ALPINISME PER A XIQUETS A LA MADALENA

Com que estem de vacances escolars toca fer alguna cosa per a distraure els xiquets, així que hem anat a la Madalena de Castelló per a fer la cresta de les Serretes.
La idea inicial era fer la cresta de les Serretes i la de la Roca de la Seda, una ruta no molt llarga i distreta, però com sovint passa amb els menuts una cosa és el que volem i una altra el que acabem fent.

Així que hem aparcat dalt la Madalena, just a una zona de tauletes i sota un parc infantil, que de seguida han vist ells, i és que els xicotets tenen una vista molt fina per vore el que els interessa.
Només eixir hem aprofitat per fer un geocache dels molts que hi ha pels voltants i ens hem posat a la faena.

Pujada a la cresta.

El primer tram fins a la cresta han anat els xiquets davant, obrint camí per on els ha vingut bé i sense encordar.
És un tram no massa difícil i sobretot gens exposat, on una caiguda com a molt suposa un arrap o un bony.

Passos "complicats" per als menuts.

Així hem arribat a la part més alta i aèria de la cresta i l'hem passada defugint els llocs exposats, que en són ben pocs.

Enllaç amb l'aresta principal.

Per ací dalt corre una senda que puja des de la carretera i l'hem aprofitada en algun tros per avançar camí.

Senda de les Serretes.

Però els xiquets volien més així que ens hem encordat a sota d'un ressalt de 4 o 5 metres, poc difícil (pot ser un IIIº), i hem fet un poc d'escalada.

Escalada fugint de la senda.

Hi ha un passet vertical amb bones preses (per a un major) però per als xiquets es fa més complicat i cal ajudar-los des de dalt amb la corda.

Ressalt de II+/IIIº.

Després de l'escalada ens trobem a la senda que munta fent la volta a la penya que hem pujat. Amb bones vistes de la Plana ens aturem a esmorzar, que ja és hora.

Vistes de la Plana.

Continuem per la cresta evitant la senda. La cresta és ampla i no presenta cap dificultat fins que toca baixar-la on millor encordar els xiquets.

Tram "aeri".

Després fem la volta per la senda per baixar a un collet i enfilem un nou tram d'escalada (també evitable), més curt i amb més bones preses que l'anterior (pot ser un II).

Nou passet d'escalada.

I un tros més amunt deixem la senda a l'esquerra i pugem per l'última "paret" del dia. Un curt tram de 5 o 6 metres que ens puja a una penya allargada i aèria que de seguida baixa per juntar-se amb la senda.

El tram més complicat de pujar (per als xiquets).

Ací cal també encordar-se i buscar un poc més les preses doncs és més vertical (pot ser un III/III+).

Aeri i exposat.

La idea inicial era fer la ruta molt més llarga però entre unes coses i altres ja estem quasi dos hores per a fer este xicotet tram i els xiquets comencen a estar cansats, així que continuem per senda visitant un geocache que està just a la vora.

Geocache.

Un poc més amunt arribem a un encreuament de senders i trenquem a l'esquerra baixant de retorna a la Madalena. Just davant nostre s'alça el tossal de Ribalta que té una cara sud molt interessant amb cingles que conviden a l'escalada, tot i què jo només li conec una via.

El Tossal de Ribalta.

Baixem per la senda que passa sota un pinaret que creix a l'ombria de les Serretes camí del mas de Boira.
Els problemes que no hem tingut a la pujada els tenim a la baixada amb la pedra solta i les branques, però res que no es cure amb alcohol i betadine.

Senda al mas de Boira.

Arribem al mas i seguim una senda que va paral·lela a la carretera però per dalt, per dins del pinar de manera que el passeig és més agradable.

Senda vora la carretera.

Quan arribem a la senda de les Serretes (que hem passat abans a la cresta) ens toca eixir a la carretera i seguint-la arribem a la Madalena, però no sense abans vore una pedrera on hi ha un parell de xapes per a assegurar i que sembla ideal per a practicar amb els xiquets, caldrà tornar.
Finalment arribem al punt d'inici i el cansament dels xiquets desapareix només vore els tobogans, així que encara queda una estona abans de tornar cap a casa.

El més entretingut del dia.

Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

la madalena - cresta les serretes - tossal ribalta - la mirona
la madalena - cresta les serretes - cormo les creuetes més informació ací

Més informació:

• Cartoweb
• Ajuntament de Castelló

APRENENTS D'ALPINISTES PER RACA

Volíem trobar algun lloc fàcil per escalar amb xiquets al Tossal de Raca però al final ens ha eixit una ruta que puja a Raca més per senda que grimpant. Per compensar-ho baixa pel coll de Mancebo a buscar la part de dalt de les vies d'escalada del Racó de Coma i hem rapelat per elles retornant per la Roca del Migdia a l'inici. Però anem a pams.

Avui hem anat a fer un volt Àlvar, Josep Antoni i jo i com que la companyia es prestava hem fet una escapada curta per mirar de pujar al recte al Tossal de Raca.
Hem deixat el cotxe al final del Caminàs, just abans d'arribar al Polvorí i ens hem dirigit a les faldes de Raca després de travessar el barranc de Boira entre els horts de tarongers.

Aproximació pels horts.

Hem buscat un crestall per començar a pujar, per la vora d'un barranquís. Es tracta d'una vessant coberta d'un important rascler i sense apenes vegetació. No cal assegurar amb corda però és un bon lloc per provar coses doncs la roca és bona i està plena de forats, ponts i clevills.

Crestallet per a entretenir-se.

Eixim per dalt a una senda que seguim amunt, enfilant cap al cim. Esta vessant està plena de sendes però per sort al mapa de l'ICC (per a gps) apareixen totes (supose que, entre d'altres, cal agrair-li-ho a Sendallarga que han contribuït enviant els tracks, gràcies des d'ací).

Una de les sendes de Raca.

La senda puja per l'oest per una vessant desarbrada i el sol pega de valent. Arribats a un punt on gira a l'esquerra per a superar una crestereta fem un segon recte. Molt menys del que esperàvem.

Crestereta molt fàcil.

Girem a ponent cap al Mancebo per enllaçar amb el camí que puja des del coll del Mancebo i ens trobem una pista oberta fa poc (o és que fa molt que no passem per ací?) per pujar a un maset que estan rehabilitant. El camí antic, que passava per la porta, l'han desviat per anar directament al capdamunt del tossal on s'hi està el vèrtex geodèsic.

Tossal de Raca.

Les vistes de la Plana són magnífiques.

Mirant a Castelló, en primer terme el maset en obres.

Després de la foto de rigor desfem camí baixant cap al coll de Mancebo. La pista gira per baixar cap al Racó de Farol, on hi ha gent escalant, mentre nosaltres seguim recte al coll.

Zona d'escalada del Racó de farol.

Al coll hi ha una tauleta a l'ombra d'una garrofera. Just després agafem a l'esquerra l'antic camí de ferradura que puja des de Castelló. Es tracta d'un camí empedrat i ben traçat que baixa suaument a buscar la plana a l'altura del Polvorí i enllaça amb el Caminàs. Segurament fou un dels passos més usats per passar a l'altra banda de les muntanyes de Castelló.

Camí del coll de Mancebo.

Just a sota de la Llobera, i a un xicotet pla hi ha un encreuament de senders. Per la dreta baixa el PR-CV 378 que enllaça l'ermita de la Madalena amb la de Sant Vicent de Borriol, que continua per l'esquerra seguint el vell camí del coll del Mancebo, nosaltres però seguim recte camp a través sota les torres de la línia elèctrica. Cal anar a buscar la segona torre des d'on baixarem.
Arribem a la torre i trobem la última reunió de la via Mazinguer Z des d'on procedim a muntar un rapel improvisat amb una corda de 8 de 30 metres, bagues i mosquetons. Com que la corda és curta ens toca fraccionar el rapel en un pont de roca protegit amb un cordino a meitat.

Rapelant.

Josep baixa només agafant-se a la corda i és que li sobra classe per a tan poqueta paret, sobretot després del que va fer l'any passat.
Arribem a una nova reunió i com que es fa tard destrepem a la dreta buscant el fons del barranc de la Figueta on hi ha les vies d'escalada del Racó de Coma.
Des d'ací baixem seguint el camí d'aproximació a les vies, per dins del barranc fins que s'ix a l'esquerra per passar per dalt de la Roca del Migdia retornant al punt d'inici.

Barranc de la Figueta.

Ací està el track:



I ací altres tracks que comparteixen una part del traçat:

la coma - gralles - raca - sant vicent
roca migdia - la coma
madalena - raca - coll mancebo
ruta vies escalada raco de coma
via la llum del migdia



Més informació:

• Linares i Bayo, Cristià Toponímia dels pobles valencians: Borriol AVL, 2009, accessible a la web.
• Terrasit
• www.castellonaventura.com

DE L'ERMITA DE LA MADALENA AL CORMO DE LES CREUETES

Després de llegir les cròniques de Trotasendas i de Tiocanya fent la travessa de les Agulles de Santa Àgueda m'havien entrat ganes de grimpar un poc.
L'altre dia Dani va penjar una crònica on deixava pendent pujar al Cormo de les Creuetes i buscant, buscant vaig trobar un track de Tiocanya que hi pujava així que ja no teníem excusa per anar.
Hui havíem d'estar pronte a casa així que la ruta era curta, però intensa. Per completar la jornada grimpadora pensavem fer la cresta de les Serretes i pujar per la Parreta a les Creuetes i al Cormo, baixant pel mas de Xiva.
Al final la ruta ha eixit més interessant i divertida.
Hem eixit des del parking de l'ermita de la Madalena i ja des del primer moment hem anat al recte per les penyes cap a dalt. Hem fet el darrer tros pel camí de pujada per no contribuir a l'erosió de l'entorn arribant així a la porta de l'ermitori.
Ens hem fet una foto de record, més que res perquè hi havia uns quants que no havien pujat mai, per a un "castellonero de la soca" deu ser un sacrilegi (però com som de dellà lo riu de Millars...)

Ermita de la Madalena.

Passant per sota les runes del Castell vell hem arribat a un collet per on passa el camí que fa la volta al tossalet de la Madalena, i per on es pot baixar a la pedrera de les Serretes. Nosaltres hem seguit recte enfilant-nos al crestall de roca que s'alça just davant nostre.
La roca és molt bona, calcària fortament carstificada però que s'agafa molt bé. Per eixa mateixa raó (la qualitat de la roca) es va fer ací la pedrera per a extraure pedra per fer el port de Castelló. Encara està en funcionament la major part del tram de via fèrria que es va fer per a dur la pedra al port. Ara s'usa per a què els trens de mercaderies arriben al port.

Primer tram de la cresta.

Passem el primer tram de la cresta, el més espectacular i amb millor roca i trobem un senderol que puja des de la carretera del Desert. El caminoi puja al tossal de Ribalta, el nostre destí. en part per la cresta i en part pel costat.
Nosaltres optem per seguir la cresta sempre que podem però existeix l'opció d'anar per senda si hi ha algun tros que sembla complicat.

Tram falsament aeri.

Passem per la part més alta de la cresta on tenim les millors vistes. Tenim la sensació que anem per una cresta seriosa, encara que uns metres per baix passa un sender.
Baixem a un collet i abandonem la cresta per enfilar el tossal de Ribalta. Seguim per senda però la pendent no afluixa ans al contrari s'empina molt i arribem al tossal de Ribalta que ens falta l'alé.

Enfilant la darrera pujada.

La cara oest del tossal presenta un espadat considerable i és ací on hi ha oberta una via d'escalada clàssica. La banda est per on baixem és una ampla lloma. Per aquesta continua la senda.
Arribem a un ample coll que s'obre entre la roca de la Seda i un altre tossalet del qual no n'he trobat el nom.
A la roca de la Seda també hi ha una cresta interessant i possibilitat d'escalada clàssica. (ací hi ha un track que hi passa).

Pista prop del Mas del Bover. 

Baixem per un camí ample que es converteix en pista cap al mas del Bover, i abans d'arribar a les runes del mas girem a la dreta per un camí ample que baixa a la urbanització de Montornés.
Abandonem la pista per seguir una senda que enfila la part alta de la urbanització, però abans de travessar el barranc de les Apotecàries agafem una senda que remunta el barranc, entre el Cormo de les Creuetes i la carretera del Desert.

Senda al barranc de les Apotecàries.

Remuntem la barrancada per dins, fins que arribem a un punt on se'n fan dos. La més bona puja per l'esquerra a buscar el camí vell del Desert, ara senda, que passa per sota de la carretera i conflueix amb ella poc abans de les Creuetes. Nosaltres continuem per la menys evident que travessa el barranc i enfila una llarga pedrera que baixa des dels cormos.

Pujant la pedrera.

El pedregal de pedra solta ens fa patir de valent, mirant de no anar esvarant ni perdre passa. En poc de tros pugem quasi un centenar de metres i ens prometem que a l'altra farem la volta al revés per fer el pedregal de baixada.
Arribem al cim per on hi ha traces de sendes obertes pels porcs senglars (ens n'ixen un parell a la part alta) i seguim per un pas més fàcil però sense senda fins al Cormo.
Quan ja sembla que hem arribat ens trobem que només som a un fals cim, just abans del cim ver on hi ha clavada una creu pot ser per fer honor al seu nom. Ací es troben restes d'una construcció, pot ser alguna torre de vigilància relacionada amb el castell de Montornés que s'alça just davant.

Fals cim des del Cormo.

Baixem del fals cim i fem els metres finals fins al Cormo de les Creuetes. Les vistes són magnífiques però tenim pressa i no ens entretenim més que per a fer fotos. Hem de trobar el camí de baixada.

Cormo de les Creuetes.

El camí de baixada no és difícil. De tant en tant hi ha fites i també fletxes blanques que marquen el punt de pujada. El problema és que estan fetes per a indicar la pujada i no la baixada.

Baixant del Cormo de les Creuetes.

Només hi ha un tros de baixada complicada. Després de baixar uns quants escalons de roca arribem a una sendeta més clara que ens baixa al collet de les Creuetes, just on es junten el camí de la Parreta, el del mas de Xiva, l'entrada a la urbanització "El refugio" i la carretera.
Fem uns metres per carretera travessant el coll i agafem el camí del mas de Xiva a dretes. L'altra opció seria continuar un parell de centenars de metres i agafar el camí vell del Desert que baixa per l'esquerra de la carretera al mas del Bover.

El Cormo des del camí del mas de Xiva.

Fem la volta de la pista fins el mas de Xiva, passant per la font homònima i des del mas baixem a la Bassa per on agafem la senda que ens baixa al mas del Bover, tot travessant la carretera.
Pujant per la senda trobem un home que va tallant les branques que molesten els caminants amb un estrany falçó. És d'agrair esta faena desinteressada d'uns pocs netejant, obrint i enfitant sendes, que fa que la resta de caminants puguem disfrutar de la nostra afició.

Pinar del mas del Bover.

Arribem al planet on es troba el mas de Bover just davant del vell mas, ara assolat i del qual només en queden les parets.
Eixim al vell camí del Desert que seguim cap a la dreta. Per l'esquerra baixa des de les Creuetes. Passem només a pocs metres del nostre camí d'anada però ara seguim avall travessant el pinar per un camí ample cap al mas de Rambla.
Passem per davant del mas i al pinar s'obrin vells camps abandonats i alguns horts de tarongers.
Deixem a l'esquerra un senderol que puja a la roca de la Seda i arribem a la carretera travessant-la i baixant a creuar el barranc del mas de Xiva, que venim seguint des del seu naixement a la font del mas de Xiva.
Pugem per l'altre costat del barranc i enllacem amb el camí de l'Algepsar. Per ací passa ara el PR-CV-378 que enllaça l'ermita de la Madalena de Castelló i l'ermita de Sant Vicent de Borriol.
Anem vorejant el tossal de Raca i eixim a un camí asfaltat que travessa les finques de tarongers que s'arrapen a la muntanya.
Abandonem el camí asfaltat i el PR per travessar per un pinar, vora el barranc, ací anomenat ja de la Madalena.
Al arribar a l'escola de "la Magdalena" travessem el barranc i seguim per un camí paral·lel a la carretera fins al punt d'inici.

Arribant a la Madalena.

Abans d'arribar, vora la carretera, trobem un senyal indicatiu del Camí de Sant Jaume des de Castelló. El camí puja seguint la carretera del desert i passant per les Creuetes. És però més interessant, igual de fàcil i més curt pujar seguint el camí que hem fet de baixada (a l'inversa) o bé el vell camí del Desert des del mas del Bover.
Hem acabat la ruta però hui encara no hem acabat el patiment i ens queda el més dur del dia.

Sense paraules.

Ara ens queda menjar-nos un bon tros de carn per a recuperar forces. I una bona sobretaula.


Dificultat de la ruta segons l'escala MIDE:

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

la madalena - cresta les serretes - tossal ribalta - la mirona
la parreta - el racó de raca
convent - font salud - roca blanca
madalena - tossal de les gralles - coll del mancebo
mas de xiva - coll de la mola - la pobla

Més informació:

• terrasit
• Andreu Bellés, Joan Toponímia dels pobles valencians: Benicàssim Ed. AVL, València, 2010 accessible a la web
• Calculador del MIDE
• Asociación de amigos de la ruta jacobea Ultreia - Castellón
• Marco Moreno, F. Mateo Font, I. Rutas circulares. Desert de les Palmes Ed. Diputació de Castelló, 2002
• Vicente Queralt, Javier El Camino de Santiago de Castellón Ed. Diputació de Castelló, 2012