dissabte, 25 de juny de 2016

BARRANC DE LA MAIMONA

Repetim amb ruta aquatica i ho fem amb un vell conegut, el barranc de la Maimona, en una ruta espectacular i que mai defrauda tot i què hui l'hem trobat molt pobre d'aigua i només hem hagut de banyar-nos en un parell de tolls impossibles de passar d'altra manera.

Així que ben enjorn ens plantem a Montanejos per a començar la ruta amb la frescoreta del matí. El termòmetre de davant l'hotel Xauen marca 18ºC, una temperatura prou agradable per a caminar i clarament més alta que els 0ºC que marcava quan vam estar ací per Sant Antoni.
Si l'altra vegada vam pujar recte a buscar el camino de la Reina, hui som bons xics i seguim les marques de GR que ens porten fora poble seguint la carretera de Montan per tornar enrere a buscar els dipòsits d'aigua fent una gran volta.
Senyalització a l'eixida de Montanejos.
Per dalt dels dipòsits ix el vell camí de la Reina (i los Calpes) per on està marcat el GR-7, i també el SL-CV-14, el PR-CV-126 i el GR-160; tota una col·lecció de marques i paletes que ens acompanyaran en l'anada.
Camino de la Rosada i de los Calpes.
El camí puja per la Solana fins a un rellomet als peus de la Rosada. Ací continua recte l'assegador de la Rosada, per on vam passar al gener.
Bifurcació de camins.
Nosaltres hui seguim el vell camí de ferradura que trenca a la dreta per a passar sota els cingles de la Rosada seguint la policromia de senders que hi passen.
Accedint a la Maimona.
El fet que tots els senders passen per este tram de senda no és casual. Es tracta d'un dels senders més espectaculars (sinó el que més) de les comarques castellonenques.
Quan es va marcar el GR-7 als anys vuitanta del segle passat estava més net i clar el sender que puja a la Rosada (i també és més curt) però es van decidir per passar-lo per ací per no perdre's l'espectacle de la Maimona des de dalt. Josep Antoni dixit.
I nosaltres alentim el pas per no perdre'ns l'espectacle que no per conegut deixa de ser espectacular, amb el Castillejo davant i la Maimona obrint-se pas entre els cingles i estrets que hi ha pertot arreu.
Los Cinglos de la Maimona des de dalt.
Malauradament la càmera de fotos no pot abarcar tot el que hi ha a la vista i només captura fragments d'un paisatge meravellós.
Orons als sargallars.
 El paisatge geològic és espectacular i eclipsa tota la resta, però el paisatge vegetal també és interessant amb nombrosos exemplars d'aurons, nogueroles i cirerers de pastor que creixen als vessants ombrius, acompanyats per savines que arrelen directament a la roca. El boix li dona un toc i olor diferent que no sé perquè sempre ens fa recordar el Port.
Cingles de la Rosada.
El tram penjat per dalt dels Cinglos de la Maimona se'ns fa curt i de seguida arribem a una pista. Ací el GR-7 continua amunt cap a la Rosada mentre que la resta de marques continuen avall a buscar la Maimona.
Los Cinglos de la Maimona i el Castillejo.
Seguim ara la pista per dins del pinar i al cap de poc deixem a la dreta el SL-CV-14 que baixa a buscar el riu per travessar-lo i pujar cap al Colladillo retornant a Montanejos.
Camino de los Calpes.
 Esta és una bona opció per baixar a buscar el riu i seguir avall, però paga la pena continuar un poc més per no perdre's un tram realment espectacular i on sol haver sempre aigua.
Accés al riu.
Així que seguim pista avall fins que arribem quasi a frec d'aigua. Ací trobem un baixador cap al riu i un senderol que el segueix per fora.
Primer tram rocallós.
Fem el primer tram de camí per la vora del riu que ací discorre per una vall més oberta però de seguida arribem a un lloc on s'encaixa entre les roques formant tolls i badines. Ara ja va de bo.
Tolls al riu Maimona.
El riu s'ha obert camí entre les penyes formant tolls i ens toca buscar el millor lloc per a passar-los, ara per la dreta, ara per l'esquerra.
Grapes per evitar els tolls.
 Per sort els ressalts més difícils es troben equipats amb grapes per tal de poder avançar sense haver d'entrar al riu, tot i què tard o d'hora ens tocarà anar per dins.


Primers banys.
Arribem així al gorg més fondo, on hi ha un bloc de pedres encaixat al mig. Una escala de ferro permet baixar i no haver de fer un salt massa gran, encara que està posada per a poder eixir i remuntar el riu. Hui és impossible perquè el nivell està tan baix que l'últim esglaó queda prou per damunt de l'aigua.
Destrepant.
Ací ens toca nadar un tros, passant sota el bloc encastat on hi ha unes preses artificials per tal de poder fer psicobloc.
El Dado.
Eixim per l'altra banda i continuem avall però trobem que l'aigua desapareix i el riu a partir d'ací baixa sec.
Tram sec.
Seguim riu avall, passant per alguns tolls secs fins que s'obre un poc i el fons rocallós deixa pas a la grava i pedres caigudes, és ací on trobem l'encreuament del SL que baixa des de la Bojera per pujar cap al Colladillo.
Encreuament amb la senda del Colladillo.
Quan vam passar al gener portava prou aigua però ara està totalment eixut i si d'una banda ho lamentem cal mirar també la part positiva i és que fem la ruta molt més de pressa del que pensàvem.
Toll sec.
Seguim avall i entrem a la part més espectacular del barranc, quan s'obre pas entre el Castillejo i la Rosada en la part anomenada els cinglos de la Maimona.
Arribem a un primer estret que sempre sol tindre aigua.
Estrets de la Maimona.
 Ja fa anys quan vam vindre a fer la ruta avançat l'estiu estava tot el tram de riu sec llevat d'este toll. Ara també té aigua però molt menys que aquella vegada i l'estiu no ha fet més que començar. Es nota la sequera que portem durant tot l'any.
Tolls mig secs. Normalment tenen aigua.
Arribem al toll que hem de passar sí o sí nadant, i ens fiquem a l'aigua que està prou freda i no massa neta. És aigua estancada però no entra mai el sol degut a l'altura de les parets que l'envolten.
Únic toll salvant.
Eixim de l'estret i després d'un curt tram més ample n'enfilem un altre, igual d'impressionant però sense aigua. Als nostres peus només trobem pedres trencades que han degut caure fa poc de les parets i el passem de pressa esperant que no ens en caiga cap ara perquè de ben segur que no n'eixiriem ben parats.
Segon estret.
Després d'este segon estret el barranc s'obri i es transforma en una ampla rambla amb el llit de grava.
Final de l'estret.
Ací comencem a trobar vies d'escalada, i també escaladors que estan fent vies de diversos llargs i és que els cingles de la Maimona són el cor de l'escola d'escalada de Montanejos, on venen en pelegrinació escaladors d'arreu d'Espanya i Europa a fer les vies més famoses.
Escaladors a la paret de la Plaza de las Catedrales.
Deixem enrere els escaladors i arribem a la paret d'un dic de laminació d'avingudes i és que les riuades del Maimona han estat sempre perilloses, sobretot per a Montanejos enclavat entre tres rius: el Millars, el Maimona i el Montan. És per això que s'ha construït un dic per tal de represar l'aigua de les riuades evitant així les perilloses goleronades que s'ho enduen tot per davant.
Barranc amunt.
Per a pujar la paret trobem un cable d'acer, per facilitar la pujada i/o la baixada als escaladors carregats, i també de l'altra banda hi ha una ferrata horitzontal per tal d'evitar els tolls d'aigua que podem trobar a l'hivern.
Dic de contenció d'aigües.
A nosaltres no ens cal la ferrata i seguim riu avall pel mig de la grava, passant sota els alts cingles del Castillejo.
Sota les parets del Castillejo.
Quan arribem als sectors més famosos de Montanejos l'aigua, que circula sota la grava, torna a eixir i la vegetació creix pel mig del riu. Per sort ací hi ha una senda clara, oberta pels escaladors que ens portarà a la carretera passant pels diferents sectors d'escalada on sempre sol haver gent.
Reapareix l'aigua.
Seguim la senda i comencem a trobar gent; escaladors, passejants i alguna colla prenent el bany en algun toll.
Arribem així pel refugi d'escaladors a la carretera i només uns metres ens separem del lloc on tenim el cotxe que no és el millor per a canviar-nos de roba doncs el trànsit de cotxes i de gent és ja intens a estes hores del dia.
Refugio de Escaladores.
Acabem així una ruta on ens hem banyat per fora i ho fem buscant un lloc on poder arremullar-nos per dins a l'ombra que és el que abelleix quan ja comença a apretar la calor.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

Montanejos al voltant de la Maimona passant per la Rosada
sender de los estrechos
montanejos - maimona
los cantos - montanejos
montanejos - montan


Més informació:
  • Ajuntament de Montanejos
  •  Martin i Clarós, Josep Antoni (1993) GR-7 Sector II Sant Joan de Penyagolosa - Antilla. Ed. Diputació de Castelló
  • Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el valle del Mijares Ed. Caja rural San Jose de Almazora

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada