La tardor passada va ploure molt i això va provocar fortes riuades i grans avingudes d'aigües a barrancs, barranquets, rambles i rius. Els desperfectes que van patir les infrastructures van ser importants, destrossant pistes, solsint bancals, obrint regalls als camins, ... i també als caixers de rius i barrancs on va fer neteja de canyes i esbarzers de manera que ara és el moment d'aprofitar-ho per a poder passar doncs dins de pocs anys tornaran a tapar-se ... fins a la propera riuada.
I ara que comença la calor toca també fer rutes amb aigua així que cal aprofitar este any que els cursos fluvials estan més nets per a baixar per ells.
Tenim una llarga llista de rius i barrancs per baixar, però el primer de la llista és el río Pequeño entre Ayódar i Espadilla. Este hivern ja vam vore que l'aigua havia fet una bona neteja al caixer i cal aprofitar ara que encara la sequera de l'estiu no ha fet baixar l'aigua per a fer una ruta aquàtica.
És una ruta que fa temps que desitjava fer. Ja fa anys Àlvar em va comentar que la va fer, baixant pel riu (després d'una riuada també) però a part d'això tota la informació que havia trobat sobre el possible pas era una
entrada de
Dani Ponce on intentava remuntar el riu i ho va deixar per impossible a causa de la vegetació.
 |
| Pista polideportiva (camp de futbito)Espadilla. |
Així que ben de matí eixim des de les pistes deportives d'Espadilla a buscar les marques del
PR-CV-314 que fa la volta a Peña Saganta pujant al seu cim, encara que hui no pujarem a dalt.
 |
| Àrea recreativa. |
Retallem el PR travessant el "jardí botànic" i el refugi adjunt a buscar les marques que seguirem remuntant el
barranco de la Piqueta.
 |
| Espadilla des del barranco de la Piqueta. |
El camí de seguida s'empina mentre remunta el barranc de la Piqueta per l'ombria del castell que queda dalt nostre.
 |
| Castillo de Espadilla. |
Passem per la fuente la Piqueta, sense aigua aprofitable per a beure, i continuem pujant cap a Saganta.
 |
| Collado del camino de Ayódar a Saganta. |
El camí puja a un colladet que separa el barranco de la Piqueta del de las Carboneras, que corre al peu de Saganta, i baixa a travessar-lo per a accedir al llom de Saganta. Però nosaltres no anirem per ahí i abandonem el PR per seguir el
camino de la Solana que baixa a Ayódar pel corral de Saganta.
 |
| Camino de Saganta. |
Per ací ja vam passar este hivern, poc després de les pluges, fent la
volta al río Pequeño i aprofitant per pujar a Saganta i el Turio. Va ser en eixe moment quan al vore la neteja feta per la riuada al riu va sorgir la idea de fer la ruta, i com que allò important és baixar el riu aprofitem el camino de la Solana per seguir el camí més curt entre Espadilla i Ayódar.
 |
| La Solana. |
El camí recuperat baixa fent llaçades per la Solana fins que, per retallar, enfila recte saltant bancals.
Anem trobant senyals de pas de cavalls i quan arribem als bancals ens admirem de per on han passat perquè ací no és gens fàcil baixar (o pujar) malgrat que tingues quatre potes.
 |
| Tram de bancals. |
Per sort el tram de bancals és curt i enllaça amb un altre antic camí que ens baixa a la carretera de Fuentes per on entrem a Ayódar.
 |
| Ayódar. |
Travessem el poble per la carretera i, abans de travessar el pont, baixem al riu seguint el camí de la depuradora. A partir d'ací l'orientació és fàcil: seguir el riu.
 |
| Río Pequeño a l'eixida d'Ayódar. |
Travessem el riu i seguim un vell camí que corre per la dreta fins que es va perdent entre els canyars.
Ací el barranco de la Canaleta es junta amb el riu en una zona molt ampla, abans cultivada, on ara creix una vegetació tancada que sembla una selva. Però entre les canyes i esbarzers que medren a l'ombra dels xops i salzes anem trobant senderols oberts pels animals que ens porten al riu.
 |
| Travessant novament el riu. |
Seguim ara la vora del riu travessant-lo continuament, mirant de buscar el lloc amb menys vegetació, i és que les canyes han crescut molt ràpidament i colonitzen el terreny que el riu se'ls va endur.
 |
| Salts d'aigua. |
Quan la vegetació es torna a tancar ja no ens ho pensem més i seguim per dins de l'aigua, on no creixen les canyes.
Per sort el riu no té massa corrent ni és molt profund, encara que cal anar parant atenció a les pedres i llimacs que hi ha al fons per no fer un mal pas.
 |
| Seguint per dins del riu. |
Per sort els trams tapats s'alternen amb altres amb grans extensions de grava que aprofitem per a avançar més de pressa.
 |
| Ramblar al río Pequeño. |
Arribem així al primer pas complicat, on la vegetació tapa la meitat d'un toll, amb un tronc sec creuat al mig. Per l'altra banda hi ha un salt i ens estem una estona mirant per on continuar. Finalment ho fem per la paret de roca mirant de no caure a l'aigua ... i ens en sortim molt bé (quasi tots).
 |
| Toll amb un pas complicat. |
A partir d'ací el camí és més fàcil i hi ha molts llocs on el riu quasi no porta aigua.
Aprofitem també que no cal anar tan pendent d'on posar els peus per disfrutar dels cingles i parets que ens envolten. No debades estem passant entre las Picorzas i Saganta, quatre-cents metres per dalt nostre.
 |
| Cingles que tanquen el río Pequeño. |
Quan entrem ja dins del terme d'Espadilla (aproximadament) tornem a trobar un lloc on el riu s'encaixa entre blocs de pedres caiguts dels cingles i ens toca esquivar-los per dalt.
Per sort només és un tram no molt llarg i de seguida trobem els trams més nets on l'aigua es perd entre la grava i podem avançar de pressa perquè encara estem lluny del poble.
 |
| Peña Saganta des del río Pequeño. |
Tornem a trobar més vegetació i ens toca tornar a l'aigua, caminant per dins del riu fins que els cingles de les vores es van estretint i cal salvar els tolls que queden al mig.
A partir d'ací trobem el tram més interessant del riu, amb tolls plens de peixets menuts que s'amaguen al llimac, estrets que semblen tocar-se, i llocs on ens tocarà nadar.
Passem pel lloc més estret de tots abans d'arribar al primer toll que mereix tal nom.
 |
| Estret al río Pequeño. |
Es tracta d'un llarg toll que cal travessar-lo nadant. Al mig hi ha una pedra submergida que permet descansar un poc, perquè nadar amb motxila sempre és més difícil.
 |
| Primer toll llarg. |
Salvat el toll continuem un poc més avall i trobem l'assut de la Acequia de la Huerta Honda. Ací podem seguir per la sèquia o pel riu. Nosaltres ens dividim i dos continuen per la sèquia i la resta pel riu on hi ha els tolls més interessants i bonics de tot el recorregut.
 |
| Acequia de la Huerta Honda |
Ací quasi no hi ha vegetació i el riu s'encaixa entre altes parets de pedra mentre que la sèquia va penjada cada vegada més amunt. Per sort es passa bé perquè fa poc han obert el pas per arreglar els desperfectes que ha causat la riuada a l'assut i el tram inicial de la sèquia.
 |
| Seguint la sèquia. |
Seguint per dins arribem a un toll llarg i profund, el més llarg de tot el recorregut. Es tracta del Pozo Negro (si hem entès bé les explicacions que ens donen al bar) on cal nadar bé per travessar el centenar de metres llarg que té.
 |
| Pozo Negro. |
Quan eixim del Pozo Negro trobem un altre assut, que pren les aigües per a la acequia de Bajo Lugar, que corre per l'esquerra del riu.
Un poc més avall passem sota el tub que deriva les aigües del Millars des de Cirat a la central de Vallat, que circula soterrat al llarg de deu quilòmetres i només ix a la llum ací per travessar el río Pequeño.
 |
| Tuberia de la central de Vallat. |
Passem sota la tuberia i seguim pel riu que ja no duu quasi aigua.
De seguida arribem a les primeres hortes d'Espadilla, on retrobem els companys que seguien la sèquia, i des d'ací, ja per un camí de cotxe enfilem cap al poble.
 |
| Tram sec. |
Arribem a la carretera de Montanejos on esta salva el río Pequeño amb un pontet. El travessem i de seguida ens desviem cap a Espadilla que queda dalt nostre i és que la pujada final, amb la calor que fa se'ns fa dura, sobretot comparada amb la frescor de l'aigua del riu.
 |
| Arribant a Espadilla. |
Després de canviar-nos la roba, encara banyada del riu, ens acostem al bar on ens expliquen que este hivern han estat gent de la conselleria caçant els visons que vivien al riu, espècie invasora, i repoblant-lo amb peixos per tal que tornen les llúdrigues en un lloc on poca gent anirà a molestar-les.
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
D'Espadilla a Ayódar, volta al río Pequeño passant per Saganta i el Turio
D'Ayódar a Peña Saganta pel collado del Olmo i la Cueva Negra
De Fuentes a Ayódar pels camins antics
Més informació:
Gracias por esta entrada tan detallada. Nosotros haciendo más de 100kms para encontrar rutas con agua(con río) y que la ruta no sea solo por montaña y aquí al lado tenemos, es lo bueno que tiene, tener compañeros senderistas.
ResponEliminaSaludos y cuídate mucho.
La veritat és que buscant bé no cal anar molt lluny per a disfrutar de racons i paratges ben bonics, encara que alguns són poc coneguts, però per sort a la comarca del Alto Mijares es poden fer un bon grapat de rutes amb aigua ideals per a l'estiu, i esta no és la menys bonica.
ResponEliminaSalut i muntanya.
¡Hola Xavier! Eixe riu "Chico" té indrets interessants i ara amb la calor que estem patint, són interesants aquestes rutes aquàtiques i a més a més, refresquen.
ResponEliminaSalutacions.
Hola Emilio. Com bé dius és una bona ruta per a la calor.
ResponEliminaPer cert que vam preguntar i ens van dir que "río Chico" era una cosa dels de fora, que a Espadilla sempre li han dit Pequeño. Ho comente perquè jo també pensava que el topònim correcte era "Chico" (que per això vaig preguntar).