dimecres, 9 d’octubre de 2019

DEL CASTILLO A ZUCAINA PEL MAS D'AGUILAR I TORNANT PER CEDRAMAN

Aprofitant la festa de Sant Donís ens arrimem al Castillo per a conèixer una senda que teníem pendent de fa temps i, alhora, completar una bonica circular al voltant del riu Villahermosa.
Amb eixa intenció eixim des del Castillo per a baixar al riu pel camino de las Umbrías fins al mas de Aguilar, pujant del mas de Aguilar a Zucaina i després seguint de Zucaina cap a Cedraman per l'antic camí ara netejat per a passar la Gegant de Pedra. Des de Cedraman aprofitem els camins netejats també per a la cursa de btt i que ens portaran al Colladillo des d'on baixarem al Castillo.



Comencem a caminar des de la carretera i el primer que fem és travessar el Castillo de banda a banda, passant per davant de l'església i eixint del poble pels antics llavadors a baixar a la carretera de Zucaina. Hem de seguir ara per la carretera cosa de mig quilòmetre fins que trobem el punt on a l'esquerra se'n desvia el vell camí de las Umbrías o del Molino.
La veritat és que quan arribem ens donem conter que just davant baixa una pista asfaltada directament del poble que permet estalviar el tram de carretera. No és que siga perillosa perquè no té quasi trànsit però sempre és millor evitar-les per si de cas ja que en dies festius hi ha molt de pas de motos.
A l'esquerra de la carretera ix una pista que baixa cap al riu per la fuente de los Olmos però eixe no és el camí que hem de seguir. Just ací hi ha un tallafocs sota una línia elèctrica i a la seua dreta, mig esborrat i tapat pels romers sota el pinar, hi ha el vell camí del Molino Bayo que travessa el riu i continua cap al mas de Aguilar i las Umbrías, encara dins del terme del Castillo però de l'altra banda del riu. És este el camí que hem de seguir.
El vell camí encara es pot seguir encara que amb alguna dificultat en molts llocs, el traçat és clar i està quasi tot empedrat i amb parets de pedra que el separen dels bancals dels voltants, bancals totalment abandonats i on creix un pinar ja gran. Només quan passem sota el tallafocs obert sota la línia elèctrica que porta la llum a Zucaina queda el camí més clar.
La baixada és còmoda amb una pendent constant i salvant els punts de més desnivell amb voltes i revoltes.
El camí ens porta a una pista que baixa al Plano Ventosa on encara hi ha alguns bancals treballats. La pista aprofita en part el traçat del vell camí i nosaltres el que fem és aprofitar la pista per a avançar més fàcilment fins el punt on cal tornar a desviar-se'n i continuar pel camí de ferradura. Este punt és el que sembla més tapat però després d'uns metres el pinar més espès fa desaparèixer bona part del matollar que no creix bé a l'ombra i ens facilita el pas. Tot i això en algun punt hem de retallar el traçat antic seguint el senderol que en baixa cap al riu per on encara passa alguna persona i els animals.
Conforme baixem deixem a l'esquerra una derivació que entra als antics bancals d'oliveres i enfilem recte avall al riu que ja tenim ben prop. Passat un llomet des d'on hi ha una bonica vista del riu i de la Peña del Buho que s'alça davant nostre a l'altra banda del riu. Un poc més avall hi ha una pallissa solitària encara en bon estat que domina el riu des de dalt i un tros més avall arribem al casalici del Molino Bayo.
El casalici del molí encara està en peu però amenaça ruïna i entre les parets assolades es pot vore l'interior on van quedar les arques, roba i demés estris quan els darrers moliners se'n van anar.
Seguint el vell camí passem entre les cases del molí que queden als dos costats i baixem a buscar el riu.
A l'arribar al riu trobem les restes del pont que el travessava. Tres pilars el·líptics ben conservats i trobem a faltar un quart que sembla ha desaparegut. El pont deguere ser de fusta tal i com sol ser habitual en molts pobles, format per grans bigues de fusta recolzades sobre els pilars sense cap tipus d'unió. Encara queden les cadenes de ferro que unien les bigues al primer dels pilars i que permetien que a les grans riuades quedaren surant dalt de l'aigua i no se'ls enduguera la corrent, així en acabant només calia tornar-los a situar al seu lloc, un sistema senzill i intel·ligent que economitzava el cost i minimitzava l'impacte de les riuades.

Castillo de Villamalefa. Calle Iglesia.

Carretera de Zucaina.

Punt on s'ha d'abandonar la carretera i mou el camino del Molino entre el tallafocs i la carretera.

Camino del Molino.

Alguns trams del camí estan més tapats que altres però s'endevina el pas.

Tram de pista baixant pel Plano Ventosa.

El camí evident però molt tapat per la malea.

El río Villahermosa des del camino del Molino.

Tram final de baixada al riu.

Pallissa dalt del Molino Bayo.

El Molino BAyo.

Interior del casalici del molí.

Pilars del pont que travessava el riu pel Molino Bayo.

Provem a passar el riu pel pont i no és gens difícil però per l'altra banda no hi ha cap traça de camí així que fem enrere i des del molí busquem i trobem un senderol que ens porta pels antics bancals del molí, colonitzats ara pels oms, i que per vora riu ens porta als peus d'una penya on baixa a travessar el riu. Hem encertat perquè de l'altra banda de riu retrobem el camino de las Umbrías, net i ben cuidat no debades puja (o baixa) al mas de Aguilar, l'únic encara habitat d'esta part del riu.
El tram de pujada ens mostra com era el vell camí de ferradura en l'època que estava totalment cuidat i en ús, quan els veïns del Castillo i dels seus masos baixaven als molins del riu a moldre el blat.
Pugem fàcil i còmodament cap al mas d'Aguilar pel vell camí que només abandonem arribant al mas on la senda s'ha tret retallant per un bancal abandonat.
Arribem al mas d'Aguilar on encara hi ha un parell de cases ben cuidades i conservades. Es nota que viu algú encara que no es veu ningú ni ens lladra cap gos. Quan estem travessant entre les cases sentim lladrar un gos de dins d'una casa i peguem un parell de crits. Portàvem idea de preguntar al mas per saber el millor camí (o pot ser ara l'únic) d'anar fins a Zucaina. Al cap d'un moment ens apareix el veí del mas, neorrural que ja és vell doncs porta quasi trenta anys vivint ací i ens explica que hem d'agafar un sender que queda per darrere de les cases, entre les runes d'altres edificis assolats i seguir sempre amunt per eixir a la carretera de Zucaina. Li ho agraïm i continuem camí sense molestar més.
Deixem a l'esquerra el camí més xafat, el de las Umbrías que baixa a travessar el barranco del mas de Aguilar. De l'altra banda del barranc hi ha el final d'una pista que entra des de la Giraba i és l'accés en cotxe al mas i des d'allí continua el camí ara convertit en un senderol perdedor cap a las Umbrías.
Per allí ja vam passar fa un parell d'anys i ens vam quedar en les ganes de fer més rutes per esta part de la vall del Villahermosa així que encetem la pujada cap a Zucaina seguint el senderol que mou darrere el mas. Als cent metres trobem una bifurcació de senders, deixem el de l'esquerra que baixa al barranc i continuem per la dreta pujant continuament sota el pinar que tot ho cobreix.
La senda, a vegades poc evident, ens puja de manera constant i continuada per un llom boscós fins que assolim la part més alta on trobem una vella pista que entra des de la carretera. Cal seguir-la a la dreta planejant pel llom que s'allarga fins a trobar la carretera de Zucaina just al punt on hi ha una de les moltes revoltes que fa per tal de salvar el desnivell que separa el poble del riu.
Nosaltres hem de seguir amunt cap al poble però no ho farem per la carretera sinó per un sender que mou a la mateixa revolta i passa per dalt de la carretera entrant a un bonic pinar de pi ver que creix a la lloma de la Albarda.
Travessem el pinar que no presenta quasi sotabosc i el camí ens baixa a la carretera de Zucaina, antiga carretera general de Castelló a Teruel que haurem de seguir al llarg de quasi un quilòmetre fins al poble de Zucaina.

El río Villahermosa, pobret d'aigua.

Camí de las Umbrías pujant al mas de Aguilar.

El trajecte des del Castillo.

El mas de Aguilar.

Inici del camí del mas de Aguilar a Zucaina.

Tram perdedor del vell camí sota el pinar.

En molts trams el camí és clar i fàcil de seguir.

El Castillo des de dalt de la Casilla.

Pista traçada sobre l'antic sender.

Arribant a la carretera de Zucaina.

Pinar de pi ver a l'Albarda.

Carretera del Castillo o de Teruel.

Arribant a Zucaina per la carretera del Castillo.

Entrem al poble per la calle del Agua i el travessem passant per tres de les quatre places eixint per la calle de las Aulas on hi ha les escoles.
A l'eixir seguim el camino de Cedramán que estava molt perdut i s'ha recuperat per a passar la Gegant de Pedra. El camí enfila per la vora de la Cañada, partida que fa honor al seu nom doncs a l'esquerra ens queda una ampla i soma valleta plena de bancals que encara es llauren i que aboca al barranco del Centenar. Conforme avancem la Cañada es va estretant i al final es converteix en un estret barranc que baixa al del Centenar. Arribats a este punt la pista traçada sobre el vell camino de Cedraman fa una gran volta per a salvar el profund barranco del Centenar. Per allí hi ha traçada la Gegant de Pedra. Nosaltres però seguim el camí vell que, ja camí de ferradura, baixa a buscar el fons del barranc. El primer tram el fem entre bancals però després el camí enfila una clapissa on la caixa del camí ha desaparegut enduta per les aigües i cal anar un poc més alerta fins que arribem al fons del barranc per on passa un fil d'aigua. Després de travessar el barranc el camí és més clar i encara hi passen les ovelles. Només travessar el barranc pugem per entre antics bancals d'horta ara tots ermats que es regaven amb l'aigua del barranco del Centenar.
Travessem pels antics bancals seguint el vell camí que encara es troba net gràcies al pas de les ovelles i retrobem la pista que havíem abandonat i què fa molta més volta per arribar a este punt, però no la seguim molt de tros doncs conforme arribem trobem una fita a l'esquerra que marca el punt per on continua el vell camí recuperat.
Seguim recte pel vell camí de ferradura, ample i net. S'ha recuperat recentment per a passar la Gegant de Pedra i s'ha despedregat i aterrat facilitant el pas dels vehicles rodats. Les bicis el baixen però nosaltres el fem de pujada encara que el desnivell és molt suau doncs està traçat seguint les corbes de nivell on s'adapten els vells bancals de cereals on ara creix el pinar.
Travessem el barranco del mas de Montón i contiuem pujant suaument entre el pinar que hi creix amb alguns rodals de carrasques que creixen als marges del què eren els antics bancals. Des d'alguns punts del camí es pot vore bona part del traçat del barranco del Centenar que passa entre el mas i el molino del Villar abans de caure pel Chorrador del Villar formant un magnífic i alt salt d'aigua. Malgrat que el barranc sol dur aigua no sempre n'arriba al salt perquè en part s'aprofita al Villar i en part s'escola entre les penyes.
Aprofitem les bones vistes per fer un mos abans de continuar el camí enfilant a la part més alta del camí. Des d'ací tenim el Castillo a la mateixa altura però amb la fonda vall que obre el riu entremig.
Travessem el barranco del Lorencet i la partida del mateix nom per un terreny més planer on es junta un sender que ve des del Villar, sender obert pels veïns del mas i què fins ara era l'única opció d'anar de Zucaina a Cedramán i continuem travessant un fondal abans de pujar per una vella pista que puja al mas de Perico situat a la ratlla del Castillo i Zucaina.
Arribem a la pista just al punt més alt del trajecte entre Zucaina i Cedramán. A la nostra esquerra queden los Morrones quasi a la mateixa altura però ara cal baixar cap al riu Villahermosa que corre molt per sota d'on ens trobem i cap allí va baixant la pista fent voltes.
Baixant per la pista quan arribem a l'entrador al mas de Fesol decidim retallar per dins del Pinar de Fesol, pinar de pi rodeno sense sotabosc que s'estén del mas avall retallant així una llarga volta de la pista que retrobem més avall.
Camí caminant deixem enrere el Pinar de Fesol i entrem al Rebollarico. Ací també creixen els pins però anem trobant alguns roures, restes de l'antic rebollar que li va donar el nom.
Finalment passem per la vora de la fuente Roya abans d'enllaçar amb la carretera del Castillo. Només uns pocs passos ens separen del barrio Bruno de Cedraman.

Zucaina des de la Cañada.

Camino de Cedramán per la vora de la Cañada.

Camí de ferradura a Cedramán.

Baixant a buscar el barranco del Centenar.

Camino de Cedramán pels bancals d'horta del Centenar.

Camí de ferradura a Cedramán.


El Villar.


Barranco del Lorencet.

Pista del mas de Perico.

Retallant la pista pel Pinar de Fesol.

Barranco de la Juaneta.

La Fuen Roya.

Cedramán des del Rebollar.


No entrarem a Cedramán sinó que girarem a la dreta seguint uns metres per la carretera fins que trobem a l'esquerra una senda que baixa entre les hortes del poble. Per ací s'ha traçat la Gegant de Pedra aprofitant un antic baixador entre les hortes que ens portarà fins al riu. Cal anar en conte perquè en alguns punts té molta pendent i quan està banyat i fangós és fàcil anar a terra.
El camí ens porta entre els antics bancals d'horta quasi totalment abandonats, quasi perquè encara queda algun bancalet treballat que destaca entre la vegetació que s'ho menja tot i creix amb força en esta raconada humida.
Finalment després de travessar un reguer que baixa de dalt arribem al riu on un arbre tombat fa d'improvisat pont i ens permet creuar sense banyar-nos els peus. De l'altra banda un senderol ens porta a remuntar el riu aigües amunt cap al molino Guillén (a la dreta ens queda l'antiga fàbrica de llum que va permetre portar la llum a Cedramán, Zucaina i el Castillo ara fa quasi cent anys).
Per dalt del molino Guillén passa l'antic camí del Castillo a Cedramán que seguirem ara cap al Castillo. Fa anys ja vam passar per ací baixant la Cuesta de la Cadena en una ruta molt aventurera. Aquella vegada vam seguir el camí vell que estava i està brut cap a Cedramán i és llàstima que no s'haja netejat el tram que travessa per un pont de formigó el riu Villahermosa i puja al barri del centre de Cedramán.
Seguim el camí net que puja per un pinar madur on hi ha poc de sotabosc per la partida de la Cadena que pren el nom de l'antiga Venta de la Cadena que es trobava situada ací prop i on hi havia una cadena que tancava el pas dels viatgers per la nit. A hores d'ara només en resta la memòria en la toponímia que tantes coses antigues conserva.
Pugem pel vell camí cap al Bujar que, fent honor al seu nom, encara té boixos. Pujant pujant arribem a un punt on el camí es divideix en dos i tots dos fan cap al Castillo. Per la dreta continua el camí que pel mas de Ramos porta al Castillo, més curt però amb més desnivell. Nosaltres seguirem per l'esquerra per un camí que puja a buscar l'antic camino de Villahermosa. De fet el camí que s'ha netejat a partir d'ací no és del tot l'antic camí sinó un altre que pujava a buscar el camino de Villahermosa que coincideix en part amb l'actual carretera. És llàstima que no s'haja recuperat el vell camí de ferradura, segurament perquè no és massa ciclable.
Pugem per un pinar fins que arribem a la carretera de Villahermosa i ara toca anar un centenar de metres per la vora de la carretera fins que seguim un baixador que ens porta a l'antic camí de Villahermosa que seguirem a partir d'ara. Caminem per una vella pista traçada sobre l'antic camí que transcorre just per sota de la carretera i des d'on tenim unes boniques vistes de l'Estrecho per on passa el riu Villahermosa aigües avall de Cedramán i la vall per on corre el riu passat l'estret.
Seguint la pista que passa per la vora dels pocs bancals treballats que encara queden entre el pinar que creix arreu al final és va desdibuixant i convertint-se en una ampla senda que ens portarà a pujar a l'antiga carretera de Villahermosa, desviada a partir del Colladillo per a rectificar les revoltes que feia. El traçat actual de la carretera es correspon amb l'antic camí de Villahermosa però com no tenim massa ganes de caminar amb cotxes seguim el traçat vell, per asfalt però on difícilment trobarem algun cotxe com no siga algun veí que entra als pocs bancals que hi queden.

Baixador a la Huerta de Cedramán.

Bassa i bancal d'horta encara en ús.

Riu Villahermosa.

Sender vora el riu Villahermosa.

Restes del Molino Guillén.

Camino del Castillo pel Bujar.

Enllaç amb el camino de Villahermosa.

Carretera de Villahermosa.

Camino de Villahermosa.

La vall del riu Villahermosa.

El Estrecho i los Morrones.


Després d'eixir a la vella carretera cal seguir-la cap al sud. Ací trobem també marques de la Gegant de Pedra Small que segueix cap a l'esquerra pujant cap al mas Quemao.
El tram que ens queda és el tros més llarg d'asfalt que tenim per davant, vora un quilòmetre d'una pujada molt planera i que travessa l'ombria del Colladico fins que arribem al mateix Colladico que fa honor al seu nom sent un colladet que abans unia i ara separa (al passar la nova carretera en trinxera) els masos de Peret i del Colladico.
Passat el mas de Peret arribem a la carretera nova però sense tocar-la trenquem a la dreta per un sender que baixa a travessar el barranco del Colladico i puja per l'altra banda enllaçant amb l'antic camí de Llucena que després de passar pel mas i la fuente de las Picas baixa suaument cap al Castillo per una bonica ombria on creix un bosc de carrasques, roures i orons.
Seguint el vell camí arribem finalment al Castillo entrant per un arquet per on ho feia també el vell camí que anava directe a Cedramán que hem deixat molt abans.
Antiga carretera.

Ombria del Colladico.

El Colladico.

El Castillo des del Colladico.

Fuente de las Picas.

Camí real de Llucena.

Entrant al Castillo pel camí de Llucena.

Finalitzem així una ruta espectacular al voltant del riu Villahermosa i que ens ha permés conèixer alguns dels racons més amagats de la vall del Villahermosa. Esperem que conforme més gent s'anime a xafar estes terres es vagen recuperant i netejant bona part de les sendes que encara estan ocultes i emboscades per a poder arribar a tots eixos paratges i racons que encara romanen amagats entre els boscos de l'Alto Mijares.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que comparteixen part del camí:

Circular al Castillo passant pel Remolcaor, el Mas Quemao, Cedraman i el Chorrador
Circular al Castillo pel Mas Quemao la Granella i el molino Bajo
De Cedraman a Zucaina pel mas de Montón tornant pel Villar
Estrecho de Cedraman
Cedraman al mas de Montón per los Morrones i el barranco de la Cimorreta
Del Chorrador del Villar a Zucaina fent geocaching


Més informació:
  • Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
  •  Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1989) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Castillo de Villamalefa  Generalitat Valenciana
  • (1909) Minuta del término municipal de Castillo de Villamalefa Ed. IGN
  •  Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antinea
  • InfoZucaina
  • Molino del Villar
  • Cedraman
  • Roncero, Enric (1998) Penyagolosa Ed. Alpina
  • Muñoz Badia, Ricardo (1996) El Maestrazgo, l'Alcalatén, Ducado de Villahermosa Ed. Antinea

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada