dimarts, 15 de maig de 2012

DE VILAFRANCA A L'ESCOLA DEL CANTO PEL MOLÍ COLAU

Hui he pujat a Vilafranca per fer una ruta amb Juan Ramón. S'han afegit dos amics seus que també es dediquen a les carreres de muntanya així que hem fet una volta no molt llarga però si molt ràpida que, a mi, m'ha passat factura al final.

Hem eixit des de la plaça (d'en Blasco) baixant pel carrer Costeres Eres a buscar els llavadors que es troben al fons del barranc de la Teuleria, que haurem de travessar per pujar al pla del Mosorro.
Passem per la vora dels llavadors i descartem un camí que puja per la dreta al Peiró de la Trinitat (i retorna, abalisat com a SL-CV-18.3) continuant per l'esquerra per un ample camí que remunta en diagonal. Deixem a sota les vegues i a l'altra banda, Vilafranca que s'estira al llarg del barranc.
Vilafranca a l'altre costat de les vegues.
Arribem al pla i girem a la dreta seguint el vell camí de Vistabella que travessa el pla del Mosorro. Anem tota l'estona entreparets per un paisatge construït i humanitzat per l'home on ha alçat parets per tancar Serrades, aguantar bancals, recollir aigua a les basses, delimitar caletxes, assegadors i sendes, resguardar-se en casetes, etc.
Deixem a la dreta una caletxa per on continua el SL que fa la volta pel Peiró de la Trinitat i seguim el camí de l'Estrella, per on continua també el vell camí de Vistabella.
Entre parets.
Abandonem un poc més avant el camí de Vistabella per seguir una estreta caletxa que a voltes s'obri i que travessa el pla de dalt. Travessem el xicotet barranc de les Teixeres i enfilem per un ample pas baixant cap a la capçalera del barranc de les Coves del Forcall. Just ací trobem una cisterna vora la pista que puja des del camp de Tir al cim del Picaio.
Travessem la pista i passem pel corral del Peraire, nou i en perfecte estat. Enclavat dins d'una muntanya pública (MUP CS042 de l'Ajuntament de Vilafranca) que s'estén fins al cim del Picaio i ocupa bona part del pla de dalt.
Seguim sense sender enfilant al recte cap al corral del Malladar, per on baixava el camí del molí Colau passant per algunes boniques construccions de pedra en sec.
Paredons i caseta de pedra en sec al pla de dalt.
Trobem finalment rastres de senda amb algunes fites i, seguint-la, arribem a un corralet assolat vora el carril que baixa del Picaio cap al corral del Malladar. Segons els vells mapes el camí de baixada al molí feia la volta a la roca del Migdia des del corral. Nosaltres seguirem un camí més curt baixant una pronunciada canal amb saragalls de pedra solta que ens durà a la vella senda acurtant el camí però fent-lo més perillós.
Canal de la roca del Migdia.

Trobem algunes fites de pedres en la baixada que ens ajuden a seguir el camí correcte però tot i així ens ajudem del track i de la descripció que en fa Pablo d'una ruta que baixa per ací. Cal anar amb conte perquè hi ha un parell de fils d'aram que travessen el sargall i ens podem dur un bon esglai.
Baixant el sargallar.

A la banda de baix trobem les traces del vell camí i, seguint-los, fem cap a un mas abandonat. Ens queda el dubte de si és el mas del Sargallar (el té ben aprop) o duu un altre nom.
Seguim uns metres passant per un magnífic exemplar de carrasca i arribem a la font del mas de Forés amb bassi de pedra i llavador reformat el 1953 com resa una inscripció.
Font del mas de Forés.
A la banda de baix una bassa rega una xicoteta horta, encara cuidada, que creix a l'ombra de dos grans nogueres.
Refem el camí fins el mas del Sargallar i baixem a la pista que baixa al molí Colau. Deixem a la nostra esquerra dalt d'un tossalet el mas de Forés de Baix. Més amunt i encara ben cuidat es troba el mas de Forés de dalt o d'en Badenes, enmig d'uns camps treballats.
La pista passa sota d'un rodal de carrasques monumentals i poc després ja podem vore el llit eixut del riu de Montlleó on baixem fent revoltes.
El Montlleó al seu pas pel molí Colau.
Passem per la vora de la Caseta del molí de Dalt i baixem pels bancals treballats fins al riu, deixant a la dreta la Caseta del molí Colau i a l'esquerra el molí mateix.
Travessem el riu, ara sec i pugem per l'ombria de la Miraveta on creix un pinar amb destaquen els boixos al sotabosc.
Girem de seguida a l'esquerra per una vella pista que puja un poc i, després de transpondre un rellomet, que acaba a un morral continuem per una senda prou bona i enfitada.
Anem per dalt de les voltes del riu que s'encaixa al fons de la vall. Passem un collet on deixem a l'esquerra una senda al mas de la Foia Varea mentre que nosaltres fem la volta a la foia per dalt, buscant el peu de la gran penya dels Castellets.
Senda als peus dels Castellets. Culla al fons.
Fem la volta dels Castellets per dalt del molí de la Cova que resta baix al riu. La senda gira per la solana on el pinar deixa pas als ginebres i savines mentre baixa a travessar el barranc dels Castellets que travessa per pujar a la pista que entra al mas homònim.
Continuem pista avant, travessant el pinar, fins que eixim a la pista de l'Alfarder que puja des del riu al pla de Vistabella. Continuem planejant per la nova pista, més ampla. El pinar espès ens impedeix disfrutar totalment del fantàstic paisatge amb el riu al fons.
Després d'una revolta on se'ns obre la vista cap als plans on es troben el mas de Molló, el molí del Pas i el de la Vinya trobem una vella senda, poc xafada que baixa cap al mas de Molló pel racó del Forn.
La senda es troba xafada per les vaques i, seguint-les, abandonem el vell camí empedrat, totalment tapat per la vegetació per baixar a trobar la font de Molló d'aigua ben fresca.
Des de la font continua un camí que segueix una goma que porta l'aigua fins el mas de Molló que es troba voltat de bancals ermats, ara pastures, ja ben prop del riu.
Mas del Molló
Continuem cap al riu que ja és a tocar i provem de baixar pel vell camí que unia el mas al molí del Pas, però desistim i baixem pels bancals com fan les vaques.
Arribem al molí on encara hi ha uns bancals d'horta treballats que aprofiten l'aigua que abans molia les moles.
El molí del Pas és el molí més espectacular d'este tram de riu. No tant per l'estat de conservació de la maquinària (que és prou bo) sinó pel magnífic casalici que l'alberga, amb volta de canó apuntada de tradició medieval. És molí de dos rodets, un per a la mola catalana i l'altre per la "límpia" que servia per separar el segó del gra.
Ací teniu un vídeo que explica el funcionament dels molins fariners de roda horitzontals:

I ací un molí restaurat al Pirineu francés:

Tot i que el mecanisme d'aquest darrer és un poc diferent ja que a l'haver tanta aigua no conta amb bassa i cup com els de les nostres terres interiors.
Després de visitar el vell molí travessem el riu i agafem un ample camí que passa per la vora del Mas de les Voltes, on trobem ja les marques blanques i grogues del PR-CV-294 que discorre des de Benassal al molí del Pas seguint l'antic camí que unia Benassal amb Vistabella (seguint la pista de l'Alfarder). El pas, ara net, es manté a certa altura sobre el riu fins que arriba a les restes del llavador de la font de la Comuna. La font sembla completament tapada per la vegetació i el vell llavador enrunat. Just davant es troba el molí de la Vinya a la vora d'una ampla volta del riu.
A partir d'ací remuntem una forta costera fins al Canto. El vell camí remunta fent llaçades i mitigant la forta pendent. Passa per la vora del mas del Bitxo, per sota del mas de Pepo i arriba finalment al mas i escola del Canto.
Pujada al Canto.

Tot este tros es troba desarbrat fruit de vells incendis que van desboscar el pinar que ho cobria. El matollar s'ha regenerat però el pinar està molt lluny de tornar a fer seu el que li pertoca.
Arribem a l'escola del Canto i visitem la vella aula i la casa de la mestra, voltades per una paret a la manera de pati.
Construïda al començament de la II República va arribar a tindre 30 alumnes a la dècada dels quaranta que van anar baixant a partir dels 60 quan comencen a despoblar-se els masos. L'escola es va tancar a principis dels 70 quan la nova política educativa va obligar els fills dels masovers a anar a l'escola-llar de Benassal, afavorint així l'èxode rural. Venien ací els fills dels masovers del riu Montlleó, tant de la part de Benassal com de Vistabella, alguns de tan lluny com des del mas Cremat a quasi una hora de camí. Fins i tot feien festes a la mare de Déu dels Desamparats que tenia una capelleta i per Nadal.
Escola del Canto.

Ací es troben el PR-CV-1 que enllaça el GR-7 a Culla amb el GR-8 a Iglesuela, passant per Vilafranca i el PR-CV-294. Just on s'encreuen els antics camins de Culla a Vilafranca (i a Mosquerola) amb el de Benassal a Vistabella.
Continuem per un camí enclotat entre parets de pedra que remunta un collet per on passa un ample assegador i deixem el camí de Benassal girant a l'esquerra seguint el camí de Vilafranca per una forta costera.
A la nostra dreta apareix el mas del Coll de les Vistes, per on passa el camí de Benassal que es veu just per darrere a l'arribar al canto de la lloma del Bord. Ací enllaçava el vell camí de Culla que feia una pujada més suau a la Lloma directament des del Canto.
Continuem ara per un ample assegador que travessa la llarga lloma, travessant un paisatge feréstec on només el romer, les savines, els ginebres i algun pinet o carrasca creixen entre el rocam.
Lloma del Bord.
El camí s'enfila cap a la dreta del Picaio, per on hem de passar a Vilafranca. Conforme anem arrimant-nos al Picaio el camí va baixant un poc a buscar el barranc de les Pinaroses i els pins i, sobretot, les carrasques van fent-se més abundants fins que arriben a formar un espès carrascar.
El camí baixa al barranc i el remunta un bon tros fins que passa davant de la Teuleria, on encara es pot vore el forn per fer teules.
Ací teniu un parell de vídeos on s'explica com es feien:
Després d'açò només calia coure-ho al forn.
Passem per les basses velles i noves de la Teuleria que reben l'aigua de la font de l'Om i pugem a una pista que de seguida arriba a un encreuament.
A l'esquerra tornaríem a baixar al mas de Forés de dalt o d'en Badenes, a la dreta queda la pista que pel Coll d'Ivol baixa a Benassal seguint, en part, el vell camí de Vilafranca a Benassal. Seguirem recte remuntant el barranc de les Pinaroses i deixant a la dreta els bancals del coll d'Ivol.
La pista abandona el barranc i remunta una vall soma coberta de pinar. Pujant per ella arribem a la ratlla de Terme, ample coll on parteixen els termes de Benassal i Vilafranca.
Cal transpondre el coll i baixar per la pista que continua per l'altra vessant, per la vora dels bancals del Serro fins arribar a les Coves del Forcall i, des d'ací, encarar la darrera pujada a Vilafranca, bé pel vell camí o per la nova pista.
Però les meues cames no estan per a seguir el ritme dels corredors, així que mentre ells continuen ... corrent! a Vilafranca jo m'ature a descansar i reprenc forces per continuar el camí tot per pista. Hem quedat que vindran a per mi amb el cotxe per a que no es faça tan llarga la pujada final.
No caldrà que ho facen ja que un masover que torna del mas cap al poble té a bé de dur-me fins a la plaça mateix on, just fa un moment, han arribat els meus companys, estalviant-los a ells el tornar amb el cotxe i a mi un parell llarg de quilòmetres.
Bancals als Serros.
Finalitzem així una ruta que té tot allò que es pot demanar: paisatges, patrimoni etnogràfic, velles sendes, boniques vistes, ... Tan sols recomanar roba d'abric en cas d'anar a l'hivern i molta aigua per quan apreta la calor.

Ací està el track:



Més informació:
  • terrasit
  • Arasa i Gil, Ferran Toponímia dels pobles valencians: Vilafranca Ed. AVL, València, 2008 accessible a la web
  • .Miralles, F. Monfort, J. Marin, M. Els homes i les pedres. La pedra seca a Vilafranca: un paisatge humanitzat Ed. Diputació de Castelló, Castelló, 2002
  • Barberà Miralles, B. Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antinea, Vinaròs, 2002
  • VV. AA. Sender de Petit recorregut PRV-1 Enllaç GR-7 - GR-8 Culla - Vilafranca - Iglesuela Ed. Centre Excursionista de Vilafranca, 1995
  • Ripollés Vicente, D. Monfort Prats, S. Camins i paisatges de Vilafranca Ed. Grup Ecologista de Vilafranca, 2001
  • Muñoz Badía, R. El Maestrazgo. L'Alcalatén. Ducado de Villahermosa Ed. Antinea, Vinaròs, 1996
  • VV.AA. Els masos de Benassal Ed. Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal, 2011
  • Fuster Puig, Pau Vistabella del Maestrat. Mapa i guia excursionista. Ed. Ajuntament de Vistabella, 2010
  • Web de l'ajuntament de Vilafranca
  • Web de l'ajuntament de Benassal
  • Web del club de muntanya de Benassal
  • Blog senderisme a Vilafranca
  • Alberg la Parreta
  • La Pedra en Sec a Vilafranca
  • Associació valenciana d'amics dels molins

3 comentaris:

  1. Hola Xavier.

    Primer que res felicitar-te per l'entrada,molt ben complementada amb els vídeos dels molins i de les teules.
    I després la ruta te molt bona pinta ¡i es prou llarga! ja fa temps que estic rumiant una ruta per Vilafranca per veure les Coves del Forcall i l'escola del Canto.

    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Una buena excusa para volver al oulet de montaña y renovar botas.

    Pronto te la copiamos

    ResponElimina
  3. Només recomanar-vos portar aigua. Hi ha dos fonts però al riu Montlleó a l'estiu fa prou calor.

    ResponElimina