dissabte, 16 de setembre de 2017

VILLAMALUR SENSE PERDRE EL CASTELL DE VISTA

Un any més comencem el curs senderista a Villamalur i ho fem amb una ruta curta i un esmorzar llarg.
Enguany i aprofitant el magnífic mapa d'El Tossal Cartografies sobre la serra d'Espadà, hem dissenyat una ruta que passa per un parell de sendes que no coneixíem i es troben molt prop del poble. Així que amb l'excusa de passar per elles hem fet un recorregut circular amb el castell de Villamalur com a centre.

Poc més de les huit del matí ja estàvem a Villamalur i encara que estem a Setembre hui fa un dia fresc de tardor. Ahir va ploure i està el camp fresc i humit.
Passem per la Era del Concejo i el poble encara està dormint. Anit la festa es va allargar molt.
Baixem cap al Cementeri pel camí de Torralba. Es tracta d'una ombria on els bancals es veuen ben verds. Ací creixen cirerers vers i també bords, xops, marfulls i tot de caducifolis, i alguns comencen ja a assenyalar la proximitat de la Tardor.
Deixem enrere el cementeri i travessem el barranco los Vinyales i després de passar un desmonte, quan l'asfalt enfila al Prao, l'abandonem pujant per un vell entrador a l'esquerra.
Era del Concejo.

Camí de Torralba.

Al mateix entrador mou una senda netejada de fa poc que planeja per la falda de la Cabeza del Prado, que queda dalt nostre. Per ací passa una conducció d'aigua i es nota perquè el terra està ple de pedres de l'antiga excavació.
La senda planeja tenint sempre a la nostra dreta la rambla per on passa el GR-36 entre el Prao i la caseta del Cantal. Tantes vegades que hem passat per allí baix i per ací no ho havíem fet mai ... fins ara.
Quan gira el camí davant nostre apareix una raconada ombrívola. Ací els xops competeixen amb l'heura que s'enfila per les soques i les falagueres que creixen en rodals. Un parell de casetes mostren el punt on hi ha la captació d'aigua.
Estem a la fuente del mas del Moro, però no podem beure perquè tota l'aigua es canalitza. De tota manera encara no hem vist el sol, no fa gens de calor i ni tan sols hem suat.
Des d'ací el camí continua per la dreta. No s'ha netejat però està prou clar. Travessa uns bancals i passa per davant d'una imponent surera abans d'arribar a la pista asfaltada de Matet.
Cap al mas del Moro.

Fuente del mas del Moro.

Captació d'aigua.


Travessem la pista i continuem recte per un carril que puja a uns bancals. Ací canvia el sòl i les pissarres i quarsites deixen pas a la pedra calar. A la vegada canvia la vegetació i les sureres i pins negres deixen pas als pins blancs que ens acompanyen en la pujada.
L'entrador acaba a uns bancals d'ametlers i oliveres. Estem sota el Cabezo i només uns metres ens en separen de la senda que corre pel seu cim. Per a pujar, a l'esquerra dels bancals, trobem un senderol que s'enfila entre els pins i ginebres i ens porta dalt en molt poc temps.
Arribem a la senda que recorre les trinxeres del Cabezo i del Jupillo. A l'esquerra queda el Cabezo però nosaltres continuem a la dreta cap al Jupillo.
Conforme avancem per l'ample caminal travessem unes línies de trinxeres i més avant anem trobant nius de metralladores i pous de tiradors que miren cap a la Ràpita i la Lastra, on hi havia la línia contrària.
Pista de Matet.

Sota el Cabezo.

El Cabezo.

Trinxeres cap al Jupillo.

Arribem així al corral del Jupillo, situat al collet on passa el camí de Villamalur a Alcúdia però no el seguim. Continuem recte per la senda de la Buitrera que es troba prou tapada pels pins caiguts l'hivern passat.
Arribem al corral de la Buitrera i un pi gran boltat marca el punt on la senda està més difícil de passar, però tot i així continuem avant un tros més fins que ens decidim a pegar la volta i baixar per la drecera que baixa cap al barranco de los Navarros.
La drecera està prou neta i no han caigut massa pins i ens baixa a la pista de la Cueva del Mas. Arribats ací decidim desviar-nos i fer-li una visita a la cova.
La pista baixa per la vora del barranc fins que mor. Quan acaba mou una senda ampla i neta que comença a pujar per la vessant fins que arriba a la cueva del Mas. La cova no és més que un forat on ix aire calent i com és prou estret i no portem llum no entrem.
El Jupillo.

Camí de la Buitrera.

Baixant al barranco de los Navarros.

Senda a la Cueva del Mas.

Cueva del Mas.

El Pinar des de la Cueva del Mas.

Des de la cova cal tornar arrere per la senda i pista, i remuntar per la pista la Hoya Calosa fins que arribem un punt on se'n fan dos. Decidim seguir per la dreta una pista que continua entre alguns bancals fins que mor. Ací cal pujar al bancal de dalt (seguint el pujador dels senglars) i, travessat el bancal, continuar per la pista que entra.
Un poc més avant es tornen a ajuntar les pistes, just al Mas, en un collet on conflueix el camí d'Alcúdia i la pista que baixa a la Tejería.
Continuem ara recte pel camí d'Alcúdia cap a Villamalur, deixant a la dreta el tossalet on hi ha los Corrales del Mas. Passem pel pinar de la Royaliza i baixem cap al Castillo.
Pista de la Tejería.

Enllaç entre pistes.

La Royaliza.

Només arribar baix trobem a la dreta la senda que baixa al Rubielo. Està netejada de fa poc però és difícil de trobar-ne el començament perquè es confon amb un desmonte que hi ha.
Comencem a baixar per una ombria de rodeno on de seguida els pins apareixen puntejats de roures que en alguns punts semblen dominants i caracteritzaran la primera part de la baixada.
La senda discorre per la vora d'un barranquet que ens separa del castell fins que finalement salta la divisòria i passa a baixar cap al barranco de los Pozos. Ací també canvia el terreny i passa de rodeno a calar fent-ho la vegetació on, a les ombries, continuen apareixent roures.
Entre unes clapisses de roca baixa a buscar el barranco de los Pozos i el travessa circulant per l'altra banda, a la sobalba del Rubielo fins que, finalment, baixa a trobar el barranco del Rubielo que baixa des del collado de Villamalur, i és que el camí que seguim és un dels camins que unia Suera i Villamalur, segurament el més curt.

Senda del Rubielo.

Roures al Rubielo.

Pista del camí vell de Suera.
Arribats al barranc per la dreta i remuntant-lo puja el vell camí de Suera, però nosaltres seguim a l'esquerra baixant pel mateix.
El camí de seguida ix del barranc i puja al cap d'una pista. Ara toca seguir pista avall cap a la Rambla per las Nogueretas.
A la rambla trobem les marques del PR-CV-136 que va des de Suera a Villamalur, i el seguim rambla amunt.
La rambla fa honor al seu nom, amb un llit ample, pedregós i sec. Almenys fins que ens acostem a Cafuentes i trobem que pel llit corre l'aigua.
Un poc més amunt el camí n'ix de la rambla i puja cap a la fuente de Cafuentes on cau un bon xorro d'aigua que omple una gran bassa. Antigament la usaven per a regar, ara els vells bancals d'horta estan tapats d'esbarzers.
Rambla de Villamalur.

Tram amb aigua.

Cafuentes.

Ens aturem un poc a fer un glop d'aigua i continuem amunt pel camí formigonat que ha substituït el vell camí d'Onda. Deixem a la dreta la caseta de Cafuentes abans d'eixir a la carretera.
Travessem la carretera i retallem una revolta que fa pel vell camí fins que tornem a pujar-hi. A partir d'ací el vell camí coincideix amb la carretera i, seguint-la, arribem a la fuente Vieja. Ací està també el llavador d'aigua del poble i a més té millor aigua que la fuente de la Era del Concejo així que aprofitem per llavar-nos i adecentar-nos un poc de cara a l'esmorzar que ens espera.
Carretera Villamalur.

Villamalur des de la carretera.

Fuente Vieja.

Llavant al llavador.
 Ja només ens queden uns metres per arribar a Villamalur i ja sentim la xaranga tocant (i desafinant) i ens espera la festa, l'esmorzar i les vaques (des de la barrera).

Xaranga festera.



Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del camí:

La rambla de Villamalur i el camino de Ayódar
Entre Villamalur  i Ayódar pel Castillejo i Reca
d'Ayódar a Villamalur per la rambla
Villamalur: el Castillo i les trinxeres del Cabezo
Suera: de Castro a la Buitrera per la Sima i el Cantal

Més informació:
  • Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies
  • Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
  •  (1909) Minuta del MTN de Villamalur IGN
  • (1987) Clasificación de las vias pecuárias existentes en el término municipal de Villamalur. Generalitat Valenciana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada