dissabte, 25 d’agost del 2018

GR333: DE RIBESALBES A FANZARA PEL CAMÍ VELL I L'ESCALETA

Aprofitant la frescor del matí ens acostem a Ribesalbes per a fer una nova etapa del GR333. En este cas anirem de Ribesalbes a Fanzara seguint el GR (en direcció a Tales) i desviant-nos pel pas de l'Escaleta. La tornada la farem integrament pel GR que passa pel vell camí de ferradura que unia els dos pobles.

Comencem a caminar des de la Raconada on hi ha la piscina municipal i ho fem passant el riu de Millars pel Pont. De l'altra banda trobem el cartell informatiu del GR333 i després de fer-li una ullada continuem per la carretera d'Onda que travessa el Pla on hi ha un barri de casetes i, sobretot, d'antigues fàbriques que aprofita el terreny més pla i el pont que permet travessar el riu.
Després de passar l'antiga escola el traçat del sender ens desvia per darrere de les fàbriques a buscar el pont de Remi que dóna accés a la central hidroelèctrica de Ribesalbes i als horts del Calicanto a l'altra banda del riu.
Per dalt del Calicanto continua el traçat, primer per un camí que, després de passar l'Olivar es converteix en una senda que recorre les vessants del Valderan que cauen cap al riu de Millars.
La senda discorre per dalt del riu que portem a la nostra esquerra voltat de canyars que pràcticament no deixen vore l'aigua.

Ribesalbes.

Riu de Millars.

Panell del GR333.

Pont de Remi.

Ribesalbes des de l'Olivar.

El Valderan dominant el Millars.
La senda deixa enrere el terme de Ribesalbes i entra al de Fanzara, prou més gran, per la partida d'Archa. El paisatge però no canvia i les pelades i seques muntanyes contrasten amb la verdor del riu. Davant nostre queda el Chalabasar, conjunt de muntanyes on creix el pinar i, entre els pins, contrasta la blancor dels terrers del Chalabasar on des d'antic s'ha extret el caolí que era la matèria prima dels tallers ceràmics de Ribesalbes.
El sender ens porta al camí de servei del canal de la cota 220 que prenent les aigües des de Vallat les porta a regar la part alta de la Plana. Per davant ens queda un llarg tram de camí per la vora del canal però l'asfalt no se'ns fa gens monòton doncs mentre caminem se'ns obren davant (i als costats) dels ulls un paisatge variat i canviant. Al fons corre el riu i de l'altra banda les muntanyes boscoses del Chalabasar i la Lleuja mentre que d'esta les pelades vessants del Balderan que baixen cap a los Llanos.
Finalment abandonem el canal quan este travessa el riu en un gran sifó. El GR baixa cap al riu de Millars pel camino de la Lleuja que travessa el canyar que envolta el riu.
Terrers del Chabalasar.

Travessant Archa.

Canal de la cota 220.

Camí de servei del canal.

El Congost amb l'Escaleta de l'altra banda del riu.
El riu de Millars cal creuar-lo a gual. Per sort no porta massa aigua i com que ja apreta la calor abelleix ficar els peus a l'aigua. Només és un tros però ens canviem de calcer per no haver de caminar amb els peus banyats.
De l'altra banda continua el camino de la Lleuja però el GR no el segueix sinó que continua riu avall a buscar la Lleuja per l'antic camí de ferradura. Nosaltres no el seguirem doncs eixe tros ja le vam fer en una ruta circular a l'hivern.
Seguim pel camino de la Lleuja uns metres i de seguida trenquem a la dreta per la senda de l'Escaleta, oberta a primeries del segle XX per damunt d'un antiga sèquia per tal de poder anar fins a la Lleuja quan el riu baixava crescut.
La senda de l'Escaleta és un dels senders més espectaculars del terme de Fanzara i de l'Alt Millars, llàstima que haja quedat fora del traçat del GR. És un curt tram de senda penjada i equipada que salva el pas del Congost i acaba entre uns horts de tarongers que cal travessar per arribar al riu per on continuem.
El camí n'ix pronte del riu i remunta a buscar novament el canal de la cota 220 a l'altura del Garguén i, seguint-lo, arribem a Fanzara de l'altra banda del pont del Millars.
Travessant el riu de Millars.

Camino de la Lleuja.

Desviament a la senda de l'Escaleta.

Tram equipat a l'Escaleta.

Pas de l'Escaleta.

El Congost.

Canyars vora riu.

Canyes tallades i preparades per a usar.

Entrant a Fanzara pel Garguén.
Entrem a Fanzara encara prou de matí per a què no hi haja massa animació pels carrers, però amb el sol ja alt i calfant de valent. Travessem el poble i aprofitem per comprar-hi pa al forn abans d'eixir per la fuente del Cantón on s'agafa el camino de Ribesalbes.
El primer tram del camí és per l'asfalt fins que arribem al barranco de la Bailesa, ací el camí asfaltat continua per la Frontera de Playa cap a los Llanos mentre que el vell camí de ferradura (amb trams empedrats) puja recte cap al Collao. El camí és ample i en molts trams encara es conserva l'antic empedrat malgrat el pas del temps. Finalment arribem a l'ample coll encara que la pujada no acaba ací. Des d'ací ens despedim de Fanzara que veiem per darrera vegada i continuem avant en una llarga diagonal que ens portarà a buscar el collet que queda entre el tossal del Valderan i las Peñas Blancas. Als nostres peus queden los Llanos i el canal per on hem passat fa unes hores.
Fanzara des del pont.

Fuente el Cantón.

Camino de Ribesalbes.

Desviament de l'antic camí de ferradura.

El Collao.

Fanzara des del Collao amb el Turio i Saganta al fons.


Los Llanos als peus i el Chalabasar al fons.

El Balderan.

Aixopluc a la vora del camí.
Al coronar el collet que separa el Balderan i las Peñas Blancas davant nostre ja veiem Ribesalbes. Si a la pujada encara hem anat trobant pins que ens feien ombra, ara a la baixada els pins són més menuts i ens pega el sol de valent. La calor apreta i nosaltres apretem el pas per arribar pronte a Ribesalbes.
El camí, prou desfet, continua baixant seguint un traçat lògic que baixa fent algunes voltes i buscant el barranc de Fanzara a buscar el riu de Millars. Finalment arribem a vora riu on trobem un camí que, per la dreta, continua a buscar Archa i la senda per on hem eixit al matí. Nosaltres no la seguirem sinó que continuem a l'esquerra per a buscar la Raconada. Només ens queda travessar un pinaret i fer la volta a una fàbrica per concloure la ruta.
Ribesalbes des del Balderan.

Peñas Blancas al fons.

Ribesalbes des del barranc de Fanzara.

Arribant a Ribesalbes per la Raconada.


 Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

 del Salvador d'Onda a la Lleuja i Ribesalbes
de Ribesalbes a Fanzara
de Fanzara al Salvador per la  Cova de la Mola i l'Escaleta
GR333: circular entre Ribesalbes i Tales pel terme de Fanzara



Powered by Wikiloc

 Més informació:
  • MIAU Fanzara
  • Guarque Porcar, José Mª (2013) La piedra seca en Fanzara 
  • Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el valle del Mijares. Ed. Cajar rural San José Almazora
  • Web de l'ajuntament de Fanzara
  • Llop Goterris, Xavier (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà <http://www.slideshare.net/xgoterris/30-rutes-a-peu-per-la-serra-despad>
  • Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies 

dimecres, 15 d’agost del 2018

VOLTA ALS ESTANYS DE LLAUSET I ANGLÓS

Quan s'està als Pirineus cal aprofitar el bon temps, així que si ahir vam fer ruta per una part de la Ribagorça (en eixe cas la catalana) visitant el Parc Nacional d'Aigüestortes, ara cal visitar l'altra banda de la vall de la Ribagorça, la què va li va tocar a l'Aragó quan es va partir la comarca al segle XV. Hui també toca visitar un paratge protegit, en este cas el Parc Natural del Posets-Maladeta.

Vista l'experiència aventurera anterior esta vegada anem a fer una ruta clara i senzilla, abalisada i retolada com el S-10 del parc natural.
Per arribar a l'inici de la ruta cal seguir la pista que puja des del poble d'Aneto fins a la presa de Llauset, pista traçada als anys 70 del segle XX per a construir la presa o pantà de Llauset. Només l'aproximació ja paga la pena al travessar els prats de Nestui i les magnífiques vistes sobre la vall de la Ribagorça. Després de passar per l'assolat refugi de Llauset encara s'ha de travessar un tunel (tancat a l'hivern) de més d'un quilòmetre que ens deixarà al pàrquing vora la presa. Des d'ací caldrà començar a caminar.

Pantà/estany de Llauset.
Al mateix pàrquing trobem uns cartells amb informació de les diferents rutes que comencen o passen per ací. D'una banda tenim el vell traçat del GR-11 que passava per ací de baixada al poble d'Aneto i ara reconvertit en enllaç entre GR-11 i GR-18, així com diversos itineraris d'ascensió i el S-10 que fa la volta per Llauset i Anglos i que seguirem.
El camí comença travessant un xicotet tunel on hi ha algunes construccions del pantà i de l'altra banda continua per la vessant que cau sobre el pantà travessant la costeruda falda de la muntanya. Esta és la via d'accés al nou refugi de Cap de Llauset i es veu molt xafada i transitada, de fet al llarg de tot el dia ens trobarem molta gent fent esta o d'altres rutes per la zona doncs és una ruta senzilla però d'alta muntanya, sempre per damunt dels 2200 metres d'altitud.
Recorrem tota la vora de l'estany de Llauset fins a la cua de l'embassament on hi ha unes passeres de ferro per travessar el riu de Llauset, ací només un rierol que baixa de l'estany de Botornàs.
Per la cua comencem a pujar cap a l'estany de Botornàs, al nord d'on ens trobem. Anem fent una diagonal en pujada per una pala herbosa fins que trobem una bifurcació, un pal ens indica que per l'esquerra es puja a la tuca de Ballibierna pel coll de Llauset (i el pas de cavall) mentre que pel camí que seguim també es puja però pel coll de Ballibierna. Els dos camins permeten fer una circular d'alta muntanya i allí s'encaminen molts dels muntanyers que ens adelanten carregats amb cordes i casc. Nosaltres continuem el sender que remunta un ressalt per arribar a l'estany de Botornàs. Abans d'arribar a la dreta queda la cabana de Botornàs envoltada d'ortigues que creixen en la terra adobada pels fems dels ramats. Ens aturem a descansar i fer un mos abans de continuar camí per la vora de l'estany de Botornàs.
El camí voreja l'estany i pren alçada a buscar el proper refugi del Cap de Llauset, bastit de cap nou el 2016 i que encara està en construcció la segona fase que es preveu que s'acabe este mateix estiu.
El camí puja cap al refugi on trobem el traçat actual del GR11 que ve del puen de San Chaime i continua cap a Conangles.
Tunel. Cal travessar per dins per a començar la ruta.

Presa de Llauset.

El camí faldeja per les vessants de la vall travessant tarteres i pales herboses.

Tram equipat amb cable per tal d'assegurar el pas amb neu o aigua.

Camí empedrat cap al Cap de Llauset.

Cua del pantà de Llauset.

Cabana de Botornàs.

Cap de Llauset des de Botornàs.

Estany de Botornàs.

Refugi del Cap de Llauset.
Després de prendre un refresc a la terrassa del nou refugi ve l'hora de continuar la marxa en este cas pel traçat del GR-11 cap a Anglos.
Comencem a caminar pujant cap a l'estany del Cap de Llauset. Des d'ací el camí desapareix i el traçat del sender travessa una gran tartera de pedres grosses cap al collet dels Estanyets. Este tram de pujada es fa més pesats encara que no és massa difícil i coincidim, entre d'altres, amb uns catalans més majors que fa anys que venen a fer el recorregut. Abans i tot del marcatge del GR. Amb ells completem el tram final de pujada i ens fan la foto al coll.
Pujant a l'estany del Cap de Llauset.

Estany del Cap de Llauset.

Camí del collet dels Estanyets.

El GR11 travessa ací una tartera per pujar al coll.

Arribant al collet dels Estanyets.

Collet dels Estanyets.

Anglos des dels Estanyets.
De l'altra banda del collet dels Estanyets queda la vall d'Anglos i en la seua part alta els estanyets del cap d'Anglos cap on hem de baixar.
Comencem la baixada, més costeruda que la pujada i on cal baixar amb cura. Per sort el camí es troba prou ben traçat i fa voltes salvant prou bé el desnivell i evitant el pas per les tarteres més grans. Arribem així al primer dels estanyets del Cap d'Anglos i a partir d'ací se suavitza la baixada.
Als peus del primer estany ens aturem a dinar. Un bon lloc per a fer-ho amb els estanys al davant i un sol que abelleix més que l'ombra.
Baixada al cap d'Anglos.

Estanyets del cap d'Anglos.

El collet dels Estanyets des del Cap d'Anglos.
Una vegada dinats continuem ruta passant per la llarga còrrua d'estanys que s'allarguen fins a arribar als estanys d'Anglos pròpiament dits. Deixem a l'esquerra l'estany del Mig i enmig dels prats trobem un pal indicador al punt on conflueixen dos variants del GR i per on continua la nostra ruta, pujant ara al collada d'Anglos per retornar a Llauset. Ací mateix ens sorprén gratament trobar un pastor amb un miler d'ovelles que aprofiten les pastures del punt on s'obre la vall. Un poc més enllà queda la cabana d'Anglos, refugi lliure i cabana de pastors i ens acostem allà.
No sembla que la cabana l'use el pastor que hem trobat i, els caminants que hi fan nit, l'han deixada prou neta. Al davant ens trobem un francés que ve fent l'Alta Ruta Pirenaica i amb qui estem xerrant una estona i li oferim menjar doncs ell tardarà dies en poder-ne comprar.
Després d'estar una estona rodant per allí refem els nostres passos i continuem ruta cap a la collada d'Anglos.
Estanys i prats a Anglos.

Cabana d'Anglos.

Ovelles pasturant a Anglos.

Sender cap a la collada d'Anglos.
El pla ens porta cap al serrat que tanca pel sud, on s'obre la collada i avancem còmodament pensant en la pujada que ens queda per superar la collada. Per sort el camí és bo i puja costerut però fàcil tècnicament llevat d'un passet un poc més complicat però no massa exposat cap a la part final de la pujada, just abans d'assolir el coll.
Des de dalt del coll se'ns obre una magnífica panoràmica sobre l'estany de Llauset i també de la vall d'Anglos.

Bifurcació de senders a Anglos.

Variant del GR-11 cap a l'estany de Llauset.

Pujada a la collada d'Anglos.

Tram final del camí de la collada d'Anglos.

Estany de Llauset des de la collada d'Anglos.

Collada d'Anglos.
El camí baixa per una pala herbosa fent voltes per a salvar el fort desnivell que ens separa de l'estany. Malgrat la pendent de la vessant el camí no és massa costerut i només en un pas hi ha perill real de precipitar-se per la vessant i per això mateix hi ha un passamà per evitar males caigudes, més necessari en cas de gel i aigua que en un dia d'estiu assolellat com és hui.
Finalment el camí fa cap a una canaleta i per la vora arriba al davant del tunel que hem travessat a l'inici de la ruta. Només ens queda travessar-lo i arribar al pàrquing.


Baixada a Llauset.


El camí baixa fent voltes pel vessant.

Tram de cordes per assegurar el pas.
Arribats al pàrquing no ens estem d'acostar-nos a la presa de Llauset cap a on s'encamina el GR d'enllaç entre el 11 i 18, i és que des de dalt la presa hi ha una vista magnífica cap a la vall baixa de Llauset i també de l'estany de Llauset i la part alta.
Ací acaba la ruta encara que les vistes de la muntanya ens acompanyaran al llarg del trajecte de baixada en cotxe fins a Aneto on no està de més visitar el centre d'interpretació del parc.
Presa de Llauset.

Des de la paret de la presa hi ha les millors vistes de l'estany

i del riu de Llauset que baixa a buscar la Noguera Ribagorçana.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc

Més informació: