Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cuenca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cuenca. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 de setembre del 2017

SENDERO INTERPRETATIVO DEL TORMAGAL AL GAMONAL


Aprofitem el cap de setmana per perdre'ns per la Serranía de Cuenca on hi ha tantes coses a vore que no tenim temps més que de fer-ne un tast.
Així, prèvia cita, visitarem el Parque Cinegético del Hosquillo on tenim l'oportunitat de vore en directe i de ben a prop llops i ossos, a més dels habituals cèrvols, bocs, senglars, i altres grans mamífers. També ens acostem a la Hoz de Beteta per conèixer-la de prop fent un passeig tan curt com interessant.
Però el motiu de l'entrada serà la visita al Monumento Natural de Muela Pinilla y el Puntal. Ací farem un curt i fàcil recorregut circular que ens portarà a visitar una de les «ciudades encantadas» de la Serranía, i també a pujar un vèrtex geodèsic.

Per començar la ruta hem d'acostar-nos a la Serranía Alta. A la vora de la carretera que des de Tragacete (o Beteta) es dirigeix a Peralejos, ja dins del parque Natural del Alto Tajo, comença la ruta de hui. Un rètol indica el pàrquing on deixar el cotxe, i un altre explica la ruta a fer.
La Muela Pinilla és una extensa mola calcària que s'alça a més de 1600 metres d'altura formant la divisòria natural entre les conques del Tajo i Xúquer. Les dolomies que formen la vessant del migdia es troben fortament karstificades formant un paisatge del què els geomorfòlegs denominen «ciudades encantadas» i que ací pren el nom de Tormagal.
Nosaltres comencem a caminar per la part baixa de la Muela on una àmplia «cañada» la separa de la Muela Hondonera. Ens trobem dins d'un pinar de pi roig amb un sotabosc escàs format per ginebres. Este és el paisatge vegetal que ens acompanyarà al llarg de tot el recorregut. Només en algunes parts s'afegeixen els rosers, coralets, ...
Informació del Monumento Natural.

Inici de la ruta per la Cañada Arenosa.
Conforme avancem per l'esquerra podem vore grans tormos que donen nom a tota la partida: el Tormagal. La ruta seria més interessant travessant-los o anant més prop, però de moment ens duu per una pista que travessa el pla fins que n'eixim a una altra transversal.
A partir d'ací girem a l'esquerra i ens endinsem al Tormagal. Comencem a vore arcs, coves, blocs elevats, castells, i tota l'extensa gama de formacions càrstiques que acompanyen estes formacions.
La pista travessa la formació, deixant a dreta i esquerra les formacions més interessants que conviden a abandonar-la i endinsar-se en un paisatge fantàstic. Nosaltres no ho fem però els xiquets s'ho passen en gran pujant i baixant pels «tormos».

Tormos vora camí.

Arc de roca.

Arribem finalment a un punt on un cartell ens convida a bandonar la pista i continuar per una senda desdibuixada que se n'entra al cor del Tormagal.
Comencem a passar ara pels «callejones» que es formen entre les formacions calcàries. Tot i estar abalisat amb pals indicadors no sembla que passe per ací massa gent, i és un bon lloc per vore animals ... anant en silenci que no és el nostre cas.
Enfilem un «callejón» que va estretant-se, i cap a la part final arribem a la Piedra Calavera. Extranya formació on l'erosió ha obert dos arcs rodons que s'assemblen als ulls d'una calavera.


Callejones.

Piedra Calavera.
No ens estem de fer-nos fotos abans de continuar camí. Ací l'estretor del paratge crea un ambient ombrívol on creixen alguns caducifolis, molses i polipodis, contrastant amb l'ambient més sec de les parts altes.
Eixim de l'estret i continuem per dalt vorejant altres talls de la roca fins que girem a la dreta i enfilem la part alta de la Muela, on l'estrat més dur no ha estat atacat per l'erosió que ha deixat al descobert estes formacions que només es troben als seus voltants.


Caminem al recte cap a una pista que recorre l'ampla esquena de la lloma del Gamonal. Per ella continua el recorregut cap al cim però nosaltres no ens estem de desviar-nos-en per guaitar l'altra banda de la Muela des d'on se'ns obre un ampli panorama cap al Alto Tajo i Sierra Molina.
Per la banda de llevant continuem amunt cap al cim on hi ha un vèrtex geodèsic i un mirador. Ací retrobem les formacions kàrstiques que voregen el cim, i també podem disfrutar d'unes magnífiques vistes cap al nord i l'est.

Dalt la Loma del Gamonal.


Vèrtex geodèsic del Gamonal.


Sierra Molina des del Gamonal.
 Només ens queda baixar. Estem molt a prop del punt d'inici i la baixada la fem quasi al recte, seguint els pals de direcció.
Travessem una primera part de tormos i continuem baixant entre el pinar de pi negre amb ginebre. Quant ja estem prop del final retrobem una altra zona de grans tormos que ens despedeix del paratge natural, arribant de seguida al pàrquing d'on hem eixit.





Ací està el track:


Powered by Wikiloc


Més informació:

dissabte, 15 de juliol del 2017

NACIMIENTO DEL RIO CUERVO


Un estiu més anem d'acampada a la sierra d'Albarracín, i aprofitem per fer una ruta de «naixements de rius». Així que visitem el naixement del Tajo (o almenys el seu monument) a Fuente García. El Estrecho del Infierno i el de San Blas, on naix el Xúquer a Tragacete , i finalment el naixement del río Cuervo veí de l'anterior. Encara de tornada ens acostarem al naixement del Guadalaviar però malauradament o es troba sec o no el vam saber trobar.

El més espectacular dels quatre naixements (i l'únic amb aigua) és el del río Cuervo, encara que la forta sequera d'enguany fa que no lluïsca tant com altres anys o en èpoques més plujoses.
Des del pàrquing seguim el «sendero del nacimiento», sender adaptat que ens porta fins a una cascada formada per l'acumulació de tobes o pedra tosca. La pedra tosca (toba) es crea al dipositar-se la calç que porta l'aigua en els llocs on s'estanca, normalment ho fa sobre les molses i altra vegetació que hi creix que, al morir-se, deixa els forats característics d'esta pedra més bé tova.

Cartell inici ruta.

Sender adaptat.

Cascada tobàcia.
Passada la cascada continuem riu amunt sempre prop de l'aigua de manera que podem contemplar les clares i fredes aigües del riu fins que finalment el travessem per un pont i ens en separem arribant a una explanada. Des d'ací tenim tres opcions: per la vora del riu continua la senda que duu a la surgència on naix el riu. Per l'esquerra retorna el sender per la vora dreta del riu fins al pàrquing, i recte mou el «sendero de la turbera» que ens torna al pàrquing però fent més volta.
Evidentment triem la primera acostant-nos a vore el naixement del riu que està a pocs metres. Ací el riu naix sota una balma d'entre les penyes. La vegetació que l'envolta li dóna un aire diferent al paisatge.
 
Senda del naixement.




Naixement del riu.

Després de visitar el naixement retornem a l'encreuament i continuem pel «sendero de la turbera». Ací el paisatge canvia a l'allunyar-nos del riu desapareixent la vegetació de ribera i deixant pas a un pinar amb boix.
La senda planeja un poc i comença a baixar per la vessant de la muntanya acostant-nos a una cova usada per a guardar ovelles. Guaitem l'interior obert en la pedra tosca, tan comuna en tota esta zona on descarrega l'aqüífer del Cerro de San Felipe abans de continuar la baixada.
Senda de la turbera.

Seguim baixant entre el pinar i arribem a un punt on enllaça amb el «sendero del pinar» la tercera de les sendes traçades al monumento natural del Nacimiento del Río Cuervo. Esta és molt més llarga i la deixem per a una altra ocasió, tal vegada combinant-la amb el Cerro de SanFelipe o el Estrecho del Infierno.
Passat l'enllaç el sender gira a l'esquerra i ens porta a passar per la vora de la turbera que li dona nom. Uns cartells ens adverteixen que és un lloc fràgil i no s'ha d'entrar.
Seguim uns metres més i enllacem amb el sender que retorna per la vessant dreta del riu. Només hem de continuar uns centenars de metres per ell i travessar-lo per estar de retorn al pàrquing després de la breu passejada.




Més informació:

divendres, 26 d’agost del 2016

CIRCULAR A LA LAGUNA DEL MARQUESADO

A Cuenca hi ha uns quants estanys d'origen kàrstic; la laguna de Uña, la de Talayuelas, las torcas, ... A la d'Uña ja vam estar fa uns anys i enguany li ha tocat el torn a una altra, la que li dóna nom al poble de Laguna del Marquesado.
Hi ha un sender marcat que ix des del poble remuntant el arroyo de la Laguna i fent la volta circular per a tornar al poble. Nosaltres però hem volgut estalviar un tros per defugir la calor i hem començat a caminar al punt on el sender es fa circular, a la partida del Charcón.

Laguna del Marquesado.
Deixem el cotxe sota una gran noguera per a que no li pegue el sol i comencem la ruta pel camino de Zafrilla, que puja per la dreta quan es bifurca el camí que puja des del poble. Per l'esquerra retornarem una vegada completem la ruta.

Travessem el arroyo o río de la Laguna i remuntem entre bancals d'horta que es rega de les aigües de la Laguna que fa d'embassament natural.
Cartell i geocaching.

 Remuntem uns metres el Tovar de la Laguna, barra tobàcia que tanca l'estany fent de represament natural, i allí mateix trobem un cartell que ens informa de les espècies vegetals que creixen als voltants i dins la laguna, algunes d'elles endèmiques d'este enclavament.
Vegetació aquàtica.
Deixem enrere el cartell i continuem per la senda que fa la volta a la Laguna. Abans de travessar el barranco de la Laguna se'n separa per la dreta el camino de Zafrilla, antic camí de ferradura que es troba ja prou perdut. Nosaltres seguim recte i deixem a l'esquerra un senderol que retalla fent la volta més curta.
Camino de los Cercados.
La vegetació canvia i a l'allunyar-nos un poc de l'aigua apareix un bosquet de roures i carrasques acompanyats de boix, però no dura massa. Quan retornem al nivell de l'aigua retrobem la vegetació de ribera.
Los Cercados.
Passem per dalt la Fuente del Tejo, on hi ha una caseta construïda damunt de l'ullalet, i seguim  un poc més fins a l'extrem nord de l'aiguamoll, travessant-lo per una pista que ens duu a la carretera de Valdemeca.
Fuentecillas.
Ara la ruta segueix per la carretera cap al poble de Laguna del Marquesado.
Passem per las Fuentecillas on hi ha un cartell de font i aprofitem per acostar-nos a una de les surgències a fer un glop d'aigua fresca abans de seguir acompanyats per l'ombra dels xopars de repoblació.
La Laguna des del nord.
Deixem la ruta abans d'hora acostant-nos a la Laguna sota uns xops i travessant antics bancals erms.
Arribem així al punt on desguassa l'aigua per l'arroyo de la Laguna. Estem novament al Tovar de la Laguna però esta vegada retornem al cotxe per la vessant dreta.
Camino de la Muela.
Busquem el camino de la Muela, per on continua la ruta marcada, i el seguim entre els bancalets de regadiu de la Huerta de la Laguna.
Hortetes a los Molinos.
Arribem a los Molinos, dos cases que ara han estat rehabilitades per a usar-les de segona residència. En la primera els xiquets disfruten amb els ànecs i ovelles que hi ha a un tancat, però no ens entretenim molt perquè ja estem a tocar del punt on havíem iniciat la ruta.





Ací està el track:


Powered by Wikiloc

Més informació:

diumenge, 18 d’agost del 2013

GEOCACHING A LOS CALLEJONES DE LAS MAJADAS

Una de les formacions geològiques més espectaculars de la Serranía de Cuenca són les anomenades "ciudades encantadas", la més famosa de les quals és la Ciudad Encantada de Cuenca. Una altra formació, no tan espectacular però menys turística són Los Callejones de las Majadas i és esta la que vam visitar.
La ruta del Parque natural de la Serranía de Cuenca per a visitar las Majadas fa un recorregut d'uns 3 a 4 km, fent voltes per les penyes i Callejones formats per l'erosió. Nosaltres però volíem allargar el recorregut fins los Miradores.
Aprofitant el PNSC-S02 que recorre las Majadas, el PR-CU-28 i el GR-66 vam improvisar una ruta que, a més, tenia l'atractiu de passar pels 8 geocaches que es troben a la zona (al final només en vam fer 7 perquè un se'm va passar al carregar-lo al GPS).

Inici del recorregut.
 Iniciem la ruta ben enjorn, com ha de ser, amb el doble avantatge de caminar amb la frescor del matí i de tindre los Callejones per a nosaltres sols.
La descripció de la ruta entre el laberint de pedres i carrerons seria difícil i costosa, només cal seguir les marques verdes, amb una fletxa (a voltes mig esborrada) per a anar avançant. Nosaltres vam estalviar la primera part de la ruta, molt interessant però que havíem fet abans, i vam eixir recte a buscar el traçat retallant el bucle sud.
Tormos erosionats.
 Les formacions rocoses es succeeixen una darrere l'altra i la vista no dona abast per copsar tot el que hi ha.
Arc natural.
 La millor manera de recòrrer el laberint de pedra és seguir les indicacions, no sempre ben situades, i és el que fem de manera que els xiquets s'ho passen molt bé buscant per on continua el camí. De tant en tant hi ha cartells que expliquen allò que trobem, així com cartells que ens informen de les diverses espècies vegetals que anem trobant.
Una altra opció és seguir el track penjat al final, encara que el track no passa per cap geocache, he esborrat els desviaments als mateixos perquè sinó perd tota la gràcia la seua recerca.
Cadascú veu unes figures diferents a les pedres.
 Travessem una pista que parteix per la meitat los Callejones i anem fins al punt més allunyat del recorregut, on es troba el geocache de més al nord, i retornem pel traçat que es desvia per a passar per la Cabeza del Tío Tito.
Cabeza del Tío Tito.
 Poc després trobem un vell camí, es tracta del camí que des de las Majadas va a Hoya Hermosa. Per ell passa el GR-66 camí d'Uña.
Abandonem ací el recorregut per los Callejones i seguim el traçat del GR. Sort que apareix als mapes de Topohispania perquè no trobem cap marca visible.
Camino de Hoya Hermosa.
Seguim el vell camí, que deguere ser ample però del qual ara només trobem les traces, fins que fem cap a una ampla pista que circula just a la ratlla de termes. Ací deixem el camino de Hoya Hermosa i enfilem al sud seguint la pista, enfitada de tant en tant amb grans fites de pedres.
Seguint el GR.
La pista passa per dalt d'unes llargues i suaus llomes on els pins alternen amb els prats.
Travessem la pista que travessa los Callejones just a la vora d'una paridera i seguim recte per un camí més estret i menys fressat.
Ací trobem el primer senyal que caminem per un GR. Un piló amb la inscripció i les marques però quasi tapat per una arlera.
Indicador del GR66.
Just a la vora d'una altra paridera travessem la carretera de Las Majadas a Uña, i trobem un indicador a Los Miradores. Cal seguir ara recte per una pista en molt bones condicions, ampla i recta i massa avorrida per a fer-la a peu.
Arribats a un punt prop de los Miradores el GR es desvia per a seguir per senda, coincidint amb el PR-CU-28, però nosaltres seguim per la pista, deixant la senda per a la tornada pel PR.
Pista a los Miradores.
Arribem així a los Miradores on ens espera un nou geocache i una molt bona vista de tots els voltants.
Des d'una plataforma condicionada situada al Picón del Tío Cogote ens dediquem a observar els Cortados que li donen un aire inconfusible al paisatge de la Serranía.
Es veu tot el barranco del Molinillo que s'enfonsa buscant el Cañón del Júcar, i just abans d'arribar-hi l'aqeducte del Molinillo per on passa el canal de la Toba, que duu l'aigua represada a la Laguna de Uña fins a la central elèctrica de Villalba.
Panoràmica del Barranco del Molinillo des de los Miradores.
Tornem sobre les nostres passes uns metres i de seguida ens desviem per seguir la senda per on discorren el PR i GR de camí a las Majadas.
La senda és molt més agradable que la pista, passant sota el pinar i sempre ben a prop dels grans cingles.
Marques del PR i GR, just al punt on es separen.
No fem però molt de camí fins que es separen: el GR retorna a la pista per on hem vingut mentre que nosaltres seguim el PR que va directe al pàrquing de los Callejones.
De camí encara aprofitem per buscar (i trobar) algun altre geocache. Qui millor s'ho passa, com sempre, els xiquets que ja estan agafant-li la traça de trobar-los.
Buscant geocaches.
El camí va separant-se poc a poc dels cingles i baixa per un terreny més pla cobert de pinar, però encara ens depara algunes sorpreses en forma de grans tormos atacats per l'erosió.
Camí entre dos tormos.
Poc després el camí esdevé un carril que, planer, arriba a l'entrada al pàrquing de los Callejones no sense haver passat a la vora del darrer geocache del dia.


Nota: la toponímia ha estat extreta de les publicacions citades avall i del MTN50 587 Las Majadas (1951) i del MTN25 de l'IGN.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc

Més informació:

  • Diversos Autors (2006) Registro oficial de senderos. Provincia de Cuenca. Diputación provincial de Cuenca
  • Monge, Alfonso; Bocos, Mª Victoria (1997) Rutas y paseos por Serranía de Cuenca Ed. SUA