goterris: GR 333: D'ESPADILLA A AYÓDAR PEL COLLADO DEL OLMO TORNANT PEL CAMÍ VELL

Aprofitant que el dia s'ha alçat núvol i frescot (per a ser l'agost) decidim eixir a fer una volta per la muntanya. En esta ocasió ens acostem a Espadilla per a continuar recorrent el GR-333 en este cas el tram entre Espadilla i Ayódar. No és la millor ruta per a l'estiu doncs les ombres no abunden però com que no fa sol ho compensa un poc.
Eixim d'Espadilla seguint el GR-333 que comença per la part de dalt del poble i coincideix ací amb el PR-CV-314 que fa la volta a la Peña Saganta. El sender passa per la vora del "jardí botànic" i el refugi adjunt a buscar les marques que seguirem remuntant el barranco de la Piqueta. Deixem ací a la dreta la pista que puja cap a la fuente el Mèlig seguint (més o menys) el vell camí de Fuentes i continuem pel camino de la Piqueta que remunta el barranc del mateix nom.
Només entrar al barranc deixem a l'esquerra una vella construcció de l'època en què es va fer el túnel que baixa l'aigua a la central hidroelèctrica de Vallat. Continuant amunt deixem a l'esquerra i ben amunt el Castillo de Espadilla o el que en queda d'ell després de segles d'abandó. La senda travessa alguns pinars joves que davallen per la falda del castell, crescuts després de l'incendi del 1994 i tan espessos que llevat del tram netejat vora la senda són impenetrables.
Finalment quan els cingles s'ens acosten fent-se més presents el camí gira a la dreta cap a la font de la Piqueta que queda a la part de baix d'un conjunt de bancals esglaonats que davallen des del Corral Blanco.

Espadilla.

Penya Saganta i el castell d'Espadilla.

Panell del GR a l'eixida del poble.

Camí de ferradura de la Piqueta.

Espadilla des del barranco de la Piqueta.

El castell d'Espadilla des de la Piqueta.

Fuente de la Piqueta.

La fuente la Piqueta és de pou i malgrat que l'estiu està sent prou humit no raja quasi aigua. Només un bassiol al pouet i els juncars que l'envolten recorden que ací hi ha una font. I també el cartell. Segurament li falta una bona neteja per a què l'aigua torne a fluir cap al pouet.
Per dalt de la font la senda es converteix en pista i abandonem definitivament el PR que continua cap a la Penya Saganta (i a Ayódar pel camino de la Solana) pujant pels bancals abandonats de los Higuerales.
La pista puja entre els bancals que aprofitaven un tros més pla entre les vessants de les muntanyes. Arribem així a un ample collet i per l'altra banda trobem la pista que pujava des d'Espadilla i que hem abandonat a l'eixir del poble on trobem les marques d'un altre PR el PR-CV-386. Ara ens tocarà seguir-la cap a l'esquerra. Des d'ací veiem les hortes de Toga a la desembocadura del barranco de Truchelles que forma un tall fondo en les muntanyes separant les llomes on ens trobem de la Peña de los Ojos i la Loma Solanica de Toga.
Seguint pista amunt no fem massa tros que arribem a un ample caminal a l'esquerra que entra a la fuente del Sastre. L'aigua brollava sota unes penyes i un pouet amb porteta n'impedeix l'accés dels animals. Ara però es troba seca. Davant de la font hi ha un parell de tauletes i aprofitem per descansar i fer un glop de l'aigua que portem.
Camí caminant a pocs metres de la font trobem un encreuament de camins, per l'esquerra continua el PR-CV-386 cap al vèrtex de la Cueva Negra mentre que nosaltres seguim a la dreta baixant cap a la fuente del Mèlig.

Pista a los Higuerales.

Toga des de los Higuerales.

Fuente del Sastre.

Encreuament de camins i d'itineraris.

Baixant a la fuente del Mèlig.

Arribem a la fuente del Mèlig que es troba al barranc del mateix nom envoltada d'un pinar jove que creix amb força gràcies a la humitat present. Escampades vora la font hi ha unes quantes tauletes i la font es troba canalitzada fins a una pica de pedra on brolla amb força.
La font és aburador de l'assegador del Mèlig que baixa pel barranc i que continua eixint-ne per fora pel camí que seguirem a partir d'ara. Ací arriba també el PR-CV-386 que des d'Espadilla puja per la pista que, aproximadament, segueix el traçat del vell camí de Fuentes.
El vell camí puja per un pinar jove que creix sobre una llometa que baixa des del Alto de Mélig. Després de seguir un tros per dalt del llomet gira i travessa un barranquet abans d'enfilar cap a la part més alta on hi ha l'assolat corral del Alto.
Arribats ací el PR gira a l'esquerra per a seguir sempre pels alts pujant al Alto del Mélig, el de la Cueva Negra, la Peña de la Mula abans de baixar pel corral Blanco a los Higuerales. Nosaltres seguim a la dreta també per dalt les llomes i passem per la vora de la gran fita de terme que marca el límit del terme de Toga.
Seguim sempre prop de la ratlla i un poc més avant arribem a un nou encreuament de camins; per la dreta baixa el SL-CV-70 cap a Toga (pel camí de Toga a Fuentes), però nosaltres seguirem recte per la Loma del Alto cap al Pilón de Torrechiva on parteixen termes Toga, Torrechiva i Espadilla.

Fuente el Mèlig.

Camino de Fuentes i azagador del Mélig.

Corral del Alto.

Encreuament de camins dalt del corral del Alto.

Encreuament amb el camino de Toga.

Loma del Alto.

Alto del Olmo.

Pilón de Torrechiva.

Al mateix Pilón hi ha un encreuament de camins. Recte continua el GR baixant a Torrechiva per la Masadeta. Nosaltres no el seguim i abandonem les marques roges i blanques baixant a l'esquerra pel vell camí de Fuentes.
El camí baixa fent voltes (llevat d'algun tram on no s'ha recuperat el vell traçat) fins al collado del Olmo on trobem un nou encreuament de camins. Recte continua el camino de Fuentes (a Espadilla i Toga) que puja al Alto del Olmo abans de baixar-hi. Mentre que el camí d'Ayódar a Torrechiva s'encreua amb este pujant pel barranco del Olmo i baixant pel de l'Higueral.
Podríem allargar la ruta fins a Fuentes i tornar pel GR-333 que transcorre pel vell camí de Fuentes a Ayódar, però com no volem allargar massa la ruta trenquem a l'esquerra pel camí de Torrechiva cap a Ayódar baixant cap a este poble.
El camí baixa per la vessant esquerra del barranc, en un principi a una certa altura però de seguida fa un recte per a buscar el fons del barranc per on continua un bell tros. Fa poc que s'ha repassat este (i altres) camí així que és tan fàcil de seguir com difícil de punxar-se.
Després de seguir un tram per dins del barranc en torna a eixir continuant per l'esquerra a una certa altura per defugir les estretors del barranc quan s'encaixa entre les penyes que davallen de la Peña Alta.
A la nostra dreta de l'altra banda del barranc se succeeixen el Alto del Olmo, la Peña Broda i la Peña Alta mentre que per l'esquerra, molt per dalt nostre, queda la Loma del Alto i a continuació el Alto de la Cueva Negra i la Peña la Mula. El pinar s'ensenyoreix d'uns paratges deforestats d'antic per la mà de l'home i més recentment pel foc.
Seguint aigües avall passem finalment per la vora del corral del barranco del Olmo, quasi completament assolat. Un poc més avall el camí conflueix en una pista traçada sobre l'antic camí d'Ayódar a Fuentes on retrobem el GR-333 que segueix el vell camí entre els dos pobles. Cal seguir a l'esquerra per la pista que puja un poc a buscar un collet que ens portarà a la Hoya.

Collado del Olmo.

Camino de Torrechiva a Ayódar.

Camí vora el barranco del Olmo.

La Hoya.

Punt on es junten els camins de Torrechiva i Fuentes (GR-333).

Baixem deixant a la vora del camí alguns olivars treballats i amb la vista ja posada en el poble d'Ayódar que ja es veu al fons.
La pista ens porta a la carretera de Fuentes poc abans d'arribar a la base dels bombers forestals que hi ha allà on se'n separa la carretera de Torralba i abans d'entrar a l'Estrecho que travessa el río Chico (com li diuen a Ayódar) o Pequeño (nom que pren a Espadilla), conegut oficialment com a río de Ayódar.
Travessem la carretera (sempre amb precaució), abandonem el vell camí de Fuentes (que continua per la carretera) i per l'altra banda baixem entre bancals abandonats i ocupats pel pinar fins que arribem a la sèquia mare que ve des de l'Azud i reparteix les aigües entre les diverses hortes d'Ayódar, situades a l'esquerra del riu. Cal seguir el caixer de la sèquia i un cable ajuda a no perdre l'equilibri.
Quan arribem a un ample camí ens desviem a la dreta uns metres, baixant al riu on hi ha uns tolls aptes per al bany. Nosaltres només ens banyem els peus i aprofitem per fer un mos que ja és hora.

Ayódar des de la Hoya.

Carretera de Fuentes.

Sèquia mare.

Tolls de l'Azud o de la Hoya.

Després d'un descans no massa llarg reprenem el camí. Els núvols s'han alçat i el sol ja calfa de valent i més ens val apretar el pas per acabar pronte la ruta.
El GR segueix ací el camí que voreja per dalt les hortes d'Ayódar i dóna accés a les poques partetes que encara se treballen.
El camí va fent voltes mantenint la cota per dalt del límit del regadiu fins que finalment i després de travessar el barranquet de la Solana puja a buscar la carretera just quan esta entra dins del poble d'Ayódar.
Travessem el poble per la carretera passant per la vora del campanar de l'antic convent dels Dominicos, única resta de l'antic convent derruït el 1950 i construït per tal de cristianitzar els moriscos d'Espadà amb no massa fortuna. Ara al lloc del convent hi ha tot d'apartaments fets a la dècada del 1970 per a fomentar el turisme d'interior.
Tot i què el traçat del GR ens convida a fer una volta pels carrers d'Ayódar nosaltres passem per la carretera i aprofitem per agafar aigua d'una font pública abans d'eixir-ne per les Eras, per on mou el camino de Espadilla que seguirà el GR entre els dos pobles.

Camí de Fuentes que voreja per dalt les hortes.

Entrant a Ayódar.

Carrers engalanats a las Eras.

El camí comença sent una pista formigonada que puja cap a l'antena de comunicacions de la Solanica.
Quan arriba a l'antena el camí formigonat deixa pas a l'antic camí de ferradura que, en alguns trams, encara conserva part de l'antic empedrat molt malmés pel pas del temps i la falta de manteniment.
El camí passa per la Solanica d'Ayódar i la Solana d'Espadilla i ens fa suar de valent doncs les ombres són escasses i la Solana fa honor al seu nom i el sol alfa de valent.
Pugem poc a poc, llevat d'una curta costera que ens porta al Alto de la Cueva Larga, on hi ha la ratlla d'Ayódar i Espadilla. Ací mateix mou una senda a l'esquerra cap a Peña Saganta per on ve el PR-CV-314 i continua cap a Espadilla juntament amb el GR. A partir d'ací el camí és majoritàriament de baixada deixant a l'esquerra la Peña Saganta que ens domina des dels seus 726 metres d'altura. De l'altra banda del río Pequeño destaca el Turio, un poc més baix, i entre els dos corre el riu obrint-se pas entre les estretes vessants quasi 400 metres més avall.

Ayódar des de las Solanicas.

El Turio, la Sillata i las Picorzas.

Començament del camí de ferradura.

Restes de l'antic empedrat.

Desviament a Penya Saganta dalt de la Cueva Larga.

Estrets del río Pequeño entre Saganta i el Turio.

Quan ja estem arribant prop d'Espadilla el camí fa una volta per a salvar el barranco de las Carboneras, que separa Peña Saganta del Castillo de Espadilla, situat dalt d'un crestall que domina el poble. Baixem al barranc i dins mateix del barranc hi ha la fuente del Castillo, d'on no cau aigua perquè una canalització la porta fins al poble. Seguint-la també es pot anar a Espadilla i, si fa falta, a pocs metres s'hi pot agafar aigua. De tota manera queda ben poc per a arribar al poble i només passar la senda que puja al castell ja veiem el poble als nostres peus.
Només ens queda baixar pel vell camí que ací conserva bona part del seu empedrat i que fa voltes per a salvar l'última costera del dia, això sí cara avall.