goterris: DEL PLANELL D'AIGÜESTORTES ALS ESTANYS DE DELLUI

Aprofitant les vacances ens acostem als Pirineus i, com no, aprofitem per fer alguna ruta per la zona. En este cas decidim anar a visitar la vall de Sant Nicolau i el planell d'Aigüestortes. Com que hi ha un servei de taxis des de Boí fins al planell decidim aprofitar-lo i començar la ruta ja a dos-mil metres d'alçada.
La idea original era seguir la ruta de la vall de Dellui que puja fins a l'Estany Llong per a retornar al Planell d'Aigüestortes pels estanys de Dellui. Amb aquest motiu vam descarregar un track del conter oficial del parc a wikiloc. Malauradament no és corresponia a la ruta descrita als fullets del parc ... però no avancem els esdeveniments.

Comencem el dia acostant-nos a Boí on hi ha les oficines dels taxis de la vall on cal traure el ticket per a pujar. Des d'ací mouen els taxis però també hi ha la possibilitat de pujar des de la Palanca de la Molina, el pàrquing més alt on podem deixar el cotxe i punt a partir del qual la pista d'accés a Aigüestortes està barrada. Ens acostem ací i esperem que passe el taxi. La idea és pujar amb taxi però baixar a peu els 7 km que ens separen del Planell.
Esperem ací els taxis que ens acosten al Planell d'Aigüestortes on hi ha una casa d'informació del parc i des d'on comença un ample camí que travessa el planell d'Aigüestortes i el planell Gran.
Després de fer un mos comencem a caminar, nosaltres i un fum de gent més que ha pujat amb el taxi com nosaltres. El camí és ample i molt còmode i avancem de pressa fins que arribat a un punt a la dreta mou l'itinerari adaptat del planell d'Aigüestortes. Per ací se'n desvia el track que portem i tot i no vore cap indicació el seguim. De seguida trobem a l'esquerra uns pals indicadors cap a la vall de Morrano, per on puja el track. Abandonem en este punt el camí ample i enfilem amunt travessant el pletiu de davall de Morrano i continuant per dins de l'avetosa seguint un sender que puja remuntant una forta costera.
Conforme pugem es nota que s'ha netejat de fa poc el sender i anem trobant pals grocs ficats de fa poc, branques tallades i fites en llocs estratègics. El camí però no està massa xafat i no trobem ningú.

Punt d'informació del Planell d'Aigüestortes.

Camí de l'Estany Llong.

Riu de Sant Nicolau.

Passarel·les de fusta del planell d'Aiüestortes.

Desviament a la vall de Morrano.

Camí de la vall de Morrano travessant l'avetosa.

Arribem així al capdamunt de la costera i n'eixim del bosc que deixa pas a la vall de Morrano que s'estén davant nostre entre la serra des Mussoles i el pic de Dellui. Davant nostre hi ha el pletiu de damunt de Morrano on pasturen les vaques.
El lloc és preciós, una vall quasi perfecta coberta d'herba verda i vorejada d'altes puntes rocalloses. Darrere (i prou davall) nostre hi ha la vall d'Aigüestortes i Sant Nicolau que baixa cap a Boí i davant les pales que queden sota el pic de Comalesbienes. Només que no trobem ningú. A les indicacions del parc ja comentaven que no era un itinerari massa concorregut però ...
De tota manera seguim avançant pel fons de la vall passant a frec de les vaques i comencem a eixir-ne per l'esquerra per a remuntar (tot seguint el track) cap a la Collada que ens portarà a Dellui. La senda que seguíem sembla que s'acaba i el track enfila amunt per una tartera així que pensem que hem equivocat el camí, però no, després de mirar i remirar al final entenem que cal seguir tartera amunt i, en algun punt, fins i tot trobem alguna fita. Així cal fer un esforç i remuntar els grans blocs que no es mouen massa.
Anem pujant cap a la Pala de Morrano que queda dalt nostre sense cap camí clar. Quan acaba la tartera trobem algunes traces de corriol que seguim per avançar fins que arribem a l'estany de la Collada d'on ens fugen un parell d'isards que hem espantat.

Arribant al pletiu de damunt de Morrano.

Vall de Morrano.

Tartera cap a la Collada.

Remuntant la tartera.

Pala de Morrano.

La vall de Sant Nicolau des de la Pala de Morrano.

Coronant la Collada.

La Collada.

Estanyets de la Collada.

Aprofitem el solet i el recer de la vora de l'estany per aturar-nos a menjar i descansar que ja ens hem guanyat un bon descans i un bon mos. Ací dalt la tranquil·litat és absoluta i contrasta amb el riu de gent que hi havia a Aigüestortes. Aprofitem també per a estudiar el mapa i el track i vore la continuació de la ruta, ara cal baixar als estanys de Dellui que queden de l'altra banda, i continuar ruta cap a l'Estany Llong.
Després d'un descans que se'ns fa molt breu continuem camí vorejant l'estany de la Collada fins arribar a la collada que li dona nom, ample coll que enllaça la Pala de Morrano amb el pic de Dellui.
Ací trobem un parell de fites i també als nostres peus trobem l'estany de Dellui. La vista és espectacular però cal baixar i no sembla haver un camí massa clar. Tirem de track i ens porta a una estreta canal amb pedres no massa estables. És possible que hi haja alguna altra opció millor de baixada però com que no ho tenim clar decidim baixar per ella. És la part més difícil de la ruta i no només per la dificultat tècnica sinó també per l'exposició. Cal anar posant les mans i tantejant les pedres perquè moltes estan soltes, a més cal portar els menuts de casa ben controlats i en molts llocs agafats de la mà, la qual cosa complica el descens. Per sort n'eixim a la part baixa sense cap contratemps i des d'ací només ens queda una llarga i costeruda pala que baixa cap a l'estany. Amb paciència i mirant bé on posar els peus hi baixem sense cap problema.

Travessant els prats cap a la collada.

Estany de la Collada.

Estany de Dellui.

Canal de baixada a Dellui.

Tram exposat de la ruta.

Eixint de la canal.

Estany de Dellui.

Arribats a la vora de l'estany descansem un poc mentre els xiquets s'acosten a la illeta que s'hi forma al mig. Els hi fa il·lusió anar a explorar.
Després d'açò només cal resseguir la vora de l'estany buscant el camí que passa per l'altra banda, ben fressat i, este sí, més freqüentat per caminants ja que per allí passa el traçat dels "carros de foc".
Arribem així a un camí fressat que voreja l'estany i, a un extrem, trobem un panell d'indicacions. Per la dreta continua el camí que ve des de la Collada de Dellui (i el refugi de Colomina) cap a l'estany Llong, per l'esquerra baixa directament cap al planell d'Aigüestortes. Com que hem perdut molt temps salvant la Collada decidim baixar directament a Aigüestortes i de seguida comprenem que este és el camí que recomanen al fullet del parc.
Comencem a baixar entre els estanyets de Dellui per un camí ben marcat i fàcil de seguir que serpenteja entre els estanyets i tolls d'aigua que s'estenen al planell que guaita cap a la vall de Sant Nicolau.
El camí enfila la baixada de Dellui, sempre prop del barranc per on desaigüen els estanys, i la salva per un camí ample i ben traçat que baixa fent voltes pel pinar que es va transformant en avetosa conforme baixem. El camí presenta trams empedrats, grasades, desaigües i canaletes per a l'aigua i tot un seguit de treballs per tal de fer-lo transitable, totes elles fetes o reparades recentment però seguint les tècniques ancestrals de construcció de camins a la muntanya.

Vorejant l'estany de Dellui.

Encreuament de camins.

Estanyets de Dellui.

Pic i vall de Dellui.

Encetant la baixada de Dellui.

Grasades a la baixada de Dellui.

Si la pujada se'ns havia fet llarga la baixada se'ns fa ben curta i de seguida arribem al riu de Sant Nicolau a l'altura del Planell Gran. Només hem de travessar-lo per trobar el camí de l'estany Llong. Ara el seguim avall, sempre avall cap al cotxe.
A la dreta deixem la font del Planell Gran, on carreguem aigua, i continuem avall per un camí tan ample com transitat. El contrast entre la quantitat de gent que trobem ací i el desert absolut dels senders que hem passat és impressionant, sembla mentida el poc tros que hi ha d'un lloc a l'altre, i és que sembla que la gent es concentra només en uns pocs llocs de la muntanya i la resta queda oblidada.
Conforme baixem arribem al punt on ens n'havíem separat al pujar per anar a la vall de Morrano, ara també ho fem però sense entrar a la vall i sempre seguint el sender adaptat que travessa el planell d'Aigüestortes, vertadera joia natural i paisatgística d'esta part del parc.
Per passeres de fusta travessem els patamolls i els diferents braços del riu fins que s'acaba. Des d'ací un camí no adaptat ens portarà a la caseta d'informació que hi ha a l'inici del planell, just dalt de Sant Esperit on hi ha un bell mirador del Planell de Sant Esperit, que queda just per sota.

Riu de Sant Nicolau.

Font del planell Gran.

Aigües tortes.

Pont de Sant Esperit.

Presa de Sant Esperit.

Encara ens queden uns quants quilòmetres per arribar al cotxe, per sort són tots de baixada. Encetem així el camí de baixada sempre per la vora del riu de Sant Nicolau i retallant la pista formigonada per on pugen els cotxes.
Conforme baixem passem per la font de Sant Esperit i travessem el planell del mateix nom on hi ha encara restes d'antigues mallades ramaderes. El camí travessa un parell de vegades la "carretera" que puja abans d'enfilar avall cap a l'estany de Llebreta. Abans d'arribar encara ens acostem a vore la cascada de Sant Esperit que queda a la vora del camí.
Arribem així a l'estany de Llebreta que voregem per la carretera. Ací mateix hi ha dos camins de baixada, per la dreta passant per Sant Nicolau, o per l'esquerra. Optem pel segon perquè al primer cal pujar un poc i les cames ja no estan per a més pujades. De fet els xiquets no volen caminar més i encara ens queda una hora llarga de baixada així que aturem un dels darrers taxis que baixen i negociem per a què els hi porten fins a la palanca de la Molina, nosaltres baixarem a peu.

Camí vora riu.

Estany de Llebreta.

Cascada de Sant Esperit.

Estany de Llebreta.

Deixem enrere l'estany de Llebreta i el camí coincideix ací un tros amb la carretera fins que, després de salvar per darrera vegada el riu de Sant Nicolau, se'n separen.
El camí de baixada n'entra a una sèrie da Pagos (o obagues) que fan honor al seu nom travessant un vessant ombrívol on els boixos creixen formant un bosquet que tapa els vessants només deixant un estret pas per on travessa el camí de la Llúdriga baixant cap a la Palanca de la Molina.
Deixem enrere la Palanca del Pei, on es junta el camí que baixa de Sant Nicolau i ja avançada la tarda i quan no queda quasi ningú més pel camí arribem finalment a la Palanca de la Molina completant una ruta tan interessant com llarga pel parc nacional d'Aigüestortes.