dissabte, 18 d’agost de 2012

DE RIBESALBES A FANZARA



Com que hui tocava ruta fàcil i curta hem anat a fer una volta que teníem pendent de fa temps.
Des que es va netejar el vall camí de Ribesalbes a Fanzara (i Onedim va penjar el track) que el teníem pendent, per sort l’espera s’ha vist compensada amb la recent recuperació del camí de l’Escaleta a Fanzara, així que hem fet camí a Fanzara pel camí vell i hem retornat per vora riu, resseguint un track de Bilbobolsoi.
Pont i central elèctrica de Ribesalbes.

Per acurtar un poc la ruta hem eixit des de la central elèctrica de Ribesalbes i hem agafat la senda que es dirigeix cap al poble.
Senda de Fanzara, Ribesalbes al fons.

La senda continua cap al poble, però a l’altura del barranc de Fanzara agafem el camí vell de Fanzara, que enllaça ací.
Transponén el Valderan.

La senda remunta el barranc cap al Valderan, amb algunes revoltes per suavitzar la pujada. Tota la zona es troba fortament deforestada a conseqüència dels incendis de les darreres dècades.
Coronem l’ample coll, just a la vora de Valderán, i enfilem la baixada cap a Fanzara passant per la vora d’un precari refugi de caçadors.
A la baixada trobem més vegetació i pins jòvens que crèixen amb força després dels incendis, i en una de les revoltes del camí apareix ja el poble de Fanzara al fons.
Camí de baixada, Fanzara al fons.

Baixem un tros més i arribem al camí de la Huerta Playa. Nosaltres continuem recte pel camí asfaltat cap a Fanzara on entrem per la font dels llavadors.
El poble es troba engalanat per celebrar un mercat morisc i els 400 anys de la carta de repoblació.
Carrers de Fanzara.

Travessem el poble i agafem la carretera d’Onda per passar pel pont del Millars, i tot seguit pugem a buscar el camí del canal cota 220.
Seguim vora el canal fins que, just abans d’arribar a un sifó on acaba el camí, baixem al riu per una pista a l’esquerra.
Passem per la vora d’uns bancals de tarongers i, on s’acaba la finca, agafem una senda enfitada i oberta al canyar que puja per la vora dels bancals i continua sota d’una figuera per acabar al camí de l’Escaleta.
Senda de l'escaleta.

És aquesta una senda penjada dalt del riu, usada antigament per accedir a la partida de Lleuja quan la força de l’aigua impedia el pas per dins el riu.
Després d’aquest tros, més espectacular on la senda va penjada dalt del riu, tornem a eixir a una pista que baixa altra vegada al riu i, sense creuar-lo per les passeres, el seguim a la dreta per la vora fins que arribem a un punt on mou una senda amunt dret a la Lleuja.
Nosaltres seguirem a l’esquerra per dins del riu que travessem per una antiga pista, ara perduda, que puja per el ressegueix un tros per pujar per l’altra banda.
Travessant el riu Millars a gual.

Remuntem la cantera del riu i arribem a una finca de tarongers abandonada, ací agafem a la dreta una senda oberta per les ovelles que baixa i puja resseguint el riu per dalt fins que arribem altra vegada a l’asfalt, just a la vora del canal de la cota 220 que ací passa per l’esquerra del riu.
Sendes d'ovelles.

Seguim un bon tros el camí fins que acaba a un nou sifó per travessar el riu. Ací girem a l’esquerra per la vora d’uns tarongers deixats ermar i des d’ací agafem una vella senda que ressegueix la vora esquerra del riu a certa altura.
Antic camí a la vora del riu.

La senda es converteix en pista a l’acostar-se a l'horta de la Regronsa ja a la vora de la central elèctrica on acabem la ruta.
Ara només ens queda un bany refrescant, un glop d’aigua fresca i un bon esmorzar, cortesia de Darkmet.
Recuperant forces.


Ací està el track:





I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:


Més informació:
  • Terrasit
  • Albalat i Allepuz, G. Toponímia dels pobles valencians: Ribesalbes Ed. AVL, València, 2004 accessible a la web.
  • Sancho Comins, J. Itinerarios por el valle del Mijares Ed. Caja Rural San José de Almassora, 1990
  • http://loscaminosdebilbo.blogspot.com.es/


2 comentaris:

  1. Hola Goterris, una bonita ruta que conozco muy bien y siempre cerca del Mijares, una gozada
    Como bien dices una zona desforestada por los incendios, y que en estos momentos vemos mucha vigorosidad en los pinares
    Por cierto, no conocía la referencia a Ribesalbes en la Toponimia dels pobles Valencians de Albalat i allepuz.

    Un Saludo

    ResponElimina
  2. Hola Vicente, gràcies a tu per tots els tracks que penges de la zona, que conviden a rodar per allí i descobrir els magnífics racons que queden i s'han salvat dels incendis.

    ResponElimina