Aprofitem el cap de
setmana per perdre'ns per la Serranía de Cuenca on hi ha tantes
coses a vore que no tenim temps més que de fer-ne un tast.
Així, prèvia cita,
visitarem el Parque Cinegético del Hosquillo on tenim l'oportunitat
de vore en directe i de ben a prop llops i ossos, a més dels
habituals cèrvols, bocs, senglars, i altres grans mamífers. També
ens acostem a la Hoz de Beteta per conèixer-la de prop fent un
passeig tan curt com interessant.
Però el motiu de
l'entrada serà la visita al Monumento Natural de Muela Pinilla y el
Puntal. Ací farem un curt i fàcil recorregut circular que ens
portarà a visitar una de les «ciudades encantadas» de la Serranía,
i també a pujar un vèrtex geodèsic.
Per començar la
ruta hem d'acostar-nos a la Serranía Alta. A la vora de la carretera
que des de Tragacete (o Beteta) es dirigeix a Peralejos, ja dins del
parque Natural del Alto Tajo, comença la ruta de hui. Un rètol
indica el pàrquing on deixar el cotxe, i un altre explica la ruta a
fer.
La Muela Pinilla és
una extensa mola calcària que s'alça a més de 1600 metres d'altura
formant la divisòria natural entre les conques del Tajo i Xúquer.
Les dolomies que formen la vessant del migdia es troben fortament
karstificades formant un paisatge del què els geomorfòlegs
denominen «ciudades encantadas» i que ací pren el nom de Tormagal.
Nosaltres comencem a
caminar per la part baixa de la Muela on una àmplia «cañada» la
separa de la Muela Hondonera. Ens trobem dins d'un pinar de pi roig
amb un sotabosc escàs format per ginebres. Este és el paisatge
vegetal que ens acompanyarà al llarg de tot el recorregut. Només en
algunes parts s'afegeixen els rosers, coralets, ...
Informació del Monumento Natural. |
Inici de la ruta per la Cañada Arenosa. |
Conforme avancem per
l'esquerra podem vore grans tormos que donen nom a tota la partida:
el Tormagal. La ruta seria més interessant travessant-los o anant
més prop, però de moment ens duu per una pista que travessa el pla
fins que n'eixim a una altra transversal.
A partir d'ací
girem a l'esquerra i ens endinsem al Tormagal. Comencem a vore arcs,
coves, blocs elevats, castells, i tota l'extensa gama de formacions
càrstiques que acompanyen estes formacions.
La pista travessa la
formació, deixant a dreta i esquerra les formacions més
interessants que conviden a abandonar-la i endinsar-se en un paisatge
fantàstic. Nosaltres no ho fem però els xiquets s'ho passen en gran
pujant i baixant pels «tormos».
Tormos vora camí. |
Arc de roca. |
Arribem finalment a
un punt on un cartell ens convida a bandonar la pista i continuar per
una senda desdibuixada que se n'entra al cor del Tormagal.
Comencem a passar
ara pels «callejones» que es formen entre les formacions calcàries.
Tot i estar abalisat amb pals indicadors no sembla que passe per ací
massa gent, i és un bon lloc per vore animals ... anant en silenci
que no és el nostre cas.
Enfilem un
«callejón» que va estretant-se, i cap a la part final arribem a la
Piedra Calavera. Extranya formació on l'erosió ha obert dos arcs
rodons que s'assemblen als ulls d'una calavera.
Callejones. |
Piedra Calavera. |
No ens estem de
fer-nos fotos abans de continuar camí. Ací l'estretor del paratge
crea un ambient ombrívol on creixen alguns caducifolis, molses i
polipodis, contrastant amb l'ambient més sec de les parts altes.
Eixim de l'estret i
continuem per dalt vorejant altres talls de la roca fins que girem a
la dreta i enfilem la part alta de la Muela, on l'estrat més dur no
ha estat atacat per l'erosió que ha deixat al descobert estes
formacions que només es troben als seus voltants.
Caminem al recte cap
a una pista que recorre l'ampla esquena de la lloma del Gamonal. Per
ella continua el recorregut cap al cim però nosaltres no ens estem
de desviar-nos-en per guaitar l'altra banda de la Muela des d'on
se'ns obre un ampli panorama cap al Alto Tajo i Sierra Molina.
Només ens queda
baixar. Estem molt a prop del punt d'inici i la baixada la fem quasi
al recte, seguint els pals de direcció.
Per la banda de
llevant continuem amunt cap al cim on hi ha un vèrtex geodèsic i un
mirador. Ací retrobem les formacions kàrstiques que voregen el cim,
i també podem disfrutar d'unes magnífiques vistes cap al nord i
l'est.
Dalt la Loma del Gamonal. |
Vèrtex geodèsic del Gamonal. |
Sierra Molina des del Gamonal. |
Travessem una
primera part de tormos i continuem baixant entre el pinar de pi negre
amb ginebre. Quant ja estem prop del final retrobem una altra zona de
grans tormos que ens despedeix del paratge natural, arribant de
seguida al pàrquing d'on hem eixit.
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada