dissabte, 2 de juny de 2012

DE LA SALZADELLA AL TOSSAL D'EN CANES

Aprofitant la celebració de la Fira de la Cirera ens hem arrimat a la Salzadella a fer una ruta per a pujar al Tossal d'en Canes, que teníem pendent, i menjar cireres.
Hem canviat ja a l'horari d'estiu i hem eixit més enjorn de manera que a les huit ja estàvem de camí. A eixa hora el poble estava tranquil i només ens hem trobat molt de trànsit de llauradors que anaven a collir cireres per vendre-les a la fira.
Hem eixit del poble pel camí de la Gatellera, on coincideixen la Via Augusta, la ruta de les oliveres mil·lenàries i el camí vell d'Alcalà de Xisvert, què és el nostre camí.
Eixint del poble pel camí de la Gatellera.
Ens encaminem cap al barranc de la font d'en Seguer, vorejat per xops, àlbers i oms. Pot ser ací és on es trobava el gran bosc de salzes que li va donar nom a Salzedella, el camí de la Gatellera fa referència al mateix doncs gatell és el nom d'una varietat de salze (salix cinerea). Els antics salzes han donat pas ara a bancals d'oliveres i cirerers.
Poc després de creuar el barranc abandonem el camí de la Gatellera per on continua la Via Augusta i la ruta de les oliveres per desviar-nos pel vell camí d'Alcalà que puja pel Corral Nou.
El camí, asfaltat però estret, va pujant suaument travessant bancals d'oliveres i cirerers i algun camp de blat fins que acaba a un bancal amb algunes oliveres centenàries i vorejat per un parell de carrasques grans.
Ens adrecem a l'amo del bancal que està esporgant les oliveres per preguntar-li pel camí i, molt amablement, ens explica el camí a seguir, que en el tros que travessa el barranc de la coma Cabrera s'ha perdut.
Travessem el barranc per on ens indica i passem per un matollar baix fins uns pins on trobem una pista que puja cap al Corral Nou. Seguim la pista amunt deixant enrere els bancals treballats i adreçant-nos ja cap a les Serrancanes que tenim just al davant, cobertes de malla (coscoll) i pedregals, única vegetació que resta després dels incendis.
El Corral Nou, la Salzadella i el pla de Sant Mateu des del camí d'Alcalà.
Conforme anem pujant el panorama se'ns obri cap al pla de Sant Mateu, tancat al fons per la serra del Turmell i pel Port.
Deixem enrere el Corral Nou i el camí es fa més estret però continua estant molt ben traçat, i puja adaptant-se a les faldes de la serra. Passem per la vora d'alguns bancals abandonats on la malea creix amb força, i per llomes cobertes de malla i amb algun ginebre o llentiscle.
Pujant cap a Serrancanes pel camí d'Alcalà.
Ens ha vingut bé el matinar doncs fem camí a l'ombra que ens fan les mateixes muntanyes que més avant haurem de pujar.
Arribem a un punt on ens trobem just a sota del Tossal d'en Canes a l'altura del barranc Fondo. Abandonem el camí que continua cap a Alcalà per pujar al recte. A partir d'ací cal pujar camp a través pel millor camí possible. Per sort la roca aflora en superfícia i la malla no és molt alta així que sense massa dificultat trobem un pas fins al cim.
Pujada al recte al Tossal d'en Canes.
Arribem finalment al capoll de la serra on un rasclet calcari ocupa el cim. Les vistes són magnífiques ja que ens trobem en un punt elevat i estratègicament situat des d'on podem fer una volta completa a bona part de les muntanyes del nord valencià.
Al nord destaquen la serra del Turmell i el Port, també el Montsià a la veïna Catalunya. A l'est una ampla vall (la vall d'àngel) deixa pas a altures més modestes i a la serra d'Irta, separada pel corredor on passa la carretera general, el tren i l'autopista. Al sud, un seguit de serres s'estèn fins a la Plana, distingim el tossal de Subarra, el desert de les Palmes, i al fons, poc visible per la boira, la Serra d'Espadà. Finalment a l'oest es troba el riu de Segarra que corre cap al riu de les Coves i darrere d'ell i les Llacunes el Molló dels cinc termes (separant Sant Mateu de Catí), la serra de la Nevera de Catí, la Serra d'en Galceran i al fons, les moles i llomes dels ports i el maestrat aragonés. Dominant-ho tot, com sempre, Penyagolosa.
Vèrtex geodèsic del Tossal d'en Canes.
Després de les fotos de rigor continuem el camí pels cims de les Serrancanes cap al nord. No hi ha senda però sí fites que van marcant el camí encara que s'han de buscar bé.
El camí no és recte sinó que va fent voltes per a buscar les penyes i fugir de la malla fins que arribem al Molló de la Givida des d'on cal travessar uns carrasquissos per a tornar a trobar les fites.
Caminant per les Serrancanes.
Arribem al final de la serra principal i el camí baixa per l'esquerra a buscar un collet a la capçalera del barranc de la Coma Cabrera. La baixada és per una vessant coberta de malla i cal anar atent de no perdre el senderol enfitat.
Arribem finalment a una ampla senda, netejada recentement, que baixa des del corral de la Porrona cap al barranc del Pou del Roure. Enfilem senda amunt cap al corral on apareixen els primers pinars de repoblació.
Senda a la Porrona.
Coronem a la Porrona, vora el corral, i continuem per una pista que passa per la vora d'un aljub i s'enfila cap al coll de les Estelades. Fem camí per un pinar de repoblació adult, que s'enfila per l'ombria i transpon a la solana de les Estelades, ja en terme de Santa Madalena.
Pista dalt les Estelades.
Passem molt prop del Carreró de la Canal, però no aconseguim saber exactament on queda tot i que hem preguntat i ens l'han assenyalat des de baix al pla.
Arribem a una cruïlla de camins i continuem avall pel camí vell de Santa Madalena que puja des de la Salzadella a les Estelades. El camí es converteix en senda i baixa molt a prop de la nova carretera que uneix els dos pobles fins que, eixint del pinar, es junta a la carretera.
Camí de les Estelades.
Encara ens queda un bon tros per carretera i el sol ja pica. Fem camí de pressa deixant enrere alguns pinarets que alternen amb bancals treballats i, sobretot, erms. Hem d'anar alerta doncs la carretera presenta prou trànsit.
Carretera de Santa Madalena.
Entrem finalment a la Salzadella passant per davant del cementeri i pel Peiró de Sant Josep.
Ja ací hi ha gran quantitat de cotxes aparcats i un poc més avant es troben uns camps habilitats com a pàrquing.
Hem arribat a l'hora prevista, just per a la inauguració de la fira de la Cirera i allí ens trobem les autoritats ben mudades amb vestit i corbata, més suats que nosaltres que baixem de la muntanya.
Entrant a la Salzadella.
Només ens queda disfrutar de la fira, de les cireres i d'un bon refresc.


Ací està el track de la ruta:


I ací un parell de tracks que comparteixen un trosset de la ruta:

salzadella - ermita dels angels - salzadella
cervera - la salzadella més informació ací


Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada