diumenge, 27 de maig de 2018

DE GIRABA AL MAS DE LAS UMBRIAS PER CAMINS OBLIDATS

La setmana passada vam estar caminant pel terme del Castillo i, com passa sovint, ens vam quedar en ganes d'allargar la ruta per la part sud del riu així que hui toca fer una ruta per eixa part. Per a fer-ho buscarem (i sortosament trobarem) els vells camins de ferradura que anaven de mas a mas i de poble a poble, i seguint-los completarem una circular més que interessant per terres del Castillo i Ludiente.

Comencem la ruta a la Giraba de Arriba, i quan encara no hem eixit del poble trobem una parella major prenent el sol a una era. Ens aturem a preguntar-los i ens estem una bona estona xarrant doncs ens expliquen el camí que hem de seguir cap al mas de Aguilar. També portem un track de Gemboi) però sempre és interessant parlar amb la gent que encara ha usat els camins per a treballar o, com és el cas, per a anar al bou a Zucaina. I és que el camí que seguirem és el camino viejo de Zucaina.
Ens despedim i comencem a caminar per la pista traçada sobre l'antic camí que remunta per entre les hortes que rega la Acequia Nueva, o no tan "nueva" perquè l'home amb qui hem parlat ens ha explicat que es va fer el 1918.
La pista enfila amunt i de seguida deixem enrere els bancals treballats pe rentra al pinar que creix sobre els bancals abandonats. Com ens han dit a Giraba, abans només hi havia alguns rodals de pins entre els bancals, ara totes les vessants de les muntanyes són un gran pinar amb alguns rodals de bancals cuidats.
Quan la pista gira a l'esquerra voltant per dalt d'un olivar, una fita a la mateixa revolta marca el punt on continua el camino del mas de Aguilar.
Bar de Giraba.

Giraba de arriba i la huerta de la Acequia Nueva.

Vessant de la Carrascosa cobert de pinar.

Pista traçada sobre l'antic camí de Zucaina.
Al principi el camí es veu un poc tapat d'argelagues i romer, però només ens fiquem sota els pins l'ombra del pinar no deixa crèixer massa la malea i el camí, tot i què no massa xafat, és fàcil de seguir encara que millor fer-ho amb pantaló llarg.
En els llocs on la traça del camí és menys evident unes fites de pedres (alçades per Julio i Albert) ens ajuden a no perdre'n el fil.
Passem sobre un primer mirador dalt d'una penya que mira al riu villahermosa, que corre al fons obrint-se pas entre la penya on estem i las Peñas de Castejón davant nostre. Un poc més avant abandonem el terme de Ludiente i entrem al del Castillo però el paisatge no canvia. Continuem sota l'ombra d'un pinar que s'estén per les vessants del riu Villahermosa de forma quasi continuada. Només alguns bancals d'oliveres mostren la mà de l'home entre el pinar que ha engolit els antics bancals que, no fa tans anys, eren el paisatge predominant a les dos vessants del riu.
Passem per dalt del Plano Perbalsa, un dels rodals encara treballats, i un poc més avant queda la Rinconada. Arribem ací a un rodal més ombrívol on el camí baixa a travessar un barranquís fugint de las Peñas de las Horas, que s'alcen dalt nostre tallant el pas.
Ací el camí es fa més difícil de seguir entre el marfullar que creix als voltants del barrancusset i quasi tapa el camí. Només passar el barranc trobem una bifurcació. Per l'esquerra una fita ens marca la continuació del camí mentre recte baixa un altre camí molt tapat, cap al riu.
El camí continua més o menys planer sota el pinar. Quan arribem a un morret ens acostem per a guaitar i entre els pins es distingeix el Castillo, davant nostre però de l'altra banda del riu.
Continuem camí avant fins que arribem a un punt on la traça del vell camí s'ha vist alterada per la construcció d'una pista forestal, tan abandonada que només queda un senderol obert entre el matollar abundant i espès que creix.
Seguim avant fins que, uns centenars de metres més avant, arribem a una pista més important i en bones condicions. Es tracta de la pista que, des da la Giraba, entra al mas d'Aguilar (però fent molta més volta que el camí vell).
Camino de Zucaina.

Revolta de la Acequia Nueva al riu.



Tram tapat pel marfull.

El Plano Perbalsa des de la Rinconada.

El Castillo de l'altra banda de riu.

Antiga pista per la falda del Morrón.
 Ara cal seguir la pista però abans no ens estem d'acostar-nos a la dreta al cim de la Peña del Buho que conforma un espectacular mirador sobre el riu. A sota nostre queda el molino Bayo, o millor dit les seues restes que s'esglaonen a la vora del riu al mateix punt on s'engrava el barranco del mas d'Aguilar. Davant nostre queda el Castillo. Avall queda el riu que s'encaixa per la vessant boscosa del qual hem pujat. Riu amunt només es veuen pinars que amaguen a la vista la carretera del Castillo a Zucaina. Més enrere queden les penyes per on es despenya el Chorrador del Villar.
Retornem a la pista i continuem ara pista dreta i avall per l'ombria de la Jara. Quan arribem al davant del mas de Aguilar la pista acaba a un replanell. Ací hi ha una caseta per a deixar atifells el veí del mas d'Aguilar i des d'ací mouen tres sendes. La senda de la dreta baixa a travessar el barranc i puja al mas d'Aguilar (i continua a Zucaina). La senda del mig baixa a buscar la font del mas. Nosaltres seguim la senda de l'esquerra que puja pel mas de Paco i el de las Peñas a las Umbrías.
El riu Villahermosa des de la Peña del Buho.
El barranco del Centenar.


Pista al mas de Aguilar.

El mas de Aguilar.

La senda puja un poc i travessa un rodal d'antics bancals on ara creixen els cirerers de pastor i, tota una raresa pel poc que es prodiga, el boix. Segurament en altres èpoques el boix era més habitual però ara només el trobem en alguns rodals dispersos de l'Alto Mijares, la seua capacitat d'expansió és limitada i això fa que li coste molt colonitzar el terreny perdut al llarg d'anys d'explotació humana.
Passem sota els cirerers i pomeres, que formen un racó frescal i amb vegetació densa i per l'altra banda enfilem un sender que puja al recte retallant les voltes de l'antic camí.
Anem seguint un assegador (el Paso de la Jara al Catalán) que deixa antics bancals a les dos bandes. Quan acaba la costera la senda planeja entre bancals fins que arriba al collet on s'alça el mas de Paco, en procés d'assolar-se.
Per davant del mas de Paco puja a la Jara el Paso de la Jara per on (m'informa Julio)  hi ha encara una senda per on es pot pujar al cim de la Jara. Fòra una possibilitat de retallar la ruta. Nosaltres continuem pel vell camí que planeja buscant el barranc que baixa de la Cortada.
Este tram és un dels més bonics de la ruta. Al fons del barranc creixen els cirerers de pastor, de l'altra banda s'alça el masico de las Peñas, dalt d'unes penyes, com no podia ser d'altra manera, i davant nostre es troba la Cortada, un gran cingle que fa ombra al barranc.
Travessem el barranquet i per l'altra banda la vegetació és fa més humida. Segurament hi havia alguna font doncs en una zona de joncs encara es veu una bassa mig tapada.
Des d'ací el camí puja en diagonal a buscar el masico de las Peñas. De les diferents cases del mas encara hi ha una en bon estat i arreglada i, on sembla que hi viu algú, encara que ara no trobem ningú.
Tram tapat entre boixos i cirerers.

Seguint l'antic camí.

Mas de Paco.

Senda cap a la Cortada.

Sotabosc de cirerers a la Cortada.

Masico de las Peñas.
Deixem enrere el masico de las Peñas pel camí empedrat que travessa els vells bancals deixats ermar. Seguint el camí passem per la fuente de las Umbrías. La font consta d'un pouet amb porta de fusta on hi ha una aigua clara que aboca en una bassa per a regar. A la vora del pou encara hi ha un poal amb atifells de cuina escurats que algú ha deixat.
Continuem camí i arribem a las Umbrías de Abajo. Fins ací entra pista i un cartell ens informa que ací encara viu gent tot i que nosaltres no hem vist ningú.
A l'era del mas hi ha dos cotxes i una moto desguassats i les dos cases es troben obertes i no massa ben cuidades encara que sembla que han estat vivint de fa poc.
Des d'ací seguim el camí que puja cap al mas de las Umbrías de Arriba i passem per l'antiga escola on anava la gent de tots els masos dels voltants. Consta de dos portes i dos cambres, per a xics i xiques, i com la resta es troba oberta i sembla que va estar ocupada en temps no massa llunyans. Ens sorprén trobar una banyera damunt la llar de foc.
Continuem pel camí empedrat que puja, fent algunes voltes, fins al mas de las Umbrías de Arriba on hi ha més cases que als anteriors encara que només un parell o tres es troben en bon estat. Ens acostem a vore i, sorpresa, ens trobem una persona.
Saludem l'únic veí del mas, un xic jove bielorrús que fa tres o quatre anys que viu amb altra gent que ara no hi són. Ens explica com pujar al mas de la Loma i també que hi ha un camí que va directe a Zucaina on ha d'anar quan vol comprar. Estem una bona estona enraonant però el cel s'ha anat fent negre i s'acosten nuvolades de tormenta així que ens despedim esperant ser més ràpids que la pluja.
Senda al masico de las Peñas.

El Morrón des de las Umbrías.

Fuente de las Umbrías.

Los Picayos.


Escola de las Umbrías.

Interior de l'escola.

Camí entre las Umbrías de Abajo i de Arriba.

Zucaina des del camí de las Umbrías de Arriba.

Umbrías de Arriba.
El camí que puja a la Loma es troba més xafat, no debades per ací passen les ovelles i, seguint-lo remuntem cap a la Loma Benachera. Arribem a un punt on es perd la traça del vell camí, han estat tallant pins i s'ha quedat tot net. Continuem pel carril per on han tret els pins que es dirigeix al mas de la Loma, però quan gira cap a ell l'abandonem i pugem al recte travessant bancals al mas del Corralico, que està ben a la vora.
Arribem al mas on encara hi ha una casa ben cuidada i conservada tot i què no viu ningú. Des d'ací enllacem amb el Paso de las Umbrías que, entre parets, ens portarà a dalt la Loma Benachera.
Arribem a la llarga Loma de Benachera que s'estira des del mas de la Loma a la Jara (a l'extrem nord). Per dalt passa la ratlla entre Ludiente i el Castillo, també un assegador i una pista, i per ací passa també la cursa de muntanya de Ludiente i, seguint-la, portem idea de baixar a Giraba.
Camino de la Benachera.

Pinar tallat i aclarit.

Mas del Corralico.

Paso de las Umbrías a la Jara.
Continuem cap al nord per la pista que travessa el pinar de la Loma fins que arribem a un encreuament de camins. Ja fa uns anys que vaig passar per ací i la memòria falla així que dubte sobre quin és el camí a seguir.  La tronada ve darrere nostre i no ens fa gràcia que ens pille a dalt de tot així que el temps per a pensar no és molt. Finalment tirem per la primera pista però de seguida crec que l'hem errat, tot i això provem d'anar fins al final per si de cas i trobem unes fites que baixen. Hem encertat en seguir el Paso del Catalán que des d'ací dalt baixa a la Giraba.
Baixem pel sender netejat que fa voltes i, uns metres més avall, enllacem amb el recorregut de la carrera que fa més volta. A partir d'ací seguim el camí que ha estat netejat fa ben poc i que baixa fent voltes la llarga pendent que ens separa del riu Villahermosa.
Només a un lloc abandonem el traçat de la carrera, allí on incomprensiblement s'ha optat per baixar bancals en conte de seguir pel pas, clar i prou net. Només són uns metres i de seguida es junten els dos camins per travessar la pista que entra al mas de Aguilar i continuar baixant.
Ací el terreny calar deixa pas als gresos grisos que afloren per sota, com correspon a la sèrie estratigràfica normal. Baixem pel camí que fa voltes entre les parets de l'assagador fins que, finalment arribem a la pista que baixa de la Benachera a la Giraba.
Pista de la Jara.



Paso del Catalán.

La Giraba des de la pista de Benachera.
 Ací la carrera segueix la pista cap a l'esquerra però nosaltres busquem (i trobem) just davant nostre el vell camí que continua pel pas cap a la Giraba. Ací baixa també una grossa goma que puja l'aigua des del riu a la Benachera i, pot ser al ficar-la, s'ha netejat el camí de manera que ara es passa bé tot i què sembla que no passa massa gent.
El camí continua fent voltes avall fins que arribem a una casa un poc separada de la Giraba de abajo. Continuem des d'ella pel camí encimentat que ens porta a la Giraba de Abajo i, seguint amunt, a la de Arriba des d'on hem començat a caminar des de davant del Centro Cultural. Acabem així una ruta tan interessant com poc concorreguda però no ens n'anem encara, ens acostem a l'era per on hem eixit este matí i trobem a la parella que ja hi era acompanyats de més gent, i xarrant xarrant acabem de passar la vesprada aprenent moltes més coses del poble i dels llocs per on hem caminat.

Barranco de Simón.

Camino de la Benachera a Giraba.

Cal seguir les fites per no perdre el camí bo.

Arribant a Giraba de Abajo.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc

I ací unes altres rutes que es poden combinar amb esta:

de Ludiente a Benachera i la Giraba



Més informació:
  • Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
  • Blog Ludiente activo 
  • (1909) Minuta del término municipal de Ludiente Ed. IGN
  • (1909) Minuta del término municipal de Castillo de Villamalefa Ed. IGN
  • Muncharaz Pou, Manuel (1984) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Lucena del Cid  Generalitat Valenciana
  • Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1989) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Castillo de Villamalefa  Generalitat Valenciana
  • Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1988) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Ludiente  Generalitat Valenciana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada