goterris: EXCURSIÓ FAMILIAR ALS ECRINS

dimecres, 1 d’agost del 2012

EXCURSIÓ FAMILIAR ALS ECRINS

Ja feia temps que tenia pendent una visita als Alps i enguany ha estat l'any. Hem fet una incursió als Alps francesos visitant tres massissos: els Ecrins, la Vanoise i el Mont Blanc, cadascú amb unes característiques diferents però que ens han encantat.
La primera etapa del viatge han estat els Ecrins, però no hem estat al cor del massís sinó a la banda de ponent.
Prenent com a base el poble i càmping de Valbonnaise (per cert, l'amo és espanyol) vam fer xicotetes escapades a alguns racons propers per conèixer els voltants, però el fort desnivell i la calor ens van impedir fer rutes llargues (per als xiquets).
Des del càmping de Valbonnais ens vam arrimar a Valsenestre, xicotet poble abandonat i restaurat com a segona residència i amb una Gîte d'étape, només accessible a l'estiu. El poble es troba enclavat dins la Reserva Natural de l'alta vall de Béranger i envoltat pel parc dels Ecrins.

Valsenestre.

Després de fer un passeig per la vall i menjar freses vam retornar al camping passant per la Maison du Parc d'Entraigües per informar-nos de què fer.
L'endemà anem a fer una de les dos rutes que ens han aconsellat per fer amb xiquets . En concret ens decidim per acostar-nos a Confolens, més curt que la Déserte en Valjouffrey, l'altra ruta aconsellada.
L'aproximació a Confolens es fa pel poblet de le Périer, per un estret camí asfaltat que fa de mal passar dos cotxes (també es pot fer a peu seguint una ruta que coincideix en bona part amb l'asfalt). Al final del camí hi ha lloc per deixar alguns cotxes i just a la vora un mirador sobre la cascada de Confolens.

Cascada de Confolens.

Des d'ací continua un camí de terra que travessa les vessants cobertes d'un bosc de fajos, avets i orons.
El camí és planer i fàcil i passa un torrent per un pontet abans d'arribar a sota de Confolens le Bas. Ací es parteixen els camins i deixant a la dreta el que puja a Confolens le Bas ens encaminem cap a Confolens le Haut.
Passem un pontet i pugem per un ample camí empedrat que passa per dalt de la cascada i remunta els antics prats de sega, ara colonitzats pel bosc.

Camí de Confolens le Haut.

Continuem pujant per un camí que fa voltes per remuntar el fort pendent i que passa a l'ombra de grans orons fins arribar a Confolens le Haut.

Confolens le Haut.

Es tracta d'un antic poblet, despoblat a finals del segle XIX i que va comprar un empresari cent anys més tard. La majoria de cases estan assolades però hi ha tres o quatre cases rehabilitades com a segona residència.
Visitem el poble i desfem el camí de pujada fins a l'encreuament amb el poble de baix, pujant al mateix.
La seua història és semblant a l'anterior però ací estan rehabilitades totes les cases gràcies al seu accés més fàcil.

Confolens le Bas.

El poble només té un carrer i cases a banda i banda, algunes amb hortets amb flors i verdures.

Menjant freses.

Després de visitar el poble aprofitem per menjar freses a la vora del camí de retorn, i poc després acabem la curta excursió.

Ací està el track:

Per completar el dia ens acostem a visitar el santuari de la Salette, lloc pelegrinació semblant a Lourdes però més menut i menys popular. El lloc on s'ubica és espectacular, amb unes magnífiques vistes i amb senders que pugen a les muntanyes de la vora.
Visitem l'esglèsia i ens perdem per l'hospederia que fa honor al seu nom doncs està oberta a tothom (quasi ens fiquem a les habitacions per error) i pugem al tossalet de darrere, coronat per una creu i des d'on hi ha un magnífic panorama dels voltants.

Santuari de Notre Dame de la Salette.

Retornem després al càmping fent una volta pels poblets voltats de prats de sega que conformen un paisatge rural molt ben conservat.
Hui és un dia de forta calor i aprofitem per fer un bany a les fredes aigües de l'estany de Plan d'eau, on es troba el càmping.

Platja interior de Plan d'eau.

A la nit el càmping s'omple de fogueres que encenen els campistes vora la tenda, com si fora una zona d'acampada lliure. Hi ha qui torra alguna cosa però la majoria encén el foc per fer companyia, és l'únic càmping on hem vist este espectacle.