LUDIENTE A BENACHERA I LA GIRABA

Aprofitant que han netejat sendes per a fer la I carrera de montaña Villa de Ludiente hem anat a fer el recorregut de la carrera (llevat d'un xicotet tram) sense por de punxar-nos.
Hem eixit des del Puente Viejo, a la vora del riu, amb la idea d'acabar amb un refrescant bany a algun dels tolls propers.
Travessem el riu pel pont i continuem pel camí real de Cirat, ací pista, passant per sota del Corral del Río, per on retornarem.
Fem uns pocs metres i, per la vora d'uns bancals d'oliveres, agafem un ample camí empedrat que puja cap a Benachera. El camí ha estat recentment netejat i conserva el seu magnífic empedrat que s'ha salvat de motos i bicicletes gràcies a les "tollagas", esperem que la neteja no servisca per a erosionar el vell empedrat.

Camí de Benachera.

El camí puja fent voltes buscant un rellomet que seguirà amunt cap al Cabezo de Mingoyerbas. Des d'ací baixava l'antic camí de Benachera fins el corral del Río però es troba prou perdut.
Continuem pujant per l'ampla traça del camí fins que eixim a una pista, que només toquem uns moments per tornar a pujar per l'ampla senda. És una llàstima que en alguns llocs on el camí puja fent voltes s'haja optat per netejar-lo recte, sense respectar el seu traçat original tot i que no suposa massa treball afegit a la magnífica tasca de neteja que s'ha dut a terme.
Passem per la vora d'un bancal d'oliveres (fins on puja la pista anterior) i continuem per un tros més pendent (al no haver-se respectat les revoltes originals) i des d'on comencem a tindre una molt bona vista de Ludiente per entre els pins que tot ho cobreixen.
Quan ens trobem ja sota el Cabezo el camí gira a la dreta buscant el barranco del Milano, que passa al nord del Cabezo, i passa sota uns cingles.

El camí als peus del Cabezo de Mingoyerbas.

La vegetació canvia i els pins es troben ara acompanyats de savines i ginebres que creixen al terreny més rocós i amb menys molla.
Deixem un senderol a la dreta que va cap al Cabezo Royo i assolim l'ampla esquena del Cabezo de Mingoyerbas.

Savines i ginebres al Cabezo.

Ací dalt el pinar deixa pas a un bosquet aclarit de savines i ginebres joves.

Trobem un senderol que mou a contrapèl i baixa al mas del Cabezo. Nosaltres seguim rectes passant per la vora d'un bancal encara treballat amb vinyes i oliveres. Poc després arribem a un camí formigonat, ja a les envistes de Benachera.

Ens trobem a l'extrem d'un gran altiplà i ara el recorregut és planer (es tracta del bloc Benachera-Herrerías-Jara). Davant nostre s'estenen camps cultivats a un xicotet pla anomenat de la Ventosa.

Passem per la vora de l'ermita de Santa Rosa, des d'on una pista baixa cap a la Peña Perdiz, per on passa el camí Real de Cirat.

Continuem per pista, passant per la vora d'un corral nou amb una vella bassa anomenada, amb propietat, el Navajo. Per sota baixa una senda a buscar la Casa Tadeo per las Hoyas. Nosaltres ens desviem un poc més avant pel vell camí que va directe a Benachera.

La Benachera i Penyagolosa al fons.

Benachera és un gran conjunt de cases, el que s'anomena una masada, agrupades en un llomet que mira cap al nord i voltada per fèrtils terres de conreu. L'existència d'aquest grupet de cases s'explica per l'extensa plana que l'envolta i el tipus de sòl doncs ací el calcari que tot ho domina deixa pas a les argiles i arenisques grogues, terres més frescals i que retenen més l'humitat. La masada es situa també dalt del principal punt d'aigua de la zona, la fuén del Azarollo.

Trobem encara un parell de persones a Benachera, cases arreglades i frontó nou, només els falta la llum que, per problemes diversos no ha pogut arribar tot i estar la línia de llum instal·lada amb torres i fils inclosos.

Continuem per la part baixa del poble per un carril que abandonem tot seguit per continuar per una senda que enfila cap a la Jara, desviant-nos a l'arribar a un nou carril per seguir al recte fins una ampla pista que recorre la Loma seguint un antic assegador.

Aquest tram és difús i perdedor. Per a la carrera han ficat cintes a les zones més difícils però sense elles (i fins i tot amb elles) és recomanable l'ús del gps.

Sender perdedor.

Continuem per l'ampla pista de la Loma, deixant a l'esquerra el mas de la Loma de Benachera, ja en terme del Castillo, i passant per la vora del vèrtex geodèsic de la Loma, continuem recte cap a la Jara.

Vèrtex geodèsic de la Loma Benachera.

Descartem una pista que segueix a la dreta i seguim recte fins que comencem a baixar. Ací deixem la pista que al cap de poc s'acaba i ens desviem a la dreta sense senda, resseguint (pressumptament) un antic assagador que gira cap al sud, passant just a sota dels altiplans de la Jara per un terreny sense sendes i cobert d'un espès pinar.

Baixada sense senda.

Anem baixant travessant antics bancals ara coberts de pins i saltant de bancal en bancal amb zones de forta pendent. De tant en tant hem de fer un tros de pujada per canviar de bancals fins que arribem a un tros on seguim una traça marcada per un mur que, més que senda, sembla una antiga trinxera.

Trinxera?

La resseguim una bona estona fins que tornem a abandonar-la per pujar novament a buscar uns bancals per salvar unes penyes que cauen a plom. Des d'ací hi ha una bona panoràmica de la vall del Villahermosa amb el Castillo i la Giraba.

El Castillo i Penyagolosa.

Després de passar els bancals continuem pel senderol que hi pujava fins que eixim a una antiga senda, ben traçada i marcada que puja seguint un antic assegador des de la Giraba a la Loma Benachera i amb un ramal cap a la fuén del Azarollo (segons els mapes catastrals).
Deixem la senda que puja fent voltes, que sembla neta, i continuem cap avall pel pinar que, de tant en tant, deixa pas a clapes de carrasques.

Senda de baixada a la Giraba.

La traça del vell camí és clara, còmoda i fàcil de seguir. Ha estat netejada de fa molt poc. Des d'ací agrair la feina feta a qui corresponga i només lamentar que en alguns trossos per molt poc no s'han netejat les voltes i s'ha optat per fer-ho al recte (tot i que les cintes marquen molt bé el vell traçat). Fins i tot hi ha un lloc on se n'ix totalment de la traça i puja per vells bancals fent una volta més llarga, hem suposat que qui ha anat a netejar-ho ha perdut el camí original i, en compte de tornar enrere ha continuat amunt.
La senda baixa directa a la Giraba de Abajo, travessa una pista i continuem avall fins trobar la pista que puja de la Giraba de Arriba a Benachera. Ací el track de la carrera continua per pista una bona trossada tot i que el camí més curt (el vell) baixa directe a la Giraba de Abajo, ben a prop.
Arribem a una zona de bancals treballats i girem a la dreta a contrapèl per una pista que, deixem poc després per seguir una vella senda que baixa directa al mas de los Ances, ja a les envistes de la Giraba i a la vora dels bancals treballats que l'envolten.

Giraba de Arriba.

Fem un darrer tros per la pista de Benachera i arribem a la Giraba de Arriba, on hi ha font i bar. Nosaltres no ens aturem sinó que seguim recte a l'altra Giraba abandonant el track de la carrera que baixa al riu per tornar a pujar més avant. Ja comença a calfar el sol i mirem d'arribar de pressa.
Fem camí per la pista cimentada que enllaça les dos aldees i passem per dalt de la Giraba de Abajo (on també hi ha bar i font) per continuar per la carretera d'accés a ambdues.
No fem ni cent metres per la carretera i agafem una pista a la dreta que puja (també) a Benachera pel mas del Cabezo Royo. Al poc d'iniciar la pujada tornem a entrar al pinar, que és una constant en tota la ruta.

Pista al Cabezo Royo.

Poc més avant enllaça per la dreta una pista per on puja el track de la carrera des del Armajal.. Encara ens queda un bon tros de pujada, cimentada on és més costeruda fins que abandonem la pista per seguir recte, vora un tallafocs. Després de transpondre un collet on hi ha un corral (del Rodrigo?)enrunat deixem el camí vell, ara perdut, que baixava fent volta, i baixem al recte pel tallafocs.
Retrobem la vella senda que baixa per la fuén la Cuba, on regalima un rajolí d'aigua. Com a final de ruta és excel·lent i, tot i que ja el coneixem, no podem deixar d'admirar el paisatge amb el riu, les hortes i, dominant-ho tot, Ludiente, controlant el forcall del riu Villahermosa i el barranco Santana.

Senda de la Cuba amb Ludiente al fons.

Passem per dalt de la Presa des d'on agafa l'aigua la Acequia Mayor per a regar la Huerta de Arriba i les hortes de l'altra banda del poble. Des d'on som podem vore l'assut i el traçat de la sèquia que s'arrapa a les penyes fins que arriba a l'horta.
Arribem finalment dalt del Corral del Río, per on havíem eixit i refem el camí travessant el Puente Viejo.
Just a sota del Molino de Abajo, ara en runes, hem aparcat a l'ombra i és ací on canviem el calcer de muntanya pel d'aigua per a prendre el bany al toll de la Mula.

Prenent el bany a la Poza de la Mula.

Després del refredant (més que refrescant) bany ens estem una estona a l'ombra dels xops. Poc a poc el tranquil toll es va omplint de gent que acudeix a prendre el bany o el sol a vora el riu, però nosaltres malauradament hem de tornar cap a casa.


Gràcies a Julio, sense els seus escrits i coneixements no haguera sigut possible este post.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres tracks que coincideixen en part del recorregut:

el remolcaor - el castillo - la giraba - la granella
ludiente - la granella - la giraba
ludiente - pozo negro - peñas altas - collao
ludiente - benachera
poza negra - benachera - gavites
el tormo - benachera - el pozuelo més informació ací

Més informació:

• rochaludiente.wordpress.com
• Terrasit
• Alba, Isabel El habla de Ludiente Ed. Diputació de Castelló, Castelló, 1986
• Sancho Comins, Jose et al. Itinerarios por el Valle del Mijares Ed. Universidad de Alcalá i Caja Rural de Almazora, Almassora, 1990 podeu descarregar la part de Ludiente ací