TORRECHIVA AL TORMO

Hui tocava fer una ruta curta i, a ser possible, refrescant. Així que hem anat a Torrechiva per fer camí al Tormo i retornar (en cas que fos possible) pel riu de Millars.

Hem eixit de Torrechiva amb un airet fresquet que ajudava a caminar i sense sol, que encara no havia passat per sobre la Loma.
Hem començat a pujar pel vell camí de Ludiente, net i de traçat còmode recuperat per l'ajuntament de Torrechiva. 
El camí comença  als afores del poble  i de seguida comença a pujar, tot buscant el barranco del Mangranar, que travessa per pujar a Las Cabezadas on troba el vell camí veïnal que unia Toga amb el Tormo abans de construir-se la carretera actual.

Camino de Ludiente deixant Torrechiva al fons.

Sembla que tenim gent per davant ja que hem sentit veus, però l'espès pinar que cobreix els vessants de les muntanyes no ens deixa vore res.
Seguim per l'antiga carretera de terra, ara pista, fins que travessa el barranco del Pinar, ací l'abandonem a la dreta per una senda ben enfitada i que puja per la vora de la Peña del Gil. Esta senda ha estat modificada per a usar-la com a ruta de descens amb btt incloent bots, pedres i peraltant revoltes i alterant greument el sòl original.
Quan ja som prop de la Peña de Gil ens trobem amb els reressegats d'un gran grup senderista que puja davant nostre. Es tracta de la VI Marcha senderista de Torrechiva, organitzada per l'associació Abejorrock i que enguany puja a los Mores i retorna al poble. (ací està el track de la ruta penjat per Juanjo, que supose que anava davant davant doncs no ens vam vore).

Fent camí acompanyats.

Anem adelantant els reressegats i xerrant amb alguns d'ells. Allí trobem a Vicente Meseguer, de qui havia sentit a parlar però no coneixia personalment, a Amadeo (si no vaig errat) que pertany al CAMET del Tormo i ens explica on són (molt a la vora) les vies d'escalada de las Peñas Altas que ell va contribuir a obrir i equipar, i també a l'amic Carles Janés, que no se'n perd una.

Carlos Janés, tot un exemple a seguir.

Entre tot, hem arribat al "Camino real de Aragón" i passat pel peu de las Peñas Altas fins arribar al Pozuelo, on deixem el vell camí de Ludiente recuperat per Jesús Minguillón, i continuem cap a la Muela.
Ens despedim però dels companys de camí doncs ells segueixen recte al Jupillo per pujar a los Mores per la Venta mentre nosaltres baixem directes al Tormo per una senda enfitada també per Jesús i ara abalisada amb blanc i verd.
Comencem a baixar per la senda entre els pins mentre el sol, per fi, s'obri pas a esta banda de les muntanyes. Però l'ombra dels pins i el anar de baixada fa molt agradable el passeig, de fet, encara no hem suat.
Ens creuem amb un xic que puja corrents. Dona gust trobar-te gent per estes sendes, fins fa poc perdudes, sembla que vagen recuperant poc a poc la vida que sempre han tingut encara que amb una altra finalitat.

Baixada al Tormo.

Arribem a un encreuament però continuem les marques cap avall (les sendes que trobem estan incloses en esta ruta). Baixem a una pista i seguim recte, ignorant les marques, que tornarem a trobar un poc més avall a una senda més bona, ens estalviem així un poc de volta encara que la senda està un poc tapada.
Seguim la senda que enfila ja dret al Tormo eixint dalt la fuente de la Tejeria, on es troba la piscina i el frontó, i per la vora de la carretera arribem al Tormo.
Fins ací la ruta era fàcil, curta i clara, ja coneixíem les sendes per haver-les xafat abans i no hi ha massa quilòmetres. Ara ve la part d'aventura doncs hem de baixar al riu i buscar un pas per la vora o per dins del riu. Ja ens han advertit abans la gent de Torrechiva que hem trobat que "baja mucho río" doncs estan netejant alguna bassa o canal de la central elèctrica i ve tota l'aigua pel llit del riu, vore'm.
Eixim del Tormo pel camino real de Torrechiva que baixa a buscar la carretera per la vora del barranco de  Catino, deixant la coma de la Tejeria, amb els seus bancals d'horta a l'esquerra.

Baixant pel Camino real.

Baixem per un camí ample i ben acondicionat que al seu temps deguere ser important. Ara està encara en bones condicions. Arribem al cap de poc a la carretera de Montanejos que talla el camí passant en trinxera. Ens arrimem a preguntar a un home que està treballant uns bancals de més amunt per saber quin és el millor camí per baixar al riu i ens n'indica dos: el camí vell que baixa pràcticament recte i un altre, que ens recomana, que fa cap a un toll. També ens diu el nom de la partida: Los "diermos" (tot i que pel que explica vol dir los diezmos).
Continuem cap al riu per una pista que passa vora un pou i esdevé senda per la vora d'uns bancals treballats. De seguida arribem a un trosset d'horta just a la vora d'un gran toll.

Horteta vora riu.

Des d'ací hem de seguir per dins del riu que, com ja ens han dit, porta molta més aigua del normal. El camí que arriba ací està inundat i ens toca banyar-nos els peus un bon tros i, quan arribem al camí que passa a l'horta de Rambla Oliván el riu baixa tan fort que quasi se'ns enduu.

Travessant el riu.

Travessem el riu i passem per l'horta, quasi tota perduda, buscant un pas per la vora o per dins del riu, però baixa tan fort que fem mitja volta i tornem enrere cap a la carretera.
Pugem per les hortes del barranco Catino i arribem a la carretera vora la fuente del Piojo. Allí uns hòmens que prenen la fresca a la vora del bancal ens expliquen que ho tenim difícil per passar pel riu. Ens han vist de lluny i ens diuen que l'única opció és pujar cap a los Rosales i passar per dalt la muntanya, però que ara estan tots els camins perduts.
Continuem per la carretera una bona trossada fins que  només entrar al terme de Torrechiva ens tornem a desviar per una pista, avall cap al riu.

Tram de carretera.

Baixem per l'ombra del pinar mirant al fons com corre el riu en algunes zones i s'entolla en altres entre els canyissos i els joncars.
Arribem a les primeres hortes de Torrechiva a la partida de las Arenas i passem per la vora d'una bassa de reg, on acaba la pista. Des d'ací continuem per la vora de la Acequia Madre que rega totes les hortes de la banda esquerra del riu dins el terme de Torrechiva.
Com que la sèquia es neteja sovint hi ha un camí a la vora per a fer el manteniment i, encara que té algun tram un poc complicat, no presenta massa dificultat.

Acequia Madre.

Deixem enrere les hortes i passem per una zona, encara propera al riu, on la vegetació de ribera ho cobreix tot. Arribem un poc més avant a un lloc on es torna a obrir el riu i apareixen més hortes. A una d'elles trobem un hortolà i li preguntem pel millor camí per arribar a Torrechiva, resultant ser el què duem, seguir la sèquia i així ho fem.

Anem passant per la vora de les hortes treballades, i algunes ermes. Tomaques, bajoques, quereguilles, cebes i altres hortalisses alternen amb tarongers i altres arbres fruiters, i a la nostra esquerra, dalt la sèquia, es troben grans garroferes en bancals totalment abandonats.

Així abandonem l'horta i arribem a un punt on la sèquia s'obri pas per un espadat que baixa directe des de la carretera, ben prop i damunt nostre, fins al riu, als nostres peus i a prou distància per fer-nos mal en caure, tot i l'aigua que ens espera al fons. 

Vora riu.

Passem este últim tros més complicat i perillós i després de passar un aqueducte que salva el barranco del Pinar entrem a l'horta del Caño, que s'estén fins al barranco del Mangranar.
Des d'ací busquem una pista que corre per dalt nostre, paral·lela a la sèquia, i per on podem avançar a més bon pas fins al poble, que ja és a la vora. Deixem a la dreta les extenses hortes de Quinchas, ben cuidades i amb molta gent treballant-hi donada la proximitat al poble.
Entrem finalment al poble per la Ronda Mijares i, després de refrescar-nos per fora a la font i canviar-nos de roba ens refresquem per dins al bar més propet dels tres que hi ha a Torrechiva.

Ací està el track:



I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

torrechiva - la noguereta - los gavites més informació ací
torrechiva - la masadeta - barranco la higuera
toga - pilon - torrechiva - toga
toga - torrechiva - cuatro caminos - toga
ludiente - peñas altas - pozo negro - collao
el tormo - gavites - benachera - el pozuelo més informació ací
torrechiva - poza negra - fuentes de ayodar més informació ací

Més informació:

• Sancho Comins, J. (dir.) Itinerarios por el Valle del Mijares Ed. Caja rural de Almazora, Almazora, 1990
• Terrasit
• Catastro