DE LUDIENTE A LA MUELA DEL TORMO TORNANT PELS ESTRETS DEL BARRANCO SANTA ANA

Una setmana més continuem fent rutes amb aigua. I és que enguany vam estar reservant tota una sèrie de rutes per tal de fer-les al temps de la calor.
Si fa tres setmanes baixàvem el río Pequeño i la setmana passada la Maimona, hui ens toca un altre curs d'aigua de l'Alt Millars: el barranco de Santa Ana.

El barranco de Santa Ana naix als altiplans de Zucaina i pren el nom de l'ermita de Santa Ana, per on passa. És un de tants cursos d'aigua intermitents tan habituals a les nostres muntanyes calcàries. Hi ha trams on l'aigua circula en superfície alternant amb altres on ho fa sota terra. És a més un vell conegut nostre que ja hem recorregut en diverses ocasions des del Mas del Barranco fins a Ludiente on es junta amb el riu Villahermosa davant mateix del poble.

Corral del Río.

I ahí hem començat la ruta, al Molino Viejo de Ludiente, a la part baixa del poble i on el barranco Santa Ana es junta amb el riu Villahermosa. Ací mateix hi ha el Pozo la Mula, un bon lloc on prendre el bany en acabar.

Pont al camino de Cirat.

Travessem el pont i agarrem la pista del Camino Real de Cirat. En ella trobem algunes cintes i és que demà és la carrera de muntanya de Luciente. De seguida les cintes trenquen a la dreta pel camino de la Benachera mentre nosaltres seguim recte per la pista prenent altura sobre el barranco de Santa Ana que queda a l'esquerra i davall nostre.

Senyalització de la carrera de Ludiente.

Al girar una revolta i després de deixar una pista a la dreta que puja trobem un trencall. La pista principal per on va el Camino de Cirat continuen pujant recte però decidim seguir per la pista que baixa, més estreta, que ens aboca al mas de los Cingleros.

Camí de los Singleros.

El mas es troba quasi enrunat del tot i engolit pel pinar que cobreix els vells bancals i que serà present al llarg de tota la ruta.

Mas de los Singleros.

Seguint el magnífic mapa de Ludiente de Julio veiem que des d'ací ixen dos sendes. L'una per la part alta cap al camí de Cirat, però decidim seguir l'altra que per davall de les cases baixa al barranc.
Ací trobem taques de pintura blanca i groga, restes d'una xàrcia (no oficial) de senders de xicotet recorregut traçats per iniciativa d'un mestre de l'escola local fa més d'una dècada. Una iniciativa pionera per tal de donar a conèixer el ric patrimoni natural i etnogràfic del poble als alumnes del poble i també a la resta de veïns i visitants.

Senda de baixada al Barranco.

La senda, prou clara i xafada, va fent revoltes entre els vells bancals tapats pel pinar fins que arriba a un bancal d'oliveres encara treballat que està a la vora del barranc.
Pel llit del barranc corre un fil d'aigua que apareix i desapareix entre la grava.

Barranco Santa Ana.

També passa una pista oberta per dins del caixer que el remunta fins al Pozo Negro.
La gran riuada del novembre passat ha transformat totalment el caixer, arrancant pins i altres arbres i deixant grans extensions de grava. També va fer desapareixer la pista però han passat una màquina per a tornar-la a obrir ... fins a l'altra riuada.

Pista vora el barranc. Antic camí de Torrechiva.

Remuntant el riu arribem als bancals de baix de la Noguereta, treballats i cuidats. El mas de la Noguereta, situat al nord el barranc, és l'únic habitat de les desenes de masos escampats per la vora del barranco Santana. Un grup de neorrurals hi viuen permanentment i això es nota tan en els cotxes que hi ha a la pista com en els bancals treballats o les tanques per a animals ... i els gossos que ens lladren des del mas.

La Noguereta.

Deixem a la dreta la pista que puja a la Noguereta (i que enllaça amb el camino real de Cirat) i seguim uns metres més fins que trobem a l'esquerra el camino de Torrechiva, que puja cap al Pozuelo.
comencem ara la que serà la primera i única pujada del dia per l'ombria del Morrón Negro. Un bonic tram de senda recuperat per Jesús Minguillón i netejat pel Pamer de Torrechiva.

Camino de Torrechiva.

Fa frescor però la humitat és alta doncs s'està evaporant part de l'aigua caiguda en les tronades d'ahir, que ha deixat el terra i el bosc fresc i banyat.
La bellesa de l'entorn, la frescor del matí i l'encertat traçat del camí de matxo fan fàcil remuntar els poc més de dos-cents metres de desnivell fins al collao del Pozuelo.
Arribats al Pozuelo hi ha un encreuament de pistes i camins. A l'esquerra naix una pista que es fa senda i puja cap a l'Almayuz. Travessant el coll trobem una pista que coincideix amb el traçat del camí real d'Aragó a Onda (un dels assegadors principals que unien la Plana amb les muntanyes d'Aragó). Per este a l'esquerra continua el camino de Torrechiva i per la dreta el del Tormo.

Collado del Pozuelo.

Nosaltres no seguirem cap d'eixos camins que ja coneixem i seguim una pista que, abans de travessar el coll, trenca a la dreta amunt cap a la Muela del Tormo.
Als cent metres deixem a la dreta una bassa d'aigua naixenta i les restes del que sembla un pou assolat. Pot ser este era el "pozuelo" que li va donar nom al coll.
La pista continua amunt i ens deixa una bona panoràmica dels estrets del barranco Santa Ana, sota nostre, i per on hem de tornar.

Possibles restes del Pozuelo.

Quan acaba la pista una fita a la dreta i una cinta marquen la continuació de la ruta per una senda oberta (com no!) per Jesús i que ell anomena "camino de los pequeños".

Camino de los "Pequeños".

La senda, clara, neta i ben marcada, ens pujarà a la Muela per dalt dels cingles que cauen cap al barranc.

Panoràmica sobre el barranco Santana.

El paisatge és espectacular, tant a la dreta sobre el barranc com a l'esquerra on les vessants boscoses baixen a buscar el riu Millars.

Pujador a la Muela.

Després d'un xicotet cingle que salvem per un pujador ens enfilem a l'ample llom de la Muela.

El barranco Santana des de la Muela del Tormo.

La senda baixa  cap a la dreta però ja que estem decidim pujar al cim de la Muela. Unes fites ens porten entre el rascler que cobreix el cim, i eviten els llocs més tapats de coscoll, buscant l'extrem oest on els cingles que tanquen la mola cauen a plom cap al Tormo, que queda a sota nostre i tan aprop que des de dalt sentim els venedors ambulants pregonant els seus productes.

El Tormo i Cirat des de la Muela.

Retornem sobre els nostres passos tot i que estem a punt d'equivocar-nos i agafar el corriol que baixa cap al camí real d'Aragó. Sortosament ens donem conter de seguida.

Cingles sobre el Millars.

Baixem de la Muela pel nord, seguint la senda traçada per Jesús en un tram realment espectacular, aeri i fins i tot un poc perillós.

Faixa de baixada.

 La senda passa per una faixa que queda entre els cingles fins que arriba a l'extrem i des d'ací fa una volta per a baixar-ne. Hi ha també una altra opció; una corda ajuda a destrepar el cingle i enllaça amb la senda evitant un tram no massa net.

Des d'ací la senda comença a baixar pel pinar de l'ombria de la Muela, un bosc que ens sorprén per l'abundància de boix, arbust que si bé es pot anar trobant pels voltants del Millars és escàs i no forma grans rodals.

Cingles sobre el barranco Santana.

Ací però és abundant i en alguns llocs fins i tot dominant al sotabosc formant el boixar més gran del Millars que, per moments, ens recorda les grans extensions de boix del Port.

Boixar.

La senda baixa entre este pinar buscant el final d'una vella pista de traure fusta. Ací el bosc canvia i el boix deixa pas al romer com a acompanyant del pinar en una associació que és la més habitual de la comarca.

Pinar amb romer.

Seguint la pista arribem al Jupillo, un ample coll que és un altre important encreuament de camins.  El topònim correcte és el de Pairón (o peirón) del Jupillo, i és un bon lloc per erigir-ne un però del peiró que li dóna nom no en queda cap rastre.

El Jupillo.

Per ací passa el camino real de Aragón que ve des del Pozuelo per la solana de la Muela i continua cap a la Venta. Per l'esquerra puja el camino real de Cirat (des del Tormo) a Ludiente, que continua per la nostra dreta.
Nosaltres seguim ara este darrer. El tram de baixada al barranco Santana del camino real de Cirat el van netejar Julio, Jesús i Albert fa poc més d'un any i era una d'eixes sendes que teníem pendents de xafar però, com sol ser habitual, no vam recordar de carregar el track així que per seguir-lo ens cal tirar mà de la intuició i l'experiència, que normalment van de la mà.
La senda xafada, clara i amb algunes marques de pintura velles, baixa recte a buscar la pista (que des del Jupillo continua a los Gabites i l'Artejuela) retallant així una llarga volta. Però cal estar atents i seguir el vell camí que continua recte i planer.

Antic camí de Cirat a Ludiente.

El camí es veu però no està massa clar i només s'ha netejat allò imprescindible per a permetre'n el pas. Per sort als pocs metres comencem a trobar fites que ens ajuden a seguir-lo.
El camí va baixant per l'ombria de la Muela cap al barranco passant alguns trams humits on l'emborratxacabres el tapa quasi completament, fins que arribem a un punt vora unes grans solsides on se'ns fan dos senders.
Ací ens toca pensar bé la continuació perquè no hi ha fites i els dos camins estan igual de xafats. L'un puja cap a la Muela i el descartem així que tirem avall seguint les traces del que sembla ser un camí important que baixa fent voltes.
Finalment trobem un tram empedrat que ens confirma que anem pel bon camí.

Baixant al barranco Santana.

El camí travessa un barranquís que baixa del Jupillo i es fa més clar. A partir d'ací seguim per la vora del barranc i finalment, trobem un parell de fites poc abans d'arribar al barranco Santana.

Tram de camí ben conservat i net arribant al barranc.

Estem davant la Casica i ací el barranc fa una gran revolta i es fa molt ample, més semblant a una rambla.

Barranco de Santa Ana.

Abandonem el camí de Cirat que remunta el barranc abans de travessar-lo i seguim pel llit del barranc avall i ja no l'abandonarem fins al final de la ruta.

Bancals solsits a la Casica.

La riuada del novembre ha fet una gran destrossa, solsint bancals, arrossegant arbres i eliminant bona part de la vegetació que cobria el barranc, així que avancem més fàcilment.

La Casica.

Deixem enrere la Casica i al començament dels estrets comença a eixir l'aigua que corre subterrània i que ens acompanyarà a partir d'ara al llarg dels tres quilòmetres d'estrets.

Entrada als estrets.

Este és el tram més espectacular de la ruta tot i que el trobem molt diferent de l'útima (i única) vegada que el vam fer.

Vegetació al fons del barranc el 2010.

En aquella ocasió hi havia molta vegetació que només deixava pas per dins de l'aigua o molt a la vora.

Els estrets el 2010.

En esta la vegetació ha desaparegut, enduta riu avall per la força de l'aigua que ací va ser brutal i va reomplir de grava els tolls més fondos i va modificar el traçat del caixer en tots aquells llocs no excavat directament a la roca.

Els estrets en l'actualitat.

Pot ser per això que ens sembla més fàcil evitar els tolls, ara per l'esquerra, ara per la dreta, mentre ens endinsem en un món vertical on només les cabres i les aus poden arribar.

Avancem a poc a poc entre les altes parets, disfrutant de l'entorn, fins que arribem a un punt on sí o sí hem d'entrar a l'aigua per seguir avançant.

Ací cal anar per dins de l'aigua obligatòriament.

Com que ja ho sabiem hem vingut preparats i després de ficar en bosses estanques allò que es pot fer malbé a l'aigua seguim per dins.

A un primer toll el segueix el Pozo Estrecho, més llarg i amb un accés complicat. Per sort hi ha una corda ficada pel CAMET, visitant habitual d'este barranc, i que miraculosament ha sobreviscut a la riuada.

Corda per salvar l'únic ressalt.

Sort perquè en cas contrari ens haguera sigut molt difícil destrepar els tres metres de ressalt.

El Pozo Estrecho.

Passem nadant el llarg toll i de l'altra banda l'estret s'obri un poc.

Encara ens queda un tram d'estrets però més fàcil i ja no ens ho pensem per anar per dins, com que ja estem banyats ...

Finalment deixem enrere els estrets i el barranc s'obre desapareixent l'aigua que reapareixerà més endavant, formant alguns tollets entre les vimeteres que encara tenen forces per a brotar tombades i mig colgades per la grava com estant.
Quan ja sembla que s'ha acabat la part difícil arriba el boletó.

Ens trobem a la part de dalt del Pozo Negro. Per sort per l'esquerra hi ha un senderol que ens permet baixar sense haver de fer el rapel de la dreta o el salt de sis metres de l'esquerra.

Fins al Pozo Negro arriba la pista oberta des de Ludiente pel barranc i ja només ens queda seguir-la els tres quilòmetres que ens separen del poble.

Aigües avall del Pozo Negro.

Avancem de pressa perquè ja se'ns fa tard i comença a fer calor. Passem per l'entrador del camino de Torrechiva, sota la Noguereta i per davant la senda a los Ingleros i passem entre els cingles d'on pot ser li ve el nom on, l'aigua despareix definitivametn i ens deixa davant una rambla ampla i seca que ens acompanyarà fins al Molino Viejo.

Cingles sota los Ingleros.

Arribem al Molino Viejo i no ens molestem a pujar al pont per travessar el riu, total ja portem els peus banyats ...

Ludiente des del barranco Santa Ana.

La calor de la rambla ens ha eixugat i escalfat el cos, així que per a baixar la temperatura ens acostem al Pozo la Mula, molt concurrit a estes hores, onfem un parell de llargs al riu Villahermosa que té una aigua més gelada que el barranco Santana.
I després de refrescar-nos per fora encara queda refrescar-nos per dins davant una gerra de cervessa ... o d'orxata.


Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del camí:

Ludiente a la Benachera i la Giraba
Del Tormo a la Benachera
Torrechiva a los Gavites
Pozo negro - Benachera - Gavites

Més informació:

• Blog Ludiente activo
• Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
• CAMET