Per fi, hui, després de dos anys d'espera podem fer la ruta tant de temps ajornada.
Eixim del barrio Bruno, el més a ponent dels quatre barris que formen Cedraman. Aparquem a la vora de l'edifici polifuncional que hi ha a la carretera del Castillo. Seguim la carretera uns metres i de seguida trenquem a la dreta pel camí que puja cap a casa Flor, un altre dels barris.
Deixem casa Flor a la dreta i continuem per l'antic camí de la Cimorreta, ara una pista, que corre als peus de los Morrones travessant el Rebollar cap al Nacimiento del Agua.
Els pins han substituït els antics rebolls, encara que per tota la vessant n'apareixen exemplars solts, alguns molt jòvens, que pel pas dels anys tornaran a conformar un rebollar de roure valencià.
En alguns moments sentim correr l'aigua sota nostre. No es tracta del barranc sinó de l'aigua que passa per la sèquia de Cedraman, que condueix l'aigua del Nacimiento de la Cimorreta al poble per a regar les hortes i, abans també per a beure.
Després d'un curt tram que puja més que no sembla arribem finalment al Nacimiento de Agua, al costat mateix del barranco de la Cimorreta. No és exàctament una font sinó un conjunt de fonts i ullals (almenys en contem quatre) que naixen de dins la muntanya formant una cortina de molses. L'aigua es recull en unes sèquies que travessen el barranc per conduir-la cap a la Cimorreta. Un poc més avall la sobrant se'n desvia per la sèquia de Cedraman.
 |
| Entrada a Cedraman pel Barrio Bruno. |
 |
| Camí de la Cimorreta sota los Morrones. |
 |
| Los Morrones. |
 |
| La Cimorreta amb la Cantera del Tis al fons. |
El caixer de la sèquia ha estat impermeabilitzat amb una llarga corretja de cinta transportadora. Als pocs metres per l'esquerra se'n desvia el camí que puja directe a la Cimorreta però nosaltres ens el saltem i continuem per la sèquia que va apegada a la falda de la muntanya.
Arribats als bancals de baix del mas abandonem la sèquia i trenquem a l'esquerra per un camí de ferradura que puja fent voltes entre els bancals cap a les cases. Passem per la vora d'una bassa on duu l'aigua una sèquia que la pren al mateix barranc de la Cimorreta, aigües amunt del naixement d'aigua, i per dalt arribem a les cases més baixes del mas.
La Cimorreta és un dels grans masos que es poden trobar a la vall del río Villahermosa, com la Cimorra, el mas de Luis o fins i tot el mateix Cedraman.
En este cas el mas (com Cedraman) està relacionat amb l'existència d'un manantial d'aigua que naix al barranc de la Cimorreta i que rega les hortes de Cedraman i de la Cimorreta.
El mas es va despoblar als anys 50 i 60, i a principis dels 80 les cases estaven quasi totes assolades, però després de fer la nova pista que arriba es va iniciar un procés de recuperació de les velles cases i a hores d'ara pràcticament totes les cases que trobem són noves o restaurades. També les hortes s'han recuperat encara que en menor mesura que el casalici.
 |
| Nacimiento del Agua de la Cimorreta. |
 |
| Sèquia de la Cimorreta. |
 |
| Camí de la Cimorreta als horts. |
 |
| La Cimorreta. |
Travessem el mas de dalt a baix, aturant-nos per a identificar la casa on vivien els pares de Ramiro, i eixim per la part alta per on passa el camí de la Cimorreta a Zucaina.
Este primer tram coincideix amb l'antic camí però en arribar a l'encreuament amb la pista que puja des de la Cimorra retrobem la traça original del camí de ferradura.
Abandonem la pista i baixem sota el pinar seguint el vell camí que es distingueix encara entre els pins. Uns metres més avall una conducció d'aigua s'ha aprofitat el traçat del camí per passar la conducció que duu l'aigua a les cases de la Cimorreta, i s'ha desbrossat el camí, així que només hem de seguir el gros tub negre que ens fa de guia fins que arribem a una pista.
Seguim la pista avall fins que baixa al barranco de la Cimorreta per on corre l'aigua que naix uns metres més amunt.
 |
| Pista de la Cimorreta. |
 |
| Antic camí paral·lel a la pista. |
De l'altra banda un parell de fites ens marquen el punt per on cal agafar la senda del Estrecho, que ens pujarà directes al mas de Montón. Portem un track de fa uns anys i a més un cosí de Ramiro va passar per ací este estiu i contem que estarà bé però està és una de les incògnites del dia.
Comencem a pujar i la senda serpenteja entre les argelagues acostant-se als cingles que tanquen el Estrecho que forma ací el barranco de la Cimorreta. A l'arribar ací retrobem la traça de l'antic camí que puja en una llarga diagonal, sempre ample i evident i prou net després de tants anys de poc d'ús.
Este és el camí que seguien els veïns de la Cimorreta per a pujar a treballar a les mines de ferro de los Morrones, per anar a buscar rovellons als pinars del mas de Montón, o a treballar a les seues terres, i també per anar a Zucaina.
El camí puja de manera constant i els dos-cents metres de desnivell que separen la Cimorreta i el mas de Montón se'ns fan curts.
De l'altra banda del barranc queda el Tis que tenim sempre a vistes fins que el camí gira a l'esquerra entrant a un barranquís i per on remuntem cap a les llomes que dominen a dalt. Ací trobem un pastor elèctric que ens acompanya per la vora del camí l'última tirada abans d'arribar a un entrador de cotxe i, seguint-lo fem cap a la bassa que queda dalt del mas. Açò ja ho coneixem perquè vam passar fa un parell d'anys. Ara només hem de seguir el camí de Sanahuja (ara pista) cap al mas que està ja a tocar.
 |
| Començament de la senda del Estrecho. |
 |
| Senda del Estrecho. |
 |
| Arribant a la bassa del mas de Montón. |
Un poc abans del mas hi ha un parell d'inscripcions a la pedra, una indica la data d'acabament de la pista que hi puja des de Zucaina, fa exàctament 60 anys, l'altra, més antiga, la signa un dels estatgers de qui Ramiro n'ha sentit parlar.
 |
| El paisatge canvia prop del mas de Montón. |
 |
| Pista del mas de Montón. |
 |
| Mas de Montón. |
 |
| Rètol recordant l'obertura de la pista. |
Continuem per la pista traçada en bona part damunt l'antic camí. És per ací per on venien els veïns de la Cimorreta a Zucaina, a peu o amb el matxo.
Travessem un bonic bosc mixte de carrasques i pins que creixen en el terreny de sauló que cobreix les parts altes de la vora del mas.
Continuem una bona estona travessant el bosc fins que, quan el terreny canvia de sauló a calar, el bosc canvia i els pins vers deixen pas a pins blancs que creixen dispersos. Un poc més avant el terreny comença a baixar i ja podem intuir entre els pins el poble de Zucaina.
Mentre baixem els pins deixen pas a carrasques i ginebres dispersos entre bancals treballats que ens acompanyen fins al mas del Francés, on uns gossos avisen del nostre pas als masovers ausents.
El camí planeja a vistes del mas i, abans d'encetar una nova baixada, trenca a l'esquerra abandonant la pista. Una gran fita ens marca el punt.
Planegem un poc entre pins i ginebres fins que comencem a baixar, tenint ja davant les granges del Romeral.
 |
| Pista del mas de Montón a Zucaina. |
 |
| Mas del Francés. |
 |
| Desviament pel camí antic. |
Baixem al recte, entre ginebres, savines i romers travessant novament la pista. Un tros més avall tornem a coincidir amb la pista que seguim uns metres abans de tornar-nos-en a separar quan fa una revolta. Una altra fita ens indica el camí.
El camí es difícil de seguir entre les moltes traces que han fet les ovelles i cal estar atent a no perdre la traça principal que ens porta a un morret que domina el barranco del Centenar.
El barranco del Centenar ens separa de les granges del Romeral i cal baixar-lo i pujar-lo. La baixada és més difícil perquè la traça de la senda s'ha perdut i hi ha molta pedra solta. Així buscant l'antic pas anem baixant per la vessant cap al barranc. Per sort ací entre les ovelles i la pobresa del sòl quasi no creix res.
Arribem al barranc i de l'altra banda puja el vell camí, ample i amb trams empedrats, que fent un parell de revoltes ens porta a les granges.
 |
| Les granges del Romeral des del mas del Francés. |
 |
| Barranco del Centenar. |
Travessem les granges pel mig, seguint el vell camí, i continuem per pista fins a Zucaina que ja la tenim a tocar.
 |
| Granjas del Romeral. |
Entrem al poble per dalt, pel cementeri, i baixem fins a l'església.
Ens aturem sota un omet jove a la part de darrere de l'església a fer un mosset i un glop de mistela. Ja portem onze quilòmetres i estem poc més de meitat camí. De moment hem eixit més ben lliurats que no pensàvem, ara toca tornar.
Després de descansar travessem el poble i eixim cap a la Planeta, entre bancals d'avellaners.
 |
| Entrant a Zucaina per les eres de dalt del poble. |
 |
| Fent un mos a l'ombra. El forn és a la vora. |
 |
| Eixint de Zucaina cap a la Planeta. |
Quan la pista que s'ha traçat damunt del vell camí fa una volta enfilem recte pel pujador empedrat que salva un cinglet retrobant novament la pista que ens portarà al pla cim de la Planeta. Ací una pintada al terra ens marca el punt on se'n desvia el camino del Villar.
El camí comença baixant suaument per la vora d'una paret de pedra i poc a poc va acostant-se a la vessant de la muntanya poden vore al davant nostre la profunda vall que obre el riu Villahermosa entre Zucaina i el Castillo.
 |
| Penyagolosa des de la Planeta. |
 |
| Camino del Villar. |
 |
| La vall del Villahermosa entre la Loma Benachera i la Atalaya. |
 |
| La Vall del Villahermosa cap al nord. |
Baixem per un morret a trobar la pista que entra al Villar i la travessem. A partir d'ací el camí es fa ample, empedrat i baixa fent voltes. Un exemple bellíssim de camí de ferradura ben traçat, no debades era el camí que havien de fer els veïns del poble fins per anar a moldre al molino del Villar, el més proper al poble.
A meitat baixada ens ix un senderol a la dreta i el seguim un tros a vore on va. Entra a unes penyes des d'on hi ha una vista magnífica del barranco del Centenar i dels tolls i salts que fa abans d'arribar al Chorrador. El senderol, molt fressat i equipat en alguns passos amb grapes i cordes, és el camí que segueixen els barranquistes per accedir a la part alta del barranc des del pàrquing del Chorrador.
 |
| El Villar. |
 |
| Revoltes al camí empedrat al molino del Villar. |
 |
| El barranco del Centenar dalt del Chorrador. |
Retornem al camí i caminem el curt tram que ens separa de la pista que entra fins al Villar. Passem per davant del molino del Villar, encara en condicions d'ús, i seguint la pista formigonada travessem el barranc per on baixa un curt però constant cabal d'aigua. Des d'ací enfilem al mas del Villar que s'alça al capdamunt d'una clapissa de pedres seguint l'antic camí que fa un parell de voltes per arribar a les cases.
Passem per la vora i veiem un veí a qui preguntem per l'estat de les sendes que ens queden fins a Cedraman. Ens comenta que estan bé, tan la de Cedraman com la que baixa al Chorrador, i ens explica també que el seu fill ha netejat la primera este estiu. Ho agrarirem.
 |
| El mas del Villar, rehabilitat i amb vida. |
 |
| El molino del Villar, encara en funcionament. |
 |
| Eixint del Villar. |
Continuem seguint les seues indicacions i el track que portem que ens porten sempre prop de la carena per on passa la ratlla del Castillo.
Arribem a un primer collet i per la dreta unes fites marquen el punt per on baixa una senda cap al mas d'Adelantado (i el Chorrador). Unes altres conviden a continuar recte cap a Cedraman i les seguim.
La senda no està sempre clara, hi ha diverses opcions, però fixant-nos en la més xafada, en alguna fita que trobem i en els punts i fletxes blanques (i el track) la seguim sense massa complicació ... almenys fins que arribem al barranco de Lorencet. Ací ens costa trobar la continuació doncs hi ha algunes possibles. Finalment és més fàcil que no sembla, s'ha de seguir uns metres barranc avall fins una zona més oberta on trobem alguna fita que ens porta a una antiga pista totalment tapada per les argelagues. Per sort ací sí s'ha netejat i el camí és clar i fàcil de seguir fins al mas de Perico.
 |
| Tram enfitat i poc evident. |
 |
| Senyals de l'incendi del 93. |
 |
| Tram recuperat i net. |
Arribem a la pista del masico de Perico cent metres abans de les runes del masico. A partir d'ara només cal seguir pista avall que ens portarà de tornada a Cedraman.
Uns metres més avant hi ha un cotxe enmig de la pista, és d'un caçador que està un poc més amunt buscant els gossos que han pujat seguint un senglar. Intercanviem unes paraules i continuem avall per la llarga baixada que ens porta a baixar pel Pinar de Fesol que fa honor al seu nom. Un pinar de pi rodeno creix a una zona de saulons. Ha escapat dels incendis i forma un bosc adult i amb poc de sotabosc.
Conforme baixem deixem a l'esquerra el mas de Fesol, o el que en queda d'ell. Ací l'antic camí baixava recte travessant el pinar però està perdut així que cal seguir les voltes de la pista.
Conforme baixem deixem a la dreta una pista que porta al camino de la Solana, antic camí, ara quasi perdut, que fa el mateix trajecte que hem fet nosaltres però per la falda de la muntanya fins al mas d'Adelantado, a la vora del Chorrador.
 |
| Pista del masico Perico. |
 |
| Pinar de Fesol. |
 |
| Cedraman des del Pinar. |
Camí caminant deixem enrere el Pinar de Fesol i entrem al Rebollarico. Ací també creixen els pins però anem trobant alguns roures, restes de l'antic rebollar que li va donar el nom.
Finalment passem per la vora de la fuente Roya abans d'enllaçar amb la carretera del Castillo. Només uns pocs passos ens separen del barrio Bruno de Cedraman on tenim el cotxe.
 |
| Fuente Roya. |
 |
| Cedraman. |
I per celebrar que per fi hem pogut enllaçar Cedraman amb Zucaina ens acostem al Castillo on ens espera un bon plat de xulles amb allioli. No som els únics que acabem així la jornada senderista, Carlos i la seua colla també fan cap allí per a dinar i entre ells es troba Toni, una gran alegria per acabar el dia.
Ací està el track:
Powered by Wikiloc
I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:
Estrecho de Cedraman
Cedraman al mas de Montón per los Morrones i el barranco de la Cimorreta
Circular al Castillo passant pel Remolcador, el mas Quemao, Cedraman i el Chorrador
Més informació:
- InfoZucaina
- Molino del Villar
- Cedraman
- Roncero, Enric (1998) Penyagolosa Ed. Alpina
- Muñoz Badia, Ricardo (1996) El Maestrazgo, l'Alcalatén, Ducado de Villahermosa Ed. Antinea
- Sancho Comins, José (1990) Itinerarios por el valle del Mijares Ed. Caixar rural Almassora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada