dissabte, 5 de maig de 2012

DE L'ERMITA DE LA MADALENA AL CORMO DE LES CREUETES

Després de llegir les cròniques de Trotasendas i de Tiocanya fent la travessa de les Agulles de Santa Àgueda m'havien entrat ganes de grimpar un poc.
L'altre dia Dani va penjar una crònica on deixava pendent pujar al Cormo de les Creuetes i buscant, buscant vaig trobar un track de Tiocanya que hi pujava així que ja no teníem excusa per anar.
Hui havíem d'estar pronte a casa així que la ruta era curta, però intensa. Per completar la jornada grimpadora pensavem fer la cresta de les Serretes i pujar per la Parreta a les Creuetes i al Cormo, baixant pel mas de Xiva.
Al final la ruta ha eixit més interessant i divertida.
Hem eixit des del parking de l'ermita de la Madalena i ja des del primer moment hem anat al recte per les penyes cap a dalt. Hem fet el darrer tros pel camí de pujada per no contribuir a l'erosió de l'entorn arribant així a la porta de l'ermitori.
Ens hem fet una foto de record, més que res perquè hi havia uns quants que no havien pujat mai, per a un "castellonero de la soca" deu ser un sacrilegi (però com som de dellà lo riu de Millars...)
Ermita de la Madalena.
Passant per sota les runes del Castell vell hem arribat a un collet per on passa el camí que fa la volta al tossalet de la Madalena, i per on es pot baixar a la pedrera de les Serretes. Nosaltres hem seguit recte enfilant-nos al crestall de roca que s'alça just davant nostre.
La roca és molt bona, calcària fortament carstificada però que s'agafa molt bé. Per eixa mateixa raó (la qualitat de la roca) es va fer ací la pedrera per a extraure pedra per fer el port de Castelló. Encara està en funcionament la major part del tram de via fèrria que es va fer per a dur la pedra al port. Ara s'usa per a què els trens de mercaderies arriben al port.
Primer tram de la cresta.
Passem el primer tram de la cresta, el més espectacular i amb millor roca i trobem un senderol que puja des de la carretera del Desert. El caminoi puja al tossal de Ribalta, el nostre destí. en part per la cresta i en part pel costat.
Nosaltres optem per seguir la cresta sempre que podem però existeix l'opció d'anar per senda si hi ha algun tros que sembla complicat.
Tram falsament aeri.
Passem per la part més alta de la cresta on tenim les millors vistes. Tenim la sensació que anem per una cresta seriosa, encara que uns metres per baix passa un sender.
Baixem a un collet i abandonem la cresta per enfilar el tossal de Ribalta. Seguim per senda però la pendent no afluixa ans al contrari s'empina molt i arribem al tossal de Ribalta que ens falta l'alé.
Enfilant la darrera pujada.
La cara oest del tossal presenta un espadat considerable i és ací on hi ha oberta una via d'escalada clàssica. La banda est per on baixem és una ampla lloma. Per aquesta continua la senda.
Arribem a un ample coll que s'obre entre la roca de la Seda i un altre tossalet del qual no n'he trobat el nom.
A la roca de la Seda també hi ha una cresta interessant i possibilitat d'escalada clàssica. (ací hi ha un track que hi passa).
Pista prop del Mas del Bover. 
Baixem per un camí ample que es converteix en pista cap al mas del Bover, i abans d'arribar a les runes del mas girem a la dreta per un camí ample que baixa a la urbanització de Montornés.
Abandonem la pista per seguir una senda que enfila la part alta de la urbanització, però abans de travessar el barranc de les Apotecàries agafem una senda que remunta el barranc, entre el Cormo de les Creuetes i la carretera del Desert.
Senda al barranc de les Apotecàries.
Remuntem la barrancada per dins, fins que arribem a un punt on se'n fan dos. La més bona puja per l'esquerra a buscar el camí vell del Desert, ara senda, que passa per sota de la carretera i conflueix amb ella poc abans de les Creuetes. Nosaltres continuem per la menys evident que travessa el barranc i enfila una llarga pedrera que baixa des dels cormos.
Pujant la pedrera.
El pedregal de pedra solta ens fa patir de valent, mirant de no anar esvarant ni perdre passa. En poc de tros pugem quasi un centenar de metres i ens prometem que a l'altra farem la volta al revés per fer el pedregal de baixada.
Arribem al cim per on hi ha traces de sendes obertes pels porcs senglars (ens n'ixen un parell a la part alta) i seguim per un pas més fàcil però sense senda fins al Cormo.
Quan ja sembla que hem arribat ens trobem que només som a un fals cim, just abans del cim ver on hi ha clavada una creu pot ser per fer honor al seu nom. Ací es troben restes d'una construcció, pot ser alguna torre de vigilància relacionada amb el castell de Montornés que s'alça just davant.
Fals cim des del Cormo.
Baixem del fals cim i fem els metres finals fins al Cormo de les Creuetes. Les vistes són magnífiques però tenim pressa i no ens entretenim més que per a fer fotos. Hem de trobar el camí de baixada.
Cormo de les Creuetes.
El camí de baixada no és difícil. De tant en tant hi ha fites i també fletxes blanques que marquen el punt de pujada. El problema és que estan fetes per a indicar la pujada i no la baixada.
Baixant del Cormo de les Creuetes.
Només hi ha un tros de baixada complicada. Després de baixar uns quants escalons de roca arribem a una sendeta més clara que ens baixa al collet de les Creuetes, just on es junten el camí de la Parreta, el del mas de Xiva, l'entrada a la urbanització "El refugio" i la carretera.
Fem uns metres per carretera travessant el coll i agafem el camí del mas de Xiva a dretes. L'altra opció seria continuar un parell de centenars de metres i agafar el camí vell del Desert que baixa per l'esquerra de la carretera al mas del Bover.
El Cormo des del camí del mas de Xiva.
Fem la volta de la pista fins el mas de Xiva, passant per la font homònima i des del mas baixem a la Bassa per on agafem la senda que ens baixa al mas del Bover, tot travessant la carretera.
Pujant per la senda trobem un home que va tallant les branques que molesten els caminants amb un estrany falçó. És d'agrair esta faena desinteressada d'uns pocs netejant, obrint i enfitant sendes, que fa que la resta de caminants puguem disfrutar de la nostra afició.
Pinar del mas del Bover.
Arribem al planet on es troba el mas de Bover just davant del vell mas, ara assolat i del qual només en queden les parets.
Eixim al vell camí del Desert que seguim cap a la dreta. Per l'esquerra baixa des de les Creuetes. Passem només a pocs metres del nostre camí d'anada però ara seguim avall travessant el pinar per un camí ample cap al mas de Rambla.
Passem per davant del mas i al pinar s'obrin vells camps abandonats i alguns horts de tarongers.
Deixem a l'esquerra un senderol que puja a la roca de la Seda i arribem a la carretera travessant-la i baixant a creuar el barranc del mas de Xiva, que venim seguint des del seu naixement a la font del mas de Xiva.
Pugem per l'altre costat del barranc i enllacem amb el camí de l'Algepsar. Per ací passa ara el PR-CV-378 que enllaça l'ermita de la Madalena de Castelló i l'ermita de Sant Vicent de Borriol.
Anem vorejant el tossal de Raca i eixim a un camí asfaltat que travessa les finques de tarongers que s'arrapen a la muntanya.
Abandonem el camí asfaltat i el PR per travessar per un pinar, vora el barranc, ací anomenat ja de la Madalena.
Al arribar a l'escola de "la Magdalena" travessem el barranc i seguim per un camí paral·lel a la carretera fins al punt d'inici.
Arribant a la Madalena.
Abans d'arribar, vora la carretera, trobem un senyal indicatiu del Camí de Sant Jaume des de Castelló. El camí puja seguint la carretera del desert i passant per les Creuetes. És però més interessant, igual de fàcil i més curt pujar seguint el camí que hem fet de baixada (a l'inversa) o bé el vell camí del Desert des del mas del Bover.
Hem acabat la ruta però hui encara no hem acabat el patiment i ens queda el més dur del dia.
Sense paraules.
Ara ens queda menjar-nos un bon tros de carn per a recuperar forces. I una bona sobretaula.


Dificultat de la ruta segons l'escala MIDE:


Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

la madalena - cresta les serretes - tossal ribalta - la mirona
la parreta - el racó de raca
convent - font salud - roca blanca
madalena - tossal de les gralles - coll del mancebo
mas de xiva - coll de la mola - la pobla

Més informació:
  • terrasit
  • Andreu Bellés, Joan Toponímia dels pobles valencians: Benicàssim Ed. AVL, València, 2010 accessible a la web
  • Calculador del MIDE
  • Asociación de amigos de la ruta jacobea Ultreia - Castellón
  • Marco Moreno, F. Mateo Font, I. Rutas circulares. Desert de les Palmes Ed. Diputació de Castelló, 2002
  • Vicente Queralt, Javier El Camino de Santiago de Castellón Ed. Diputació de Castelló, 2012

4 comentaris:

  1. Vaja,Xavier,te m'has avançat jejeje.
    Prenc nota d'aquesta ruta per quan tinga ganes de grimpar.

    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Et recomane que la faces al revés per baixar la pedrera.

    ResponElimina
  3. Un track aventurero. Me la apunto también

    Saludos

    ResponElimina
  4. La baixada per la pedrera deu ser divertida. La pujada ... no he inclós a la crònica els comentaris que van fer.
    Hi ha un parell de crestes: la de les Serretes i la de la Roca de la Seda que també són interessants i es poden combinar amb l'agulla.

    ResponElimina