dissabte, 9 de juny de 2012

PUJADA AL PINAR (LA SANTA) DES DE VILLAMALUR


Una vegada més tornem a acompanyar Pablo en el seu pelegrinar pels vèrtex geodèsics. Però esta vegada juguem en casa i ens permetem eixir més tard, acabar més prompte i fer algunes variacions sobre el recorregut original que podeu vore al blog de Pablo.
Com que hem eixit quasi tres quarts d'hora per darrere de Pablo, Mari i Jose hem fet la pujada a la Sierpe ben de pressa, i el tram per l'ombria del Pinar i Tajar no ens hem encantat gens, així els hem agafat just dalt de Torralba. Però anem a pams.

Hem eixit de l'àrea recreativa de la fuente el Prao, a la Rambla de Villamalur, lloc on es junten el GR-36 i el PR-CV-276 i continuen pujant pel corral del Mesillo o casa del Francés, coincidint en bona part amb el traçat de la nova carretera a Torralba. Ens separem poc després per seguir el camí vell que puja per la carena que separa el barranco del Mesillo del barranco Berniches per on retornarem.
Villamalur des del Camí de Torralba.
Continuem pel vell camí empedrat fins que fem les últimes revoltes per assolir el Alto de la Sierpe. La Sierpe però ja no hi és, la va desfer la carretera que ací travessem, només en resten algunes pedres que abans s'alineaven formant una serp de pedra que li dona nom al coll.

Barranco Berniches per on retornarem.
 Just a la nostra dreta es troba el Castillejo on es troben importants restes de trinxeres de la guerra, a hores d'ara quasi inaccessibles.. Ací també deixem el PR que continua per la fuente la Peña i Reca a Ayodar mentre que ens dirigim pel vell camí de Torralba que recorre les faldes del Pinar, per sota de la nova carretera.
El camí discorre per l'ombria resseguint les corbes de nivell i travessa els reguers que davallen al barranco de la Fuente Ramón, ací la vegetació és més fresca i trobem roures i falagueres a més de sureres i pins vers, que deixen pas a pins blancs a l'acostar-nos al Castillo de Vialeva on domina el calcari.
Falagueres a l'ombria.
El bosc torna a recuperar el lloc que li va furtar el gran foc del 94 i els pins jòvens creixen per tot arreu i són la promesa d'un bosc futur que entre tots hem de cuidar per a que torne a ser el que fou.
La senda puja al collet de sota el Castillo i baixa cap al barranco de las Montalbanas que baixa del Collado de la Rocha.
Comencem a pujar cap al collado de San Cristóbal, que separa l'Alto de San Cristóbal dels contraforts finals del Pinar. A meitat pujada se'ns uneix el camí vell de Matet que baixa del collado la Rocha i passa per la fuente las Montalbanas, abalisat en este tram com SL-CV-103.
Arribem al coll, per on passa la carretera de Villamalur a Torralba, i abandonem el GR-36 i el SL-CV 103 (que retrobarem més avant) que baixen a Torralba per la fuen Cerezos. Com que anem amb retard decidim no passar per Torralba i recurtar camí per la pista que des d'ací mateix recorre les faldes del Pinar fins a la carretera de Pavías.
Després d'un tros arribem a la senda que puja al Pinar des de Torralba. Just ací ens trobem amb Jose, Mari i Pablo que han passat pel poble.
Trobada amb Pablo, Jose i Mari.
Després de les salutacions de rigor continuem el camí pel SL-CV 103 que seguirem per pujar al Pinar.
Continuem per la pista deixant a l'esquerra la senda que puja directa al Pinar i passant per la balsa de las Majadillas i un poc més avant deixem la pista per enfilar una senda que puja continuament però suau per la part més espectacular del Pinar.
Ombria del Pinar.
Pugem per l'ombria de la serra on els pins alternen amb altres espècies més frescals com falagueres, orons i cirerers bords. Descartem un parell de sendes i continuem pujant passant per un ample pedregal que baixa fins la carretera i arribem a la pista del Pinar just a l'altura de las Suertes (o el Rellano, que amb els dos topònims sembla retolat).
Tram final de pujada al Pinar.
Continuem una trossada per la pista fins que trobem a la dreta una senda ben clara que puja a la Balsa del Pinar i, girant a llevant, segueix l'eix de la serra cap a la Santa.
Balsa del Pinar.
Fem una forta pujada i ja apareix davant nostre el vèrtex geodèsic on sembla que ja hi ha gent. Continuem planejant fins que ens desviem per assolir el vèrtex geodèsic del Pinar o la Santa. Just ací ens trobem quatre xics que baixen amb una samarreta de senderoextrem, els saludem de passada i seguim amunt fins a la Santa.
A Torralba s'anomena el Pinar tota la partida i específicament la Santa el cim on hi va haver una capelleta dedicada a Santa Bàrbara, desapareguda a la guerra.
Vèrtex geodèsic del Pinar.
Pablo i els companys s'amaneixen per esmorzar, nosaltres no tenim costum i tenim pressa però piquem un poc amb ells i ens despedim per retornar prompte a casa.
Baixem per la senda del Pinar, que baixa directament a Torralba però ens desviem per agafar un senderol que faldejant ens condueix al collado de la Rocha.
Collado la Rocha i el Tajar. Al fons la Ràpita.

 Anem seguint tota l'estona el SL-CV-103 que ara baixa pel barranco de las Montalbanas a buscar el GR-36. Nosaltres seguim recte per una senda que, en curta pendent, remunta cap a la pista del Tajar.
Fem camí ràpid per la pista que travessa tota la serra entre el Tajar i el Pinar, el primer el deixem a mà dreta poc després de coronar, l'altre a l'altra punta ja en terme de Villamalur.
El Tajar està ara protegit sota la figura d'una microrreserva de flora donada la singularitat de la zona on hi havia grans teixos abans de l'incendi.
Continuem per la pista que ens ofereix bones vistes sobre la Serra d'Espadà així com sobre la vall del Palància i els barrancs i valls del Millars.
Arribem finalment a un enforcall de camins: a l'esquerra hi ha una pista que entra cap al Tajar, recte la pista que puja a la caseta forestal del Pinar però nosaltres agafem una senda que baixa per la vora d'un aljub. El començament es troba poc clar però hi ha alguna fita i en fiquem una altra, una vegada agafada la senda el camí és clar i ben enfitat, baixant ràpidament cap a la carretera de Pavías a Villamalur.
Senda de baixada del Tajar.
Arribem en poc de temps a la carretera però no fem ni dos metres per ella abandonant-la a l'esquerra per una senda marcada amb una gran fita i netejada de fa poc que ens baixa cap al barranco Berniches. Fins ací va arribar el foc de l'incendi del 94. A la dreta els pins i alcornocs grans van escapar a les flames, a l'esquerra creixen els pins jòvens que han crescut a la terra cremada.
Arribem poc després a una pista que seguim avall i que, més avant, esdevé senda. Es tracta de l'antic camí real de Villamalur a Matet i a Pavías (el darrer per on hem baixat). Es tracta d'un camí ample i antigament empedrat. Conten al poble que per aquest camí pujaven carros i camions al mas del Catalán a la guerra per dur municions al front.
Camí vell de Pavías i Matet al barranco Berniches.
Anem baixant pel camí vell fins que ens trobem a l'alçada del Molino Berniches, just ací es veu el fons del barranc i una senda neta que passa per allí. Sembla que es pot baixar per un senderol no massa net ni clar i, encara que els companys no m'acompanyen, prove i arribe al barranc, just aigües avall de la fuente Berniches que naix al mig del barranc un poc més amunt.
La senda sembla netejada per poder accedir al molí i a la font des d'on ix un tub que duu l'aigua avall. Una senda ix per ací del barranc però no tinc temps de seguir-la.
Continue barranc avall passant per la bassa del molí i per davant del carcabà, i seguint per la sèquia que conduïa les aigües de la font per a regar les hortes de més avall. Fa anys ja vam passar a l'hivern i estava cobert de molses i molt humit, enguany està tot molt sec, més del què hauria d'estar, però tot i això el recorregut és bonic, travessant el barranc pels pontets de la sèquia fins que acabem a una pista que continua vorejant els pinars.
Camí pel barranco Berniches.
Ens tornem a trobar a la pista, que es junta amb el camí real, i un poc més avant arriba a la fuente el Prao tancant així el cercle.
Com que encara és prompte (només ens ha costat hora i mitja des de la Santa) ens aturem a Villamalur a fer la cervesa de torn i a tastar les cireres que li regalen a Ramiro.
Cireres de Villamalur.

Ací està el track:




I ací altres tracks que també fan part del recorregut:

villamalur - matet pel perrudo i catalan
pujada a l'alto del pinar
volta a l'alto del pinar
rambla - alto pinar - bco berniches
torralba - pinar - tajar - torralba
torralba - pavías - ceja pinar
torralba - pinar més informació ací
torralba - pinar - tajar - gr


Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada