dissabte, 2 de juny del 2018

DE CAUDIEL AL ALTO DE LAS PALOMAS

Com cada any, quan arriba el juny és època de cireres, així que toca fer camí per terres de cirerers. Molts anys hem estat per Villamalur però els darrers anys ens acostàvem a la Salzadella per a visitar la Fira de la Cirera. Enguany però hem decidit canviar i anem a Caudiel per a vore també la Feria de la Cereza, i eixa és l'excusa per a pujar al Alto de las Palomas, vèrtex geodèsic i punt més elevat (segons se mire) de la Serra d'Espadà.
La ruta de hui és un clàssic que no presenta més problema que la distància. Pujarem cap a la Sierra per la senda del Estajo i baixarem pel camino de la Sierra, tots dos nets i marcats.

Deixem el cotxe a Caudiel i el primer que fem és baixar a buscar el Barrio que queda a l'altra banda del barranco de Juésar. Per la vora del barranc passa també el vell tren miner d'"Ojos Negros" reconvertit ara en via verda.
Travessem el barranc i la plataforma de la via i pugem per la vora del llavador cap al Barrio que hem de travessar de baix a dalt eixint pel camino de Cirat, per on està traçat el PR-CV-63.5, de fet a l'eixida del Barrio encara es troba una de les velles paletes de quan es va marcar la xarxa de PRs del Alto Palancia als anys 90.
Seguim recte travessant la partida de la Cuatrena i arribem a la carretera de Higueras. L'hem de travessar i continuar per l'altra banda per on una ampla pista ha substituït el vell camí de ferradura. De moment la Sierra encara queda lluny davant nostre i travessem el pla que s'estén als seus peus mentre travessem un paisatge on es barregen els pinars, matollars i camps treballats d'oliveres i ametlers.
Camí caminant arribem a una bifurcació de senders; per l'esquerra puja el PR pel Paso de la Sierra mentre que per la dreta segueix el camino de Cirat, ací anomenat "senda del Estajo" que pel barranco del Estajo puja a la Sierra. Nosaltres seguirem este segon.

El Barrio des de Caudiel.

La via verda d'Ojos Negros.

Eixint del Barrio camí de la Sierra.

Travessant el Cerrao pel Paso de la Sierra.
El camí puja ara per la vora del barranc de la Fuente la Higuera encara que en línies generals el paisatge no canvia. Seguim ara el camino de Cirat (que fins ací no ve exàctament pel mateix lloc que ho hem fet nosaltres) i ho farem durant poc més d'un quilòmetre doncs quan la pista que seguim gira cap a l'esquerra a buscar el corral del Estajo el vell camí continua recte cap a la Sierra per un traçat més curt però (en estos moments) brut.
Girem cap al corral del Estajo i davant mateix de les seues restes trobem una nova bifurcació. A l'esquerra entra el camí a la fuente la Higuera però nosaltres seguirem per la dreta per la senda del Estajo o camino de la fuente la Higuera.
La senda remunta el barranco del Estajo, primer per dins i després per la vora. En este tram hem deixat enrere el pla i els camps treballats i comencen les costeres tapissades d'un matollar dominat pel coscoll i romer on apareixen algunes carrasques disperses que formen rodals més grans conforme anem pujant. Totes elles són menudes tan per haver-se carbonejat en temps antics com per haver patit incendis més recents.
Cap a la part final de la pujada n'eixim del barranc i enfilem amunt cap al llom de la Sierra per on passa la Vereda de los Contrabandistas que enllacem a l'altura del corral de Ronces.
Camino de Cirat.

Senda del Estajo o camino de fuente la Higuera.

Barranco del Estajo.

Carrasquissos a les faldes de la Sierra.

Corral de Ronces.
Seguint la Vereda de los Contrabandistas passa el PR-CV-63.5, en este cas el tram que va des del collado Arenillas a Higueras.
Cal dir que el PR-CV-65 no és un simple sender sinó una xarxa de senders que als anys 90 van traçar des del mas de Noguera a instàncies de la comarca del Alto Palancia amb la intenció d'enllaçar tots els pobles de la comarca entre ells. Fou una iniciativa pionera per moltes raons; per recuperar vells camins, per fomentar el senderisme i també per dissenyar un recorregut en xarxa i no lineal ni circular d'acord amb les tendències més recents dels itineraris senderistes.
Seguim ara el traçat del PR que passa per dalt de la Sierra que és com s'anomena la partida de Caudiel que comprèn les parts més altes del terme entre el Monte Redondo i el Alto de las Palomas. Tota esta part és una gran plataforma que es troba al voltant dels mil metres d'altitud i connecta la serra d'Espadà pròpiament dita (cal recordar que el parc acaba al Monte Redondo) amb la Sierra Espina (que mou al collado Arenillas). El paisatge recorda més a les terres altes del Maestrat que a la veïna Espadà amb coscollars i carrascars que s'estenen sobre els cims plans o arrodonits.
Avancem per la Sierra passant per la corraliza de los Tacos i el cerro Juja. Deixem enrere el corral de Roque i a l'altura del pozo Valero (o pocico de la Sierra) retrobem el Paso de la Sierra per on puja la variant del PR que ve de Caudiel.
Vereda de los Contrabandistas a la Sierra.

Estribacions de la sierra Espina des de la Sierra de Caudiel.

Caudiel des del corral de Roque.
Tota la Sierra està plena de restes de corrals, record del que fou aquesta zona fins fa poc, una zona dedicada a la pastura d'ovelles i cabres al estar allunyada del poble i, a més, ser la part del terme menys apta per al cultiu. És esta la raó que no trobem antics bancals i també una de les causes de la deforestació que ha patit i encara pateix.
Des del Pozo Valero abandonem el PR i continuem per un carril que continua a la dreta travessant la capçalera del barranc del Gollizno per a pujar al Alto de las Palomas.
Arribem així al Alto que, segons com es mire, es pot considerar el cim més alt de la serra d'Espadà (tot depèn d'on fixem els imprecisos límits).
Ens fem la foto de rigor al vèrtex, descansem un poc i comencem la baixada de retorn a Caudiel, que com la pujada serà suau però ben llarga.
Baixem a buscar la Vereda de los Contrabandistas per on pasa el PR i el seguim retornant al Pozo de Valero. Ací deixem la vereda i baixem pel Paso de la Sierra per on puja el PR des de Caudiel. El primer tram està cobert de carrasques que ens acompanyen mentre baixem fent voltes pel vell camí de ferradura traçat seguint el pas i que ens facilita la baixada. Allà on el camí vell s'ha perdut cal baixar recte per un terreny de més mal peany.
El camí enfila el barranquet de l'Alcabaira que s'obri pas entre el Picayo i la Peña de San Juan. Quan les deixem enrere arribem a la fuente de la Alcabaira on cau un rajolí curt que aboca a un gamelló llarg vorejat d'uns xops.
Pujant al Alto de las Palomas.

Alto de las Palomas.

Vèrtex al cim.

Baixant a buscar la vereda de los Contrabandistas.

Carrascars a la Sierra.

Paso de la Sierra.

Camí de ferradura que baixa pel pas.

Fuente la Alcabaira.
A partir de la font el camí de ferradura que seguia el pas ara és una ampla pista que travessa la partida de l'Alcabaira, on només trobem alguns bancals treballats enmig del coscollar i pinar.
Al corral de Andrónico abandonem el Paso de la Sierra, que baixa quasi al recte cap a Caudiel, i continuem les marques grogues del PR que ens porta paral·lels al barranco de la Alcabaira a buscar el camino de Cirat, on trobem la bifurcació que on, al pujar, hem seguit a la dreta. Tanquem així el cercle i només ens queda refer el camí que hem fet a l'inici de la ruta de tornada a Caudiel.
Com no solem fer rutes lineals i per a trencar la monotonia tot baixant ens desviem a passar per la fuente del Cerrado, que trobem seca, i un poc més avall enganxem novament amb el PR que ja no abandonarem fins a Caudiel.
Pista de la Sierra.

Fuente del Cerrado.

Entrant al Barrio.
Només ens queda anar al bar a recuperar forces davant d'una cervesa, però això hui costa prou perquè al fer la fira de la cirera el poble està ple de gom a gom, encara que finalment aconseguim taula i cadires per a descansar. I abans de tornar a casa fem una volta per la fira i carreguem de cireres cap a casa.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc

I ací un parell de rutes que es poden combinar amb esta:

Crestes d'Espadà 3: del mojón de Torralba al collado Arenillas
Ruta de las 5 fuentes

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada