dimecres, 15 d’agost de 2018

VOLTA ALS ESTANYS DE LLAUSET I ANGLÓS

Quan s'està als Pirineus cal aprofitar el bon temps, així que si ahir vam fer ruta per una part de la Ribagorça (en eixe cas la catalana) visitant el Parc Nacional d'Aigüestortes, ara cal visitar l'altra banda de la vall de la Ribagorça, la què va li va tocar a l'Aragó quan es va partir la comarca al segle XV. Hui també toca visitar un paratge protegit, en este cas el Parc Natural del Posets-Maladeta.

Vista l'experiència aventurera anterior esta vegada anem a fer una ruta clara i senzilla, abalisada i retolada com el S-10 del parc natural.
Per arribar a l'inici de la ruta cal seguir la pista que puja des del poble d'Aneto fins a la presa de Llauset, pista traçada als anys 70 del segle XX per a construir la presa o pantà de Llauset. Només l'aproximació ja paga la pena al travessar els prats de Nestui i les magnífiques vistes sobre la vall de la Ribagorça. Després de passar per l'assolat refugi de Llauset encara s'ha de travessar un tunel (tancat a l'hivern) de més d'un quilòmetre que ens deixarà al pàrquing vora la presa. Des d'ací caldrà començar a caminar.

Pantà/estany de Llauset.
Al mateix pàrquing trobem uns cartells amb informació de les diferents rutes que comencen o passen per ací. D'una banda tenim el vell traçat del GR-11 que passava per ací de baixada al poble d'Aneto i ara reconvertit en enllaç entre GR-11 i GR-18, així com diversos itineraris d'ascensió i el S-10 que fa la volta per Llauset i Anglos i que seguirem.
El camí comença travessant un xicotet tunel on hi ha algunes construccions del pantà i de l'altra banda continua per la vessant que cau sobre el pantà travessant la costeruda falda de la muntanya. Esta és la via d'accés al nou refugi de Cap de Llauset i es veu molt xafada i transitada, de fet al llarg de tot el dia ens trobarem molta gent fent esta o d'altres rutes per la zona doncs és una ruta senzilla però d'alta muntanya, sempre per damunt dels 2200 metres d'altitud.
Recorrem tota la vora de l'estany de Llauset fins a la cua de l'embassament on hi ha unes passeres de ferro per travessar el riu de Llauset, ací només un rierol que baixa de l'estany de Botornàs.
Per la cua comencem a pujar cap a l'estany de Botornàs, al nord d'on ens trobem. Anem fent una diagonal en pujada per una pala herbosa fins que trobem una bifurcació, un pal ens indica que per l'esquerra es puja a la tuca de Ballibierna pel coll de Llauset (i el pas de cavall) mentre que pel camí que seguim també es puja però pel coll de Ballibierna. Els dos camins permeten fer una circular d'alta muntanya i allí s'encaminen molts dels muntanyers que ens adelanten carregats amb cordes i casc. Nosaltres continuem el sender que remunta un ressalt per arribar a l'estany de Botornàs. Abans d'arribar a la dreta queda la cabana de Botornàs envoltada d'ortigues que creixen en la terra adobada pels fems dels ramats. Ens aturem a descansar i fer un mos abans de continuar camí per la vora de l'estany de Botornàs.
El camí voreja l'estany i pren alçada a buscar el proper refugi del Cap de Llauset, bastit de cap nou el 2016 i que encara està en construcció la segona fase que es preveu que s'acabe este mateix estiu.
El camí puja cap al refugi on trobem el traçat actual del GR11 que ve del puen de San Chaime i continua cap a Conangles.
Tunel. Cal travessar per dins per a començar la ruta.

Presa de Llauset.

El camí faldeja per les vessants de la vall travessant tarteres i pales herboses.

Tram equipat amb cable per tal d'assegurar el pas amb neu o aigua.

Camí empedrat cap al Cap de Llauset.

Cua del pantà de Llauset.

Cabana de Botornàs.

Cap de Llauset des de Botornàs.

Estany de Botornàs.

Refugi del Cap de Llauset.
Després de prendre un refresc a la terrassa del nou refugi ve l'hora de continuar la marxa en este cas pel traçat del GR-11 cap a Anglos.
Comencem a caminar pujant cap a l'estany del Cap de Llauset. Des d'ací el camí desapareix i el traçat del sender travessa una gran tartera de pedres grosses cap al collet dels Estanyets. Este tram de pujada es fa més pesats encara que no és massa difícil i coincidim, entre d'altres, amb uns catalans més majors que fa anys que venen a fer el recorregut. Abans i tot del marcatge del GR. Amb ells completem el tram final de pujada i ens fan la foto al coll.
Pujant a l'estany del Cap de Llauset.

Estany del Cap de Llauset.

Camí del collet dels Estanyets.

El GR11 travessa ací una tartera per pujar al coll.

Arribant al collet dels Estanyets.

Collet dels Estanyets.

Anglos des dels Estanyets.
De l'altra banda del collet dels Estanyets queda la vall d'Anglos i en la seua part alta els estanyets del cap d'Anglos cap on hem de baixar.
Comencem la baixada, més costeruda que la pujada i on cal baixar amb cura. Per sort el camí es troba prou ben traçat i fa voltes salvant prou bé el desnivell i evitant el pas per les tarteres més grans. Arribem així al primer dels estanyets del Cap d'Anglos i a partir d'ací se suavitza la baixada.
Als peus del primer estany ens aturem a dinar. Un bon lloc per a fer-ho amb els estanys al davant i un sol que abelleix més que l'ombra.
Baixada al cap d'Anglos.

Estanyets del cap d'Anglos.

El collet dels Estanyets des del Cap d'Anglos.
Una vegada dinats continuem ruta passant per la llarga còrrua d'estanys que s'allarguen fins a arribar als estanys d'Anglos pròpiament dits. Deixem a l'esquerra l'estany del Mig i enmig dels prats trobem un pal indicador al punt on conflueixen dos variants del GR i per on continua la nostra ruta, pujant ara al collada d'Anglos per retornar a Llauset. Ací mateix ens sorprén gratament trobar un pastor amb un miler d'ovelles que aprofiten les pastures del punt on s'obre la vall. Un poc més enllà queda la cabana d'Anglos, refugi lliure i cabana de pastors i ens acostem allà.
No sembla que la cabana l'use el pastor que hem trobat i, els caminants que hi fan nit, l'han deixada prou neta. Al davant ens trobem un francés que ve fent l'Alta Ruta Pirenaica i amb qui estem xerrant una estona i li oferim menjar doncs ell tardarà dies en poder-ne comprar.
Després d'estar una estona rodant per allí refem els nostres passos i continuem ruta cap a la collada d'Anglos.
Estanys i prats a Anglos.

Cabana d'Anglos.

Ovelles pasturant a Anglos.

Sender cap a la collada d'Anglos.
El pla ens porta cap al serrat que tanca pel sud, on s'obre la collada i avancem còmodament pensant en la pujada que ens queda per superar la collada. Per sort el camí és bo i puja costerut però fàcil tècnicament llevat d'un passet un poc més complicat però no massa exposat cap a la part final de la pujada, just abans d'assolir el coll.
Des de dalt del coll se'ns obre una magnífica panoràmica sobre l'estany de Llauset i també de la vall d'Anglos.

Bifurcació de senders a Anglos.

Variant del GR-11 cap a l'estany de Llauset.

Pujada a la collada d'Anglos.

Tram final del camí de la collada d'Anglos.

Estany de Llauset des de la collada d'Anglos.

Collada d'Anglos.
El camí baixa per una pala herbosa fent voltes per a salvar el fort desnivell que ens separa de l'estany. Malgrat la pendent de la vessant el camí no és massa costerut i només en un pas hi ha perill real de precipitar-se per la vessant i per això mateix hi ha un passamà per evitar males caigudes, més necessari en cas de gel i aigua que en un dia d'estiu assolellat com és hui.
Finalment el camí fa cap a una canaleta i per la vora arriba al davant del tunel que hem travessat a l'inici de la ruta. Només ens queda travessar-lo i arribar al pàrquing.


Baixada a Llauset.


El camí baixa fent voltes pel vessant.

Tram de cordes per assegurar el pas.
Arribats al pàrquing no ens estem d'acostar-nos a la presa de Llauset cap a on s'encamina el GR d'enllaç entre el 11 i 18, i és que des de dalt la presa hi ha una vista magnífica cap a la vall baixa de Llauset i també de l'estany de Llauset i la part alta.
Ací acaba la ruta encara que les vistes de la muntanya ens acompanyaran al llarg del trajecte de baixada en cotxe fins a Aneto on no està de més visitar el centre d'interpretació del parc.
Presa de Llauset.

Des de la paret de la presa hi ha les millors vistes de l'estany

i del riu de Llauset que baixa a buscar la Noguera Ribagorçana.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada