diumenge, 27 de maig de 2012

COSTUR - MAS DE LA LLOMA

Com cada any el Centre Excursionista de Vila-real ha realitzat la clàssica pujada des de Sant Pasqual a Sant Joan de Penyagolosa (i en van quinze).
Moltes coses han canviat des de la primera pujada però moltes més continuen sent iguals any rere any esdevenint una tradició que es repeteix cada mes de maig.
Enguany només he pogut fer un tram del segon dia, des de Costur fins al mas de la Lloma.
A les sis del matí ens esperava l'autobús per pujar a Costur a tots aquells que no havíem eixit caminant des de Sant Pasqual. A les set del campaneret de Costur tocades,  i junt a la gent que ha fet nit allí iniciem la marxa.
Seguim l'itinerari tradicional eixint del poble pel carrer de Llucena  i arribant als Pou del Poble, magnífic exemple d'aljub de grans dimensions on s'arreplega l'aigua de pluja. Encara manté el sistema tradicional de filtrat de l'aigua a base d'argelaga. El bancal annex fou repoblat després del greu incendi del 2007 pel Centre Excursionista de Vila-real, tal i com es recorda a una placa.
Pou del poble. 

Iniciem la pujada al Cabeço pel camí del Collao passant per davant d'unes granges i el camí ample desapareix continuant la senda de tota la vida que remunta la vessant est del Cabeço. Abans de l'incendi un matollar alt clapejat de carrasques i alguns pins ho cobria tot. Ara el coscoll i l'argelaga tornen a créixer amb força i les carrasques rebroten més a poc a poc, però els pocs pins que hi havien han desaparegut.
El Cabeço.

El dia és núvol i no fa massa calor però es nota que l'any ha sigut sec i l'herba, normalment verda, està ja prou seca.
Després de passar per l'ampla lloma del Cabeço passem per la vora d'un parany i del mas de Corones. Els arbres dels paranys que trobem s'han escapat de l'incendi i són els únics exemplars grans de carrasques que es conserven.
Baixem del Cabeço i travessem bancals d'ametlers fins arribar a uns vells corrals assolats. Es tracta del corral dels Coixos. Ací girem a migjorn per seguir un tros del camí rel de les Useres a l'Alcora fins al Collao on, l'abandonem per enfilar dret amunt cap al mas del Quadrat per un antic assegador que puja recte fins a unes torres de la llum per girar per dalt d'un vell corral assolat remuntant un ressalt per enllaçar amb el PR-CV-341 que seguirem fins al bassot del comte i tornem a trobar un poc més avant fins la bassa de Baquero. De tant en tant trobarem cartells que indiquen els usos antics de les basses, pous i altres elements etnogràfics que trobem pel camí.
Mas del Quadrat.
Arribem al mas del Quadrat des d'on es tenen unes vistes esplèndides del Pla del Vinyé, l'Alcora i, si el dia és clar, la Plana, Espadà, i molt més.
Fem una breu parada per agrupar el grup i continuem per una pista que fa la volta a la part alta de la Trauanta. Abans de l'incendi s'anava per un sender que travessava un pinar espès però el pinar ja no existeix.
Passem per dalt del Bassot del Comte d'Aranda i deixem a l'esquerra les Trauantes de Figueroles que s'han escapat del foc, arribant al coll i bassa del Baquero. Trobem ací un sender abalisat que ve de les Useres.
Continuem per pista cap a les Trauantes de Llucena i al poc trobem una pedrera nova, encara xicoteta, que comença a menjar-se la muntanya just on antigament es trobava el vell sender que anava directe a les Trauantes.
Pedrera al camí de les Trauantes.
Passem pel mig de la pedrera, que es troba dins del terme de Llucena però a la ratlla de Figueroles, i continuem per la pista que ens ofereix unes bones vistes del barranc de la Volatera allà al fons i del mas de la Torreta a l'altra banda.
Arribem al mas de la Trauanta de Llucena, just a la vora de la ratlla de les Useres de tal manera que els bancals del mas ja es troben al terme de les Useres.
Les Trauantes de Llucena.
Passem per la vora d'un aljub i travessem el mas deixant les cases a l'esquerra. Una vegada passat i a la vora d'una vinya continuem per pista descartan el sender que segueix per la dreta i retorna a les Useres pel camí vell que enllaçava este poble amb Llucena.
Continuem pel camí de Llucena que passa per la vora del pou de les Trauantes, mig tapat pels esbarzers i deixem a la dreta un senderol poc evident amb algunes fites que puja al mas i font de la Serra i, poc després, un sender a l'esquerra que puja al mas i font de la Torreta pel mas de Dionisio.
Al cap de poc arribem al mas de la Tosquella, mig enrunat, on antigament ens aturàvem a esmorzar. Després de l'incendi que es va endur per davant els pocs arbres que feien ombra ja no ho fem. Continuem camí travessant el barranquet del mateix nom on sempre raja un fil d'aigua que baixa dels cingles sota el tossal de Goçalvo.
Comencem una dura pujada, deixant a la dreta a una revolta del camí un senderol perdut que duu a la font de la Tosquella d'aigua clara que neix d'una penya. Quan la pujada deixa pas a un camí planer arribem al trencall del mas del Pubill on ens aturem per a esmorzar.
Els cotxes que ens donen suport al llarg de tota la ruta ja es troben ací amb aigua fresca, fruita i dolços. Comença a fer calor però no hi ha ombres així que cal buscar la cuneta de la pista per fugir del sol i fer un mos.
Esmorzant.
Després de menjar cal continuar el camí. Deixem enrere la zona cremada però el paisatge continua dominat pel matollar i d'ombres hi ha ben poques.
Passem per dalt del mas de la Parra i enllacem amb la pista que puja des de Llucena i per on puja el PR-CV326. La seguim una trossada fins al coll de la Creu on travessem la serra del mateix nom.
Des d'ací dalt seguim l'ample assegador de la Creu que travessa la serra cap a la Lloma, que ja apareix davant nostre.
Assegador de la Creu, Penyagolosa al fons.
El camí és planer i bo però tenim ben bé una hora llarga fins la venta Talladures i es fa llarg. La monotonia la trenquen les magnífiques vistes del pla d'Atzaneta, la serra d'Esparreguera, o la Serra d'en Galceran a la nostra dreta o les Picosses, el Cabeço Pelat i Penyagolosa a l'esquerra.
Ens desvíem de la pista continuant per l'assegador que travessa la lloma del Conill per baixar cap la casa de Nelo de Carrera i deixem a l'esquerra els masos de Campredó per arribar finalment al pla de Talladures (o de la Foseta) on es troba la venta de Talladures i on entronca el camí que puja des de Llucena pel barranc de Casotes i per on continua el PR.
Per ací passava antigament el camí real de Llucena a Atzaneta per les Torrocelles i des d'ací es desviava l'antic camí real de Xodos passant per dalt de la Lloma Bernat, què és el que seguirem nosaltres.
Pla de Talladures.
Continuem passant vora les Roquetes dels Flares, deixant a l'altra banda del barranc de la Vall la gran masada de la Fogenta.
Girem a la dreta resseguint la capçalera del barranc per arribar a la font de la Fogenta on ja tenim novament els cotxes d'assistència deixant el camí antic que puja recte, ara quasi perdut del tot.
Arribem a una revolta on s'estan els cotxes i ens reagrupem per encetar la pujada a la Lloma.
Font de la Fogenta.
Continuem per la senda que passa vora la font de la Fogenta i, travessant vells bancals, arriba a la pista del mas de Simó just a la vora d'una vella calera. Seguint la pista s'arriba i travessa la portera que marca el pas del camí vell i, tot seguit, travessant vells bancals vorejats de carrasques pugem al mas del Collet.
Per una pista pedregosa i amb forta pendent pugem cap al mas del Collet de Dalt i abans d'arribar agafem a l'esquerra el vell camí empedrat que remunta passant pel Molló del Comptador i les Voltes Roges munta a la Lloma Bernat.
El camí està traçat realment amb traça de manera que la pendent és mínima i constant i permet pujar sense gran esforç els 200 metres de desnivell de la Lloma. Però el sol de maig cau a plom a migdia i l'aire no corre així que per l'esquena deforestada de la Lloma la calor és qui fa pesat l'ascens.
Camí de la Lloma, al fons les Voltes Roges.
Tot i així arribem dalt sense massa esforç. Les caparres ens acacen just dalt on dormen les cabres així que de seguida continuem el camí de baixada cap al Mas de la Lloma.
Lloma de Dalt.
Dalt la Lloma abandonem la pista que baixa a buscar el camí dels Pelegrins per seguir el camí del Mas de la Lloma. Tots dos són antics camins reals per anar a Xodos. Cal parar atenció a les fites situades a cada tros doncs la traça de camí fa molt que es va perdre i la poca gent que hi passa no permet que es torne a fressar.
Fent alguna passa més de la necessària deixem enrere els ginebres de les parts altes per trobar-nos cada vegada més pins, que esdevenen un pinar a l'ombria de la Lloma de Dalt. Antigament tota la Lloma era coberta de pins però els incendis li han donat l'actual fesomia deforestada.
Baixem per la vora de la Crebada, maset arreglat on hi ha estadants de cap de setmana, i enllacem amb l'ampli pati de la Lloma que s'estén des del mas de Sergio fins a les cases del mas.
Mas de la Lloma.
Allí ens està esperant Lluís que, com cada any, ens convida a llavar-nos i fer un glop d'aigua fresca i a l'ombra de les carrasques fem un mos de pa i el mullaoret que ens han preparat els cuiners del centre.
El grup amb els cuiners al mas de la Lloma.
Foto de Xema Vilar.
La resta del grup va continuar la ruta per Xodos cap a Sant Joan de Penyagolosa, però després de l'abundant dinar caminar sempre és més dur.

Ací està el track:



I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

sant pasqual - sant joan 2008 per xodos crònica  ací
sant pasqual - sant joan 2002 per llucena
costur - sant joan  (sant pasqual - sant joan 2007)
costur - sant joan  (sant pasqual - sant joan 2010)
la foia - les trauantes - la torreta
les useres - trauantes - la serra - gr33

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada