la Grillona i cap al pou. Seguim recte amunt deixant a l'esquerra els bancals treballats que s'estenen al voltant del mas i passem per la vora d'alguns masets assolats fins que fem cap a la casa de Maset. Ací han estat transformant bancals i ens costa trobar la continuació de la ruta. Per l'esquerra baixa una senda cap al mas de Còbia i el pla de Benasques (per on passarem després) i per la dreta cal buscar la senda que continua cap a Subarra.
La senda, antic camí de ferradura, planeja resseguint les vessants del migdia del tossal de Subarra, encara dins del terme de Cabanes però ja proper a la ratlla de Benlloc. Rodem per dalt el Racó de Nardo i, en un moment donat, a l'esquerra mou un senderol que enfila cap a dalt del tossal de Subarra. És una possibilitat interessant de pujar, però decidim allargar la ruta acostant-nos al pou de Subarra i, per tant, continuar pel camí que ens acosta al Saldonar abans d'entrar dins del terme de Benlloc i enfilar avall per Subarra.
El camí baixa sempre entre coscolls avall cap al barranc de Subarra (què és tota la gran partida que queda del tossal enllà fins al Quartico). Arribem a uns bancals d'oliveres i des d'ací continua una pista que enllaça amb l'antic Pas de la Fusta, important assegador que des del Prat de Cabanes pujava cap a l'interior però que ara està impossible de seguir en la major part de trams. Ací coincideix uns metres amb la pista fins quasi el pou de Subarra que, per poc, queda fora del pas.
Corral de Turlo.

Camí del mas d'en Queixa.

Camí de n'Oliver.

Faldejant el tossal de Subarra pel Racó de Nardo.

Bancals d'oliveres prop del pou de Subarra.
Després de passar per la vora d'un parell de masets arribem al pou de Subarra, l'únic amb aigua quasi permanent en esta partida. Arribats ací ens mirem bé les cames perquè les caparres han fet acte de presència i a partir d'ara seran una constant en la ruta, sobretot en les parts més estretes de la senda.
Descansem una estona al pou abans de continuar la ruta de pujada al tossal de Subarra. Des d'ací cal seguir l'ampla pista que corre per damunt del camí vell de Torreblanca o del Quartico (que als dos llocs va).
El camí només es desvia de la pista a un punt on esta fa un poc més de volta. Nosaltres retallem per ell al preu d'unes poques caparres que se'ns agafen a les cames.
Enfilem amunt cap al tossal de Subarra per la seua dreta. Als peus del tossal hi ha pinars de repoblació que posen un toc diferent a la ruta, són els primers i únics boscos de la ruta.
Arribem a un collet on hi ha un encreuament de camins. per l'esquerra entra un camí que recorre els pinars del vessant de llevant del tossal. Recte continua el camí vell de Torreblanca (a Benlloc) i entre els dos mou un carril que volta la falda del tossal i per ell seguim.
Quan el camí arriba a un tallafocs obert entre el pinar, el deixem i pugem a pits pel tallafocs cap al cim del tossal de Subarra. És l'única pujada del dia que pot considerar-se digna de tal nom. Per sort no és molt llarga i ben pronte arribem al cim.
El Pou o font de Subarra.

Camí vell de Torreblanca a Benlloc pel Quartico.

Pujant pel camí vell al tossal de Subarra.

El camí vell a les faldes del tossal.

Tallafocs al tossal de Subarra.

Al cim del tossal s'alça una caseta de vigilància forestal i, a la vora, el vèrtex geodèsic on ens aturem a fer un glop i descansar un poc.
Els núvols baixos que ens han acompanyat tot el matí no ens deixen vore les magnífiques vistes que s'albiren des d'ací. Tot i això podem disfrutar d'una bona panoràmica de les terres més properes.
Després de descansar continuem ruta baixant del tossal per l'estreta pista formigonada que hi puja. La idea era baixar per un altre tallafocs però ens acostem i el trobem tapat de manera que baixem per la pista fins a una bassa d'incendis. Per ací passa el Pas de la Fusta i sembla que es pot seguir cap a ponent així que enfilem l'estret sender que segueix el pas cap als Vilarets.
Travessem les cases dels Vilarets on encara hi ha algun bancal treballat i continuem recte a buscar l'assegador de Don Valls. La senda que seguim va fent-se més estreta per moments i, abans d'un corral, abandona el pas i continua recte. Seguim per ella per no tornar enrere fins que quasi es tapa del tot. Només són unes desenes de metres però acabem més raspats que no pensàvem. Este és l'únic punt negre de tota la ruta.
Caseta forestal al cim.

Vèrtex geodèsic al cim.

Pista d'accés al tossal.

Bassa d'incendis als Vilarets.

Pas dels Vilarets.

Tram tapat.
Arribats a l'assegador de Don Valls el seguim a l'esquerra de tornada cap a Cabanes, que ja va sent hora.
Un caminal obert entre el coscoll segueix (més o menys) el traçat del pas ramader mentre enfilem cap al Pla de Benasques, nom que pren dins del terme de Cabanes el replà que s'estén als peus del tossal de Subarra fins al pla de l'Arc.
Deixem enrere el terme de Benlloc i travessem el pla de Benasques descartant camins a l'esquerra que enfilen cap al pou de n'Oliver i cap al barranc de Saura.
Finalment arribem a una pista més important que enfila avall entre bancals i pins al corral de Saura. Des d'ací el més curt és baixar a buscar l'autovia i continuar pel camí de servei, però no el més interessant, així que des del corral de Saura enfilem barranc de Saura a dins per una senda netejada fa poc que puja pel costat del pou de Saura (totalment sec) i continua remuntant-lo fins als Segadors, prop de la Bassa Blanca.
Assegador de Don Valls.

Travessant el Pla de Benasques.

Barranc de Saura.

Ruïnes del corral de Saura.

Pou de Saura.
Els núvols s'han alçat i comença a fer calor així que  la pujada pel barranc es fa més llarga i pesada del que és. Deixem a l'esquerra un camí que enfila cap al pou de n'Oliver. Als Segadors un camí trenca a l'esquerra cap a la Bassa Blanca. Nosaltres seguim per la dreta eixint-ne del barranc i enfilant cap a les Argamasses.
Ací el paisatge torna a canviar i els matollars que tot ho cobreixen van desapareixent i el seu lloc va sent ocupat per bancals d'ametlers, oliveres i fins i tot alguna vinya.
Continuem pel camí de les Argamasses que planeja entre llomets fins que arribem a vista de Cabanes. Ja estem ben prop del final i només ens queda baixar una costereta enllaçant amb el camí de la Vilanova que, entre bancals, enfila recte cap al poble.
Camí pel barranc de Saura.

Camí de les Argamasses.

Cabanes i el Gaidó al darrere.

Camí vell de la Vilanova.
Entrem al poble pel Peiró d'en Galia que des de l'edat mitjana avisa els viatgers que venien pel camí de Sant Mateu de l'arribada al poble de Cabanes. Nosaltres agraïm la visió que marca la fi de la ruta, encara que hem de travessar el poble per a arribar al lloc on hem deixat el cotxe i just uns metres més avant trobem un bar on recuperar les sals perdudes pel camí.
Peiró d'en Galia.


Ací està el track:



Powered by Wikiloc

I ací una altra ruta que també puja al tossal de Subarra:

Bassa d'Andrià al tossal de Subarra

Més informació: