diumenge, 24 de setembre de 2017

SENDERO INTERPRETATIVO DEL TORMAGAL AL GAMONAL


Aprofitem el cap de setmana per perdre'ns per la Serranía de Cuenca on hi ha tantes coses a vore que no tenim temps més que de fer-ne un tast.
Així, prèvia cita, visitarem el Parque Cinegético del Hosquillo on tenim l'oportunitat de vore en directe i de ben a prop llops i ossos, a més dels habituals cèrvols, bocs, senglars, i altres grans mamífers. També ens acostem a la Hoz de Beteta per conèixer-la de prop fent un passeig tan curt com interessant.
Però el motiu de l'entrada serà la visita al Monumento Natural de Muela Pinilla y el Puntal. Ací farem un curt i fàcil recorregut circular que ens portarà a visitar una de les «ciudades encantadas» de la Serranía, i també a pujar un vèrtex geodèsic.

Per començar la ruta hem d'acostar-nos a la Serranía Alta. A la vora de la carretera que des de Tragacete (o Beteta) es dirigeix a Peralejos, ja dins del parque Natural del Alto Tajo, comença la ruta de hui. Un rètol indica el pàrquing on deixar el cotxe, i un altre explica la ruta a fer.
La Muela Pinilla és una extensa mola calcària que s'alça a més de 1600 metres d'altura formant la divisòria natural entre les conques del Tajo i Xúquer. Les dolomies que formen la vessant del migdia es troben fortament karstificades formant un paisatge del què els geomorfòlegs denominen «ciudades encantadas» i que ací pren el nom de Tormagal.
Nosaltres comencem a caminar per la part baixa de la Muela on una àmplia «cañada» la separa de la Muela Hondonera. Ens trobem dins d'un pinar de pi roig amb un sotabosc escàs format per ginebres. Este és el paisatge vegetal que ens acompanyarà al llarg de tot el recorregut. Només en algunes parts s'afegeixen els rosers, coralets, ...
Informació del Monumento Natural.

Inici de la ruta per la Cañada Arenosa.
Conforme avancem per l'esquerra podem vore grans tormos que donen nom a tota la partida: el Tormagal. La ruta seria més interessant travessant-los o anant més prop, però de moment ens duu per una pista que travessa el pla fins que n'eixim a una altra transversal.
A partir d'ací girem a l'esquerra i ens endinsem al Tormagal. Comencem a vore arcs, coves, blocs elevats, castells, i tota l'extensa gama de formacions càrstiques que acompanyen estes formacions.
La pista travessa la formació, deixant a dreta i esquerra les formacions més interessants que conviden a abandonar-la i endinsar-se en un paisatge fantàstic. Nosaltres no ho fem però els xiquets s'ho passen en gran pujant i baixant pels «tormos».

Tormos vora camí.

Arc de roca.

Arribem finalment a un punt on un cartell ens convida a bandonar la pista i continuar per una senda desdibuixada que se n'entra al cor del Tormagal.
Comencem a passar ara pels «callejones» que es formen entre les formacions calcàries. Tot i estar abalisat amb pals indicadors no sembla que passe per ací massa gent, i és un bon lloc per vore animals ... anant en silenci que no és el nostre cas.
Enfilem un «callejón» que va estretant-se, i cap a la part final arribem a la Piedra Calavera. Extranya formació on l'erosió ha obert dos arcs rodons que s'assemblen als ulls d'una calavera.


Callejones.

Piedra Calavera.
No ens estem de fer-nos fotos abans de continuar camí. Ací l'estretor del paratge crea un ambient ombrívol on creixen alguns caducifolis, molses i polipodis, contrastant amb l'ambient més sec de les parts altes.
Eixim de l'estret i continuem per dalt vorejant altres talls de la roca fins que girem a la dreta i enfilem la part alta de la Muela, on l'estrat més dur no ha estat atacat per l'erosió que ha deixat al descobert estes formacions que només es troben als seus voltants.


Caminem al recte cap a una pista que recorre l'ampla esquena de la lloma del Gamonal. Per ella continua el recorregut cap al cim però nosaltres no ens estem de desviar-nos-en per guaitar l'altra banda de la Muela des d'on se'ns obre un ampli panorama cap al Alto Tajo i Sierra Molina.
Per la banda de llevant continuem amunt cap al cim on hi ha un vèrtex geodèsic i un mirador. Ací retrobem les formacions kàrstiques que voregen el cim, i també podem disfrutar d'unes magnífiques vistes cap al nord i l'est.

Dalt la Loma del Gamonal.


Vèrtex geodèsic del Gamonal.


Sierra Molina des del Gamonal.
 Només ens queda baixar. Estem molt a prop del punt d'inici i la baixada la fem quasi al recte, seguint els pals de direcció.
Travessem una primera part de tormos i continuem baixant entre el pinar de pi negre amb ginebre. Quant ja estem prop del final retrobem una altra zona de grans tormos que ens despedeix del paratge natural, arribant de seguida al pàrquing d'on hem eixit.





Ací està el track:


Powered by Wikiloc


Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada