Com que hui tocava ruta
fàcil i curta hem anat a fer una volta que teníem pendent de fa
temps.
Des que es va netejar el vall
camí de Ribesalbes a Fanzara (i Onedim va penjar el track) que el
teníem pendent, per sort l’espera s’ha vist compensada amb la
recent recuperació del camí de l’Escaleta a Fanzara, així que
hem fet camí a Fanzara pel camí vell i hem retornat per vora riu,
resseguint un track de Bilbobolsoi.
Pont i central elèctrica de Ribesalbes. |
Per acurtar un poc la ruta hem
eixit des de la central elèctrica de Ribesalbes i hem agafat la
senda que es dirigeix cap al poble.
Senda de Fanzara, Ribesalbes al fons. |
La senda continua cap al poble,
però a l’altura del barranc de Fanzara agafem el camí vell de
Fanzara, que enllaça ací.
Transponén el Valderan. |
La senda remunta el barranc cap
al Valderan, amb algunes revoltes per suavitzar la pujada.
Tota la zona es troba fortament deforestada a conseqüència dels
incendis de les darreres dècades.
Coronem l’ample coll, just a
la vora de Valderán, i enfilem la baixada cap a Fanzara passant per
la vora d’un precari refugi de caçadors.
A la baixada trobem més
vegetació i pins jòvens que crèixen amb força després dels
incendis, i en una de les revoltes del camí apareix ja el poble de
Fanzara al fons.
Camí de baixada, Fanzara al fons. |
Baixem un tros més i arribem
al camí de la Huerta Playa. Nosaltres continuem recte pel camí
asfaltat cap a Fanzara on entrem per la font dels
llavadors.
El poble es troba engalanat per
celebrar un mercat morisc i els 400 anys de la carta de repoblació.
Carrers de Fanzara. |
Travessem el poble i agafem la
carretera d’Onda per passar pel pont del Millars, i tot seguit
pugem a buscar el camí del canal cota 220.
Seguim vora el canal fins que,
just abans d’arribar a un sifó on acaba el camí, baixem al riu
per una pista a l’esquerra.
Passem per la vora d’uns
bancals de tarongers i, on s’acaba la finca, agafem una senda
enfitada i oberta al canyar que puja per la vora dels bancals i
continua sota d’una figuera per acabar al camí de l’Escaleta.
Senda de l'escaleta. |
És aquesta una senda penjada
dalt del riu, usada antigament per accedir a la partida de Lleuja
quan la força de l’aigua impedia el pas per dins el riu.
Després d’aquest tros, més
espectacular on la senda va penjada dalt del riu, tornem a eixir a
una pista que baixa altra vegada al riu i, sense creuar-lo per les
passeres, el seguim a la dreta per la vora fins que arribem a un punt
on mou una senda amunt dret a la Lleuja.
Nosaltres seguirem a l’esquerra
per dins del riu que travessem per una antiga pista, ara perduda, que
puja per el ressegueix un tros per pujar per l’altra banda.
Travessant el riu Millars a gual. |
Remuntem la cantera del riu i
arribem a una finca de tarongers abandonada, ací agafem a la dreta
una senda oberta per les ovelles que baixa i puja resseguint el riu
per dalt fins que arribem altra vegada a l’asfalt, just a la vora
del canal de la cota 220 que ací passa per l’esquerra del riu.
Sendes d'ovelles. |
Seguim un bon tros el camí
fins que acaba a un nou sifó per travessar el riu. Ací girem a
l’esquerra per la vora d’uns tarongers deixats ermar i des d’ací
agafem una vella senda que ressegueix la vora esquerra del riu a
certa altura.
Antic camí a la vora del riu. |
La senda es converteix en pista
a l’acostar-se a l'horta de la Regronsa ja a la vora de la central
elèctrica on acabem la ruta.
Ara només ens queda un bany
refrescant, un glop d’aigua fresca i un bon esmorzar, cortesia de
Darkmet.
Recuperant forces. |
Ací està el track:
I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:
Més informació:
- Terrasit
- Albalat i Allepuz, G. Toponímia dels pobles valencians: Ribesalbes Ed. AVL, València, 2004 accessible a la web.
- Sancho Comins, J. Itinerarios por el valle del Mijares Ed. Caja Rural San José de Almassora, 1990
- http://loscaminosdebilbo.blogspot.com.es/
Hola Goterris, una bonita ruta que conozco muy bien y siempre cerca del Mijares, una gozada
ResponEliminaComo bien dices una zona desforestada por los incendios, y que en estos momentos vemos mucha vigorosidad en los pinares
Por cierto, no conocía la referencia a Ribesalbes en la Toponimia dels pobles Valencians de Albalat i allepuz.
Un Saludo
Hola Vicente, gràcies a tu per tots els tracks que penges de la zona, que conviden a rodar per allí i descobrir els magnífics racons que queden i s'han salvat dels incendis.
ResponElimina