diumenge, 10 de juny de 2018

EL NAIXEMENT DEL GUADALAVIAR

L'estiu passat vam fer una ruta (en cotxe) passant pels principals naixements de rius que hi ha a la confluència de la Serrania de Cuenca i la Sierra de Albarracín. Així vam visitar el naixement del Tajo, Júcar, Cuervo i el Guadalaviar. Bé, este darrer no el vam trobar perquè estava completament sec. Així que aprofitant que hem tingut un any plovedor (fins ara) hem mirat de traure'ns l'espineta visitant el naixement del Guadalaviar, però esta vegada fent una ruta a peu.


Hem començat a caminar des del Molino de Guadalaviar, on hi ha una àrea recreativa amb tauletes i una font sota un xopar, vora l'aigua del Guadalaviar que ací forma un rierol menut. Al costat hi ha un dels antics molins habilitat com a refugi (per a quedar-se cal demanar la clau a l'ajuntament). Des c'ací començarem la ruta seguint, més o menys, un track de elmirón.
Comencem a caminar per una pista que mou per dalt del refugi i que travessa els bancals, quasi tots abandonats, que davallen per les faldes de la Muela San Juan.
Deixem un camí a l'esquerra que remunta el barranco del Resonero i nosaltres seguim per un camí que munta en una forta pendent un curt tram per continuar planer, sempre entre bancals.
En estos bancals hi ha gent buscant bolets, i és que la primavera plujosa ha afavorit l'aparició de bolets de primavera i alguns no tan propis (moixernons, xampinyons, cama-secs, gírgoles, ...). Cal recordar que a la major part de la serra està acotada i regulada la recol·lecció de bolets.
La pista que seguim gira cap a la dreta enfilant cap a la Muela de San Juan i remuntant la capçalera del riu Guadalaviar.
Pista al naixement del Guadalaviar.

Prats a les faldes de la Muela.

Curs alt del Guadalaviar.
Arribats ací abandonem la pista i trenquem a l'esquerra a buscar el riuet que baixa pel mig de la fondalada. D'ací i d'allà baixa aigua i fins i tot n'ix del fons. Un poc més amunt i a la nostra esquerra queda un tancat des d'on ix aigua i allí entrem. Este és el punt on naix oficialment el Guadalaviar que sorgeix de la falda de la muntanya baixant entre roques tobàcies on, en una, hi ha esculpida una cara.
El riu Guadalaviar.

Naixement oficial del riu.
Ens aturem ací a fer un mos aprofitant les tauletes que s'han pujat i aprofitem per buscar i trobar un geocache.
Després de la parada continuem la ruta remuntant la comalada cap al cim de la Muela. Deixem enrere els prats i entrem al pinar on encara trobem alguna surgència, l'última. Seguim amunt travessant el pinar fins que arribem a una pista que corre per les vores de la Muela de San Juan. Ara toca seguir la pista a la dreta a buscar la Peña Tormera.
Una de les moltes surgències d'aigua de la zona.


Pinar al Rentobar.

Pista a la Peña Tormera.
L'ampla pista travessa el pinar de pi negral i rojal vorejant el cim i per dalt dels cingles que, sovint, delimiten la Muela. Seguint-la arribem a un punt on hi ha un pal indicador de direcció, malauradament el temps i l'oratge han esborrat les senyals i només s'endevina el que poden dir. Per l'esquerra continua la pista cap a Griegos mentre que a la dreta entra al mirador de la Peña Tormera que és per on ara anem.
Seguim ara un carril menys evident que travessa el pinar cap al sud, a buscar el canto de la penya que mira cap a Guadalaviar.
Seguint el carril deixem a la dreta un vell caminal que baixa salvant les cingleres que voregen la Muela. Uns metres és avant trobem una antena a dalt de la Peña. Ací el cingle que voreja la Muela és més alt i fa de tanca a les Dehesas Boyales, però per a evitar que tot i així algun animal se n'isca hi ha una tanca nova dalt del cingle que ens impedeix acostar-nos a disfrutar de les vistes.
Sota nostre estan les Dehesas Boyales de Guadalaviar, el Villar i Griegos (de sud a nord) que baixen per les faldes de la Muela aprofitant les fresques pastures que creixen al nordest sobre les arenes cretàciques on aflora l'aquífer de la Muela. Ara es troben cobertes de flors i herba fresca que, si l'estiu és com cal, durarà fins a la tardor quan comencen les gelades.
Desviament a la Peña Tormera.

La Valsequilla i al fons la Cebadilla.

Guadalaviar des de la Peña Tormera.
Després de buscar un punt on tindre bona vista retornem sobre els nostres passos per a buscar el camí que puja a la Muela des de Griegos.
Comencem a baixar seguint el vell camí que fa algunes voltes per a salvar els cingles però ens toca abandonar-lo quan enfila dins de las Dehesas, ací l'alta tanca ens barra el pas i decidim baixar al recte a buscar el camino de Checa.
Camí vell de la Muela.

Baixem entre antics bancals on ara s'escampa el pinar. La pendent és important però fent voltes entre els bancals suavitza bastant. Conforme baixem el calcari deixa pas a les arenes cretàciques on suma l'aigua. Sobre elles s'han format grans xaragalls i, a les parts menys costerudes, hi ha bones pastures.
Després de travessar un dels xaragalls i voltar per un prat entollat arribem a un corral d'ovelles que passem per la vora i seguim el camí que hi puja des del camino de Checa, ara una ampla pista asfaltada. Arribem a la pista i només ens queda fer uns metres a la dreta per retornar al Molino des d'on hem començat la ruta.
Baixada al recte.


Refugio del Molino.

Àrea recreativa del Molino.




Ací està el track:



Powered by Wikiloc


I ací un parell de rutes que comparteixen part del traçat amb esta:

Griegos - fuente la Selvia - Muela San Juan - Griegos
circular sierra de Albarracín gr-10 gr-10.1


Més informació:
  • De Jaime Lorén, Ch. i Pérez Grijalbo, R. (2006) Guía de la naturaleza de la sierra de Albarracín Ed.PRAMES
  • VV.AA. (2003) GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. PRAMES
  •  VV.AA. GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. Prames,1996
  • Centro de Estudios de la Comunidad de Albarracín
  • Peña Monné, L. et al. Paisajes naturales de la província de Teruel Ed. Instituto de Estudios Turolenses, 2000
  • De Jaime Lorén, Ch. Paisaje protegido de los pinares del rodeno y Sierra de Albarracín Ed. Prames, 1996
  • VV.AA. Sierra de Albarracín col. "Red natural de Aragón" Ed. Prames i Gobierno de Aragón, 2007
  • Senderos de Aragón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada